Diferència entre les revisions de "Nova York (estat)"
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
No deu confondre's en la ciutat homònima, la [[Nova York|ciutat de Nova York]], localisada en l'extrem sur de l'estat. Per això, a l'estat se li sol cridar «Estat de Nova York». La ciutat de Nova York no és soles la major ciutat de l'estat, en les seues 8,5 millons d'habitants, prop de la mitat de la població estatal, sino també la major ciutat dels [[Estats Units]].El [[malnom]] de Nova York és «Empire State» («Estat Imperial»). Els historiadors creuen que este malnom ve d'un comentari fet per [[George Washington]]. Una volta comentà que Nova York era el centre de l'imperi [[Estats Units|nortamericà]]. El [[lema]] de l'estat es «Excelsior», una paraula [[llatí|llatina]] que significa «sempre amunt», «sempre al capdamunt» o «més alt encara». | No deu confondre's en la ciutat homònima, la [[Nova York|ciutat de Nova York]], localisada en l'extrem sur de l'estat. Per això, a l'estat se li sol cridar «Estat de Nova York». La ciutat de Nova York no és soles la major ciutat de l'estat, en les seues 8,5 millons d'habitants, prop de la mitat de la població estatal, sino també la major ciutat dels [[Estats Units]].El [[malnom]] de Nova York és «Empire State» («Estat Imperial»). Els historiadors creuen que este malnom ve d'un comentari fet per [[George Washington]]. Una volta comentà que Nova York era el centre de l'imperi [[Estats Units|nortamericà]]. El [[lema]] de l'estat es «Excelsior», una paraula [[llatí|llatina]] que significa «sempre amunt», «sempre al capdamunt» o «més alt encara». | ||
− | El primer europeu en explorar la regió a on actualment està localisat l'estat de Nova York fon l'explorador i navegador [[Italia|italià]] [[Giovanni da Verrazzano]], que explorava en nom de [[França]]. Alcançà el [[riu Hudson]] al voltant de l'any [[1524]]. En [[1625]], els [[Països Baixos|holandesos]] colonisaren la regió, a la que nomenaren [[Nous Països Baixos]] (Nieuw-Nederland). També fundaren un assentament en l'illa de [[Manhattan]], nomenat [[Nova Àmsterdam]]. Quan [[Anglaterra]] capturà l'estat dels holandesos, els anglesos renomenaren tant a l'estat com a la ciutat localisada en Manhattan a «Nova York». Nova York fon una de les [[Tretze Colònies|tretze colònies]] britàniques que se rebelaren en la [[Guerra de l'Independència d'Estats Units]]. En este estat tingueren lloc un terç de totes les batalles de la guerra. Despuix de la guerra, Nova York passà a ser el undècim estat en entrar a l'Unió, el [[26 de juliol]] de [[1788]]. Es convertí en el més poblat del país al voltant de [[1810]], encara que fon sobrepassat per [[Califòrnia]] en la [[anys 1960|década de 1960]] i per [[Texas]] en la [[anys 1990|década de 1990]]. | + | El primer europeu en explorar la regió a on actualment està localisat l'estat de Nova York fon l'explorador i navegador [[Italia|italià]] [[Giovanni da Verrazzano]], que explorava en nom de [[França]]. Alcançà el [[riu Hudson]] al voltant de l'any [[1524]]. En [[1625]], els [[Països Baixos|holandesos]] colonisaren la regió, a la que nomenaren [[Nous Països Baixos]] (Nieuw-Nederland). També fundaren un assentament en l'illa de [[Manhattan]], nomenat [[Nova Àmsterdam]]. Quan [[Anglaterra]] capturà l'estat dels holandesos, els anglesos renomenaren tant a l'estat com a la ciutat localisada en Manhattan a «Nova York». Nova York fon una de les [[Tretze Colònies|tretze colònies]] britàniques que se rebelaren en la [[Guerra de l'Independència d'Estats Units]]. En este estat tingueren lloc un terç de totes les batalles de la guerra. Despuix de la guerra, Nova York passà a ser el undècim estat en entrar a l'Unió, el [[26 de juliol]] de [[1788]]. Es convertí en el més poblat del país al voltant de [[1810]], encara que fon sobrepassat per [[Califòrnia]] en la [[anys 1960|década de 1960]] i per [[Texas]] en la [[anys 1990|década de 1990]]. |
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | * George, Eli (30-03-2010). Will former Bill make a run for office? WIVB-TV | ||
+ | * Longing for a Long Island State NY Times | ||
+ | * [https://web.archive.org/web/20070403095154/http://www.dec.state.ny.us/website/education/edsym.html Nova York. Símbols] | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * Klein, Milton M. The Empire State: A History of New York. Cornell University Press, 2001. ISBN 0-8014-3866-7 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |
Última revisió del 12:51 6 oct 2024
Nova York (nom oficial en anglés, State of New York) és un dels 50 estats dels Estats Units d'America, localisat en la regió del Atlantic Mig del país, al nordest del mateix. La seua capital és Albany. És el major centre financer i comercial dels Estats Units, aixina com el seu major centre industrial. En les seues 19 millons d'habitants, Nova York és el tercer estat més poblat del país.
No deu confondre's en la ciutat homònima, la ciutat de Nova York, localisada en l'extrem sur de l'estat. Per això, a l'estat se li sol cridar «Estat de Nova York». La ciutat de Nova York no és soles la major ciutat de l'estat, en les seues 8,5 millons d'habitants, prop de la mitat de la població estatal, sino també la major ciutat dels Estats Units.El malnom de Nova York és «Empire State» («Estat Imperial»). Els historiadors creuen que este malnom ve d'un comentari fet per George Washington. Una volta comentà que Nova York era el centre de l'imperi nortamericà. El lema de l'estat es «Excelsior», una paraula llatina que significa «sempre amunt», «sempre al capdamunt» o «més alt encara».
El primer europeu en explorar la regió a on actualment està localisat l'estat de Nova York fon l'explorador i navegador italià Giovanni da Verrazzano, que explorava en nom de França. Alcançà el riu Hudson al voltant de l'any 1524. En 1625, els holandesos colonisaren la regió, a la que nomenaren Nous Països Baixos (Nieuw-Nederland). També fundaren un assentament en l'illa de Manhattan, nomenat Nova Àmsterdam. Quan Anglaterra capturà l'estat dels holandesos, els anglesos renomenaren tant a l'estat com a la ciutat localisada en Manhattan a «Nova York». Nova York fon una de les tretze colònies britàniques que se rebelaren en la Guerra de l'Independència d'Estats Units. En este estat tingueren lloc un terç de totes les batalles de la guerra. Despuix de la guerra, Nova York passà a ser el undècim estat en entrar a l'Unió, el 26 de juliol de 1788. Es convertí en el més poblat del país al voltant de 1810, encara que fon sobrepassat per Califòrnia en la década de 1960 i per Texas en la década de 1990.
Referències[editar | editar còdic]
- George, Eli (30-03-2010). Will former Bill make a run for office? WIVB-TV
- Longing for a Long Island State NY Times
- Nova York. Símbols
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Klein, Milton M. The Empire State: A History of New York. Cornell University Press, 2001. ISBN 0-8014-3866-7
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nova York (estat).
|