Diferència entre les revisions de "Virrei de Valéncia"
m |
|||
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | El virrei fon l'encarregat d'administrar i governar, com a representant i en nom del rei, un país o una província. | + | El '''virrei''' fon l'encarregat d'administrar i governar, com a representant i en nom del rei, un país o una província. |
La figura va tindre especial importància en la Corona espanyola a partir dels [[Reis Catòlics]] i el seu net [[Carles I d'Espanya|Carles V]], per l'enorme acumulació de territoris que, per la seua dispersió i l'impossibilitat de comunicacions ràpides no podia gestionar-se de forma centralisada. Posteriorment a la [[Guerra de les Comunitats]] en [[Castella]] i la de [[Guerra de les Germanies|Germanies]] en [[Aragó]], va quedar clar que el centre vital de la monarquia seria Castella, se va confirmar en l'establiment definitiu de La Cort en [[Madrit]] per [[Felip II]], en l'excepció del breu periodo en que [[La Cort]] se va traslladar a [[Valladolit]] en el regnat de [[Felip III]]. | La figura va tindre especial importància en la Corona espanyola a partir dels [[Reis Catòlics]] i el seu net [[Carles I d'Espanya|Carles V]], per l'enorme acumulació de territoris que, per la seua dispersió i l'impossibilitat de comunicacions ràpides no podia gestionar-se de forma centralisada. Posteriorment a la [[Guerra de les Comunitats]] en [[Castella]] i la de [[Guerra de les Germanies|Germanies]] en [[Aragó]], va quedar clar que el centre vital de la monarquia seria Castella, se va confirmar en l'establiment definitiu de La Cort en [[Madrit]] per [[Felip II]], en l'excepció del breu periodo en que [[La Cort]] se va traslladar a [[Valladolit]] en el regnat de [[Felip III]]. | ||
Llínea 15: | Llínea 15: | ||
| [[Germana de Foix]], viuda de [[Ferrando II d'Aragó|Ferrando El Catòlic]] || align="center" | [[1523]] - [[1526]] || | | [[Germana de Foix]], viuda de [[Ferrando II d'Aragó|Ferrando El Catòlic]] || align="center" | [[1523]] - [[1526]] || | ||
|- | |- | ||
− | | Germana de Foix i [[Ferrando d'Aragó, Duc de | + | | Germana de Foix i [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria|Ferrando d'Aragó]] || align="center" | [[1526]] - [[1537]] || Matrimoni |
|- | |- | ||
− | | [[Ferrando d'Aragó, Duc de | + | | [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria|Ferrando d'Aragó]], Duc de Calàbria || align="center" | [[1537]] - [[1550]] || [[Regne de Nàpols|Napolità]] |
|- | |- | ||
| [[Lorenzo de Villarrasa]] || align="center" | [[1550]] - [[1553]] || 1a vegada. Interí | | [[Lorenzo de Villarrasa]] || align="center" | [[1550]] - [[1553]] || 1a vegada. Interí | ||
Llínea 83: | Llínea 83: | ||
| [[Antonio Pedro Sancho Dávila i Osorio|Antonio Pedro Álvarez Ossorio]], Marqués d'Astorga || align="center" | [[1664]] - [[1666]] || | | [[Antonio Pedro Sancho Dávila i Osorio|Antonio Pedro Álvarez Ossorio]], Marqués d'Astorga || align="center" | [[1664]] - [[1666]] || | ||
|- | |- | ||
− | | valign="top" align="center" colspan=1 rowspan=13 | Regència<br/>de<br/>[[Mariana d' | + | | valign="top" align="center" colspan=1 rowspan=13 | Regència<br/>de<br/>[[Mariana d'Àustria|Mariana<br/>de<br/>Àustria]]<br/>(1665 - 1675)<br/><br/><br/><br/><br/><br/> [[Carles II d'Espanya|Carlos II]]<br/>(1675 - 1700) || [[Gaspar Felipe de Guzmán i Mejía]], marqués de Lleganés || align="center" | [[1666]] - [[1667]] || |
|- | |- | ||
| [[Diego Felipe de Guzmán]], Marqués de Lleganés || align="center" | [[1667]] - [[1669]] || | | [[Diego Felipe de Guzmán]], Marqués de Lleganés || align="center" | [[1667]] - [[1669]] || | ||
Llínea 122: | Llínea 122: | ||
|- | |- | ||
|} | |} | ||
− | + | ||
{{Traduït de|es|Virrey}} i {{Traduït de|es|Anexo:Virreyes_de_Valencia}} | {{Traduït de|es|Virrey}} i {{Traduït de|es|Anexo:Virreyes_de_Valencia}} | ||
[[Categoria:Virreis de Valéncia]] | [[Categoria:Virreis de Valéncia]] |
Última revisió del 12:51 24 set 2024
El virrei fon l'encarregat d'administrar i governar, com a representant i en nom del rei, un país o una província.
La figura va tindre especial importància en la Corona espanyola a partir dels Reis Catòlics i el seu net Carles V, per l'enorme acumulació de territoris que, per la seua dispersió i l'impossibilitat de comunicacions ràpides no podia gestionar-se de forma centralisada. Posteriorment a la Guerra de les Comunitats en Castella i la de Germanies en Aragó, va quedar clar que el centre vital de la monarquia seria Castella, se va confirmar en l'establiment definitiu de La Cort en Madrit per Felip II, en l'excepció del breu periodo en que La Cort se va traslladar a Valladolit en el regnat de Felip III.
Valéncia fon u dels 5 Virregnats de la Península.
La següent és una llista dels virreis de Valéncia:
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Virrey de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA. i
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Virreyes_de_Valencia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.