Diferència entre les revisions de "Peixca"
m |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Srah Srang, Angkor, Camboya, 2013-08-16, DD 03.JPG|thumb|right|Peixcador en ret en Srah Srang, Angkor, Camboya.]] | [[Archiu:Srah Srang, Angkor, Camboya, 2013-08-16, DD 03.JPG|thumb|right|Peixcador en ret en Srah Srang, Angkor, Camboya.]] | ||
| − | [[Archiu:Fish in El Manglillo 8.jpg|thumb|Peixca artesanal en l'Illa de Margarita, | + | [[Archiu:Fish in El Manglillo 8.jpg|thumb|Peixca artesanal en l'Illa de Margarita, Veneçuela]] |
La '''peixca''' es definix com aquella activitat que es realisa per a extraure peix i/o atres organismes aquàtics. Pot realisar-se en aigües continentals o marítimes. Ancestralment, la peixca ha consistit en una de les [[activitat econòmica|activitats econòmiques]] més primerenques de molts pobles del món. | La '''peixca''' es definix com aquella activitat que es realisa per a extraure peix i/o atres organismes aquàtics. Pot realisar-se en aigües continentals o marítimes. Ancestralment, la peixca ha consistit en una de les [[activitat econòmica|activitats econòmiques]] més primerenques de molts pobles del món. | ||
| − | D'acort en estadístiques de la [[FAO]] i les seues sifres de l'any [[2010]] (publicades en [[2012]]), el número total de peixcadors i [[piscicultura|piscicultors]] en el món s'estima en 54,8 millons. La mateixa estadística indica que el 87% de les persones amprades en el sector peixquer es troben en Àsia. Mentres que el creiximent de l'activitat peixquera de captura s'ha | + | D'acort en estadístiques de la [[FAO]] i les seues sifres de l'any [[2010]] (publicades en [[2012]]), el número total de peixcadors i [[piscicultura|piscicultors]] en el món s'estima en 54,8 millons. La mateixa estadística indica que el 87% de les persones amprades en el sector peixquer es troben en Àsia. Mentres que el creiximent de l'activitat peixquera de captura s'ha detengut o inclús mostra una certa tendència a la disminució, s'observa un aument sostengut en la cantitat de persones ocupades en la acuicultura.<ref>Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura, Informe del Departamento de Pesca y Acuicultura de la FAO. ''El estado mundial de la pesca y la acuicultura 2012'', Roma, 2012. p. 46.</ref> |
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
Esta activitat actua de referència per a identificar els grans grups de peixca: en '''aigua salada''' (desenrollada en la massa de [[aigua]] [[Oceà|oceànica]]) i en '''aigua dolça''' (practicada en aigües continentals com a rius, embassaments o llacs). Esta distinció sol realisar-se també a nivell llegislatiu, ya que està regulada pels diferents [[Estat]]s, corresponent les competències en la matèria a diferents administracions. | Esta activitat actua de referència per a identificar els grans grups de peixca: en '''aigua salada''' (desenrollada en la massa de [[aigua]] [[Oceà|oceànica]]) i en '''aigua dolça''' (practicada en aigües continentals com a rius, embassaments o llacs). Esta distinció sol realisar-se també a nivell llegislatiu, ya que està regulada pels diferents [[Estat]]s, corresponent les competències en la matèria a diferents administracions. | ||
| − | Hui en dia s'han [[Indústria|industrialisat]] els sistemes de peixca, encara que en alguns | + | Hui en dia s'han [[Indústria|industrialisat]] els sistemes de peixca, encara que en alguns països se seguixen usant arts de peixca tradicionals per a l'obtenció de recursos hidrobiològics. Per això, i segons el fi econòmic, esta peixca es pot distinguir entre peixca artesanal i peixca industrial. |
==== Peixca industrial ==== | ==== Peixca industrial ==== | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
La '''peixca de supervivència''' és practicada majorment per comunitats originàries en tècniques que han permaneixcut casi inalterades per sigles. Esta peixca no es realisa en fins d'explotació comercial, sino per a ajudar al sustente de les comunitats o famílies que la practiquen, i són una expressió de la seua cultura i tradicions. | La '''peixca de supervivència''' és practicada majorment per comunitats originàries en tècniques que han permaneixcut casi inalterades per sigles. Esta peixca no es realisa en fins d'explotació comercial, sino per a ajudar al sustente de les comunitats o famílies que la practiquen, i són una expressió de la seua cultura i tradicions. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
[http://fisheries.terracuranda.org/index.php?option=com_content&view=article&id=35:sistemas-internacionales-de-regulacion-pesquera&catid=16:general&Itemid=49 Sistemas internacionales de regulación pesquera] | [http://fisheries.terracuranda.org/index.php?option=com_content&view=article&id=35:sistemas-internacionales-de-regulacion-pesquera&catid=16:general&Itemid=49 Sistemas internacionales de regulación pesquera] | ||
| − | + | {{Traduït de|es|Pesca}} | |
| − | + | [[Categoria:Peixca]] | |
Última revisió del 12:04 1 oct 2024
La peixca es definix com aquella activitat que es realisa per a extraure peix i/o atres organismes aquàtics. Pot realisar-se en aigües continentals o marítimes. Ancestralment, la peixca ha consistit en una de les activitats econòmiques més primerenques de molts pobles del món.
D'acort en estadístiques de la FAO i les seues sifres de l'any 2010 (publicades en 2012), el número total de peixcadors i piscicultors en el món s'estima en 54,8 millons. La mateixa estadística indica que el 87% de les persones amprades en el sector peixquer es troben en Àsia. Mentres que el creiximent de l'activitat peixquera de captura s'ha detengut o inclús mostra una certa tendència a la disminució, s'observa un aument sostengut en la cantitat de persones ocupades en la acuicultura.[1]
Modalitats[editar | editar còdic]
Entre les arts de peixca més comunes es poden citar la de rossegada, la peixca al sege, la peixca al curricá, la almadrava, el trasmall, la peixca a palangre i les rets de deriva.
Pero per a portar-les a terme existixen vàries modalitats, que se solen dividir en peixca deportiva i comercial. Esta última es pot considerar industrial, artesanal o sustentable, depenent de l'envergadura de les tècniques empleades i del caràcter de l'activitat.
Peixca deportiva[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Peixca deportiva.
La peixca deportiva és l'activitat peixquera que es realisa per oci o competència. El motiu és lúdic principalment, encara que hi ha diversos tipos de competències. Esta activitat està regida per la llegislació de les diferents administracions, que reglen l'us d'arts i aparells, delimitant el cupo de captures i el seu tamany segons espècies. També gestionen l'us i activitat dels diferents hàbitats.
Quan esta activitat passa de ser mer oci o afició a ser de l'àmbit deportiu, pansa a gestionar-se per les diferents federacions de peixca, tant a nivell regional com a nacional, organisant concursos, campeonats i activitats a tots els nivells.
La diferència de peixca tant d'estils com de aparells, varien tant com els entorns en els que es desenrollen, com l'espècie a capturar. La peixca deportiva es desenrolla per mig de dos instruments principals: canya i carret, els quals se subdividixen a la seua volta segons la classe d'equip que s'usa en spinning, baitcasting, convencional i mosca.
Peixca comercial[editar | editar còdic]
Segons la distància de la costa a les calades i de cóm es realisen les activitats peixqueres, estes poden ser: @pesca, peixca d'altura i peixca de gran altura.
La peixca comercial, és l'activitat peixquera efectuada en fins de benefici comercial. Originàriament era el sustente d'algunes poblacions costeres o illenques.
Esta activitat actua de referència per a identificar els grans grups de peixca: en aigua salada (desenrollada en la massa de aigua oceànica) i en aigua dolça (practicada en aigües continentals com a rius, embassaments o llacs). Esta distinció sol realisar-se també a nivell llegislatiu, ya que està regulada pels diferents Estats, corresponent les competències en la matèria a diferents administracions.
Hui en dia s'han industrialisat els sistemes de peixca, encara que en alguns països se seguixen usant arts de peixca tradicionals per a l'obtenció de recursos hidrobiològics. Per això, i segons el fi econòmic, esta peixca es pot distinguir entre peixca artesanal i peixca industrial.
Peixca industrial[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Peixca industrial.
La peixca industrial és un tipo de peixca que té com a objectiu obtindre un gran número de captures. Per a això, es necessita: capital per a equipar als barcos i investigar nous sistemes de peixca. tecnologia alvançada per a aumentar el volum de captures i per lo tant, que l'activitat siga rentable.
Peixca de supervivència[editar | editar còdic]
La peixca de supervivència és practicada majorment per comunitats originàries en tècniques que han permaneixcut casi inalterades per sigles. Esta peixca no es realisa en fins d'explotació comercial, sino per a ajudar al sustente de les comunitats o famílies que la practiquen, i són una expressió de la seua cultura i tradicions.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura, Informe del Departamento de Pesca y Acuicultura de la FAO. El estado mundial de la pesca y la acuicultura 2012, Roma, 2012. p. 46.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Peixca.
Sistemas internacionales de regulación pesquera
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Pesca de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.