Diferència entre les revisions de "Idioma valencià"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{esbos}} | {{esbos}} | ||
− | El | + | El Valencià és un dialecte de la llengua Catalana. |
− | == | + | == Origen del dialecte Valencià de la llengua Català == |
− | + | València estava conquerida pels Àrabs, aquets parlaven Mossàrab. Jaume I tenia un exercit poderós, i va conquerir tota València, sense deixar cap viu. Així doncs, envià cap a València, Catalans, Aragonesos i Castellans, que parlaven Català. Així doncs aparegué el dialecte València, també conegut com Català Occidental. | |
− | |||
− | |||
− | == Extensió del | + | |
+ | == Extensió del Català a València == | ||
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]] | [[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]] | ||
− | + | El dialecte Occidental es parla a part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche|Carche murcià]]. | |
− | |||
− | == Història del | + | == Història del Catala i el dialecte Occidental === |
=== Denominació === | === Denominació === | ||
− | + | El Català és el nom de la llengua, així doncs el dialecte Occidental pot ésser nomenat Valencià per la situació lleografica. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | === | + | === Literatura === |
− | + | Podem trobar tot tipus de literatura en el dialecte Occidental, igual que en el dialecte central o oriental. | |
− | |||
− | == | + | == Subdialectes de l'Occidental == |
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]] | [[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]] | ||
=== Valencià de Transició === | === Valencià de Transició === | ||
Llínea 79: | Llínea 65: | ||
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien. | * Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien. | ||
− | + | La llengua catalana consta d'un altre gran bloc dialectal anomenat Oriental | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− |
Revisió de 02:10 10 nov 2008
Plantilla:Esbos El Valencià és un dialecte de la llengua Catalana.
Origen del dialecte Valencià de la llengua Català
València estava conquerida pels Àrabs, aquets parlaven Mossàrab. Jaume I tenia un exercit poderós, i va conquerir tota València, sense deixar cap viu. Així doncs, envià cap a València, Catalans, Aragonesos i Castellans, que parlaven Català. Així doncs aparegué el dialecte València, també conegut com Català Occidental.
Extensió del Català a València
El dialecte Occidental es parla a part de la Comunitat Valenciana, i en el Carche murcià.
Història del Catala i el dialecte Occidental =
Denominació
El Català és el nom de la llengua, així doncs el dialecte Occidental pot ésser nomenat Valencià per la situació lleografica.
Literatura
Podem trobar tot tipus de literatura en el dialecte Occidental, igual que en el dialecte central o oriental.
Subdialectes de l'Occidental
Valencià de Transició
El valencià de transició es parla al Maestrat i en Els Ports.
- Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
- La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, sent > sento, córrec > corro.
- Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica lo i los, especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
- Conservació progressiva de la -d- intervocàlica.
Valencià Septentrional
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'Els Ports, el Maestrat, la franja septentrional de l'Alcalatén i la Plana. Les seues característiques son:
- -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
- -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.
- Neutralisació de la b/v.
- Manteniment dels artículs lo/los.
- Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador.
- No pronunciació de la -r final.
- Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (ell cante, ell cantave).
Valencià Apichat
L'apichat es parla en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.
- Manteniment dels artículs lo/los.
- El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
- L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
- Es conserven les formes del plural que mantenen la n original llatina, com en hòmens o jòvens.
- Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
- Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
Valencià Meridional
El valencià meridional es parla en les comarques centrals i del Xúquer de la Comunitat Valenciana en las que no es parla el dialecte Apichat. Té les següents característiques:
- Predomini de la variant perifràstica del pasat sintètic: yo aní > yo vaig anar. Excepte en les zones no apichades de la Ribera i la Safor.
- El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: es bou i es vaques; pero pren les formes els, les davant de paraules escomençades per vocal: els alacantins i les alacantines.
Valencià Alacantí
L'alacantí es parla en les comarques del sur de la Comunitat Valenciana. Té les següents característiques:
- Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (caixa).
- Pas del diftonc [ow] a [au]: [ˈbaw] (bou), [ˈaw] (ou), [ˈpaw] (pou).
- Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: grenyua (grenyuda), vençua (vençuda). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder). En el Baix Vinalopó casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
La llengua catalana consta d'un altre gran bloc dialectal anomenat Oriental