Diferència entre les revisions de "Mamífer"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 4: Llínea 4:
 
| nom                  = Mammalia
 
| nom                  = Mammalia
 
| image                = Mammal Diversity 2011.png
 
| image                = Mammal Diversity 2011.png
| llegenda              = Diferents [[Orde (biologia)|ordes]] de mamífers
+
| llegenda              = Diferents [[Orde (biologia)|órdens]] de mamífers
 
| regnum                = [[Animalia]]
 
| regnum                = [[Animalia]]
 
| phylum                = [[Chordata]]
 
| phylum                = [[Chordata]]
 
| classis              = [[Mammalia]]<br>[[Carolus Linnaeus|Linnaeus]], 1758
 
| classis              = [[Mammalia]]<br>[[Carolus Linnaeus|Linnaeus]], 1758
 
}}
 
}}
Els '''mamífers''' ('''Mammalia''') són una [[classe (biologia)|classe]] de [[vertebrats]] amniotes homeoterms (de "sanc calenta"), en [[monyo]] i [[glàndules mamaries]] productores de [[llet]] en la que alimenten a les cries. La majoria són [[vivípars]] (en la notable excepció dels monotremes: [[ornitorrinc]] i [[equidna|equidnes]]).
+
Els '''mamífers''' ('''Mammalia''') són una [[classe (biologia)|classe]] de [[vertebrats]] amniotes homeoterms (de "sanc calenta"), en [[pèl]] i [[glàndules mamaries]] productores de [[llet]] en la que alimenten a les cries. La majoria són [[vivípars]] (en la notable excepció dels monotremes: [[ornitorrinc]] i [[equidna|equidnes]]).
  
Se tracta d'un taxó monofilètic; és dir, tots descendixen d'un antepassat comú que se remonta a finals del [[Triàsic]], fa més de 200 millons d'anys. Pertanyen al clado sinápsits, que inclou també numerosos "reptils" emparentats en els mamífers, com els pelicosauris i els cinodonts.
+
Se tracta d'un taxó monofilètic; és dir, tots descendixen d'un antepassat comú que es remonta a finals del [[Triàsic]], fa més de 200 millons d'anys. Pertanyen al clado sinápsits, que inclou també numerosos "reptils" emparentats en els mamífers, com els pelicosauris i els cinodonts.
  
Se coneixen unes 5.486 espècies actuals,de les quals 5 són [[monotremes]], 272 són [[marsupials]] i el restant, 5.209, són [[placentaris]]. La ciència que estudia els mamífers se denomina teriologia, mastozoologia o mamiferologia.
+
Se coneixen unes 5.486 espècies actuals, de les quals 5 són [[monotremes]], 272 són [[marsupials]] i el restant, 5.209, són [[placentaris]]. La ciència que estudia els mamífers se denomina teriologia, mastozoologia o mamiferologia.
  
 
== Identitat i diversitat ==
 
== Identitat i diversitat ==
[[Image:Jaw joint - mammal n non-mammal.png|thumb|left|'''Baix''': cràneu de pelicosauri ("reptil" mamiferoide), en el que s'observa com la mandíbula inferior s'articula en el [[quadrat (os)|quadrat]] i consta de varis ossos ([[dentari]], [[os angular|angular]], articular)<br />'''Dalt''': cràneu de mamífer, en la mandíbula inferior formada únicament pel dentari, i angular, articular i quadrat formant la cadena d'ossos del oït mig; l'articulació mandibular s'establix entre el dentari i el escamosal.]]
+
[[Image:Jaw joint - mammal n non-mammal.png|thumb|left|'''Baix''': cràneu de pelicosauri ("reptil" mamiferoide), en el que s'observa com la mandíbula inferior s'articula en el [[quadrat (os)|quadrat]] i consta de varis ossos ([[dentari]], [[os angular|angular]], articular)<br />'''Dalt''': cràneu de mamífer, en la mandíbula inferior formada únicament pel dentari, i angular, articular i quadrat formant la cadena d'ossos de l'oït mig; l'articulació mandibular s'establix entre el dentari i l'escamosal.]]
  
Els mamífers constituïxen un grup de sers vius molt divers i, a pesar del reduït número d'espècies que ho formen en comparança en atres taxons del regne [[animal]] o [[vegetal]], el seu estudi es en molt el més profunt en el camp de la [[Zoologia]], segurament perque la espècie humana pertanyé ad ell.
+
Els mamífers constituïxen un grup de sers vius molt divers i, a pesar del reduït número d'espècies que el formen en comparança en atres taxons del regne [[animal]] o [[vegetal]], el seu estudi és en molt el més profunt en el camp de la [[Zoologia]], segurament perque l'espècie humana pertany ad ell.
  
Es tal la diversitat de la classe que per a un profà seria [[difícil]] establir en claritat quina especie és mamífera i quina no. Per a ilustrar en un eixemple esta diversitat [[fenotip|fenotípica]], [[anatomia|anàtom]]-[[fisiologia|fisiològica]] i [[etologia|etològica]], parrandona relacionar algunes de les seues espècies com l'home (''[[Homo sapiens]] ''), un [[cangur]] [[roig]], una chinchilla, una [[ballena]] [[Blanc|blanca]], una [[girafa]], un [[lémur]] de coa encercolada, un [[jaguar]] o els [[Rata Penada|ratpenats]].
+
És tal la diversitat de la classe que per a un profà seria [[difícil]] establir en claritat quina espècie és mamífera i quina no. Per a ilustrar en un eixemple esta diversitat [[fenotip|fenotípica]], [[anatomia|anàtom]]-[[fisiologia|fisiològica]] i [[etologia|etològica]], parrandona relacionar algunes de les seues espècies com l'humà (''[[Homo sapiens]] ''), un [[cangur]] [[roig]], una chinchilla, una [[ballena]] [[Blanc|blanca]], una [[girafa]], un [[lémur]] de coa encercolada, un [[jaguar]] o els [[Rata Penada|ratpenats]].
  
 
=== Sinapomorfies ===
 
=== Sinapomorfies ===
Les classes dels mamífers són un grup [[monofilètic]], ya que tots els seus membres compartixen una serie de novetats evolutives exclusives que no apareixen en cap espècie [[animal]] no inclosa en ella:
+
Les classes dels mamífers són un grup [[monofilètic]], puix tots els seus membres compartixen una série de novetats evolutives exclusives que no apareixen en cap espècie [[animal]] no inclosa en ella:
  
* Les seues femelles posseïxen [[glàndules sebàcees]], modificades com glàndules mamaries, capaços de segregar [[llet]], aliment del que s'abastixen totes les cries de mamífers. Esta és la seua característica principal, de la que deriven el seu nom de mamífers.
+
* Les seues femelles posseïxen [[glàndules sebàcees]], modificades com glàndules mamaries, capaces de segregar [[llet]], aliment del que s'abastixen totes les cries de mamífers. Esta és la seua característica principal, de la que deriven el seu nom de mamífers.
* La [[maxilar inferior|mandíbula]] està conformada soles per l'os [[dentari]], esqueixe únic i exclusiu de tots els mamífers, constituint el principal característica diagnostica per al grup.
+
* La [[maxilar inferior|mandíbula]] està conformada a soles per l'os [[dentari]], esqueix únic i exclusiu de tots els mamífers, constituint la principal característica diagnostica per al grup.
* L'articulació de la [[maxilar inferior|mandíbula]] en el [[cràneu]] s'efectua entre el [[dentari]] i el [[escamosal]], característica també única i exclusiva dels mamífers.
+
* L'articulació de la [[maxilar inferior|mandíbula]] en el [[cràneu]] s'efectua entre el [[dentari]] i l'[[escamosal]], característica també única i exclusiva dels mamífers.
* Presenten tres [[cadena d'ossos|ossos]] en el oït mig: malleus|martell, enclusa i pujador, en excepció dels monotremes, que presenten l'oït reptilià.
+
* Presenten tres [[cadena d'ossos|ossos]] en l'oït mig: malleus|martell, enclusa i pujador, en excepció dels monotremes, que presenten l'oït reptilià.
* Els mamífers (excepte la ballenes, els delfins i atres que viuen en l'aigua i que en el seu procés evolutiu els han perdut per raons hidrodinàmiques), tenen pabellons auriculars.
+
* Els mamífers (excepte les ballenes, els delfins i atres que viuen en l'aigua i que en el seu procés evolutiu els han perdut per raons hidrodinàmiques), tenen pabellons auriculars.
* Són els únics animals actuals en [[monyo]] present en casi totes les etapes de la seua vida, i totes les espècies, en major o menor mesura, ho tenen (encara que siga en estat embrionari).
+
* Són els únics animals actuals en [[pèl]] present en casi totes les etapes de la seua vida, i totes les espècies, en major o menor mida, ho tenen (encara que siga en estat embrionari).
 
 
Pero a pesar d'estes i atres similituts que no són definitòries de la classe, la seua diversitat és tal que són moltes més les diferencies existents, especialment en quant a aspecte extern se referix.
 
  
 +
Pero a pesar d'estes i atres similituts que no són definitòries de la classe, la seua diversitat és tal que són moltes més les diferències existents, especialment en quant a l'aspecte extern se referix.
 +
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Mammalia Mamífer]'''
+
{{Commonscat|Mammalia}}
* [[Wikispecies]] té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/Mammalia Mamífer]'''
+
{{Wikispecies|Mammalia}}
 +
{{DGLV|Mamífer}}
  
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Zoologia]]
 
[[Categoria:Zoologia]]
 
[[Categoria:Mamífers]]
 
[[Categoria:Mamífers]]

Última revisió del 16:59 22 set 2024

Mammalia

Mammal Diversity 2011.png
Diferents órdens de mamífers

Classificació científica
Regne Animalia
Filo Chordata
Classe Mammalia
Linnaeus, 1758

Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats amniotes homeoterms (de "sanc calenta"), en pèl i glàndules mamaries productores de llet en la que alimenten a les cries. La majoria són vivípars (en la notable excepció dels monotremes: ornitorrinc i equidnes).

Se tracta d'un taxó monofilètic; és dir, tots descendixen d'un antepassat comú que es remonta a finals del Triàsic, fa més de 200 millons d'anys. Pertanyen al clado sinápsits, que inclou també numerosos "reptils" emparentats en els mamífers, com els pelicosauris i els cinodonts.

Se coneixen unes 5.486 espècies actuals, de les quals 5 són monotremes, 272 són marsupials i el restant, 5.209, són placentaris. La ciència que estudia els mamífers se denomina teriologia, mastozoologia o mamiferologia.

Identitat i diversitat[editar | editar còdic]

Baix: cràneu de pelicosauri ("reptil" mamiferoide), en el que s'observa com la mandíbula inferior s'articula en el quadrat i consta de varis ossos (dentari, angular, articular)
Dalt: cràneu de mamífer, en la mandíbula inferior formada únicament pel dentari, i angular, articular i quadrat formant la cadena d'ossos de l'oït mig; l'articulació mandibular s'establix entre el dentari i l'escamosal.

Els mamífers constituïxen un grup de sers vius molt divers i, a pesar del reduït número d'espècies que el formen en comparança en atres taxons del regne animal o vegetal, el seu estudi és en molt el més profunt en el camp de la Zoologia, segurament perque l'espècie humana pertany ad ell.

És tal la diversitat de la classe que per a un profà seria difícil establir en claritat quina espècie és mamífera i quina no. Per a ilustrar en un eixemple esta diversitat fenotípica, anàtom-fisiològica i etològica, parrandona relacionar algunes de les seues espècies com l'humà (Homo sapiens ), un cangur roig, una chinchilla, una ballena blanca, una girafa, un lémur de coa encercolada, un jaguar o els ratpenats.

Sinapomorfies[editar | editar còdic]

Les classes dels mamífers són un grup monofilètic, puix tots els seus membres compartixen una série de novetats evolutives exclusives que no apareixen en cap espècie animal no inclosa en ella:

  • Les seues femelles posseïxen glàndules sebàcees, modificades com glàndules mamaries, capaces de segregar llet, aliment del que s'abastixen totes les cries de mamífers. Esta és la seua característica principal, de la que deriven el seu nom de mamífers.
  • La mandíbula està conformada a soles per l'os dentari, esqueix únic i exclusiu de tots els mamífers, constituint la principal característica diagnostica per al grup.
  • L'articulació de la mandíbula en el cràneu s'efectua entre el dentari i l'escamosal, característica també única i exclusiva dels mamífers.
  • Presenten tres ossos en l'oït mig: malleus|martell, enclusa i pujador, en excepció dels monotremes, que presenten l'oït reptilià.
  • Els mamífers (excepte les ballenes, els delfins i atres que viuen en l'aigua i que en el seu procés evolutiu els han perdut per raons hidrodinàmiques), tenen pabellons auriculars.
  • Són els únics animals actuals en pèl present en casi totes les etapes de la seua vida, i totes les espècies, en major o menor mida, ho tenen (encara que siga en estat embrionari).

Pero a pesar d'estes i atres similituts que no són definitòries de la classe, la seua diversitat és tal que són moltes més les diferències existents, especialment en quant a l'aspecte extern se referix.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons