Diferència entre les revisions de "Álvaro de Bazán"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 2: Llínea 2:
 
'''Álvaro de Bazán i Guzmán''' ([[Granada (Andalusia)|Granada]]; [[12 de decembre]] de [[1526]] - † [[Lisboa]], [[Portugal]]; [[9 de febrer]] de [[1588]]), primer marqués de Santa Cruz, en referència a la localitat manchega de [[Santa Cruz de Mudela]], fon un militar i almirant [[Espanya|espanyol]], cavaller de l'[[Orde de Santiago]] del [[sigle XVI]] célebre per l'us de galeons de guerra, per utilisar per primera volta infanteria de marina per a realisar operacions amfíbies i per no haver segut derrotat mai.
 
'''Álvaro de Bazán i Guzmán''' ([[Granada (Andalusia)|Granada]]; [[12 de decembre]] de [[1526]] - † [[Lisboa]], [[Portugal]]; [[9 de febrer]] de [[1588]]), primer marqués de Santa Cruz, en referència a la localitat manchega de [[Santa Cruz de Mudela]], fon un militar i almirant [[Espanya|espanyol]], cavaller de l'[[Orde de Santiago]] del [[sigle XVI]] célebre per l'us de galeons de guerra, per utilisar per primera volta infanteria de marina per a realisar operacions amfíbies i per no haver segut derrotat mai.
  
L'escut familiar és un tauler d'[[escacs]], segons un dit popular, per trobar-se jugant a este joc abans de la batalla, encara que lo més llògic siga que procedixca de la vall navarresa de Baztán.​ En el dels marquesos de Santa Creu s'han afegit les huit creus de Sant Andrés que rodegen al tauler d'escacs.
+
L'escut familiar és un tauler d'[[escacs]], segons un dit popular, per trobar-se jugant a este joc abans de la batalla, encara que lo més llògic siga que procedixca de la vall navarresa de Baztán.​ En el dels marquesos de Santa Creu s'han afegit les huit creus de Sant Andrés que rodegen al tauler d'escacs.  
 
+
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* Archivo Histórico Español (1929). Colección de documentos inéditos para la historia de España y de sus Indias II. Madrid: Academia de Estudios Histórico-Sociales de Valladolid. pp. 137 y 144
 
* Archivo Histórico Español (1929). Colección de documentos inéditos para la historia de España y de sus Indias II. Madrid: Academia de Estudios Histórico-Sociales de Valladolid. pp. 137 y 144

Última revisió del 11:38 21 set 2024

Álvaro de Bazán, Marqués de Santa Creu.

Álvaro de Bazán i Guzmán (Granada; 12 de decembre de 1526 - † Lisboa, Portugal; 9 de febrer de 1588), primer marqués de Santa Cruz, en referència a la localitat manchega de Santa Cruz de Mudela, fon un militar i almirant espanyol, cavaller de l'Orde de Santiago del sigle XVI célebre per l'us de galeons de guerra, per utilisar per primera volta infanteria de marina per a realisar operacions amfíbies i per no haver segut derrotat mai.

L'escut familiar és un tauler d'escacs, segons un dit popular, per trobar-se jugant a este joc abans de la batalla, encara que lo més llògic siga que procedixca de la vall navarresa de Baztán.​ En el dels marquesos de Santa Creu s'han afegit les huit creus de Sant Andrés que rodegen al tauler d'escacs.

Referències[editar | editar còdic]

  • Archivo Histórico Español (1929). Colección de documentos inéditos para la historia de España y de sus Indias II. Madrid: Academia de Estudios Histórico-Sociales de Valladolid. pp. 137 y 144
  • Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. 7 - B - BELL. Barcelona: J. Espasa e Hijos. 1910. p. 1327
  • López Torrijos, 2007, pp. 199-201

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Arenas Abellán, P.: “El dominio del mar: la rivalidad por el Mediterráneo”. Historia y Vida N.º 446 (2005) pp. 38-47
  • Casado Soto, J. L.: “Barcos y cañones de la gran armada de Bazán”. Revista General de Marina N.º Extra (1998) pp. 391-410.
  • Cervera Pery, J.:”Don Álvaro de Bazán: marino y hombre de acción. Revista General de Marina N.º Extra (1998) pp. 287-296.
  • Melero Guilló, M. J.: “Don Álvaro de Bazán: ¡no tuvo la mar batallador más fuerte!”. Revista de Historia Naval N.º 21 (1988), pp. 5-18.
  • Salgado Alba, J.: “Don Álvaro de Bazán en la maniobra estratégica de Felipe II en el Atlántico”. Revista General de Marina N.º Extra (1998) pp. 337-352.