Diferència entre les revisions de "Matilde Salvador"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 32 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Matilde Salvador i Segarra | | nom = Matilde Salvador i Segarra | ||
| − | | image = | + | | image = [[Image:Matilde_Salvador.JPG|250px|Matilde Salvador]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = Valéncia, Espanya | | lloc_mort = Valéncia, Espanya | ||
}} | }} | ||
| − | '''Matilde Salvador i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], 23 de març de [[1918]] - [[Valéncia]], 5 d'octubre de [[2007]]) fon una compositora i pintora valenciana d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Destacà pel seu ferm compromís en la llengua i cultura catalanes. | + | |
| + | '''Matilde Salvador i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], [[23 de març]] de [[1918]] - † [[Valéncia]], [[5 d'octubre]] de [[2007]]) fon una compositora i pintora valenciana d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Destacà pel seu ferm compromís en la llengua i cultura catalanes. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar en el seu pare, la seua tia | + | Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar en el seu pare, la seua tia Joaquina Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio Ruano|Vicente Asencio]] ([[1908]]-[[1979]]), que més tart seria el seu espós. |
Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola]] Tomás, [[Xavier Casp]], Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica. | Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola]] Tomás, [[Xavier Casp]], Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica. | ||
| − | Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' (1953) i ''El sortilegio de la luna'' (1954). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' (1943), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el [[Tombatossals]] de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena va tindre lloc l'any 1974. | + | Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' ([[1953]]) i ''El sortilegio de la luna'' ([[1954]]). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' ([[1943]]), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el [[Tombatossals]] de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena va tindre lloc l'any [[1974]]. |
Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''. | Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''. | ||
| − | Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[ | + | Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons el pancatalanisme, de parla catalana. |
Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influencia que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va tindre la seua llínea personal. | Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influencia que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va tindre la seua llínea personal. | ||
També va destacar com a pintora, treballant un estil ''naive'' molt personal. | També va destacar com a pintora, treballant un estil ''naive'' molt personal. | ||
| + | |||
| + | L'Ajuntament de Castelló nomenà a Matilde Salvador filla predilecta. Les universitats de Valéncia i de Castelló li concediren la Medalla d'Or. La [[Generalitat Valenciana]] la distinguí al Mèrit Cultural i la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi. | ||
== Notícies en prensa == | == Notícies en prensa == | ||
| − | {{Cita|La Generalitat de Cataluña distingue a Matilde Salvador con la Creu de Sant Jordi. La Generalitat de Cataluña ha reconocido la gran labor cultural desarrollada, por la compositora castellonense Matilde Salvador, musicando obras literarias en catalán, concediéndole la más alta distinción cultural del organismo autonómico que es la Creu de Sant Jordi. La alta condecoración le será impuesta por el presidente de la Generalitat de Cataluña a la autora de "Vinatea" en un solemne acto que se celebrará el próximo | + | {{Cita|''La Generalitat de Cataluña distingue a Matilde Salvador con la Creu de Sant Jordi. La Generalitat de Cataluña ha reconocido la gran labor cultural desarrollada, por la compositora castellonense Matilde Salvador, musicando obras literarias en catalán, concediéndole la más alta distinción cultural del organismo autonómico que es la Creu de Sant Jordi. La alta condecoración le será impuesta por el presidente de la Generalitat de Cataluña a la autora de "Vinatea" en un solemne acto que se celebrará el próximo més de octubre. La autora se ha distinguido por una extrema fidelidad al reconocimiento de la unidad de la lengua.''}} |
| + | |||
| + | * (''[[Levante-EMV]]'', Dijous, 30 de juny de 2005) | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''La única filla predilecta de la ciutat s'ha anat, Castelló estarà sempre en deute amb Matilde.''}} | ||
| + | |||
| + | * (''A on tu vas sona Castelló...'' [[Alberto Fabra]]. Alcalde de Castelló. ''[[Mediterráneo]]'', Dissabte, 6 d'octubre de 2007) | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Una dona que té l'orgull de Castelló. Estrenó una ópera en el Liceu de Barcelona y tiene en Castellón la Medalla de Oro de la Universitat, Hija Predilecta de la Ciudad y Dona de l'Any 2004. Lleva su nombre un instituto de enseñanzas medias y su ópera "La filla del Rei Barbut" ha viajado en el tiempo desde el Principal al Auditorio.''}} | ||
| + | |||
| + | * (''Seres humanos de Castellón'', per Salvador Bellés. ''[[Mediterráneo]]'', Dissabte, [[6 d'octubre]] de [[2007]]) | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Sin ceremonia religiosa y con la cuatribarrada sobre el féretro. La familia cumple la última voluntad de la autora de "Vinatea"''}} | ||
| + | |||
| + | * (''Levante-EMV'', 15.10.2007) | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Homenaje. Concierto en honor a Matilde Salvador del [[IEC]]''}} | ||
| + | |||
| + | * (''[[Las Provincias]]'', 22.4.2009) | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Gascó, Salvador, la Castellonense,... pancatalanistas. Antonio Gascó, nombrado Cronista de la Ciudad durante el mandato del PP en Castellón, y cuya hija es la actual edil del Partido Popular en esta ciudad, realizó ayer en Barcelona un discurso de defensa del Pancatalanismo suyo, de la autora local Matilde Salvador, de la Sociedad Castellonense de Cultura e incluso de toda la provincia. Los hechos ocurrieron, tal y como publica la edición de hoy del periódico Levante, en el homenaje que el Instituto de Estudios Catalanes realizó a la compositora Matilde Salvador en Barcelona. Gascó señaló el profundo vínculo del Instituto con Castellón, a través de la creación de la Sociedad Castellonense de Cultura, glosó la figura de la autora local, señalando su compromiso con la lengua catalana y la unidad de todos los territorios que fue la base de la mayor parte de sus aportaciones. Entre los asistentes al acto se encontraba la diputada provincial Gracia Molés, del Bloc. Hay que recordar que el cargo que ostenta Gascó tiene una vinculación pública y de representación de la ciudad, que en esta ocasión ha servido para recuperar la figura ahistórica y acientífica de los países catalanes.''}} | ||
| − | * ( | + | * (''YaCastellón.com'', 25.4.2009) |
| − | + | == Vore també == | |
| − | * | + | * [[Vicente Asencio Ruano|Vicente Asencio]] |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| − | + | * Diario Mediterráneo de Castellón, 9 de marzo de 2004. Declaraciones con ocasión de la entrega de la distinción como Mujer del Año de Castellón | |
| + | * [https://elpais.com/diario/2007/10/06/cvalenciana/1191698294_850215.html Fabra, María «Muere la compositora Matilde Salvador» (en castellà). El País, 06-10-2007] | ||
| + | * Meléndez-Haddad, Pablo (18 de marzo de 2023). «‘Alexina B.’, orgullo lírico e intersexual en el Liceu». elperiodico | ||
| + | * [http://www.castello.es/archivos/1436/Guia_DonesImmortals.pdf Ródenas Simón, Queta. «Itinerari Dones Immortals»] | ||
| − | + | == Bibliografia == | |
| − | + | * Bernardo Adam Ferrero Músicos Valencianos. Ed. Proip, S.A. 1988. Valencia. ISBN 84-87179-00-2 | |
| + | * Diversos Autors Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0 | ||
| + | * Diversos Autors Matilde Salvador. Editorial SAÓ, 2000. Valéncia. ISBN 84-88513-44-5 | ||
| + | * Ferran Navarro i Soriano: Matilde Salvador: Obres per a dolçaina. Editorial DENES. Paiporta (Valéncia) 2018. ISBN: 978-84-16473-38-0 | ||
| + | * Solbes, Rosa. ''Matilde Salvador. Converses amb una compositora apassionada''. Tàndem Edicions. 2007. Valéncia. ISBN 978-84-8131-641-4 | ||
| + | * Torres i Rexach, Aina. Dones rebels: històries contra el silenci. Sembra Llibres, 2019. ISBN 9788416698295 | ||
| − | + | == Enllaços externs == | |
| − | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Matilde_Salvador Matilde Salvador en Wikipedia] | |
| − | + | [[Categoria:Biografies]] | |
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Compositors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Pintors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Pancatalanisme]] | ||
| + | [[Categoria:Pancatalanistes]] | ||
| + | [[Categoria:Catalanisme]] | ||
Última revisió del 16:30 24 oct 2024
| Matilde Salvador i Segarra | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Compositora i pintora | ||
| Naiximent: | 23 de març de 1918 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Espanya | ||
| Defunció: | 5 d'octubre de 2007 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Espanya | ||
Matilde Salvador i Segarra (Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - † Valéncia, 5 d'octubre de 2007) fon una compositora i pintora valenciana d'ideologia pancatalanista. Destacà pel seu ferm compromís en la llengua i cultura catalanes.
Biografia[editar | editar còdic]
Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar en el seu pare, la seua tia Joaquina Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor Vicente Asencio (1908-1979), que més tart seria el seu espós.
Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de Bernat Artola Tomás, Xavier Casp, Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.
Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets El segoviano esquivo (1953) i El sortilegio de la luna (1954). També és autora de les òperes La filla del Rei Barbut (1943), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el Tombatossals de Josep Pasqual Tirado, i Vinatea, que recrea un episodi de la Crònica de Pere el Cerimoniós, en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena va tindre lloc l'any 1974.
Va compondre també música religiosa com la Missa de Lledó, en honor a la Mare de Deu del Lledó, patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la Missa de Perot, aixina com la cantata Les Hores.
Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'Alguer (en l'illa de Sardenya) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons el pancatalanisme, de parla catalana.
Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de Manuel de Falla, és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influencia que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera La filla del Rei Barbut. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va tindre la seua llínea personal.
També va destacar com a pintora, treballant un estil naive molt personal.
L'Ajuntament de Castelló nomenà a Matilde Salvador filla predilecta. Les universitats de Valéncia i de Castelló li concediren la Medalla d'Or. La Generalitat Valenciana la distinguí al Mèrit Cultural i la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.
Notícies en prensa[editar | editar còdic]
La Generalitat de Cataluña distingue a Matilde Salvador con la Creu de Sant Jordi. La Generalitat de Cataluña ha reconocido la gran labor cultural desarrollada, por la compositora castellonense Matilde Salvador, musicando obras literarias en catalán, concediéndole la más alta distinción cultural del organismo autonómico que es la Creu de Sant Jordi. La alta condecoración le será impuesta por el presidente de la Generalitat de Cataluña a la autora de "Vinatea" en un solemne acto que se celebrará el próximo més de octubre. La autora se ha distinguido por una extrema fidelidad al reconocimiento de la unidad de la lengua.
- (Levante-EMV, Dijous, 30 de juny de 2005)
La única filla predilecta de la ciutat s'ha anat, Castelló estarà sempre en deute amb Matilde.
- (A on tu vas sona Castelló... Alberto Fabra. Alcalde de Castelló. Mediterráneo, Dissabte, 6 d'octubre de 2007)
Una dona que té l'orgull de Castelló. Estrenó una ópera en el Liceu de Barcelona y tiene en Castellón la Medalla de Oro de la Universitat, Hija Predilecta de la Ciudad y Dona de l'Any 2004. Lleva su nombre un instituto de enseñanzas medias y su ópera "La filla del Rei Barbut" ha viajado en el tiempo desde el Principal al Auditorio.
- (Seres humanos de Castellón, per Salvador Bellés. Mediterráneo, Dissabte, 6 d'octubre de 2007)
Sin ceremonia religiosa y con la cuatribarrada sobre el féretro. La familia cumple la última voluntad de la autora de "Vinatea"
- (Levante-EMV, 15.10.2007)
Homenaje. Concierto en honor a Matilde Salvador del IEC
- (Las Provincias, 22.4.2009)
Gascó, Salvador, la Castellonense,... pancatalanistas. Antonio Gascó, nombrado Cronista de la Ciudad durante el mandato del PP en Castellón, y cuya hija es la actual edil del Partido Popular en esta ciudad, realizó ayer en Barcelona un discurso de defensa del Pancatalanismo suyo, de la autora local Matilde Salvador, de la Sociedad Castellonense de Cultura e incluso de toda la provincia. Los hechos ocurrieron, tal y como publica la edición de hoy del periódico Levante, en el homenaje que el Instituto de Estudios Catalanes realizó a la compositora Matilde Salvador en Barcelona. Gascó señaló el profundo vínculo del Instituto con Castellón, a través de la creación de la Sociedad Castellonense de Cultura, glosó la figura de la autora local, señalando su compromiso con la lengua catalana y la unidad de todos los territorios que fue la base de la mayor parte de sus aportaciones. Entre los asistentes al acto se encontraba la diputada provincial Gracia Molés, del Bloc. Hay que recordar que el cargo que ostenta Gascó tiene una vinculación pública y de representación de la ciudad, que en esta ocasión ha servido para recuperar la figura ahistórica y acientífica de los países catalanes.
- (YaCastellón.com, 25.4.2009)
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Diario Mediterráneo de Castellón, 9 de marzo de 2004. Declaraciones con ocasión de la entrega de la distinción como Mujer del Año de Castellón
- Fabra, María «Muere la compositora Matilde Salvador» (en castellà). El País, 06-10-2007
- Meléndez-Haddad, Pablo (18 de marzo de 2023). «‘Alexina B.’, orgullo lírico e intersexual en el Liceu». elperiodico
- Ródenas Simón, Queta. «Itinerari Dones Immortals»
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bernardo Adam Ferrero Músicos Valencianos. Ed. Proip, S.A. 1988. Valencia. ISBN 84-87179-00-2
- Diversos Autors Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0
- Diversos Autors Matilde Salvador. Editorial SAÓ, 2000. Valéncia. ISBN 84-88513-44-5
- Ferran Navarro i Soriano: Matilde Salvador: Obres per a dolçaina. Editorial DENES. Paiporta (Valéncia) 2018. ISBN: 978-84-16473-38-0
- Solbes, Rosa. Matilde Salvador. Converses amb una compositora apassionada. Tàndem Edicions. 2007. Valéncia. ISBN 978-84-8131-641-4
- Torres i Rexach, Aina. Dones rebels: històries contra el silenci. Sembra Llibres, 2019. ISBN 9788416698295