Diferència entre les revisions de "Pere Pasqual"

Revisió de 20:07 12 nov 2024

Monument a Sant Pere Pasqual (Valéncia)

Sant Pere Pasqual (Valéncia, 1227 - † 1300) fon un sant mercedari, canonisat en l'any 1670. Doctor parisenc, canonge, de l'Iglesia catedral valentina, bisbe de Granada i de Jaén, Canceller Major de Castella i insigne escritor de l'Orde la Mercé, és sense dubte, una de les figures més significatives del sigle XIII valencià, per la seua llabor lliteraria i evangèlica. Va redactar la seua obra en tres idiomes diferents: àrap, llatí i romanç valencià. Sant Pere Pasqual és un clar eixemple del mossarabisme valencià i u dels escritors que més injustament ha permaneixcut ignorat i oblidat de l'història valenciana.

Vida del sant segons la tradició

Sant Pere Pasqual, segons la tradició, va nàixer en Valéncia cap a l'any 1227. Iniciat en els estudis eclesiàstics, els va continuar en París a on fon ordenat sacerdot en l'any 1249. Allí, hauria segut condiscípul de Sant Tomàs d'Aquino. Tornat a Espanya, va ingressar en l'orde de la Mercé i es va dedicar a la redenció de captius. Fon nomenat bisbe de Jaén en 1296. Mentrimentres realisava una visita pastoral a la diòcesis fon capturat pels musulmans i portat en captivitat, durant la qual va escriure diverses obres per a ensenyança dels cristians i defensa de la fe dels captius. Va morir decapitat en Granada (Andalusia) el 6 de giner de l'any 1300.

És el patró dels estudiants mercedaris.

Obra atribuïda

Va escriure en llengua valenciana: la Bíblia Parva o Llibre del bisbe de Jaén, que hauria escrit durant la presó en Granada; el Llibre de Gamaliel, Destrucció de Jerusalem, "Reemsó de Cautius, la Disputa del Bisbe de Jaén contra Jueus sobre la fe cathòlica i les sis Històries i contemplacions.

Cites

Sant Pere Pasqual, naix en 1227, onze anys abans de la reconquista de Valéncia, fill de pares mossàraps, sent batejat en l'iglésia del Sant Sepulcre, despuix incorporada a la parròquia de Sant Bertomeu. Es diu que ya als onze anys, data de la reconquista, insistixc, "estava molt aprofitat en les lletres". ¿Cóm parlaria en aquell llavors el sant màrtir? Frai Joaquín Millán Rubio, també de l'orde dels mercedaris, diu:.... els manuscrits més antics i més numerosos estan en valencià i es remonten a dates propenques als temps del sant. De modo que va parlar i va escriure en valencià.... Encara que sabia grec, hebreu, llatí, àrap, romanç castellà, utilisa la llengua de la seua infància, perque la preferia i perque l'entenien els més als qui es dirigia.

Breu història de la Llengua Valenciana (1995), per Francesc Moreno

El pare Costa, aporta les proves històriques de l'existència del sant valencià (Sant Pere Pasqual) i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el Libre dels feyts d'armes de Catalunya o les Trobes de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l'obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d'un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana.

Paco Tarazona Santabalbina (Sedaví, 1971)

Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en el Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes.

El idioma español en sus primeros tiempos (Pàg. 86) (Madrit, 1957), Ramón Menéndez Pidal

Controvèrsia

Fonts catalanistes han desenrollat tota una série d'arguments carents de rigor científic i emmarcats en l'estratègia pancatalanista d'afirmar que Valéncia fon repoblada per catalans i que abans no existia població autòctona significativa. Estes argumentacions estan àmpliament desllegitimades per les investigacions d'autors intelectuals com: Ubieto, Ampar Cabanes, Huici, Mourelle de Lema o Peñarroja, entre atres.

En l'obra de Sant Pere Pasqual trobem frases tan valencianes com «trencarà les portes d'aram i pessejarà (peçejarà) els forrellats de ferre». I encara més esta atra: «Yo reemi a vós en les cordetes d'Adam». Notem ací dos coses importants: el diminutiu «cordetes» i l'us de la preposició «en» per «ab». Per a que no quede cap dubte, la versió del Ms Vaticà és idèntica llevat en la preposició: «ab les cordetes d'Adam»."

Els arcaisme del valencià de l'obra de sant Pedro Pasqual es corresponen en el llenguage dels Furs i Les Costums del Regne de Valéncia, de l'any 1261.

Referències

Biografia de San Pedro Pasqual(en francés)
Burns, Robert Ignatius. The Crusader Kingdom of Valencia: Reconstruction on a Thirteenth-Century Frontier. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1967. online (See page 309.) (en anglés)
El Machabeo evangélico: vida del glorioso doctor San Pedro Pascual de Valencia (El Machabeo. Madrid, Imprenta Real, 1671, p. 51)
Once bulas de Bonifaco VIII y biografía de San Pedro Pascual. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Bibliografia

Bartolomé de Lorenzana, 1629; J. Figueras Carpi, Compendio histórico de la vida y martirio de S. Pedro, Obispo de Jaén
Galmés de Fuentes, Álvaro (1986). «El mozárabe de Valencia». Las lenguas prevalencianas. Alicante, España:Universidad de Alicante. p. 120. ISBN 84-600-4394-0
Juan Costa Catalá, «Introduccio a la Biblia Parva de Sant Pere Pasqual», Revista de Filologia Valenciana n.º 3 (1996)
J. Costa Catalá, “La Biblia Parva de San Pedro Pascual”
Manuel Sanchis Guarner, Homenajes de las entidades culturales de Valencia a San Pedro Pascual en el III centenario de su canonización, València, 1973, p. 16
P. Fombuena, F. Colombo y J. B. Merega, Resumen de la vida del glorioso mártir San Pedro Pascual de Valencia, Valencia, 1704
Real Academia de la Historia. San Pedro Pascual

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pere Pasqual.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Sant Pere Pasqual''' és un sant mercedari, canonisat el 1670. Hui dia, algunes fonts posen en dubte la seua historicitat, ya que la tradició ha barrejat en la seua figura elements d'almenys tres persones diferents: un mercedari nomenat '''Pere Pasqual''', un màrtir '''bisbe de Jaén''' i un hipotètic '''Pere de València''' que hauria fundat un convent a Toledo.
+[[File:Monument a sant Pere Pasqual (València).JPG|thumb|Monument a Sant Pere Pasqual (Valéncia)]]
+'''Sant Pere Pasqual''' ([[Valéncia]], [[1227]] - † [[1300]]) fon un sant mercedari, canonisat en l'any [[1670]]. Doctor parisenc, canonge, de l'Iglesia catedral valentina, bisbe de [[Granada]] i de [[Jaén]], Canceller Major de [[Regne de Castella|Castella]] i insigne escritor de l'Orde la Mercé, és sense dubte, una de les figures més significatives del [[sigle XIII]] valencià, per la seua llabor lliteraria i evangèlica. Va redactar la seua obra en tres idiomes diferents: [[Idioma àrap|àrap]], [[llatí]] i [[romanç valencià]]. Sant Pere Pasqual és un clar eixemple del mossarabisme valencià i u dels escritors que més injustament ha permaneixcut ignorat i oblidat de l'història valenciana.
 ==Vida del sant segons la tradició==
-Sant Pere Pasqual, segons la tradició, va nàixer en [[València]] cap al [[1227]].Iniciat en els estudis eclesiàstics, els va continuar en [[Paris]] a on va ser ordenat sacerdot en [[1249]]. Allí, hauria ser condiscípul de [[Sant Tomàs d'Aquino]]. Tornat a Espanya, va ingressar en l'orde de la [[mercedaris|Mercé]] i es va dedicar a la redenció de captius. Fon nomenat bisbe de [[Jaén]] en [[1296]]. Mentrimentres realisava una visita pastoral a la diòcesis va ser capturat pels musulmans i portat en captivitat, durant la qual va escriure diverses obres per a ensenyança dels cristians i defensa de la fe dels captius. Va morir decapitat a [[Granada (Andalusia)]] el [[6 de giner]] de l'any [[1300]].
+'''Sant Pere Pasqual''', segons la tradició, va nàixer en [[Valéncia]] cap a l'any [[1227]]. Iniciat en els estudis eclesiàstics, els va continuar en [[París]] a on fon ordenat sacerdot en l'any [[1249]]. Allí, hauria segut condiscípul de [[Sant Tomàs d'Aquino]]. Tornat a [[Espanya]], va ingressar en l'orde de la [[mercedaris|Mercé]] i es va dedicar a la redenció de captius. Fon nomenat bisbe de [[Jaén]] en [[1296]]. Mentrimentres realisava una visita pastoral a la diòcesis fon capturat pels musulmans i portat en captivitat, durant la qual va escriure diverses obres per a ensenyança dels cristians i defensa de la fe dels captius. Va morir decapitat en [[Granada (Província)|Granada (Andalusia)]] el [[6 de giner]] de l'any [[1300]].
 És el patró dels estudiants [[mercedaris]].
@@ Llínea 8: / Llínea 11: @@
 ==Obra atribuïda==
-Va escriure en [[llengua valenciana]]:  la ''[[Bíblia Parva]]'' o ''Llibre del bisbe de Jaén'', que hauria escrit durant la [[presó]] en Granada; el ''Llibre de Gamaliel'', ''La destrucció de Jerusalem'', la ''Disputa del Bisbe de Jaén contra los judeus'' i les sis ''Històries i contemplacions''.
+Va escriure en [[llengua valenciana]]:  la ''[[Bíblia Parva]] '' o ''Llibre del bisbe de Jaén'', que hauria escrit durant la [[presó]] en Granada; el ''Llibre de Gamaliel'', ''Destrucció de Jerusalem'', "Reemsó de Cautius, la ''Disputa del Bisbe de Jaén contra Jueus sobre la fe cathòlica'' i les sis ''Històries i contemplacions''.
+== Cites ==
+{{Cita|Sant Pere Pasqual, naix en 1227, onze anys abans de la reconquista de Valéncia, fill de pares mossàraps, sent batejat en l'iglésia del Sant Sepulcre, despuix incorporada a la parròquia de Sant Bertomeu. Es diu que ya als onze anys, data de la reconquista, insistixc, "estava molt aprofitat en les lletres". ¿Cóm parlaria en aquell llavors el sant màrtir?
+Frai Joaquín Millán Rubio, també de l'orde dels mercedaris, diu:.... els manuscrits més antics i més numerosos estan en valencià i es remonten a dates propenques als temps del sant. De modo que va parlar i va escriure en valencià.... Encara que sabia grec, hebreu, llatí, àrap, romanç castellà, utilisa la llengua de la seua infància, perque la preferia i perque l'entenien els més als qui es dirigia.|''Breu història de la Llengua Valenciana'' ([[1995]]), per [[Francesc Moreno]]}}
+{{Cita|El pare [[Joan Costa i Catalá|Costa]], aporta les proves històriques de l'existència del sant valencià (Sant Pere Pasqual) i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el Libre dels feyts d'armes de Catalunya o les Trobes de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l'obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d'un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana.|[[Paco Tarazona|Paco Tarazona Santabalbina]] ([[Sedaví]], [[1971]])}}
+{{Cita|''Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en el Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes.''|''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Pàg. 86) (Madrit, 1957), [[Ramón Menéndez Pidal]]}}
 ==Controvèrsia==
-Fonts catalanistes han desenrollat tota una série d'arguments carents de rigor científic i emmarcats en l'estratègia pan catalanista d'afirmar que Valéncia fon repoblada per catalans i que abans no existia població autòctona significativa. Estes argumentacions estan àmpliament desllegitimades per els investigacions de autors com [[Cabanes]], [[Huici]] o [[Mourelle de Lema]]
+Fonts [[catalanisme|catalanistes]] han desenrollat tota una série d'arguments carents de rigor científic i emmarcats en l'estratègia pancatalanista d'afirmar que [[Valéncia]] fon repoblada per catalans i que abans no existia població autòctona significativa. Estes argumentacions estan àmpliament desllegitimades per les investigacions d'autors intelectuals com: [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ampar Cabanes]], [[Huici]], [[Manuel Mourelle de Lema|Mourelle de Lema]] o [[Lleopolt Peñarroja|Peñarroja]], entre atres.
+En l'obra de Sant Pere Pasqual trobem frases tan valencianes com «trencarà les portes d'aram i pessejarà (peçejarà) els forrellats de ferre». I encara més esta atra: «Yo reemi a vós en les cordetes d'Adam». Notem ací dos coses importants: el diminutiu «cordetes» i l'us de la preposició «en» per «ab». Per a que no quede cap dubte, la versió del Ms Vaticà és idèntica llevat en la preposició: «ab les cordetes d'Adam»."
+Els arcaisme del valencià de l'obra de sant Pedro Pasqual es corresponen en el llenguage dels Furs i Les Costums del [[Regne de Valéncia]], de l'any [[1261]].
+== Referències ==
+* [https://nominis.cef.fr/contenus/saint/616/Bienheureux-Pierre-Pascal.html Biografia de San Pedro Pasqual(en [[francés]])]
+* Burns, Robert Ignatius. The Crusader Kingdom of Valencia: Reconstruction on a Thirteenth-Century Frontier. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1967. online (See page 309.) (en [[anglés]])
+* El Machabeo evangélico: vida del glorioso doctor San Pedro Pascual de Valencia (El Machabeo. Madrid, Imprenta Real, 1671, p. 51)
+* [https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/once-bulas-de-bonifacio-viii-inditas-y-biogrficas-de-san-pedro-pascual-obispo-de-jan-y-mrtir-0/html/ Once bulas de Bonifaco VIII y biografía de San Pedro Pascual. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.]
+== Bibliografia ==
+* Bartolomé de Lorenzana, 1629; J. Figueras Carpi, Compendio histórico de la vida y martirio de S. Pedro, Obispo de Jaén
+* Galmés de Fuentes, Álvaro (1986). «El mozárabe de Valencia». Las lenguas prevalencianas. Alicante, España:Universidad de Alicante. p. 120. ISBN 84-600-4394-0
+* [https://jsala.com/valencia/historia/SantPerePasqual/IBPSPP.pdf Juan Costa Catalá, «Introduccio a la Biblia Parva de Sant Pere Pasqual», Revista de Filologia Valenciana n.º 3 (1996)]
+* J. Costa Catalá, “La Biblia Parva de San Pedro Pascual”
+* Manuel Sanchis Guarner, Homenajes de las entidades culturales de Valencia a San Pedro Pascual en el III centenario de su canonización, València, 1973, p. 16
+* P. Fombuena, F. Colombo y J. B. Merega, Resumen de la vida del glorioso mártir San Pedro Pascual de Valencia, Valencia, 1704
+* [https://dbe.rah.es/biografias/8248/san-pedro-pascual Real Academia de la Historia. San Pedro Pascual]
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|San Pedro Pascual}}
-{{Traduït de|ca|Pere Pasqual}}
+* [https://archive.org/details/bibliotecauniversitariadesevilla ALEGACION APOLOGETICA CONTRA EL LICENCIADO DON JVAN DE FERRERAS, CVRA DE LA PARROQUIAL DE SAN Andrès de Madrid, SOBRE SU IMPERTINENTE DUDA DE SI SAN PEDRO PASQVAL MARTYR, Y OBISPO DE JAEN fue Religioso, DESVANECIDA CON SOLIDOS FVUNDAMENTOS POR EL REVERENDO PADRE MAESTRO Fray MANVEL MARIANO RIBERA , EX-PROVINCIAL DE LA DE Aragón, Examinador Synodal de la Diocesi de Barcelona, y Cronista General del Real, y Militar Orden de Nuestra Señora de la Merced, Redención de Cautivos. Barcelona. Por IOSEPH TEXIDÒ, Impressor del Rey Nuestro Señor, Año de 1720]
+* [https://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12593280887030427421624/025149.pdf Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. San Pedro Pascual]
+* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/sant-pere-pasqual-parlava-valencia-abans-de-larribada-de-jaume-i/ Sant Pere Pasqual parlava valencià abans de l'arribada de Jaume I - Cultura Valenciana]
+* [https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2071371 San Pedro Pascual, obispo de Jaén]
+* [https://www.valencianot.com/personajes-ilustres/pedro-pascual-religioso/ San Pedro Pascual (religioso) - Blog de Valencianot]
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Valencians]]
+[[Categoria:Religiosos]]
+[[Categoria:Religiosos valencians]]
 [[Categoria:Mercedaris]]
+[[Categoria:Sants]]
 [[Categoria:Sants de Valéncia]]
-[[Categoria:Sants morts al sigle XIII]]
 [[Categoria:Bisbes de Jaén]]