Diferència entre les revisions de "Séneca"
(→Cites) |
|||
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 11: | Llínea 11: | ||
L'influència de Séneca en generacions posteriors fon immensa. Fon citat per escritors i filòsofs cristians com Lactanci, Sant Agustí i Sant Jeroni. Durant la [[Renaixença]] fon "admirat i venerat com un oràcul d'edificació moral, inclús cristiana; un mestre d'estil lliterari i un model per a les arts dramàtiques". | L'influència de Séneca en generacions posteriors fon immensa. Fon citat per escritors i filòsofs cristians com Lactanci, Sant Agustí i Sant Jeroni. Durant la [[Renaixença]] fon "admirat i venerat com un oràcul d'edificació moral, inclús cristiana; un mestre d'estil lliterari i un model per a les arts dramàtiques". | ||
+ | |||
+ | == Cites == | ||
+ | |||
+ | {{Cita|No nos atrevim a moltes coses perque són difícils, pero són difícils perque no nos atrevim a fer-les.|Séneca}} | ||
+ | |||
+ | {{Cita|És prova del bon esperit tindre fermea.|Séneca}} | ||
+ | |||
+ | {{Cita|És una pràctica de la multitut lladrar-li als grans hòmens, com ho fan els gossos en els estranys.|Séneca}} | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | * Álvarez Regueras, Herminio (2002). «Introducción: Séneca, filósofo, estadista y escritor». Sobre la felicidad/Sobre la brevedad de la vida. EDAF. p. 17. ISBN 84-414-0222-1 | ||
+ | * [https://www.britannica.com/biography/Sextus-Afranius-Burrus E. Badian. «Sextus Afranius Burrus». Encyclopaedia Britannica (en [[anglés]])] | ||
+ | * Habinek, Thomas (2013), "Imago Suae Vitae: Seneca's Life and Career", in Heil, Andreas; Damschen, Gregor (eds.), Brill's Companion to Seneca: Philosopher and Dramatist, Brill, ISBN 9004154612 | ||
+ | * Moses Hadas. The Stoic Philosophy of Seneca, 1958 | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * Braund, Susanna (2015), «Seneca Multiplex», en Bartsch, Shadi; Schiesaro, Alessandro, eds., The Cambridge Companion to Seneca, Cambridge University Press, ISBN 978-1107035058 | ||
+ | * Ker, James (2009), The Deaths of Seneca, Oxford University Press | ||
+ | * Laarmann, Mathias (2013), «Seneca the Philosopher», en Heil, Andreas; Damschen, Gregor, eds., Brill's Companion to Seneca: Philosopher and Dramatist, Brill, ISBN 978-9004154612 | ||
+ | * Wilson, Emily R. (2014), The Greatest Empire: A Life of Seneca, Oxford University Press, ISBN 978-0199926640 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Llínea 16: | Llínea 36: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9neca Séneca en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9neca Séneca en Wikipedia] | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Biografies]] | ||
+ | [[Categoria:Filòsofs]] | ||
+ | [[Categoria:Escritors]] | ||
+ | [[Categoria:Polítics]] | ||
+ | [[Categoria:Antiga Roma]] |
Última revisió del 12:39 10 nov 2024
Lucio Anneo Séneca (Corduba, actual Córdova, 4 a. C. - † Roma, 65 d. C.), nomenat Séneca el Jove per a distinguir-lo de son pare -Séneca el Vell-, fon un filòsof, polític, orador i escritor romà conegut per les seues obres de caràcter moral.
Fon fill de l'orador Marc Anneo Séneca, fon qüestor, pretor, senador i cònsul sufecte durant els governs de Tiberi, Calígula, Claudi i Neró, ademés de tutor i conseller de l'emperador Neró. El seu paper de tutor durant l'infància de Neró és representat en la famosa obra de teatre Britannicus de Racine.
Séneca destacà com a intelectual i com a polític. Consumat orador, fon una figura predominant de la política romana durant els regnats de Claudi i Neró, sent un dels senadors més admirats, influents i respectats. Entre els anys 54 i 62, durant els primers anys del regnat del seu jove pupil Neró, Séneca va governar de facte l'Imperi romà junt en Sexto Afranio Burro. Açò li va guanyar numerosos enemics i es va vore obligat a retirar-se de la primera llínea política en l'any 62. Acusat, tal volta falsament, de participar en la conjura de Pisó contra Neró, el seu antic alumne el va obligar a suïcidar-se en l'any 65.
Com a escritor, Séneca ha passat a l'història com un dels màxims representants de l'estoïcisme. La seua obra constituïx la principal font escrita de filosofia estoica que s'ha conservat fins a l'actualitat. Comprén tant obres de teatre com a diàlecs filosòfics, tractats de filosofia natural, consolació i cartes. Usant un estil marcadament retòric, accessible i alluntat de tecnicismes, dellineà les principals característiques de l'estoïcisme tardà, del que junt en Epícteto i Marc Aureli està considerat el seu màxim exponent.
L'influència de Séneca en generacions posteriors fon immensa. Fon citat per escritors i filòsofs cristians com Lactanci, Sant Agustí i Sant Jeroni. Durant la Renaixença fon "admirat i venerat com un oràcul d'edificació moral, inclús cristiana; un mestre d'estil lliterari i un model per a les arts dramàtiques".
Cites[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Álvarez Regueras, Herminio (2002). «Introducción: Séneca, filósofo, estadista y escritor». Sobre la felicidad/Sobre la brevedad de la vida. EDAF. p. 17. ISBN 84-414-0222-1
- E. Badian. «Sextus Afranius Burrus». Encyclopaedia Britannica (en anglés)
- Habinek, Thomas (2013), "Imago Suae Vitae: Seneca's Life and Career", in Heil, Andreas; Damschen, Gregor (eds.), Brill's Companion to Seneca: Philosopher and Dramatist, Brill, ISBN 9004154612
- Moses Hadas. The Stoic Philosophy of Seneca, 1958
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Braund, Susanna (2015), «Seneca Multiplex», en Bartsch, Shadi; Schiesaro, Alessandro, eds., The Cambridge Companion to Seneca, Cambridge University Press, ISBN 978-1107035058
- Ker, James (2009), The Deaths of Seneca, Oxford University Press
- Laarmann, Mathias (2013), «Seneca the Philosopher», en Heil, Andreas; Damschen, Gregor, eds., Brill's Companion to Seneca: Philosopher and Dramatist, Brill, ISBN 978-9004154612
- Wilson, Emily R. (2014), The Greatest Empire: A Life of Seneca, Oxford University Press, ISBN 978-0199926640
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Séneca.