Diferència entre les revisions de "Giacomo Puccini"
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini''', conegut popularment com a '''Giacomo Puccini''' o simplement '''Puccini''' ([[Lucca]], [[Itàlia]], [[22 de decembre]] de [[1858]] - [[Brusseles]], [[Bèlgica]], [[29 de novembre]] de [[1924]]), fon un músic i compositor italià d'òpera, considerat entre els més grans, de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]]. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini | ||
| + | | image = [[File:GiacomoPuccini.jpg|220px]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Itàlia|Italiana]] | ||
| + | | ocupació = Músic i compositor. | ||
| + | | data_naix = [[22 de decembre]] de [[1858]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Lucca]], [[Itàlia]] | ||
| + | | data_mort = [[29 de novembre]] de [[1924]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Brusseles]], [[Bèlgica]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini''', conegut popularment com a '''Giacomo Puccini''' o simplement '''Puccini''' ([[Lucca]], [[Itàlia]], [[22 de decembre]] de [[1858]] - † [[Brusseles]], [[Bèlgica]], [[29 de novembre]] de [[1924]]), fon un músic i compositor italià d'òpera, considerat entre els més grans, de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]]. | ||
Fon un visionari, creador dels conceptes de música que regirien el cine durant el [[sigle XX]]. Per ad ell, l'us de passages modals o recursos politonals i la tonalitat o l'atonalitat eren qüestions d'efecte que estaven definides per les necessitats dramàtiques de l'obra. Per eixemple, en ''[[Tosca]]'', la forma en que reemplaça el text per passages musicals nos anticipa l'acció que està per ocórrer, al millor modo d'[[Alfred Hitchcock]] en les seues películes de suspens. Un atre eixemple és en ''[[La bohème]]'', quan s'escolta el tema de ''Mimí'' ans que ella aparega en escena, quan Rodolfo lis diu als seus amics que es va a quedar en l'andana. | Fon un visionari, creador dels conceptes de música que regirien el cine durant el [[sigle XX]]. Per ad ell, l'us de passages modals o recursos politonals i la tonalitat o l'atonalitat eren qüestions d'efecte que estaven definides per les necessitats dramàtiques de l'obra. Per eixemple, en ''[[Tosca]]'', la forma en que reemplaça el text per passages musicals nos anticipa l'acció que està per ocórrer, al millor modo d'[[Alfred Hitchcock]] en les seues películes de suspens. Un atre eixemple és en ''[[La bohème]]'', quan s'escolta el tema de ''Mimí'' ans que ella aparega en escena, quan Rodolfo lis diu als seus amics que es va a quedar en l'andana. | ||
| Llínea 6: | Llínea 17: | ||
La seua primera òpera fon ''[[Le Villi]]'' ([[1884]]) i el seu primer triumfo, ''[[Manon Lescaut]]'' ([[1893]]). Ademés de dotze òperes, Puccini escrigué atres obres notables, com una Missa de Glòria, un Himne a Roma, un caprig simfònic, dos preludis simfònics i tres [[Menuet|menuets]] per a quartet de corda. | La seua primera òpera fon ''[[Le Villi]]'' ([[1884]]) i el seu primer triumfo, ''[[Manon Lescaut]]'' ([[1893]]). Ademés de dotze òperes, Puccini escrigué atres obres notables, com una Missa de Glòria, un Himne a Roma, un caprig simfònic, dos preludis simfònics i tres [[Menuet|menuets]] per a quartet de corda. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [http://www.puccini.it/portaleit.htm Centro studi Giacomo Puccini, en [[italià]]] | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20191203032928/http://www.puccini.it/ Giacomo Puccini Centro studi] | ||
| + | * [https://imslp.org/wiki/Category:Puccini,_Giacomo Partitures libres de Giacomo Puccini en el ''Proyecto Biblioteca Internacional de Partituras Musicales (IMSLP)''] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Budden, Julian (2020). Puccini su vida y sus obras. Madrid: Akal. ISBN 978-84-460-4997-5 | ||
| + | * Fischerman, Diego. «Opera, operetas y comedia pag. 99/106». La música del siglo XX. Buenos Aires Paidos. ISBN 950 12 9001 8 | ||
| + | * Leibowitz, R., Histoire de l'Opéra, Corréa, París, 1957 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Giacomo Puccini}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Giacomo_Puccini Giacomo Puccini en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Giacomo_Puccini Giacomo Puccini en Wikipedia] | ||
Última revisió del 17:43 8 nov 2024
| Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Italiana | ||
| Ocupació: | Músic i compositor. | ||
| Naiximent: | 22 de decembre de 1858 | ||
| Lloc de naiximent: | Lucca, Itàlia | ||
| Defunció: | 29 de novembre de 1924 | ||
| Lloc de defunció: | Brusseles, Bèlgica | ||
Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini, conegut popularment com a Giacomo Puccini o simplement Puccini (Lucca, Itàlia, 22 de decembre de 1858 - † Brusseles, Bèlgica, 29 de novembre de 1924), fon un músic i compositor italià d'òpera, considerat entre els més grans, de finals del sigle XIX i principis del XX.
Fon un visionari, creador dels conceptes de música que regirien el cine durant el sigle XX. Per ad ell, l'us de passages modals o recursos politonals i la tonalitat o l'atonalitat eren qüestions d'efecte que estaven definides per les necessitats dramàtiques de l'obra. Per eixemple, en Tosca, la forma en que reemplaça el text per passages musicals nos anticipa l'acció que està per ocórrer, al millor modo d'Alfred Hitchcock en les seues películes de suspens. Un atre eixemple és en La bohème, quan s'escolta el tema de Mimí ans que ella aparega en escena, quan Rodolfo lis diu als seus amics que es va a quedar en l'andana.
Fon un dels pocs compositors d'òpera capaç d'usar brillantement les tècniques operístiques alemana i italiana. Se li considera el successor de Giuseppe Verdi. Algunes de les seues melodies, com O mio babbino caro, de Gianni Schicchi; Che gelida manina, de La bohème, i Nessun dorma, de Turandot, formen part hui en dia de la cultura popular.
La seua primera òpera fon Le Villi (1884) i el seu primer triumfo, Manon Lescaut (1893). Ademés de dotze òperes, Puccini escrigué atres obres notables, com una Missa de Glòria, un Himne a Roma, un caprig simfònic, dos preludis simfònics i tres menuets per a quartet de corda.
Referències[editar | editar còdic]
- Centro studi Giacomo Puccini, en italià
- Giacomo Puccini Centro studi
- Partitures libres de Giacomo Puccini en el Proyecto Biblioteca Internacional de Partituras Musicales (IMSLP)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Budden, Julian (2020). Puccini su vida y sus obras. Madrid: Akal. ISBN 978-84-460-4997-5
- Fischerman, Diego. «Opera, operetas y comedia pag. 99/106». La música del siglo XX. Buenos Aires Paidos. ISBN 950 12 9001 8
- Leibowitz, R., Histoire de l'Opéra, Corréa, París, 1957
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Giacomo Puccini.