Diferència entre les revisions de "Lope de Vega"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 15: Llínea 15:
  
 
Se li atribuïxen uns 3.000 sonets, tres noveles, quatre noveles curtes, nou epopeyes, tres poemes didàctics i varis centenars de comèdies (1.800 segons [[Juan Pérez de Montalbán]]). Amic de [[Francisco de Quevedo]] i de [[Juan Ruiz de Alarcón]], enemistat en [[Luis de Góngora]] i en llarga rivalitat en Cervantes, la seua vida va ser tan extrema com la seua obra. Fon pare de la també dramaturga sor Marcela de San Félix.  
 
Se li atribuïxen uns 3.000 sonets, tres noveles, quatre noveles curtes, nou epopeyes, tres poemes didàctics i varis centenars de comèdies (1.800 segons [[Juan Pérez de Montalbán]]). Amic de [[Francisco de Quevedo]] i de [[Juan Ruiz de Alarcón]], enemistat en [[Luis de Góngora]] i en llarga rivalitat en Cervantes, la seua vida va ser tan extrema com la seua obra. Fon pare de la també dramaturga sor Marcela de San Félix.  
 
+
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
  

Última revisió del 17:07 22 set 2024

Lope de Vega Carpio
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor i poeta.
Naiximent: 25 de novembre de 1562
Lloc de naiximent: Madrit, Espanya
Defunció: 27 d'agost de 1635
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Lope de Vega Carpio (Madrit, 25 de novembre de 1562 - † Madrit, 27 d'agost de 1635) fon un dels poetes i dramaturcs més importants del Sigle d'Or espanyol i, per l'extensió de la seua obra, un dels autors més prolífics de la lliteratura universal.

El nomenat "Fènix dels ingenis"​ i "Mònstruo de Naturalea" (per Miguel de Cervantes) va renovar les fòrmules del teatre espanyol en un moment en el que el teatre començava a ser un fenomen cultural de masses. Màxim exponent, junt a Tirso de Molina i Calderón de la Barca, del teatre barroc espanyol, les seues obres seguixen representant-se en l'actualitat i constituïxen una de les cotes més altes alcançades en la lliteratura i les arts espanyoles. Fon també un dels grans lírics de la llengua castellana i autor de vàries noveles i obres narratives llargues en prosa i en vers.

Se li atribuïxen uns 3.000 sonets, tres noveles, quatre noveles curtes, nou epopeyes, tres poemes didàctics i varis centenars de comèdies (1.800 segons Juan Pérez de Montalbán). Amic de Francisco de Quevedo i de Juan Ruiz de Alarcón, enemistat en Luis de Góngora i en llarga rivalitat en Cervantes, la seua vida va ser tan extrema com la seua obra. Fon pare de la també dramaturga sor Marcela de San Félix.

Enllaços externs[editar | editar còdic]