Diferència entre les revisions de "Grau de Castelló"
(→Plages) |
|||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
* La '''Plaja del Pinar''', que està pegada al [[Port de Castelló]] i junt al parc del [[Pinar del Grau de Castelló|Pinar]], que conta en un parc (Parc Llitoral), en un passeig i dunes artificials. Té una llargària de 1.800 m. i uns 50 m. d'ample. El Parc Llitoral fon inaugurat en l'any [[2007]], és un espai natural que recorre per complet la Plaja del Pinar. | * La '''Plaja del Pinar''', que està pegada al [[Port de Castelló]] i junt al parc del [[Pinar del Grau de Castelló|Pinar]], que conta en un parc (Parc Llitoral), en un passeig i dunes artificials. Té una llargària de 1.800 m. i uns 50 m. d'ample. El Parc Llitoral fon inaugurat en l'any [[2007]], és un espai natural que recorre per complet la Plaja del Pinar. | ||
* La '''Plaja del Gurugú''', situada al nort i a continuació de la plaja del Pinar, entre l'encreuament del camí la Plana fins a la desembocaduradel riu Sec. Té una llargària de 1.000 m. i uns 100 m. d'ample. Alberga en el seu llarc passeig marítim bars de festa nocturna estival. A les esquenes de la plaja n'hi ha una extensió de terreny municipal que en l'actualitat s'utilisa per a aeròdrom, sèu de l'Aeroclub de Castelló. En hivern se solen celebrar les populars Corregudes de Cavalls per la Joya, un espectàcul deportiu de gran bellea i tradició. | * La '''Plaja del Gurugú''', situada al nort i a continuació de la plaja del Pinar, entre l'encreuament del camí la Plana fins a la desembocaduradel riu Sec. Té una llargària de 1.000 m. i uns 100 m. d'ample. Alberga en el seu llarc passeig marítim bars de festa nocturna estival. A les esquenes de la plaja n'hi ha una extensió de terreny municipal que en l'actualitat s'utilisa per a aeròdrom, sèu de l'Aeroclub de Castelló. En hivern se solen celebrar les populars Corregudes de Cavalls per la Joya, un espectàcul deportiu de gran bellea i tradició. | ||
| − | * | + | * La '''Plaja del Serradal''', separada de la del Gurugú per la [[desembocadura]] del [[riu]] Sec, té una llargària de 1.600 m. i 100 m. d'ample, conta en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la [[Plaja|plaja]]. L'element diferenciador d'esta plaja és l'existència d'una zona de protecció dunar, a on s'ha desenrollat la vegetació i a on aniua un pardalet nomenat en castellà "chorlitejo patinegro" d'especial protecció. En l'any [[2014]] i, per primera volta en l'història, la plaja del Serradal de Castelló, ha segut guardonada en el reconeiximent "Bandera Blava", la qual, se suma a les ya reconegudes anteriorment: la Plaja de la Pinar-Parc Llitoral i la Plaja del Gurugú. També té les acreditacions Emas i “Q de Calitat Turística”. |
* També està la '''Plaja del Serrallo''', situada al sur de la plaja del Pinar i del Port del Grau de Castelló pero està ocupada pel Polígon Industrial del Serrallo, per lo tant, sense capacitat turística. | * També està la '''Plaja del Serrallo''', situada al sur de la plaja del Pinar i del Port del Grau de Castelló pero està ocupada pel Polígon Industrial del Serrallo, per lo tant, sense capacitat turística. | ||
Última revisió del 07:15 16 set 2024
El barri del Grau de Castelló és el barri mariner o districte marítim de Castelló de la Plana, en la Comunitat Valenciana. Se troba a quasi 4 Km. de la ciutat de Castelló i llimita al nort en Benicàssim i al sur en Almassora. Els seus habitants se nomenen "grauers". El Grau conta en una població de 16.026 habitants segons el INE de l'any 2013.
Encara que el Grau de Castelló mai ha tengut entitat pròpia existix una consciència de poble propi diferenciat de Castelló. Aixina puix, els seus habitants quan se dirigixen al centre de la ciutat ho expressen dient: "Me'n vaig a Castelló" i el tinent d'alcalde és popularment conegut com a "l'alcalde".
Orígens[editar | editar còdic]
L'aparició de ruïnes procedents de l'etapa íbera i romana constaten la creença de que la zona del Grau conta en més de 2.000 anys de tradició de comerç portuari. Ademés, durant els anys d'ocupació musulmana d'estes terres hi hagué comerç, puix el rei Jaume I ordenà construir el nomenat "Camí Vell de la Mar" per a unir la ciutat de Castelló en la zona del barri del Grau a on s'han trobat recentment unes ruïnes romanes i íberes.
L'activitat comercial des de llavors no ha fet res més que créixer. Els primers peixcadors que es conixen daten de l'any 1398 i estaven domiciliats en la parròquia de Sant Tomàs, en el carrer Escultor Viciano de Castelló. El primer cens del Grau com a barri independent data de l'any 1865 en 428 veïns que tenien la seua residència en l'actual Grau, l'història del qual està íntimament lligada a la del Port.
Infraestructures[editar | editar còdic]
Carreteres[editar | editar còdic]
El Grau, denominat també Districte o Caseriu Marítim està perfectament conectat en el restant del núcleu urbà de l'interior a través de l'antic camí de la Plana en el nort, el camí vell de la Mar pel sur, l'Avinguda dels Germans Bou, L'Avinguda de la Mar i aixina mateix l'autovia nacional CS-22 d'accés al port.
Transport urbà[editar | editar còdic]
Sobre el transport públic queda garantisat per una llínea d'autobusos urbans i el mateix TRAM.
Administració[editar | editar còdic]
El Grau conta en una tinença d'alcaldia de l'Ajuntament de Castelló.
Llocs d'interés[editar | editar còdic]
- Pinar del Grau
- Planetari
- Plaça de la Mar
- Cassino
- Port (port comercial, port nàutic i port peixquer).
- Real Club Nàutic de Castelló
- Club de golf Costa Azahar
- Plages (Plaja del Pinar, plaja del Gurugú i plaja del Serradal)
- Aeròdrom
Festes[editar | editar còdic]
- Febrer: Carnestoltes
- Juny: Festes de Sant Pere, patró del poble (29 de juny)
- Juliol: Festes de la Mare de Deu del Carme, patrona dels peixcadors (16 de juliol)
Plages[editar | editar còdic]
Les plages de la ciutat de Castelló, es troben en el Grau (a uns 4 o 5 Km depenent de la carretera). Són tres plages d'arena fina, les tres en bandera blava, i en tots els servicis:
- La Plaja del Pinar, que està pegada al Port de Castelló i junt al parc del Pinar, que conta en un parc (Parc Llitoral), en un passeig i dunes artificials. Té una llargària de 1.800 m. i uns 50 m. d'ample. El Parc Llitoral fon inaugurat en l'any 2007, és un espai natural que recorre per complet la Plaja del Pinar.
- La Plaja del Gurugú, situada al nort i a continuació de la plaja del Pinar, entre l'encreuament del camí la Plana fins a la desembocaduradel riu Sec. Té una llargària de 1.000 m. i uns 100 m. d'ample. Alberga en el seu llarc passeig marítim bars de festa nocturna estival. A les esquenes de la plaja n'hi ha una extensió de terreny municipal que en l'actualitat s'utilisa per a aeròdrom, sèu de l'Aeroclub de Castelló. En hivern se solen celebrar les populars Corregudes de Cavalls per la Joya, un espectàcul deportiu de gran bellea i tradició.
- La Plaja del Serradal, separada de la del Gurugú per la desembocadura del riu Sec, té una llargària de 1.600 m. i 100 m. d'ample, conta en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la plaja. L'element diferenciador d'esta plaja és l'existència d'una zona de protecció dunar, a on s'ha desenrollat la vegetació i a on aniua un pardalet nomenat en castellà "chorlitejo patinegro" d'especial protecció. En l'any 2014 i, per primera volta en l'història, la plaja del Serradal de Castelló, ha segut guardonada en el reconeiximent "Bandera Blava", la qual, se suma a les ya reconegudes anteriorment: la Plaja de la Pinar-Parc Llitoral i la Plaja del Gurugú. També té les acreditacions Emas i “Q de Calitat Turística”.
- També està la Plaja del Serrallo, situada al sur de la plaja del Pinar i del Port del Grau de Castelló pero està ocupada pel Polígon Industrial del Serrallo, per lo tant, sense capacitat turística.
Indústria[editar | editar còdic]
En el Grau de Castelló també hi ha una refineria de petròleu i una central termoelèctrica de cicle combinat, la Central tèrmica de Castelló, situats en el polígon d'El Serrallo.
Personages ilustres[editar | editar còdic]
- Carlos Latre, artiste polifacètic que intervé en programes de TV.
- Pablo Herrera Allepuz, deportiste, jugador de voleibol del C.V. L'Illa Grau. Medalla d'argent olímpic en Atenes 2004. Nominat Rei de la Plaja per la Confederació Europea de Voleibol en l'any 2004.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Grau de Castelló.- Grau de Castelló en Wikipedia
- Grau de Castelló - Ajuntament de Castelló - Turisme