Diferència entre les revisions de "Lluis de Santangel"
(→Judeu) |
|||
| (No es mostren 18 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de | + | [[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santàngel]] |
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]] | [[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]] | ||
| − | '''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ( | + | '''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], [[1438]] o [[1439]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]]), cortesà de [[Ferrando el Catòlic]] i protector de [[Cristòfol Colon|Cristóbal Colón]]; fill de [[Lluís de Santàngel el Vell]] i Na Brianda. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Membre d'una família de [[convers]] d'orige judeu-aragonés procedent de Calatayut (Saragossa), | + | Membre d'una família de [[convers]] d'orige judeu-aragonés procedent de Calatayut (Saragossa), algunes fonts citen que va nàixer en [[Vilamarchant]] (Valéncia), atres en [[Daroca]] ([[Saragossa]]), i atres en una de les més pròsperes comunitats hebraiques d'[[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. |
| − | Son pare Lluís, hereu universal de son pare, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. Es va enriquir a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills: Jaume i Galcerán. Va morir cap a [[1476]]. | + | Son pare Lluís, hereu universal de son pare, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. Es va enriquir a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills: Jaume i Galcerán. Va morir cap a l'any [[1476]]. |
Joan II va encarregar a Santángel (fill) la recaptació dels interessos reals en [[Valéncia]]; des de [[1478]] va treballar directament per a la Corona. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. | Joan II va encarregar a Santángel (fill) la recaptació dels interessos reals en [[Valéncia]]; des de [[1478]] va treballar directament per a la Corona. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó == | == Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó == | ||
| − | Lluís de Santàngel fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei | + | Lluís de Santàngel fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes. |
| − | Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]], al que va conéixer en l'any [[1486]]. Colom, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment va conéixer a Santángel, qui despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar | + | == Cristòfol Colon == |
| + | |||
| + | Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]], al que va conéixer en l'any [[1486]]. Colom, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment va conéixer a Santángel, qui despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s. | ||
| Llínea 27: | Llínea 29: | ||
Esta operació fon un préstam que es va cancelar en rendes castellanes, seguint la llínea marcada pels Monarques d'excloure en gran part a la Corona aragonesa de la participació en els assuntes relatius al Nou món. | Esta operació fon un préstam que es va cancelar en rendes castellanes, seguint la llínea marcada pels Monarques d'excloure en gran part a la Corona aragonesa de la participació en els assuntes relatius al Nou món. | ||
| − | Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso | + | Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]): |
{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}} | {{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}} | ||
| − | No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu, fon el blanc de molts intents per desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció | + | == Judeu == |
| + | |||
| + | No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]]. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Cristòfol Colon]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 39: | Llínea 47: | ||
* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia] | * [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia] | ||
| − | |||
| − | |||
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia] | * [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia] | ||
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC''] | * [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC''] | ||
| + | * [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana] | ||
| + | * [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE] | ||
{{Traduït de|es|Luis de Santángel}} | {{Traduït de|es|Luis de Santángel}} | ||
Última revisió del 18:33 13 oct 2024
.JPG)
Luis de Santángel o Lluís de Santàngel (Valéncia, 1438 o 1439 - † Alcalá de Henares, Madrit, 1498), cortesà de Ferrando el Catòlic i protector de Cristóbal Colón; fill de Lluís de Santàngel el Vell i Na Brianda.
Biografia[editar | editar còdic]
Membre d'una família de convers d'orige judeu-aragonés procedent de Calatayut (Saragossa), algunes fonts citen que va nàixer en Vilamarchant (Valéncia), atres en Daroca (Saragossa), i atres en una de les més pròsperes comunitats hebraiques d'Aragó en el sigle XIV, fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com Luis de Santángel. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a Valéncia per conveniència de negocis. Segons consta en el Llibre dels Aveïnaments, es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any 1444.
Son pare Lluís, hereu universal de son pare, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis Alfons V El Magnànim i Joan II. Es va enriquir a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per Joan II de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en Valéncia. Va tindre atres dos fills: Jaume i Galcerán. Va morir cap a l'any 1476.
Joan II va encarregar a Santángel (fill) la recaptació dels interessos reals en Valéncia; des de 1478 va treballar directament per a la Corona. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei Ferrando, el 12 de maig de 1479, "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la Ceca de la Moneda de Valéncia.
Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó[editar | editar còdic]
Lluís de Santàngel fon nomenat escrivà de Ració el 13 de setembre de l'any 1481. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.
Cristòfol Colon[editar | editar còdic]
Fon determinant per a la consecució de l'expedició de Colón, al que va conéixer en l'any 1486. Colom, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment va conéixer a Santángel, qui despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les Capitulacions de Santa Fe, firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 morabatís.
Colon va guardar molt d'apreci al valencià, sent Santángel dels primers a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colom el 15 de febrer en les Illes Terceres i va concloure en el port de Lisboa el 4 de març de 1493, conservada en Simancas.
Esta operació fon un préstam que es va cancelar en rendes castellanes, seguint la llínea marcada pels Monarques d'excloure en gran part a la Corona aragonesa de la participació en els assuntes relatius al Nou món.
Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de Badajoz):
Judeu[editar | editar còdic]
No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'Inquisició. Aixina, el 30 de maig de l'any 1497 va obtindre d'Isabel i Ferrando un privilegi excepcional: estatuts de neteja de sanc. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del Santo Ofici.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix
- ↑ Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737
- ↑ Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Luis de Santangel - Real Academia de la Historia
- Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia
- Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ABC
- Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana
- Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Luis de Santángel de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.