Diferència entre les revisions de "F"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''F''' és la sexta lletra de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[consonant]]s. El seu nom en [[valencià]] és '''ef''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''efe'''. | + | [[Archiu:Latin F.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra F]] |
| + | La '''F''', '''f''' en minúscula, és la sexta lletra de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[consonant]]s. El seu nom en [[valencià]] és '''ef''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''efe'''. | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| − | En valencià representa la [[fricativa labiodental sorda]], /f/ en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Rarament representa el sò labial sonor /v/quan va seguida d'una consonant sonora (''Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan''...) | + | En valencià representa la [[fricativa labiodental sorda]], /f/ en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Rarament representa el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (''Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan''...) |
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
=== S'escriu ef === | === S'escriu ef === | ||
| − | * Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf. | + | * Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, [[bufa]], baf. |
* En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga: | * En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga: | ||
# serf, no serv, pero servir. | # serf, no serv, pero servir. | ||
# tuf, no tuv, pero atufar. | # tuf, no tuv, pero atufar. | ||
| − | ==Referències == | + | |
| + | == Vore també== | ||
| + | * [[Alfabet valencià]] | ||
| + | * [[Dígraf]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
| − | == | + | |
| − | + | == Enllaços externs == | |
| − | + | {{DGLV|F}} | |
| + | {{Commonscat|F}} | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
Última revisió del 10:38 17 oct 2024
La F, f en minúscula, és la sexta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les consonants. El seu nom en valencià és ef, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, efe.
Fonètica[editar | editar còdic]
En valencià representa la fricativa labiodental sorda, /f/ en l'alfabet fonètic internacional. Rarament representa el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)
Ortografia[editar | editar còdic]
S'escriu ef[editar | editar còdic]
- Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
- En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:
- serf, no serv, pero servir.
- tuf, no tuv, pero atufar.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre F.