Diferència entre les revisions de "Bloc Llatí"
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Bloc Llatí''' (en italià: ''Blocco Latino''; en francés: ''Bloc Latine''; en portugués: ''Bloco Latino'') fon una aliança proposta pel Duce italià [[Benito Mussolini]], que en 1927 va propondre la formació d'un bloc entre [[Itàlia]], [[França]], [[Espanya]], i [[Portugal]], la qual constituiria una aliança basada en la civilisació llatina i la cultura | + | El '''Bloc Llatí''' (en [[italià]]: ''Blocco Latino''; en [[francés]]: ''Bloc Latine''; en [[portugués]]: ''Bloco Latino'') fon una aliança proposta pel Duce italià [[Benito Mussolini]], que en l'any [[1927]] va propondre la formació d'un bloc entre [[Itàlia]], [[França]], [[Espanya]], i [[Portugal]], la qual constituiria una aliança basada en la civilisació llatina i la cultura comú entre estes nacions. La proposta va ser discutida públicament entre els governs d'Itàlia, Espanya i la França de Vichy durant la [[Segona Guerra Mundial]]. |
== Història == | == Història == | ||
| − | Més allà de la proposta feta per Mussolini, la idea també va ser acariciada fòra d'Itàlia. Durant la década de 1930 el [[Primer Ministre de França|primer ministre]] francés [[Pierre Laval]], com atres polítics conservadors del seu país, va manifestar el seu respal per l'establiment un Bloc llatí junt a Itàlia i Espanya. | + | Més allà de la proposta feta per Mussolini, la idea també va ser acariciada fòra d'Itàlia. Durant la década de [[1930]] el [[Primer Ministre de França|primer ministre]] francés [[Pierre Laval]], com atres polítics conservadors del seu país, va manifestar el seu respal per l'establiment un Bloc llatí junt a Itàlia i Espanya. |
| − | Durant la Segona Guerra Mundial la proposta va ser discutida entre | + | Durant la Segona Guerra Mundial la proposta va ser discutida entre Mussolini, el dictador espanyol [[Francisco Franco]], i el líder de la [[França de Vichy]], el mariscal [[Philippe Petain]]. No obstant, les conversacions mai varen aplegar a materialisar-se i no es va aplegar a constituir aliança entre estes nacions. El principal esforç va estar encaminat a la creació d'un "Eix Roma-Madrit", en el qual Franco adquiriria una participació personal: el «generalísimo» Franco es va entrevistar en el mariscal Petain en [[Montpellier]] en [[octubre]] de [[1940]] per a discutir l'idea, i en Mussolini en [[Bordighera]] en [[febrer]] de l'any [[1941]]. |
| − | En un principi, durant la lluita | + | En un principi, durant la lluita [[Alemanya]] va recolzar la proposta per a la creació d'un Bloc Llatí i la propaganda alemana va recolzar a la propaganda italiana favorint esta possibilitat. En octubre de 1940 el ''[[Führer]]'' [[Adolf Hitler]] va viajar a [[Hendaya]], en la frontera hispà-francesa, para [[Entrevista de Hendaya|reunir-se en Franco]] i propondre-li la formació d'una aliança junt a Itàlia i la França de Vichy per a unir-se en la lluita que Itàlia sostenia contra els britànics en el Mar Mediterràneu. Els esforços alemans també varen ser en va, ya que esta possibilitat mai va aplegar a materialisar-se. El mariscal Petain es va mostrar massa recels de que l'Imperi colonial francés poguera caure en mans del Regne Unit, i Franco no es va mostrar clar en el compromís d'unir-se a les potencies de l'Eix en la seua entrada en la lluita. Per si fora poc, les derrotes militars sofrides pels italians en [[Operació Compass|Líbia]] i [[Guerra italo-grega|Grècia]] els varen alluntar encara més de poder tindre capacitat per a forjar una aliança ''llatina''. |
[[Categoria:Segona Guerra Mundial]] | [[Categoria:Segona Guerra Mundial]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Alemanya en la Segona Guerra Mundial]] |
[[Categoria:Espanya en la Segona Guerra Mundial]] | [[Categoria:Espanya en la Segona Guerra Mundial]] | ||
[[Categoria:Itàlia en la Segona Guerra Mundial]] | [[Categoria:Itàlia en la Segona Guerra Mundial]] | ||
Última revisió del 08:02 10 oct 2024
El Bloc Llatí (en italià: Blocco Latino; en francés: Bloc Latine; en portugués: Bloco Latino) fon una aliança proposta pel Duce italià Benito Mussolini, que en l'any 1927 va propondre la formació d'un bloc entre Itàlia, França, Espanya, i Portugal, la qual constituiria una aliança basada en la civilisació llatina i la cultura comú entre estes nacions. La proposta va ser discutida públicament entre els governs d'Itàlia, Espanya i la França de Vichy durant la Segona Guerra Mundial.
Història[editar | editar còdic]
Més allà de la proposta feta per Mussolini, la idea també va ser acariciada fòra d'Itàlia. Durant la década de 1930 el primer ministre francés Pierre Laval, com atres polítics conservadors del seu país, va manifestar el seu respal per l'establiment un Bloc llatí junt a Itàlia i Espanya.
Durant la Segona Guerra Mundial la proposta va ser discutida entre Mussolini, el dictador espanyol Francisco Franco, i el líder de la França de Vichy, el mariscal Philippe Petain. No obstant, les conversacions mai varen aplegar a materialisar-se i no es va aplegar a constituir aliança entre estes nacions. El principal esforç va estar encaminat a la creació d'un "Eix Roma-Madrit", en el qual Franco adquiriria una participació personal: el «generalísimo» Franco es va entrevistar en el mariscal Petain en Montpellier en octubre de 1940 per a discutir l'idea, i en Mussolini en Bordighera en febrer de l'any 1941.
En un principi, durant la lluita Alemanya va recolzar la proposta per a la creació d'un Bloc Llatí i la propaganda alemana va recolzar a la propaganda italiana favorint esta possibilitat. En octubre de 1940 el Führer Adolf Hitler va viajar a Hendaya, en la frontera hispà-francesa, para reunir-se en Franco i propondre-li la formació d'una aliança junt a Itàlia i la França de Vichy per a unir-se en la lluita que Itàlia sostenia contra els britànics en el Mar Mediterràneu. Els esforços alemans també varen ser en va, ya que esta possibilitat mai va aplegar a materialisar-se. El mariscal Petain es va mostrar massa recels de que l'Imperi colonial francés poguera caure en mans del Regne Unit, i Franco no es va mostrar clar en el compromís d'unir-se a les potencies de l'Eix en la seua entrada en la lluita. Per si fora poc, les derrotes militars sofrides pels italians en Líbia i Grècia els varen alluntar encara més de poder tindre capacitat per a forjar una aliança llatina.