Diferència entre les revisions de "Tinta"
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Tinte1.JPG|thumb|250px|3 tinters i una | + | [[File:Tinte1.JPG|thumb|250px|3 tinters i una ploma d'escriure]] |
La '''tinta''' és un líquit que conté varis pigments o colorants utilisats per a donar color a una superfície en la finalitat de crear imàgens o texts. | La '''tinta''' és un líquit que conté varis pigments o colorants utilisats per a donar color a una superfície en la finalitat de crear imàgens o texts. | ||
Comunment es considera que la tinta s'utilisa en [[Bolígraf|bolígrafs]] o en pinzells; no obstant, és utilisada àmpliament en tota classe d'impressions. | Comunment es considera que la tinta s'utilisa en [[Bolígraf|bolígrafs]] o en pinzells; no obstant, és utilisada àmpliament en tota classe d'impressions. | ||
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | Moltes cultures antigues de tot lo món han descobert i formulat de forma independent tintes per a escriure i dibuixar. El coneiximent de les tintes, les seues receptes i les tècniques per a la seua producció prové de l'anàlisis arqueològic o del propi text escrit. Es creu que les primeres tintes de totes les civilisacions es varen fer en negre de fum , una espècie de suja , ya que açò es podria arreplegar fàcilment com un subproducte del [[fòc]]. | ||
| + | |||
| + | La tinta ya s'usava en l'[[antic Egipte]] per a escriure i dibuixar sobre [[papir|papirs]]. Les tintes chinenques poden remontar-se fins a tres o tal volta quatre milenis al periodo neolític chinenc. Estos varen utilisar tintes vegetals, animals i minerals basades en materials com el [[grafit]] que es varen moldre en [[aigua]] i es varen aplicar en pinzells de tinta. L'evidència directa de les primeres tintes chinenques, similars a les modernes barres de tinta, és al voltant de l'any [[256 a. C.]]. | ||
| + | |||
| + | Les millors tintes per a dibuixar o pintar sobre paper o seda es produïxen a partir de la [[resina]] de [[Pi (arbre)|pi]] i deuen tindre entre 50 i 100 anys. El [[llapis]] de tinta chinenc es produïx en un pegament per a peixos, mentres que el pegament japonés (膠 "nikawa") és de [[vaca]] o [[cervo]]. | ||
| + | |||
| + | La tinta Índia es va inventar per primera volta en [[China]], encara que els materials a sovint es comercialisaven des de l'[[Índia]], d'ahí el seu nom. El método tradicional chinenc de fer la tinta era moldre una mescla de pegament de pell, negre de fum i pigment d'os negre i despuix abocar-ho en un plat de ceràmica a on podria secar-se. Per a usar la mescla seca, s'aplicaria un pinzell humit fins que es tornara a liqüar. La fabricació de tinta Índia va ser ben establida per la dinastia Cao Wei. | ||
| + | |||
| + | Els emperadors de l'[[Imperi Romà]] Oriental firmaven els seus edictes en una tinta purpúrea molt costosa (sacrum encaustum) feta en una secreció de la [[glàndula]] hipobranquial del murex, un gènero de molusc gasteròpode que produïa la púrpura de Tir. L'emperador León va prohibir l'us d'esta a qualsevol persona que no fora membre de la realea. | ||
| + | |||
| + | == Tipos de tinta == | ||
| + | Les varietats més antigues de tinta que es coneixen inclouen a la tinta chinenca, varis colorants fets a partir de [[Metal|metals]], el clafoll o cobertura de diferents llavors i animals marins com el [[calamar]] o el [[polp]]. La tinta chinenca és [[negre|negra]] i originària d'[[Àsia]]. | ||
| + | |||
| + | Les tintes pigmentades contenen atres components per a assegurar l'adheriment del pigment a la superfície i previndre que siga remoguda per efecte d'abrasió mecànica. Estos materials són generalment resines (en tintes solvents) o aglutinants (en tintes a l'aigua). | ||
| + | |||
| + | Les tintes pigmentades tenen la ventaja de que quan s'ampren sobre paper, permaneixen sobre la superfície aplicada, característica desijable, perque quanta més cantitat de tinta queda sobre el paper es necessita menys cantitat per a obtindre la mateixa intensitat de color. | ||
| + | |||
| + | Els colorants, no obstant, són generalment molt més forts i poden produir més color d'una densitat donada per unitat de massa perque el tamany de partícula és menor que el d'un pigment. No obstant, degut a que els colorants són dissolts en una base líquida, tendixen a ser absorbits pel paper fent a la tinta menys eficient i permetent que es córrega del seu lloc produint un efecte brut i d'escassa calitat en l'impressió; pero posseïxen major transparència que els pigments i, per tant, en cas de requerir menor opacitat estos són els idòneus. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Tinter]] | ||
| + | * [[Bolígraf]] | ||
| + | * [[Clarió]] | ||
| + | * [[Goma de borrar]] | ||
| + | * [[Llapis]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Joseph Needham; Tsien Tsuen-Hsuin (11 de julio de 1985). Science and Civilisation in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing. Cambridge University Press. p. 234 | ||
| + | * Woods, Michael; Woods, Mary (2000). Ancient Communication: Form Grunts to Graffiti.pp 51–52. Minneapolis: Runestone Press; an imprint of Lerner Publishing Group | ||
| + | * Yuuko Suzuki, Introduction to Japanese calligraphy, Search Press 2005, Calligraphie japonaise, 2003, éd. Fleurus, Paris | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Koops, Matthias. Historical Account of the Substances Which Have Been Used to Describe Events, and to Convey Ideas, from the Earliest Date, to the Invention of Paper. ISBN 978-11-0800-904-1 | ||
| + | * Needham, Joseph; Tsuen-Hsuin, Tsien (11 de julio de 1985). Science and Civilisation in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing (en inglés). Cambridge University Press. p. 5. | ||
| + | * Ramos-Sánchez, MC; Martín-Gil, FJ; José-Yacamán, M. (2006). «Chemical composition of a fountain pen ink». Journal of Chemical Education (83): 1476-78 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Ink}} | ||
| + | {{DGLV|Tinta}} | ||
[[Categoria:Indústria]] | [[Categoria:Indústria]] | ||
[[Categoria:Papereria]] | [[Categoria:Papereria]] | ||
[[Categoria:Material d'oficina]] | [[Categoria:Material d'oficina]] | ||
| + | [[Categoria:Escritura]] | ||
| + | [[Categoria:Instruments d'escritura]] | ||
Última revisió del 09:06 16 set 2024
La tinta és un líquit que conté varis pigments o colorants utilisats per a donar color a una superfície en la finalitat de crear imàgens o texts.
Comunment es considera que la tinta s'utilisa en bolígrafs o en pinzells; no obstant, és utilisada àmpliament en tota classe d'impressions.
Història[editar | editar còdic]
Moltes cultures antigues de tot lo món han descobert i formulat de forma independent tintes per a escriure i dibuixar. El coneiximent de les tintes, les seues receptes i les tècniques per a la seua producció prové de l'anàlisis arqueològic o del propi text escrit. Es creu que les primeres tintes de totes les civilisacions es varen fer en negre de fum , una espècie de suja , ya que açò es podria arreplegar fàcilment com un subproducte del fòc.
La tinta ya s'usava en l'antic Egipte per a escriure i dibuixar sobre papirs. Les tintes chinenques poden remontar-se fins a tres o tal volta quatre milenis al periodo neolític chinenc. Estos varen utilisar tintes vegetals, animals i minerals basades en materials com el grafit que es varen moldre en aigua i es varen aplicar en pinzells de tinta. L'evidència directa de les primeres tintes chinenques, similars a les modernes barres de tinta, és al voltant de l'any 256 a. C..
Les millors tintes per a dibuixar o pintar sobre paper o seda es produïxen a partir de la resina de pi i deuen tindre entre 50 i 100 anys. El llapis de tinta chinenc es produïx en un pegament per a peixos, mentres que el pegament japonés (膠 "nikawa") és de vaca o cervo.
La tinta Índia es va inventar per primera volta en China, encara que els materials a sovint es comercialisaven des de l'Índia, d'ahí el seu nom. El método tradicional chinenc de fer la tinta era moldre una mescla de pegament de pell, negre de fum i pigment d'os negre i despuix abocar-ho en un plat de ceràmica a on podria secar-se. Per a usar la mescla seca, s'aplicaria un pinzell humit fins que es tornara a liqüar. La fabricació de tinta Índia va ser ben establida per la dinastia Cao Wei.
Els emperadors de l'Imperi Romà Oriental firmaven els seus edictes en una tinta purpúrea molt costosa (sacrum encaustum) feta en una secreció de la glàndula hipobranquial del murex, un gènero de molusc gasteròpode que produïa la púrpura de Tir. L'emperador León va prohibir l'us d'esta a qualsevol persona que no fora membre de la realea.
Tipos de tinta[editar | editar còdic]
Les varietats més antigues de tinta que es coneixen inclouen a la tinta chinenca, varis colorants fets a partir de metals, el clafoll o cobertura de diferents llavors i animals marins com el calamar o el polp. La tinta chinenca és negra i originària d'Àsia.
Les tintes pigmentades contenen atres components per a assegurar l'adheriment del pigment a la superfície i previndre que siga remoguda per efecte d'abrasió mecànica. Estos materials són generalment resines (en tintes solvents) o aglutinants (en tintes a l'aigua).
Les tintes pigmentades tenen la ventaja de que quan s'ampren sobre paper, permaneixen sobre la superfície aplicada, característica desijable, perque quanta més cantitat de tinta queda sobre el paper es necessita menys cantitat per a obtindre la mateixa intensitat de color.
Els colorants, no obstant, són generalment molt més forts i poden produir més color d'una densitat donada per unitat de massa perque el tamany de partícula és menor que el d'un pigment. No obstant, degut a que els colorants són dissolts en una base líquida, tendixen a ser absorbits pel paper fent a la tinta menys eficient i permetent que es córrega del seu lloc produint un efecte brut i d'escassa calitat en l'impressió; pero posseïxen major transparència que els pigments i, per tant, en cas de requerir menor opacitat estos són els idòneus.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Joseph Needham; Tsien Tsuen-Hsuin (11 de julio de 1985). Science and Civilisation in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing. Cambridge University Press. p. 234
- Woods, Michael; Woods, Mary (2000). Ancient Communication: Form Grunts to Graffiti.pp 51–52. Minneapolis: Runestone Press; an imprint of Lerner Publishing Group
- Yuuko Suzuki, Introduction to Japanese calligraphy, Search Press 2005, Calligraphie japonaise, 2003, éd. Fleurus, Paris
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Koops, Matthias. Historical Account of the Substances Which Have Been Used to Describe Events, and to Convey Ideas, from the Earliest Date, to the Invention of Paper. ISBN 978-11-0800-904-1
- Needham, Joseph; Tsuen-Hsuin, Tsien (11 de julio de 1985). Science and Civilisation in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing (en inglés). Cambridge University Press. p. 5.
- Ramos-Sánchez, MC; Martín-Gil, FJ; José-Yacamán, M. (2006). «Chemical composition of a fountain pen ink». Journal of Chemical Education (83): 1476-78
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tinta.
«Tinta». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).