Diferència entre les revisions de "Aglomeració urbana"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (→Vore també) |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Una '''aglomeració urbana''' és una regió urbanisada que s'estén sense solució de continuïtat a lo llarc de vàries circumscripcions administratives; normalment comprén una [[ciutat]] central i pobles o ciutats satèlit | + | Una '''aglomeració urbana''' és una regió urbanisada que s'estén sense solució de continuïtat a lo llarc de vàries circumscripcions administratives; normalment comprén una [[ciutat]] central i pobles o ciutats satèlit als que esta ha absorbit en el seu creiximent. Els aglomerats tendixen a constituir-se al voltant dels grans centres administratius o econòmics. |
== Característiques == | == Característiques == | ||
En una aglomeració es poden diferenciar clarament les dos grans parts que componen la seua [[estructura urbana]]: | En una aglomeració es poden diferenciar clarament les dos grans parts que componen la seua [[estructura urbana]]: | ||
* La ciutat o núcleu central, sobre la que s'estructura tota l'aglomeració, en una densitat compacta, en el que predominen les [[sector terciari|activitats terciàries]] de la ciutat (comercials, financeres, administratives i culturals) i la major font d'ocupació. Presenta un caràcter organisat i posseïx la majoria dels servicis d'infraestructura i equipament urbà. Des d'esta partixen generalment en forma radial les distintes [[transporte|vies de transport]] que la comuniquen en els suburbis. | * La ciutat o núcleu central, sobre la que s'estructura tota l'aglomeració, en una densitat compacta, en el que predominen les [[sector terciari|activitats terciàries]] de la ciutat (comercials, financeres, administratives i culturals) i la major font d'ocupació. Presenta un caràcter organisat i posseïx la majoria dels servicis d'infraestructura i equipament urbà. Des d'esta partixen generalment en forma radial les distintes [[transporte|vies de transport]] que la comuniquen en els suburbis. | ||
| − | * Els [[suburbi]]s, estructurats a lo llarc de les vies de transport i rodejant a la ciutat central en forma d'anells concèntrics. Es definixen per contar en densitats menors que els de la ciutat central, falta de continuïtat i a voltes apariència caòtica del [[teixit urbà]], i una progressiva fusió en [[espai periurbà|àmbits subrurals]] a mesura que s'allunta del centre. Predominen les àrees residencials, | + | * Els [[suburbi]]s, estructurats a lo llarc de les vies de transport i rodejant a la ciutat central en forma d'anells concèntrics. Es definixen per contar en densitats menors que els de la ciutat central, falta de continuïtat i a voltes apariència caòtica del [[teixit urbà]], i una progressiva fusió en [[espai periurbà|àmbits subrurals]] a mesura que s'allunta del centre. Predominen les àrees residencials, pels que li'ls sol definir com [[ciutat dormitori|ciutats dormitori]]. En els centres de les ciutats absorbides per la ciutat central, es poden trobar també activitats comercials i administratives, pero que no superen en importància al núcleu d'esta. Sobre les vies de comunicació, principalment a lo llarc de les autopistes, s'ubiquen els grans equipaments urbans que per raons funcionals o d'espai no es troben en la ciutat central. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 17:30 4 nov 2024
Una aglomeració urbana és una regió urbanisada que s'estén sense solució de continuïtat a lo llarc de vàries circumscripcions administratives; normalment comprén una ciutat central i pobles o ciutats satèlit als que esta ha absorbit en el seu creiximent. Els aglomerats tendixen a constituir-se al voltant dels grans centres administratius o econòmics.
Característiques[editar | editar còdic]
En una aglomeració es poden diferenciar clarament les dos grans parts que componen la seua estructura urbana:
- La ciutat o núcleu central, sobre la que s'estructura tota l'aglomeració, en una densitat compacta, en el que predominen les activitats terciàries de la ciutat (comercials, financeres, administratives i culturals) i la major font d'ocupació. Presenta un caràcter organisat i posseïx la majoria dels servicis d'infraestructura i equipament urbà. Des d'esta partixen generalment en forma radial les distintes vies de transport que la comuniquen en els suburbis.
- Els suburbis, estructurats a lo llarc de les vies de transport i rodejant a la ciutat central en forma d'anells concèntrics. Es definixen per contar en densitats menors que els de la ciutat central, falta de continuïtat i a voltes apariència caòtica del teixit urbà, i una progressiva fusió en àmbits subrurals a mesura que s'allunta del centre. Predominen les àrees residencials, pels que li'ls sol definir com ciutats dormitori. En els centres de les ciutats absorbides per la ciutat central, es poden trobar també activitats comercials i administratives, pero que no superen en importància al núcleu d'esta. Sobre les vies de comunicació, principalment a lo llarc de les autopistes, s'ubiquen els grans equipaments urbans que per raons funcionals o d'espai no es troben en la ciutat central.
Vore també[editar | editar còdic]
- Anex:Aglomeracions urbanes més poblades del món
- Àrea metropolitana
- Espai urbà
- Espai periurbà
- Conurbació
- Ecologia urbana
- Anex:Majors aglomeracions urbanes de parla hispana
- Aglomeracions urbanes en l'Unió Europea
- Comunitat d'aglomeració (Communauté d'agglomération) tipo d'entitat territorial francesa.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Aglomeración urbana de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.