Diferència entre les revisions de "Miguel de Agia"
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Miguel de Agia''' ([[Valéncia]], [[1550]] - [[Llima]], | + | '''Miguel de Agia''' ([[Valéncia]], [[1550]] - † [[Llima]], [[1610]] ?) fon un [[flare]] [[franciscà]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | En no | + | En no més estudis elementals, va anar a [[Guatemala]] en l'any [[1563]], a on va ingressar en el noviciat de l'[[Orde de San Francisco]]. Una vegada profés, es va eixercir com llector d'Arts i Teologia i els càrrecs de guardià i [[definidor]] en el seu convent. |
| − | Traslladat a [[Llima]], és possible que cursara Cànons i lleis en | + | Traslladat a [[Llima]], és possible que cursara Cànons i lleis en l'[[Universitat de Sant Marcs]], fins a optar al grau de Doctor. En el [[convent]] de la seua orde també fon llector de Teologia. |
| − | Va tornar a [[Espanya]] en maig de [[1594]] com [[procurador]] de la província franciscana del Perú, on | + | Va tornar a [[Espanya]] en [[maig]] de [[1594]] com [[procurador]] de la província franciscana del Perú, a on despuix de complir la seua comesa, va tornar a [[Llima]]. |
Impressionat pel descontentament provocat per la [[Real Cèdula]] del [[24 de novembre]] de [[1601]], que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar [[Huancavelica]], per a comprovar les condicions de treball en les mines de [[mercuri]]. Com resultat d'eixa experiència va escriure el ''Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis...'' ([[1604]]), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com [[Pedro Muñiz i Molina]]. | Impressionat pel descontentament provocat per la [[Real Cèdula]] del [[24 de novembre]] de [[1601]], que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar [[Huancavelica]], per a comprovar les condicions de treball en les mines de [[mercuri]]. Com resultat d'eixa experiència va escriure el ''Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis...'' ([[1604]]), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com [[Pedro Muñiz i Molina]]. | ||
| − | En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el ''bé general'' abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions | + | En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el ''bé general'' abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions varen ser impugnats pels franciscans Miguel de Aguayo ([[1605]]) i Juan de Silva ([[1613]]), aixina com el jesuïta Francisco Coello. |
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * '' | + | * [https://www.academia.edu/102657092/Fray_Miguel_de_Agia_y_su_Servidumbres_personales_de_indios_1604_Libertad_y_coacci%C3%B3n_civil_de_los_indios Fra Miguel de Agia y su 'Servidumbres personales de indios' (1604). Libertad y coacción civil de los indios. Academia Edu] |
| + | * Tauro del Pino, Alberto. ''Enciclopèdia Ilustrada del Perú''. Lima: PEISA, [[2001]] | ||
| − | + | == Enllaços externs == | |
| + | * [https://www.wikiwand.com/es/articles/Miguel_de_Agia Miguel de Agia. Wikiwand] | ||
[[Categoria:Naixcuts en 1550]] | [[Categoria:Naixcuts en 1550]] | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| − | [[Categoria:Religiosos | + | [[Categoria:Religiosos valencians]] |
[[Categoria:Franciscans]] | [[Categoria:Franciscans]] | ||
[[Categoria:Sanmarquins (sigle XVI)]] | [[Categoria:Sanmarquins (sigle XVI)]] | ||
| − | |||
Última revisió del 19:13 24 oct 2024
Miguel de Agia (Valéncia, 1550 - † Llima, 1610 ?) fon un flare franciscà.
Biografia[editar | editar còdic]
En no més estudis elementals, va anar a Guatemala en l'any 1563, a on va ingressar en el noviciat de l'Orde de San Francisco. Una vegada profés, es va eixercir com llector d'Arts i Teologia i els càrrecs de guardià i definidor en el seu convent.
Traslladat a Llima, és possible que cursara Cànons i lleis en l'Universitat de Sant Marcs, fins a optar al grau de Doctor. En el convent de la seua orde també fon llector de Teologia.
Va tornar a Espanya en maig de 1594 com procurador de la província franciscana del Perú, a on despuix de complir la seua comesa, va tornar a Llima.
Impressionat pel descontentament provocat per la Real Cèdula del 24 de novembre de 1601, que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar Huancavelica, per a comprovar les condicions de treball en les mines de mercuri. Com resultat d'eixa experiència va escriure el Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis... (1604), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com Pedro Muñiz i Molina.
En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el bé general abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions varen ser impugnats pels franciscans Miguel de Aguayo (1605) i Juan de Silva (1613), aixina com el jesuïta Francisco Coello.
Referències[editar | editar còdic]
- Fra Miguel de Agia y su 'Servidumbres personales de indios' (1604). Libertad y coacción civil de los indios. Academia Edu
- Tauro del Pino, Alberto. Enciclopèdia Ilustrada del Perú. Lima: PEISA, 2001