Diferència entre les revisions de "Dàlmata"
(Text reemplaça - 'serbocroat' a 'serbocroata') |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
== Problemes renals == | == Problemes renals == | ||
| − | Els dàlmates, juntament en els sers humans i alguns simis, tenen un nivell molt alt d'[[àcit úric]], i un percentage baix d'alantoïna. Este fet dona lloc a que es produïxen cristals d'àcit úric, que desemboquen en [[litiasis renal]] (càlculs en el [[renyó]]). Els mascles de més de deu [[any|anys]] són propensos a patir este tipo de trastorns renals. | + | Els dàlmates, juntament en els sers humans i alguns simis, tenen un nivell molt alt d'[[àcit úric]], i un percentage baix d'alantoïna. Este fet dona lloc a que es produïxen cristals d'àcit úric, que desemboquen en [[litiasis renal]] (càlculs en el [[renyó]]). Els mascles de més de deu [[any|anys]] són propensos a patir este tipo de trastorns renals. |
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{traduït de|ca|All}} | {{traduït de|ca|All}} | ||
Última revisió del 08:54 24 oct 2024
El dàlmata (en serbocroata Dalmatinac) és una raça de gos reconeguda per la FCI i vinculada a Croàcia. La característica més ostensible d'esta raça és el seu pelage blanc cobert de taques generalment negres (en ocasions d'atres colors).
El gos dàlmata no és una raça de gos concebuda modernament. I, al contrari que les races de nova creació, dels dàlmates no se'n coneix el seu orige en exactitut. Existixen diverses referències gràfiques de l'Antiguetat que mostren gossos d'aspecte similar als actuals dàlmates. Este fet, fa supondre que els orígens d'esta raça es remonten a milers d'anys arrere, i podrien haver arribat a Europa des de l'Orient Pròxim. Les teories que atribuïxen a Dalmàcia (actual regió de Croàcia) la procedència dels dàlmates són controvertides, i a soles nominalment podem considerar este territori com a breçol d'esta raça canina.
La popularitat dels dàlmates escomençà a partir del sigle XVII, i especialment durant el sigle XVIII en Anglaterra, i es varen fer molt populars entre l'aristocràcia. Posteriorment, els cossos de bombers britànics adoptaren els dàlmates per a desenrollar tasques de rescat.
Des de maig de l'any 1999, el Club Caní de Croàcia (Hrvatski Kinoloski Savez) té la potestat oficial per a establir l'estàndart d'esta raça
Salut[editar | editar còdic]
L'esperança de vida d'un dàlmata en l'entorn domèstic es situa entre els dotze i catorze anys, pero poden arribar fins els díhuit anys. Passats els primers deu anys de vida, els dàlmates poden desenrollar osteofitosis, i artritis. Els dàlmates tendixen a patir malalties específiques de la seua raça: sordea i hiperuricèmia.
Problemes renals[editar | editar còdic]
Els dàlmates, juntament en els sers humans i alguns simis, tenen un nivell molt alt d'àcit úric, i un percentage baix d'alantoïna. Este fet dona lloc a que es produïxen cristals d'àcit úric, que desemboquen en litiasis renal (càlculs en el renyó). Els mascles de més de deu anys són propensos a patir este tipo de trastorns renals.
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/All de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dàlmata.
«Dàlmata». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).