Diferència entre les revisions de "Benito Pérez Galdós"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 16 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Benito Pérez Galdós
 
| nom = Benito Pérez Galdós
−
| image =  
+
| image = [[File:Perez galdos.jpg|250px]]
−
| peu =  
+
| peu = [[Retrat de Benito Pérez Galdós]], per [[Joaquim Sorolla]]
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| ocupació = Escritor i polític
 
| ocupació = Escritor i polític
−
| data_naix = 10 de maig de [[1843]]   
+
| data_naix = [[10 de maig]] de [[1843]]   
−
| lloc_naix = [[Las Palmas de Gran Canària]], [[Espanya]]
+
| lloc_naix = [[Las Palmas de Gran Canària]], [[Illes Canàries]], [[Espanya]]
−
| data_mort = 4 de giner de [[1920]]
+
| data_mort = [[4 de giner]] de [[1920]]
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
−
'''Benito Pérez Galdós''' ([[Las Palmas de Gran Canària]], 10 de maig de [[1843]] - [[Madrit]], 4 de giner de [[1920]]) fon un escritor [[Espanya|espanyol]]. Fon un noveliste, dramaturc, croniste i polític.
+
'''Benito Pérez Galdós''' ([[Las Palmas de Gran Canària]], [[Illes Canàries]], [[10 de maig]] de [[1843]] - † [[Madrit]], [[4 de giner]] de [[1920]]) fon un escritor [[Espanya|espanyol]]. Fon un noveliste, dramaturc, croniste i polític. El major representant de la novela realista del [[sigle XIX]] en [[Espanya]] i un dels millors escritors en castellà.
  
−
Se li considera un dels millors representants de la novela realista del [[sigle XIX]] no solament en [[Espanya]] i un narrador capital en l'història de la lliteratura en llengua espanyola, fins al punt de ser propost per varis especialistes i estudiosos de la seua obra com el major noveliste espanyol despuix de [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]].​
+
== Biografia ==
 +
 
 +
Se li considera un dels millors representants de la novela realista del [[sigle XIX]] no solament en [[Espanya]] i un narrador capital en l'història de la lliteratura en [[llengua espanyola]], fins al punt de ser propost per varis especialistes i estudiosos de la seua obra com el major noveliste espanyol despuix de [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]].​
  
 
Galdós va transformar el panorama novelesc espanyol de l'época,​ apartant-se de la corrent romanticista darrere del naturalisme i aportant a la narrativa una gran expressivitat i fondària sicològica.​ En paraules de [[Max Aub]], Galdós, com [[Lope de Vega]], va assumir l'espectàcul del poble pla i en «la seua intuïció serena, profunda i total de la realitat», ho tornà, com Cervantes, refet, «artísticament transformat». D'ahí que «des de Lope cap escritor fon tan popular, cap tan universal des de Cervantes».​
 
Galdós va transformar el panorama novelesc espanyol de l'época,​ apartant-se de la corrent romanticista darrere del naturalisme i aportant a la narrativa una gran expressivitat i fondària sicològica.​ En paraules de [[Max Aub]], Galdós, com [[Lope de Vega]], va assumir l'espectàcul del poble pla i en «la seua intuïció serena, profunda i total de la realitat», ho tornà, com Cervantes, refet, «artísticament transformat». D'ahí que «des de Lope cap escritor fon tan popular, cap tan universal des de Cervantes».​
  
−
Pérez Galdós fon acadèmic de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) des de [[1897]] i va aplegar a ser propost al Premi Nobel de Lliteratura en [[1912]]. Encara que, llevat en la seua joventut, no va mostrar especial afició per la política, va acceptar la seua designació com a diputat en vàries ocasions i per distintes circumscripcions.​
+
Pérez Galdós fon acadèmic de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) des de l'any [[1897]] i va aplegar a ser propost al [[Premis Nobel|Premi Nobel de Lliteratura]] en [[1912]]. Encara que, llevat en la seua joventut, no va mostrar especial afició per la política, va acceptar la seua designació com a diputat en vàries ocasions i per distintes circumscripcions.​
 +
 
 +
== ''Episodios nacionales'' ==
 +
 
 +
Els ''Episodios nacionales'' (en valencià, ''Episodis nacionals'') són la gran obra de Benito Pérez Galdós.
 +
 
 +
En l'any [[1873]], Galdós va començar a publicar els ''Episodis nacionals'' (títul que li va sugerir el seu amic [[José Luis Albareda]]), una magna crònica del [[sigle XIX]] que arreplegava la memòria històrica dels espanyols a través de la seua vida íntima i quotidiana, i del seu contacte en els fets de l'història nacional que varen marcar el destí colectiu del país. Una obra composta per 46 episodis, en cinc séries de dèu noveles cada una (en la salvetat de l'última série, que quedà sense acabar), que arranca en la batalla de Trafalgar i aplega fins a la Restauració borbònica en Espanya.
 +
 
 +
* '''La primera série (1873-1875)''' tracta de la guerra de l'Independència (1808-1814) i té per protagonista a Gabriel Araceli, «que es va donar a conéixer com pillastre de plaja i acabà la seua existència històrica com a cavallerós i valent oficial de l'eixèrcit espanyol».
 +
 
 +
* '''La segona série (1875-1879)''' arreplega les lluites entre absolutistes i lliberals fins a la mort de Ferrando VII en 1833. El seu protagoniste és el lliberal Salvador Monsalud, que encarna, en gran part, les idees de Galdós i en qui «preval sobre lo heròic lo polític, signe característic d'aquells torbats temps».
 +
 
 +
* '''La tercera série (1898-1900)''', despuix d'un paréntesis de vint anys, i despuix de recuperar els drets sobre les seues obres que detentava el seu editor, en qui va mantindre un pleit interminable, Galdós va continuar en la tercera série, dedicada a la primera guerra carlista (1833-1840). El periodo de l'història espanyola arreplegat en les pàgines d'esta série, arranca en la primera guerra carlista i la Regència de María Cristina, per a tancar-se en la boda d'Isabel II.
 +
 
 +
* '''La quarta série (1902-1907)''' es desenrolla entre la Revolució de 1848 i la caiguda d'Isabel II en 1868.
 +
 
 +
* '''La quinta (1907-1912)''', incompleta, acaba en la restauració d'Alfons XII.
 +
 
 +
Este conjunt novelístic constituïx una de les obres més importants de la lliteratura espanyola de tots els temps i va marcar una cota casi inalcançable en l'evolució de la novela històrica espanyola. El punt de vista adoptat és vari i multiforme (s'inicia des de la perspectiva d'un jove que mentres lluita per la seua amada es veu envolt en els fets més importants de la seua época); la perspectiva del propi autor varia des de l'alé èpic de la primera série fins a l'amarc escepticisme final, passant per la postura radical de tendència socialista-anarquista de les séries tercera i quarta.
 +
 
 +
Per a conéixer be Espanya, l'escritor es va dedicar a recórrer-la en coches de ferrocarril de tercera classe, convivint en el poble miserable i hostajant-se en posades i hostals «de mala mort».
  
 
== Cites ==
 
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|No hablaba más que valenciano, dulce y lacónico [...] dijo Nelet - adelantat y espéranos en la font, al peu del mont. Arreplega llenya y fes una bona fogata. Pren estes provisions, y si pots conseguir criailles, fetnos un bon guisado.|'Episodios nacionales. La campaña del Maestrazgo' (1908), per Benito Pérez Galdós. Citat en el llibre ''[[Historias del Idioma Valenciano]]'' (Valéncia, 2003), per [[Ricart García Moya]]}}
 +
 +
{{Cita|''Pero yo ando tras el objeto de que coloquen allí a un primo mío que sabe tres lenguas: el valenciano, el gallego y el castellano; así que al punto mi compañero y yo pusimos una diligencia en busca para tener antecedentes de esta buena pieza.''|''Episodios nacionales'' (''19 de marzo y 2 mayo'', capítul XXIII) (1873), Benito Pérez Galdós}}
  
 
{{Cita|''Los dos partidos que se han concordado para turnarse pacíficamente en el Poder son dos manadas de hombres que no aspiran más que a pastar en el presupuesto. Carecen de ideales, ningún fin elevado los mueve; no mejorarán en lo más mínimo las condiciones de vida de esta infeliz raza, pobrísima y analfabeta. Pasarán unos tras otros dejando todo como hoy se halla, y llevarán a España a un estado de consunción que, de fijo, ha de acabar en muerte. No acometerán ni el problema religioso, ni el económico, ni el educativo; no harán más que burocracia pura, caciquismo, estéril trabajo de recomendaciones, favores a los amigotes, legislar sin ninguna eficacia práctica, y adelante con los farolitos... Si nada se puede esperar de las turbas monárquicas, tampoco debemos tener fe en la grey revolucionaria (...) No creo ni en los revolucionarios de nuevo cuño ni en los antediluvianos (...) La España que aspira a un cambio radical y violento de la política se está quedando, a mi entender, tan anémica como la otra. Han de pasar años, tal vez lustros, antes de que este Régimen, atacado de tuberculosis ética, sea sustituido por otro que traiga nueva sangre y nuevos focos de lumbre mental.''|''La fe nacional y otros escritos sobre España'' (1912). Benito Pérez Galdós}}
 
{{Cita|''Los dos partidos que se han concordado para turnarse pacíficamente en el Poder son dos manadas de hombres que no aspiran más que a pastar en el presupuesto. Carecen de ideales, ningún fin elevado los mueve; no mejorarán en lo más mínimo las condiciones de vida de esta infeliz raza, pobrísima y analfabeta. Pasarán unos tras otros dejando todo como hoy se halla, y llevarán a España a un estado de consunción que, de fijo, ha de acabar en muerte. No acometerán ni el problema religioso, ni el económico, ni el educativo; no harán más que burocracia pura, caciquismo, estéril trabajo de recomendaciones, favores a los amigotes, legislar sin ninguna eficacia práctica, y adelante con los farolitos... Si nada se puede esperar de las turbas monárquicas, tampoco debemos tener fe en la grey revolucionaria (...) No creo ni en los revolucionarios de nuevo cuño ni en los antediluvianos (...) La España que aspira a un cambio radical y violento de la política se está quedando, a mi entender, tan anémica como la otra. Han de pasar años, tal vez lustros, antes de que este Régimen, atacado de tuberculosis ética, sea sustituido por otro que traiga nueva sangre y nuevos focos de lumbre mental.''|''La fe nacional y otros escritos sobre España'' (1912). Benito Pérez Galdós}}
  
 +
== Referències ==
 +
* Fernández Montesinos, José (1980). Galdos (3 vol.). Madrid: Castalia. ISBN 9788470391378
 +
* «Galdós en el cine - Benito Pérez Galdós». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultado el 20 de agosto de 2020.
 +
* García Lorenzo, Luciano (1970-1971). cervantesvirtual.com, ed. Bibliografía galdosaina (Edición digital a partir de Cuadernos Hispanoamericanos, núm. 250-251-252 (octubre 1970 a enero 1971) edición). Alicante. pp. 758-797
 +
* Pérez de Ayala, Ramón. «Más sobre Galdós», Divagaciones literarias, Madrid: Biblioteca Nueva, 1958, pp. 162-163
 +
* Real Academia de la Historia (ed.). Boletín de la Real Academia de la Historia. Tomo CLXXI. Número I. Año 1974. p. 101
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Aub, Max (1966). Manual de historia de la literatura española. Madrid, Akal Editor. ISBN 847339030-X
 +
* Alas, Clarín, Leopoldo (1912). Obras completas, tomo I, Galdós. Madrid: Renacimiento.
 +
* Bravo-Villasante, Carmen (1970). Galdós visto por sí mismo. Madrid: E. Magisterio Español S. A. (EMESA).
 +
* Bravo-Villasante, Carmen (1988). Galdós. Madrid: Mondadori. ISBN 84-397-1347-9
 +
* Casalduero, Joaquín (1951). Vida y obra de Galdós (1974 edición). Madrid: Gredos. ISBN 8424905776
 +
* Fernández Montesinos, José (1980). Galdos (3 vol.). Madrid: Castalia. ISBN 9788470391378
 +
* Gullón, Ricardo (1987). Galdós, novelista moderno. Madrid: Taurus. ISBN 8430620133
 +
* Hernández Tristán, Rafael (2020): Galdós en la encrucijada. Editorial Tirant Humanidades ISBN 9788417973469
 +
* Hinterhäuser, Hans (1963). Los "episodios nacionales" de Benito Pérez Galdós. Madrid: Gredos
 +
* Ortiz-Armengol, Pedro (2000). Vida de Galdós. Barcelona: Crítica. ISBN 8484320731
 +
* Pérez Galdós, Benito (2011). Memorias de un desmemoriado (1915-1916). Valencia: El Nadir. ISBN 9788492890415
 +
* Zambrano, María (1982). La España de Galdós. Barcelona: La Gaya Ciencia. ISBN 9788470802034
 +
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Benito Pérez Galdós}}
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Benito_P%C3%A9rez_Gald%C3%B3s Benito Pérez Galdós en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Benito_P%C3%A9rez_Gald%C3%B3s Benito Pérez Galdós en Wikipedia]

Última revisió del 10:27 12 oct 2024

Benito Pérez Galdós
Perez galdos.jpg
Retrat de Benito Pérez Galdós, per Joaquim Sorolla
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor i polític
Naiximent: 10 de maig de 1843
Lloc de naiximent: Las Palmas de Gran Canària, Illes Canàries, Espanya
Defunció: 4 de giner de 1920
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canària, Illes Canàries, 10 de maig de 1843 - † Madrit, 4 de giner de 1920) fon un escritor espanyol. Fon un noveliste, dramaturc, croniste i polític. El major representant de la novela realista del sigle XIX en Espanya i un dels millors escritors en castellà.

Biografia[editar | editar còdic]

Se li considera un dels millors representants de la novela realista del sigle XIX no solament en Espanya i un narrador capital en l'història de la lliteratura en llengua espanyola, fins al punt de ser propost per varis especialistes i estudiosos de la seua obra com el major noveliste espanyol despuix de Cervantes.​

Galdós va transformar el panorama novelesc espanyol de l'época,​ apartant-se de la corrent romanticista darrere del naturalisme i aportant a la narrativa una gran expressivitat i fondària sicològica.​ En paraules de Max Aub, Galdós, com Lope de Vega, va assumir l'espectàcul del poble pla i en «la seua intuïció serena, profunda i total de la realitat», ho tornà, com Cervantes, refet, «artísticament transformat». D'ahí que «des de Lope cap escritor fon tan popular, cap tan universal des de Cervantes».​

Pérez Galdós fon acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) des de l'any 1897 i va aplegar a ser propost al Premi Nobel de Lliteratura en 1912. Encara que, llevat en la seua joventut, no va mostrar especial afició per la política, va acceptar la seua designació com a diputat en vàries ocasions i per distintes circumscripcions.​

Episodios nacionales[editar | editar còdic]

Els Episodios nacionales (en valencià, Episodis nacionals) són la gran obra de Benito Pérez Galdós.

En l'any 1873, Galdós va començar a publicar els Episodis nacionals (títul que li va sugerir el seu amic José Luis Albareda), una magna crònica del sigle XIX que arreplegava la memòria històrica dels espanyols a través de la seua vida íntima i quotidiana, i del seu contacte en els fets de l'història nacional que varen marcar el destí colectiu del país. Una obra composta per 46 episodis, en cinc séries de dèu noveles cada una (en la salvetat de l'última série, que quedà sense acabar), que arranca en la batalla de Trafalgar i aplega fins a la Restauració borbònica en Espanya.

  • La primera série (1873-1875) tracta de la guerra de l'Independència (1808-1814) i té per protagonista a Gabriel Araceli, «que es va donar a conéixer com pillastre de plaja i acabà la seua existència històrica com a cavallerós i valent oficial de l'eixèrcit espanyol».
  • La segona série (1875-1879) arreplega les lluites entre absolutistes i lliberals fins a la mort de Ferrando VII en 1833. El seu protagoniste és el lliberal Salvador Monsalud, que encarna, en gran part, les idees de Galdós i en qui «preval sobre lo heròic lo polític, signe característic d'aquells torbats temps».
  • La tercera série (1898-1900), despuix d'un paréntesis de vint anys, i despuix de recuperar els drets sobre les seues obres que detentava el seu editor, en qui va mantindre un pleit interminable, Galdós va continuar en la tercera série, dedicada a la primera guerra carlista (1833-1840). El periodo de l'història espanyola arreplegat en les pàgines d'esta série, arranca en la primera guerra carlista i la Regència de María Cristina, per a tancar-se en la boda d'Isabel II.
  • La quarta série (1902-1907) es desenrolla entre la Revolució de 1848 i la caiguda d'Isabel II en 1868.
  • La quinta (1907-1912), incompleta, acaba en la restauració d'Alfons XII.

Este conjunt novelístic constituïx una de les obres més importants de la lliteratura espanyola de tots els temps i va marcar una cota casi inalcançable en l'evolució de la novela històrica espanyola. El punt de vista adoptat és vari i multiforme (s'inicia des de la perspectiva d'un jove que mentres lluita per la seua amada es veu envolt en els fets més importants de la seua época); la perspectiva del propi autor varia des de l'alé èpic de la primera série fins a l'amarc escepticisme final, passant per la postura radical de tendència socialista-anarquista de les séries tercera i quarta.

Per a conéixer be Espanya, l'escritor es va dedicar a recórrer-la en coches de ferrocarril de tercera classe, convivint en el poble miserable i hostajant-se en posades i hostals «de mala mort».

Cites[editar | editar còdic]

No hablaba más que valenciano, dulce y lacónico [...] dijo Nelet - adelantat y espéranos en la font, al peu del mont. Arreplega llenya y fes una bona fogata. Pren estes provisions, y si pots conseguir criailles, fetnos un bon guisado.
'Episodios nacionales. La campaña del Maestrazgo' (1908), per Benito Pérez Galdós. Citat en el llibre Historias del Idioma Valenciano (Valéncia, 2003), per Ricart García Moya
Pero yo ando tras el objeto de que coloquen allí a un primo mío que sabe tres lenguas: el valenciano, el gallego y el castellano; así que al punto mi compañero y yo pusimos una diligencia en busca para tener antecedentes de esta buena pieza.
Episodios nacionales (19 de marzo y 2 mayo, capítul XXIII) (1873), Benito Pérez Galdós
Los dos partidos que se han concordado para turnarse pacíficamente en el Poder son dos manadas de hombres que no aspiran más que a pastar en el presupuesto. Carecen de ideales, ningún fin elevado los mueve; no mejorarán en lo más mínimo las condiciones de vida de esta infeliz raza, pobrísima y analfabeta. Pasarán unos tras otros dejando todo como hoy se halla, y llevarán a España a un estado de consunción que, de fijo, ha de acabar en muerte. No acometerán ni el problema religioso, ni el económico, ni el educativo; no harán más que burocracia pura, caciquismo, estéril trabajo de recomendaciones, favores a los amigotes, legislar sin ninguna eficacia práctica, y adelante con los farolitos... Si nada se puede esperar de las turbas monárquicas, tampoco debemos tener fe en la grey revolucionaria (...) No creo ni en los revolucionarios de nuevo cuño ni en los antediluvianos (...) La España que aspira a un cambio radical y violento de la política se está quedando, a mi entender, tan anémica como la otra. Han de pasar años, tal vez lustros, antes de que este Régimen, atacado de tuberculosis ética, sea sustituido por otro que traiga nueva sangre y nuevos focos de lumbre mental.
La fe nacional y otros escritos sobre España (1912). Benito Pérez Galdós

Referències[editar | editar còdic]

  • Fernández Montesinos, José (1980). Galdos (3 vol.). Madrid: Castalia. ISBN 9788470391378
  • «Galdós en el cine - Benito Pérez Galdós». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultado el 20 de agosto de 2020.
  • García Lorenzo, Luciano (1970-1971). cervantesvirtual.com, ed. Bibliografía galdosaina (Edición digital a partir de Cuadernos Hispanoamericanos, núm. 250-251-252 (octubre 1970 a enero 1971) edición). Alicante. pp. 758-797
  • Pérez de Ayala, Ramón. «Más sobre Galdós», Divagaciones literarias, Madrid: Biblioteca Nueva, 1958, pp. 162-163
  • Real Academia de la Historia (ed.). Boletín de la Real Academia de la Historia. Tomo CLXXI. Número I. Año 1974. p. 101

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Aub, Max (1966). Manual de historia de la literatura española. Madrid, Akal Editor. ISBN 847339030-X
  • Alas, Clarín, Leopoldo (1912). Obras completas, tomo I, Galdós. Madrid: Renacimiento.
  • Bravo-Villasante, Carmen (1970). Galdós visto por sí mismo. Madrid: E. Magisterio Español S. A. (EMESA).
  • Bravo-Villasante, Carmen (1988). Galdós. Madrid: Mondadori. ISBN 84-397-1347-9
  • Casalduero, Joaquín (1951). Vida y obra de Galdós (1974 edición). Madrid: Gredos. ISBN 8424905776
  • Fernández Montesinos, José (1980). Galdos (3 vol.). Madrid: Castalia. ISBN 9788470391378
  • Gullón, Ricardo (1987). Galdós, novelista moderno. Madrid: Taurus. ISBN 8430620133
  • Hernández Tristán, Rafael (2020): Galdós en la encrucijada. Editorial Tirant Humanidades ISBN 9788417973469
  • Hinterhäuser, Hans (1963). Los "episodios nacionales" de Benito Pérez Galdós. Madrid: Gredos
  • Ortiz-Armengol, Pedro (2000). Vida de Galdós. Barcelona: Crítica. ISBN 8484320731
  • Pérez Galdós, Benito (2011). Memorias de un desmemoriado (1915-1916). Valencia: El Nadir. ISBN 9788492890415
  • Zambrano, María (1982). La España de Galdós. Barcelona: La Gaya Ciencia. ISBN 9788470802034

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Benito_Pérez_Galdós&oldid=357760»