Diferència entre les revisions de "Accra"
| Llínea 64: | Llínea 64: | ||
=== Deports === | === Deports === | ||
| − | Un dels deports més practicats en la ciutat i en el país és el [[fútbol]] i d'ací han eixit alguns dels millors jugadors que han jugat en la selecció de fútbol de Ghana. Els més destacats són Stephen Appiah, Asamoah Gyan, Ahmed Barusso pero, sobretot, Michael Essien, únic futboliste de la ciutat que ha estat entre els tres millors del continent per al títul de futboliste africà de l'any. | + | Un dels deports més practicats en la ciutat i en el país és el [[fútbol]] i d'ací han eixit alguns dels millors jugadors que han jugat en la selecció de fútbol de Ghana. Els més destacats són Stephen Appiah, Asamoah Gyan, Ahmed Barusso pero, sobretot, Michael Essien, únic futboliste de la ciutat que ha estat entre els tres millors del continent per al títul de futboliste africà de l'any. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 19:13 10 nov 2024
Accra és la capital de Ghana des de l'any 1877 i la major ciutat del país. És la capital de Ghana i del districte de la zona metropolitana d'Accra, lo mateix que el centre administratiu, de comunicacions i econòmic del país. Al voltant del 70 % de la capacitat de manufactura nacional es troba en este districte. Alberga edificis que mostren la transició des dels suburbis del sigle XIX fins a la moderna metròpoli que és hui en dia.
La ciutat té 185 km² (quilómetros quadrats) d'extensió i conta en 2.450.000 habitants habitants segons el cens de l'any 2010. En ella, hi ha llocs de cultura i educació com el Museu i el Teatre Nacional, el mausoleu de Kwame Nkrumah i l'Universitat de Ghana, situada en Legon, a 14 km (quilómetros) al nort.
Etimologia[editar | editar còdic]
Nomenada Accra en anglés, este nom prové de l'akánico Nkran, i del dagbani Ankara. En twi, nkran significa formigues, i es referix al poble Ga-Adangbe per les seues qualitats migratòries i marcials, similars a les de la marabunta; de fet, els formiguers, que abundaven en la zona, eren vists com a llocs sagrats i un enllaç entre el món humà i el inframono. Al mateix temps, l'us de la paraula formiga per part dels akan indicava una visió dels invasores ga com una plaga. La forma Acra, originalment Akra, és la versió europea del nom popularisada durant el domini colonial.
La forma recomanada per la ASALE és Acra.
Història[editar | editar còdic]
En l'any 1482, el lloc va tindre un fort fundat per l'Imperi portugués, el qual va servir com a punt de comerç atlàntic d'esclaus i extracció de mercaderies i matèries primeres del continent africà. Els esclaus varen ser principalment capturats de les regions del poble ga en les montanyes entorn a l'assentament. L'actual ciutat d'Acra formava part de la nomenada pels europeus Costa d'Or.
En l'any 1578, un grup del poble ga nomenat Acra va destruir el fort portugués i va fundar una ciutat a finals de la década de 1600. En 1642, l'Imperi neerlandés va expulsar als portuguesos i varen construir un nou fort comercial. Atres grups de la Royal African Company de l'Imperi britànic es varen posicionar en la zona, causant un conflicte bèlic solucionat en el Tractat de Breda de 1672, instalant-se els britànics en un nou lloc.
Durant part de la seua història, va servir de centre comercial en els portuguesos, els qui varen construir un fort, i posteriorment als suecs, neerlandesos, britànics i danesos a finals del sigle XVII.
La ciutat actual d'Accra es va desenrollar al voltant del poblat ga original, aixina com de les fortificacions britàniques, neerlandeses i daneses i el lloc a on residien les seues poblacions: Jamestown prop del fort britànic; Osu, prop del fort danés de Christiansborg (en l'actualitat Castell Christiansborg); i Usshertown, prop del fort holandés de Ussher. Estes quatre zones formen ara el centre de la ciutat moderna.
En l'any 1877, despuix de la segona guerra anglo-*asante, va reemplaçar a Cape Coast com a capital de la colónia britànica de la Costa d'Or. Despuix de la construcció del ferrocarril cap a les zones mineres i agrícoles, es va convertir en el cor econòmic de Ghana.
En els anys 1862 i 1939, va sofrir grans destrosses pels terremots. En 1948, els disturbis d'Accra (Accra Riots) varen llançar una campanya per l'independència del Regne Unit i Ghana va conseguir el caràcter de nació en 1957. Hui, és una de les ciutats més modernes del continent africà, en una alta calitat.
En l'any 1958 en esta ciutat va tindre lloc l'I Conferència d'Estats Africans Independents, que va donar lloc cinc anys despuix a la celebració del Dia de la lliberació africana o Dia de la llibertat africana, festivitat anual celebrada cada 25 de maig.
Geografia i clima[editar | editar còdic]
Per la seua ubicació en el Corredor Togo-Dahomey, a on la costa discorre en paralel als vents monsònics humits predominants, Accra conta en un clima tropical sec que s'aproxima a un clima semiàrit. La precipitació mija anual és de 730 mm, la qual cau principalment durant les dos temporades plujoses de Ghana. La principal temporada de pluges comença en abril i termina a mitan de juliol, mentres que una segona temporada de pluges més dèbils es produïx en octubre. La pluja cau generalment en tormentes intenses curtes i causa inundacions locals obstruint els canals de drenage.
Hi ha molt poca variació de la temperatura durant tot l'any. La temperatura mija mensual oscila entre 24,7 °C (76,5 °F) en agost (el més més fret) a 28 °C (82,4 °F) en març (el més més càlit), en una mija anual de 26,8 °C (80,2 °F). cal senyalar, no obstant, que els mesos més «frets» tendixen a ser més humits que els mesos més càlits. Com a resultat, durant els mesos d'estiu i sobretot durant la temporada del vent harmattan, la ciutat experimenta una ventosas «calor seca» que se sent menys càlit que en la «fresca» pero més humida temporada de pluges.
Com Accra es troba prop de la llínea equatorial, les hores de llum són pràcticament uniformes durant tot l'any. La humitat relativa és generalment alta, variant des del 65 % en la mitat de la vesprada al 95 % durant la nit. La direcció del vent predominant en Accra és del surest al noreste. Les velocitats del vent normalment oscilen entre els 8 a 16 km/h (quilómetros per hora). Raches de vents forts es produïxen en les tormentes, que generalment es transformen en turbonades en la costa.
Economia[editar | editar còdic]
L'economia està basada en les comunicacions, la construcció, el transport, els servicis financers i de govern i el sector primari, sobretot la peixca.
L'indústria en la ciutat es troba en la seua gran majoria en la zona metropolitana i dispon de plantes de processat de cacau, indústries químiques, fàbriques de ciment, fundició d'alumini, plantes siderúrgiquess i de refinació de petròleu.
Transport[editar | editar còdic]
La ciutat dispon de l'Aeroport Internacional de Kotoka i de llínees de tren a Tema, Takoradi i Kumasi. La ciutat en el principal port del país, Tema, està conectada també a través de carreteres.
El transport públic consistix en autobús de trànsit ràpit, microbuses coneguts com Tro-Tros, taxis i autobús. Els Tro-Tros, per lo general, realisen una ruta regular, són barats i freqüents, encara que a sovint concorreguts. Alguns taxis també realisen rutes regulars, i proporcionen un viage més cómodo, encara que són més cars.
En l'any 2002 la ciutat va introduir el metro-bus, despuix autobús de trànsit ràpit, que encara que al principi no va conseguir captar l'atenció dels ciutadans en l'actualitat ha aumentat la seua popularitat.
Apareix en el proyecte Inclusivament cities project (2008-2014) com una de les ciutats que han millorat les condicions de transport, per eixemple, en estacions d'autobusos.
Cultura[editar | editar còdic]
Educació[editar | editar còdic]
En les afores de la ciutat es troben dos escoles secundàries, l'Escola Secundària d'Achimota (també nomenada Motown) fundada en l'any 1924 i oberta en 1927, i l'Escola Secundària dels Chicons Presbiterianos (també nomenada Preseg).
Prop d'estes dos escoles es troba la primera institució d'educació terciaria de Ghana, l'Universitat de Ghana que està localisada a 13 quilómetros al nort en Legon. Recentment es va realisar una atra institució terciaria, l'Universitat Ashesi.
Turisme[editar | editar còdic]
En Accra es troba el Museu Nacional, l'Acadèmia de les Arts i les Ciències, els Archius Nacionals i la Biblioteca Central.
És de destacar el Fort Christianborg o Castell Osu, que és la residència del president. Va ser construït pels danesos en el sigle XVII.
També són de resaltar l'Universitat de Ghana, el Teatre Nacional, el Centre Nacional de Cultura d'Accra, l'Arc de l'Independència, el far, l'estadi Ohene Djan, el parc memorial de Kwame Nkrumah i les seues numeroses plages.
Deports[editar | editar còdic]
Un dels deports més practicats en la ciutat i en el país és el fútbol i d'ací han eixit alguns dels millors jugadors que han jugat en la selecció de fútbol de Ghana. Els més destacats són Stephen Appiah, Asamoah Gyan, Ahmed Barusso pero, sobretot, Michael Essien, únic futboliste de la ciutat que ha estat entre els tres millors del continent per al títul de futboliste africà de l'any.
Referències[editar | editar còdic]
- «Ghana - Population and Housing Census 2010 - Ghana». www.statsghana.gov.gh
- Ntiamoah, Eric Maclean. The City of Accra – A Pictorial Visit (en anglés)
- Rucker, Walter C.Gold Coast Diasporas: Identity, Culture, and Power (en anglés)
- World Weather Information Service - Accra, en worldweather.org
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Guia de viaje d'Accra
- Parker, John. Making the Town: Ga State and Society in Early Colonial Accra (en anglés)
- Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, USA, 2013, p. 4.
- World Weather Information Service - Accra, en worldweather.org
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Accra.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek | |