Diferència entre les revisions de "Clementina Ródenas"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
En [[1975]] va ingressar en el [[Partit Socialiste del País Valencià]] i en l'[[Unió General de Treballadors]] sent membre de la comissió de contes del [[PSPV-PSOE]] (fruit de la integració del [[PSPV]] en el [[PSOE]] en [[1978]]) des de [[1979]] fins a [[1985]]. Entre els anys [[1983]] i [[1989]] fon regidora de Facenda i primera tinent d'alcalde en l'[[Ajuntament de Valéncia]], en l'equip municipal presidit pel seu companyer de partit [[Ricart Pérez Casat]]. Després de la dimissió d'este a finals de [[1988]], fon triada alcaldesa, en només un vot de diferència sobre el valencianiste [[Vicent González Lizondo]] (Ródenas va obtindre 14 vots enfront dels 13 d'[[Unió Valenciana]] i [[Aliança Popular]]; el [[Centre Democràtic i Social|CDS]] i [[Esquerra Unida del País Valencià|Esquerra Unida]] es van abstindre).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/RODENAS/_CLEMENTINA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/UNIoN_VALENCIANA/CENTRO_DEMOCRaTICO_Y_SOCIAL/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/socialista/Clementina/Rodenas/accede/alcaldia/Valencia/gracias/abstencion/CDS/elpepiesp/19890114elpepinac_18/Tes La socialiste Clementina Ródenas accedix a l'alcaldia de [[Valéncia]] gràcies a l'abstenció del CDS], ''[[El País]]'', 14 de giner de [[1989]].</ref> Ródenas fon la candidata socialista en les [[eleccions municipals espanyoles de 1991|eleccions municipals de 1991]] que va guanyar en 45.000 vots de diferència sobre la seua rival més directa, [[Rita Barberá]], del [[Partit Popular]]. No obstant, no va conseguir la majoria absoluta (va obtindre 13 dels 33 regidors) i gràcies als pactes entre el [[Partit Popular]] i [[Unió Valenciana]] Barberá fon triada alcaldesa. Durant la llegislatura [[1991]]-[[1995]] Ródenas fon cap de l'oposició municipal en l'[[Ajuntament de Valéncia]] i presidenta de la [[Diputació de Valéncia]]. Fon també representant de la [[Federació Espanyola de Municipis i províncies]] en el [[Consell de les regions d'Europa]]. | En [[1975]] va ingressar en el [[Partit Socialiste del País Valencià]] i en l'[[Unió General de Treballadors]] sent membre de la comissió de contes del [[PSPV-PSOE]] (fruit de la integració del [[PSPV]] en el [[PSOE]] en [[1978]]) des de [[1979]] fins a [[1985]]. Entre els anys [[1983]] i [[1989]] fon regidora de Facenda i primera tinent d'alcalde en l'[[Ajuntament de Valéncia]], en l'equip municipal presidit pel seu companyer de partit [[Ricart Pérez Casat]]. Després de la dimissió d'este a finals de [[1988]], fon triada alcaldesa, en només un vot de diferència sobre el valencianiste [[Vicent González Lizondo]] (Ródenas va obtindre 14 vots enfront dels 13 d'[[Unió Valenciana]] i [[Aliança Popular]]; el [[Centre Democràtic i Social|CDS]] i [[Esquerra Unida del País Valencià|Esquerra Unida]] es van abstindre).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/RODENAS/_CLEMENTINA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/UNIoN_VALENCIANA/CENTRO_DEMOCRaTICO_Y_SOCIAL/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/socialista/Clementina/Rodenas/accede/alcaldia/Valencia/gracias/abstencion/CDS/elpepiesp/19890114elpepinac_18/Tes La socialiste Clementina Ródenas accedix a l'alcaldia de [[Valéncia]] gràcies a l'abstenció del CDS], ''[[El País]]'', 14 de giner de [[1989]].</ref> Ródenas fon la candidata socialista en les [[eleccions municipals espanyoles de 1991|eleccions municipals de 1991]] que va guanyar en 45.000 vots de diferència sobre la seua rival més directa, [[Rita Barberá]], del [[Partit Popular]]. No obstant, no va conseguir la majoria absoluta (va obtindre 13 dels 33 regidors) i gràcies als pactes entre el [[Partit Popular]] i [[Unió Valenciana]] Barberá fon triada alcaldesa. Durant la llegislatura [[1991]]-[[1995]] Ródenas fon cap de l'oposició municipal en l'[[Ajuntament de Valéncia]] i presidenta de la [[Diputació de Valéncia]]. Fon també representant de la [[Federació Espanyola de Municipis i províncies]] en el [[Consell de les regions d'Europa]]. | ||
| − | En el VII Congrés del PSPV-PSOE (abril de [[1994]]), Ródenas fon triada membre de la Comissió Eixecutiva.<ref name="historia">[http://www.pspv-psoe.net/pspv/pspv/historia.php Història del PSPV-PSOE] (en valencià).</ref> En les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1995|eleccions autonòmiques de 1995]] fon la número dos de la candidatura per [[Valéncia]], després de [[Joan Lerma]]. La desfeta socialista (van passar de 45 a 32 diputats, donant pas a un govern del [[Partit Popular]], encapçalat per [[Eduardo Zaplana]] va fer que el grup parlamentari socialiste quedara en l'oposició. Ródenas va ocupar el càrrec de portaveu per a assunts econòmics i de Facenda del dit grup. En [[1997]] va dimitir per motius personals. | + | En el VII Congrés del [[PSPV-PSOE]] (abril de [[1994]]), Ródenas fon triada membre de la Comissió Eixecutiva.<ref name="historia">[http://www.pspv-psoe.net/pspv/pspv/historia.php Història del PSPV-PSOE] (en valencià).</ref> En les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1995|eleccions autonòmiques de 1995]] fon la número dos de la candidatura per [[Valéncia]], després de [[Joan Lerma]]. La desfeta socialista (van passar de 45 a 32 diputats, donant pas a un govern del [[Partit Popular]], encapçalat per [[Eduardo Zaplana]] va fer que el grup parlamentari socialiste quedara en l'oposició. Ródenas va ocupar el càrrec de portaveu per a assunts econòmics i de Facenda del dit grup. En [[1997]] va dimitir per motius personals. |
| − | Clementina Ródenas fon triada membre del Comité Federal del [[PSOE]] en el XXXIV Congrés (juny de [[1997]]) i va formar part de la Comissió Federal d'Estatuts i Reglaments, junt en atres militants com [[José Montilla]] o [[Carmen Romero]] la qual va redactar els reglaments per a les [[eleccions primàries]] que rigen el PSOE des de llavors.<ref>[http://www.elmundo.es/1998/01/19/espana/19N0034.Html La direcció del PSOE aprovarà hui el calendari de les seues eleccions primàries], ''[[El Mundo]]'', 19 de giner de [[1998]].</ref> Un mes després, al juliol, es va celebrar un congrés del partit en què Joan Lerma fon substituït per [[Joan Romero]]. Ródenas no va repetir com a membre de la Comisió Executiva.<ref name="historia" /> Al juny de [[1998]] es van celebrar les primàries per a triar el candidat del PSPV-PSOE a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]]. El secretari general, Joan Romero, va competir en [[Antoni Asunción]] i '''Clementina Ródenas''', que en el recolzament del secretari general del [[PSOE]], Joaquín Almunia. Va guanyar el primer, en Ródenas com la candidata menys votada.<ref>[http://www.elmundo.es/1998/06/28/espana/28N0142.html Valéncia, única comunitat en candidat «borrellista»], ''[[El món (Espanya)|El món]]'', 28 de juny de [[1998]].</ref> | + | Clementina Ródenas fon triada membre del Comité Federal del [[PSOE]] en el XXXIV Congrés (juny de [[1997]]) i va formar part de la Comissió Federal d'Estatuts i Reglaments, junt en atres militants com [[José Montilla]] o [[Carmen Romero]] la qual va redactar els reglaments per a les [[eleccions primàries]] que rigen el PSOE des de llavors.<ref>[http://www.elmundo.es/1998/01/19/espana/19N0034.Html La direcció del [[PSOE]] aprovarà hui el calendari de les seues eleccions primàries], ''[[El Mundo]]'', 19 de giner de [[1998]].</ref> Un mes després, al juliol, es va celebrar un congrés del partit en què Joan Lerma fon substituït per [[Joan Romero]]. Ródenas no va repetir com a membre de la Comisió Executiva.<ref name="historia" /> Al juny de [[1998]] es van celebrar les primàries per a triar el candidat del [[PSPV-PSOE]] a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]]. El secretari general, Joan Romero, va competir en [[Antoni Asunción]] i '''Clementina Ródenas''', que en el recolzament del secretari general del [[PSOE]], Joaquín Almunia. Va guanyar el primer, en Ródenas com la candidata menys votada.<ref>[http://www.elmundo.es/1998/06/28/espana/28N0142.html Valéncia, única comunitat en candidat «borrellista»], ''[[El món (Espanya)|El món]]'', 28 de juny de [[1998]].</ref> |
Ha escrit alguns llibres i artículs sobre economia, com ''Banca i industrialisació, [[1840]]-[[1880]]'' ([[1979]]) i ''La Banca valenciana: una aproximació històrica'' ([[1982]]). | Ha escrit alguns llibres i artículs sobre economia, com ''Banca i industrialisació, [[1840]]-[[1880]]'' ([[1979]]) i ''La Banca valenciana: una aproximació històrica'' ([[1982]]). | ||
Revisió de 23:48 13 feb 2010
Clementina Ródenas va estudiar el Bachillerat en l'Institut de Requena passant a estudiar Ciències Econòmiques i Empresarials en l'Universitat de Valéncia en 1966 i doctorant-se en Economia en 1978, en la qual cosa es va convertir en la primera dona en doctorar-se en la dita universitat. Per oposició va passar a ser professora titular d'Història Econòmica en 1979.
En 1975 va ingressar en el Partit Socialiste del País Valencià i en l'Unió General de Treballadors sent membre de la comissió de contes del PSPV-PSOE (fruit de la integració del PSPV en el PSOE en 1978) des de 1979 fins a 1985. Entre els anys 1983 i 1989 fon regidora de Facenda i primera tinent d'alcalde en l'Ajuntament de Valéncia, en l'equip municipal presidit pel seu companyer de partit Ricart Pérez Casat. Després de la dimissió d'este a finals de 1988, fon triada alcaldesa, en només un vot de diferència sobre el valencianiste Vicent González Lizondo (Ródenas va obtindre 14 vots enfront dels 13 d'Unió Valenciana i Aliança Popular; el CDS i Esquerra Unida es van abstindre).[1] Ródenas fon la candidata socialista en les eleccions municipals de 1991 que va guanyar en 45.000 vots de diferència sobre la seua rival més directa, Rita Barberá, del Partit Popular. No obstant, no va conseguir la majoria absoluta (va obtindre 13 dels 33 regidors) i gràcies als pactes entre el Partit Popular i Unió Valenciana Barberá fon triada alcaldesa. Durant la llegislatura 1991-1995 Ródenas fon cap de l'oposició municipal en l'Ajuntament de Valéncia i presidenta de la Diputació de Valéncia. Fon també representant de la Federació Espanyola de Municipis i províncies en el Consell de les regions d'Europa.
En el VII Congrés del PSPV-PSOE (abril de 1994), Ródenas fon triada membre de la Comissió Eixecutiva.[2] En les eleccions autonòmiques de 1995 fon la número dos de la candidatura per Valéncia, després de Joan Lerma. La desfeta socialista (van passar de 45 a 32 diputats, donant pas a un govern del Partit Popular, encapçalat per Eduardo Zaplana va fer que el grup parlamentari socialiste quedara en l'oposició. Ródenas va ocupar el càrrec de portaveu per a assunts econòmics i de Facenda del dit grup. En 1997 va dimitir per motius personals.
Clementina Ródenas fon triada membre del Comité Federal del PSOE en el XXXIV Congrés (juny de 1997) i va formar part de la Comissió Federal d'Estatuts i Reglaments, junt en atres militants com José Montilla o Carmen Romero la qual va redactar els reglaments per a les eleccions primàries que rigen el PSOE des de llavors.[3] Un mes després, al juliol, es va celebrar un congrés del partit en què Joan Lerma fon substituït per Joan Romero. Ródenas no va repetir com a membre de la Comisió Executiva.[2] Al juny de 1998 es van celebrar les primàries per a triar el candidat del PSPV-PSOE a la presidència de la Generalitat Valenciana. El secretari general, Joan Romero, va competir en Antoni Asunción i Clementina Ródenas, que en el recolzament del secretari general del PSOE, Joaquín Almunia. Va guanyar el primer, en Ródenas com la candidata menys votada.[4]
Ha escrit alguns llibres i artículs sobre economia, com Banca i industrialisació, 1840-1880 (1979) i La Banca valenciana: una aproximació històrica (1982).
Està casada en el també polític socialiste Segon Bru.
Referències
- ↑ La socialiste Clementina Ródenas accedix a l'alcaldia de Valéncia gràcies a l'abstenció del CDS, El País, 14 de giner de 1989.
- ↑ 2,0 2,1 Història del PSPV-PSOE (en valencià).
- ↑ La direcció del PSOE aprovarà hui el calendari de les seues eleccions primàries, El Mundo, 19 de giner de 1998.
- ↑ Valéncia, única comunitat en candidat «borrellista», El món, 28 de juny de 1998.
Enllaços externs
| Predecessor: Ricart Pérez Casado |
Alcalde de Valéncia 1989 – 1991 |
Successor: Rita Barberá |
| Predecessor: |
Presidenta de la Diputació de Valéncia 1991 – 1995 |
Successor: Enric Giner |