Diferència entre les revisions de "Jaume I"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Jaume I s'ha renomenat com Jaume I d'Aragó)
 
(No es mostren 60 edicions intermiges d'9 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Jaume I d’[[Arago]] i [[Montpellier]]''', naixque el 2 de [[febrer]] de 1208 en [[Montpellier]] (Sur de [[França]]) en la baronia del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Arago]], sempre estigue marcat per la situacio familiar que vivien ses pares, com la que vixque de la politica del seu païs. Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] (1229), [[Valéncia]] (1241) i [[Murcia]] (1266). A la mort de son pare, trobava’s En Jaume en poder de [[Simon de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l’entregà als aragonesos fins despres d’un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]].
+
[[File:El rey Jaime I el Conquistador, por Jaume Mateu.jpg|thumb|300px|Jaume I]]
−
Tenia sis anys quan fon jurat en les Cortes de [[LLeida]] de 1214. Heredà el senyorio de [[Montpeller]] a la mort de sa mare (1219).
+
'''Jaume I''' de [[Valéncia]], [[Aragó]], [[Illes Balears|Mallorca]] i [[Montpellier]], naixqué el [[2 de febrer]] de [[1208]] en Montpellier (sur de [[França]]) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema.  
  
−
En el mes de [[febrer]] de 1221 va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfonso VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferran III]]; i s’apoderà de [[Mallorca]] el darrer dia de l’any 1228.
+
== Biografia ==
−
Anulat el seu primer matrimoni per rao de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre [[Castella]] i [[Arago]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland o Violante d’Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, filla d’Andreu II, rei d’[[Hungria]] ([[septembre]] de 1235); tres anys despres, el [[9 d’octubre de 1238]], fiu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d’este nom afegit al d’[[Arago]].
 
  
−
En 1240 concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independencia davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocorrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]]. En 1261 convocà les corts en la ciutat de [[Valéncia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en titul de regne.
+
Jaume I fon fill del rei En [[Pere II d’Aragó]], sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne.  
  
−
Tingue molts fills i deixà dos reis en la familia, [[Pere III]] rei d’[[Arago]] i [[Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Mallorca]], Senyor-Baro de [[Montpellier]], Comte del [[Rossello]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i moltes atres senyorius que se’l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigue casat tres vegades i tingue unes amants.
+
Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] ([[1229]]), [[Regne de Valéncia|Valéncia]] ([[1241]]) i [[Múrcia]] ([[1266]]). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de [[Simón de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per manament del [[Papa]] [[Inocenci III]].
  
−
En 1276, el 27 de juliol gens malalt, Jaume I va fallir en [[Valéncia]] quan es disposava partir cap a [[Tarragona]], on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i Infants de la [[Casa d’Arago]].
+
Tenia sis anys quan fon jurat en les Corts de [[Lleida]] de l'any [[1214]]. Heretà el senyoriu de [[Montpellier]] a la mort de sa mare en ([[1219]]).
  
 +
En el més de [[febrer]] de l'any [[1221]] va contraure matrimoni en [[Leonor de Castella|Leonor de Castella de Plantagenet-Anglaterra]], filla del rei [[Alfons VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferrando III]]; i s'apoderà de [[Mallorca]] l'últim dia de l'any [[1228]].
  
 +
[[File:Monumento a Jaime I El Conquistador, Valencia, España, 2014-06-29, DD 12.JPG    |thumb|300px|'''Estatua a Jaume I''', en la Plaça Alfons el Magnànim de [[Valéncia]]]]
  
 +
Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions de [[Castella]] i [[Aragó]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-[[Hongria]] i Courtenay, coneguda com [[Na Violant d'Hongria]], filla d'Andreu II, rei d'[[Hongria]] ([[setembre]] de [[1235]]); tres anys despuix, el [[9 d'octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer, [[Regne de Valéncia]], afegit al d'[[Arago]], [[Corona d'Aragó]].
 +
 +
En l'any [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]]. En [[1261]] convocà les corts en la [[ciutat de Valéncia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne.
 +
 +
Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, [[Pere III]] rei d'[[Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Regne de Mallorca|Mallorca]], Senyor-Baró de [[Montpellier]], Comte del [[Rosselló]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i molts atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué vàries amants.
 +
 +
En l'any [[1276]], el 27 de juliol va caure malalt, '''Jaume I''' va fallir en la ciutat de [[Valéncia]] quan es disponia a partir cap a [[Tarragona]], a on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la [[Casa d'Aragó]].
 +
 +
[[Image:Jaime I (Nassio Bayarri) Madrid 01.jpg|thumb|200px|Bust de [[Jaume I d'Aragó]] en [[Madrit]] ([[1976]]) per [[Nassio Bayarri]]]]
 +
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[Regne de Valéncia]]
 +
* [[Reis de Valéncia]]
 +
* [[Llibre dels fets]]
 +
* [[La tomba de Jaume I]]
 +
* [[Carta de Jaume I als moriscs de la Vall d'Uxó]]
 +
* [[Corona d'Aragó]]
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
 +
{{Commonscat|James I of Aragon}}
 +
* [http://catedralmedievaldevalencia.blogspot.com.es/2016/11/desclasificando-los-120-pergaminos-de.html?m=1 Desclasificando: los 120 pergaminos de Jaime I de la Catedral de Valencia. 1ª parte - Valentia Mediaevalis. La Catedral medieval de Valencia]
 +
* [http://www.abc.es/20101010/comunidad-valencia/ultimas-horas-zayyan-20101010.html Las últimas horas de Zayyan - ''ABC'']
 +
* [https://www.levante-emv.com/opinion/2013/07/25/san-jaime-primera-cofradia-fundo-12879298.html San Jaime, la primera cofradía que fundó Jaime I en Valencia - ''Levante-EMV'']
 +
 +
[[Categoria:Jaume I]]
 +
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
−
[[Categoria:Edat mija]]
+
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
−
[[Categoria: Biografies]]
+
[[Categoria:Reis de Valéncia]]

Última revisió del 11:39 31 oct 2024

Jaume I

Jaume I de Valéncia, Aragó, Mallorca i Montpellier, naixqué el 2 de febrer de 1208 en Montpellier (sur de França) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema.

Biografia[editar | editar còdic]

Jaume I fon fill del rei En Pere II d’Aragó, sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne.

Fon el conquistador de tres regnes: Mallorca (1229), Valéncia (1241) i Múrcia (1266). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de Simón de Montfort, son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per manament del Papa Inocenci III.

Tenia sis anys quan fon jurat en les Corts de Lleida de l'any 1214. Heretà el senyoriu de Montpellier a la mort de sa mare en (1219).

En el més de febrer de l'any 1221 va contraure matrimoni en Leonor de Castella de Plantagenet-Anglaterra, filla del rei Alfons VIII, germana de Na Berenguela i tia de Ferrando III; i s'apoderà de Mallorca l'últim dia de l'any 1228.

Estatua a Jaume I, en la Plaça Alfons el Magnànim de Valéncia

Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions de Castella i Aragó en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-Hongria i Courtenay, coneguda com Na Violant d'Hongria, filla d'Andreu II, rei d'Hongria (setembre de 1235); tres anys despuix, el 9 d'octubre de 1238, feu la seua entrada triunfal en Valéncia, que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer, Regne de Valéncia, afegit al d'Arago, Corona d'Aragó.

En l'any 1240 concedix a la ciutat de Valéncia un fur inspirat en el dret romà: Els Furs, donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en Mallorca, creà una corona i es titulà rei de Valéncia. En 1261 convocà les corts en la ciutat de Valéncia, en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne.

Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, Pere III rei d'Aragó i Valéncia, i a Jaume II rei de Mallorca, Senyor-Baró de Montpellier, Comte del Rosselló, de la Cerdanya, de Conflent, i molts atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué vàries amants.

En l'any 1276, el 27 de juliol va caure malalt, Jaume I va fallir en la ciutat de Valéncia quan es disponia a partir cap a Tarragona, a on proseguiria per a descansar en el Monasteri de Poblet. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la Casa d'Aragó.

Bust de Jaume I d'Aragó en Madrit (1976) per Nassio Bayarri

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jaume_I&oldid=361985»