Diferència entre les revisions de "Mamífer"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
| nom = Mammalia | | nom = Mammalia | ||
| image = Mammal Diversity 2011.png | | image = Mammal Diversity 2011.png | ||
| − | | llegenda = Diferents [[Orde (biologia)| | + | | llegenda = Diferents [[Orde (biologia)|órdens]] de mamífers |
| regnum = [[Animalia]] | | regnum = [[Animalia]] | ||
| phylum = [[Chordata]] | | phylum = [[Chordata]] | ||
| classis = [[Mammalia]]<br>[[Carolus Linnaeus|Linnaeus]], 1758 | | classis = [[Mammalia]]<br>[[Carolus Linnaeus|Linnaeus]], 1758 | ||
}} | }} | ||
| − | Els '''mamífers''' ('''Mammalia''') són una [[classe (biologia)|classe]] de [[vertebrats]] amniotes homeoterms (de "sanc calenta"), en [[ | + | Els '''mamífers''' ('''Mammalia''') són una [[classe (biologia)|classe]] de [[vertebrats]] amniotes homeoterms (de "sanc calenta"), en [[pèl]] i [[glàndules mamaries]] productores de [[llet]] en la que alimenten a les cries. La majoria són [[vivípars]] (en la notable excepció dels monotremes: [[ornitorrinc]] i [[equidna|equidnes]]). |
| − | Se tracta d'un taxó monofilètic; és dir, tots descendixen d'un antepassat comú que | + | Se tracta d'un taxó monofilètic; és dir, tots descendixen d'un antepassat comú que es remonta a finals del [[Triàsic]], fa més de 200 millons d'anys. Pertanyen al clado sinápsits, que inclou també numerosos "reptils" emparentats en els mamífers, com els pelicosauris i els cinodonts. |
| − | Se coneixen unes 5.486 espècies actuals,de les quals 5 són [[monotremes]], 272 són [[marsupials]] i el restant, 5.209, són [[placentaris]]. La ciència que estudia els mamífers se denomina teriologia, mastozoologia o mamiferologia. | + | Se coneixen unes 5.486 espècies actuals, de les quals 5 són [[monotremes]], 272 són [[marsupials]] i el restant, 5.209, són [[placentaris]]. La ciència que estudia els mamífers se denomina teriologia, mastozoologia o mamiferologia. |
== Identitat i diversitat == | == Identitat i diversitat == | ||
| − | [[Image:Jaw joint - mammal n non-mammal.png|thumb|left|'''Baix''': cràneu de pelicosauri ("reptil" mamiferoide), en el que s'observa com la mandíbula inferior s'articula en el [[quadrat (os)|quadrat]] i consta de varis ossos ([[dentari]], [[os angular|angular]], articular)<br />'''Dalt''': cràneu de mamífer, en la mandíbula inferior formada únicament pel dentari, i angular, articular i quadrat formant la cadena d'ossos | + | [[Image:Jaw joint - mammal n non-mammal.png|thumb|left|'''Baix''': cràneu de pelicosauri ("reptil" mamiferoide), en el que s'observa com la mandíbula inferior s'articula en el [[quadrat (os)|quadrat]] i consta de varis ossos ([[dentari]], [[os angular|angular]], articular)<br />'''Dalt''': cràneu de mamífer, en la mandíbula inferior formada únicament pel dentari, i angular, articular i quadrat formant la cadena d'ossos de l'oït mig; l'articulació mandibular s'establix entre el dentari i l'escamosal.]] |
| − | Els mamífers constituïxen un grup de sers vius molt divers i, a pesar del reduït número d'espècies que | + | Els mamífers constituïxen un grup de sers vius molt divers i, a pesar del reduït número d'espècies que el formen en comparança en atres taxons del regne [[animal]] o [[vegetal]], el seu estudi és en molt el més profunt en el camp de la [[Zoologia]], segurament perque l'espècie humana pertany ad ell. |
| − | + | És tal la diversitat de la classe que per a un profà seria [[difícil]] establir en claritat quina espècie és mamífera i quina no. Per a ilustrar en un eixemple esta diversitat [[fenotip|fenotípica]], [[anatomia|anàtom]]-[[fisiologia|fisiològica]] i [[etologia|etològica]], parrandona relacionar algunes de les seues espècies com l'humà (''[[Homo sapiens]] ''), un [[cangur]] [[roig]], una chinchilla, una [[ballena]] [[Blanc|blanca]], una [[girafa]], un [[lémur]] de coa encercolada, un [[jaguar]] o els [[Rata Penada|ratpenats]]. | |
=== Sinapomorfies === | === Sinapomorfies === | ||
| − | Les classes dels mamífers són un grup [[monofilètic]], | + | Les classes dels mamífers són un grup [[monofilètic]], puix tots els seus membres compartixen una série de novetats evolutives exclusives que no apareixen en cap espècie [[animal]] no inclosa en ella: |
| − | * Les seues femelles posseïxen [[glàndules sebàcees]], modificades com glàndules mamaries, | + | * Les seues femelles posseïxen [[glàndules sebàcees]], modificades com glàndules mamaries, capaces de segregar [[llet]], aliment del que s'abastixen totes les cries de mamífers. Esta és la seua característica principal, de la que deriven el seu nom de mamífers. |
| − | * La [[maxilar inferior|mandíbula]] està conformada soles per l'os [[dentari]], | + | * La [[maxilar inferior|mandíbula]] està conformada a soles per l'os [[dentari]], esqueix únic i exclusiu de tots els mamífers, constituint la principal característica diagnostica per al grup. |
| − | * L'articulació de la [[maxilar inferior|mandíbula]] en el [[cràneu]] s'efectua entre el [[dentari]] i | + | * L'articulació de la [[maxilar inferior|mandíbula]] en el [[cràneu]] s'efectua entre el [[dentari]] i l'[[escamosal]], característica també única i exclusiva dels mamífers. |
| − | * Presenten tres [[cadena d'ossos|ossos]] en | + | * Presenten tres [[cadena d'ossos|ossos]] en l'oït mig: malleus|martell, enclusa i pujador, en excepció dels monotremes, que presenten l'oït reptilià. |
* Els mamífers (excepte les ballenes, els delfins i atres que viuen en l'aigua i que en el seu procés evolutiu els han perdut per raons hidrodinàmiques), tenen pabellons auriculars. | * Els mamífers (excepte les ballenes, els delfins i atres que viuen en l'aigua i que en el seu procés evolutiu els han perdut per raons hidrodinàmiques), tenen pabellons auriculars. | ||
| − | * Són els únics animals actuals en [[ | + | * Són els únics animals actuals en [[pèl]] present en casi totes les etapes de la seua vida, i totes les espècies, en major o menor mida, ho tenen (encara que siga en estat embrionari). |
| − | |||
| − | |||
| + | Pero a pesar d'estes i atres similituts que no són definitòries de la classe, la seua diversitat és tal que són moltes més les diferències existents, especialment en quant a l'aspecte extern se referix. | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Mammalia}} | {{Commonscat|Mammalia}} | ||
| − | + | {{Wikispecies|Mammalia}} | |
| − | + | {{DGLV|Mamífer}} | |
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
[[Categoria:Zoologia]] | [[Categoria:Zoologia]] | ||
[[Categoria:Mamífers]] | [[Categoria:Mamífers]] | ||
Última revisió del 16:59 22 set 2024
| Mammalia | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Animalia | ||
| Filo | Chordata | ||
| Classe | Mammalia Linnaeus, 1758 | ||
Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats amniotes homeoterms (de "sanc calenta"), en pèl i glàndules mamaries productores de llet en la que alimenten a les cries. La majoria són vivípars (en la notable excepció dels monotremes: ornitorrinc i equidnes).
Se tracta d'un taxó monofilètic; és dir, tots descendixen d'un antepassat comú que es remonta a finals del Triàsic, fa més de 200 millons d'anys. Pertanyen al clado sinápsits, que inclou també numerosos "reptils" emparentats en els mamífers, com els pelicosauris i els cinodonts.
Se coneixen unes 5.486 espècies actuals, de les quals 5 són monotremes, 272 són marsupials i el restant, 5.209, són placentaris. La ciència que estudia els mamífers se denomina teriologia, mastozoologia o mamiferologia.
Identitat i diversitat[editar | editar còdic]
Baix: cràneu de pelicosauri ("reptil" mamiferoide), en el que s'observa com la mandíbula inferior s'articula en el quadrat i consta de varis ossos (dentari, angular, articular)
Dalt: cràneu de mamífer, en la mandíbula inferior formada únicament pel dentari, i angular, articular i quadrat formant la cadena d'ossos de l'oït mig; l'articulació mandibular s'establix entre el dentari i l'escamosal.
Dalt: cràneu de mamífer, en la mandíbula inferior formada únicament pel dentari, i angular, articular i quadrat formant la cadena d'ossos de l'oït mig; l'articulació mandibular s'establix entre el dentari i l'escamosal.
Els mamífers constituïxen un grup de sers vius molt divers i, a pesar del reduït número d'espècies que el formen en comparança en atres taxons del regne animal o vegetal, el seu estudi és en molt el més profunt en el camp de la Zoologia, segurament perque l'espècie humana pertany ad ell.
És tal la diversitat de la classe que per a un profà seria difícil establir en claritat quina espècie és mamífera i quina no. Per a ilustrar en un eixemple esta diversitat fenotípica, anàtom-fisiològica i etològica, parrandona relacionar algunes de les seues espècies com l'humà (Homo sapiens ), un cangur roig, una chinchilla, una ballena blanca, una girafa, un lémur de coa encercolada, un jaguar o els ratpenats.
Sinapomorfies[editar | editar còdic]
Les classes dels mamífers són un grup monofilètic, puix tots els seus membres compartixen una série de novetats evolutives exclusives que no apareixen en cap espècie animal no inclosa en ella:
- Les seues femelles posseïxen glàndules sebàcees, modificades com glàndules mamaries, capaces de segregar llet, aliment del que s'abastixen totes les cries de mamífers. Esta és la seua característica principal, de la que deriven el seu nom de mamífers.
- La mandíbula està conformada a soles per l'os dentari, esqueix únic i exclusiu de tots els mamífers, constituint la principal característica diagnostica per al grup.
- L'articulació de la mandíbula en el cràneu s'efectua entre el dentari i l'escamosal, característica també única i exclusiva dels mamífers.
- Presenten tres ossos en l'oït mig: malleus|martell, enclusa i pujador, en excepció dels monotremes, que presenten l'oït reptilià.
- Els mamífers (excepte les ballenes, els delfins i atres que viuen en l'aigua i que en el seu procés evolutiu els han perdut per raons hidrodinàmiques), tenen pabellons auriculars.
- Són els únics animals actuals en pèl present en casi totes les etapes de la seua vida, i totes les espècies, en major o menor mida, ho tenen (encara que siga en estat embrionari).
Pero a pesar d'estes i atres similituts que no són definitòries de la classe, la seua diversitat és tal que són moltes més les diferències existents, especialment en quant a l'aspecte extern se referix.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mamífer.
Wikispecies té un artícul sobre Mamífer.
«Mamífer». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).