Diferència entre les revisions de "Parlamentarisme"
(No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | |||
− | |||
El '''Parlamentarisme''', també conegut com a '''sistema parlamentari''' o '''democràcia parlamentària''', és un sistema de govern en el que l'elecció del [[govern]] ([[poder eixecutiu]]) emana del [[parlament]] ([[poder llegislatiu]]) i és responsable políticament davant este. Modernament els sistemes parlamentaris són en la seua majoria ben [[monarquia parlamentària|monarquies parlamentàries]], o ben [[república parlamentària|repúbliques parlamentàries]]. En els sistemes parlamentaris el [[cap d'estat]] és normalment distint del [[cap de govern]]. | El '''Parlamentarisme''', també conegut com a '''sistema parlamentari''' o '''democràcia parlamentària''', és un sistema de govern en el que l'elecció del [[govern]] ([[poder eixecutiu]]) emana del [[parlament]] ([[poder llegislatiu]]) i és responsable políticament davant este. Modernament els sistemes parlamentaris són en la seua majoria ben [[monarquia parlamentària|monarquies parlamentàries]], o ben [[república parlamentària|repúbliques parlamentàries]]. En els sistemes parlamentaris el [[cap d'estat]] és normalment distint del [[cap de govern]]. | ||
+ | == Característiques == | ||
− | + | * Una única llegitimitat directa de la [[sobirania]] (parlament).<ref name=icps/WP/184>{{cita publicación|apellidos1=Martínez|nombre1=Rafael|apellidos2=Garrido|nombre2=Antonio|título=Sistemas mixtos de gobierno de tendència presidencial|publicación=Working Papers|fecha=2000|número=184|url=http://www.icps.cat/archivos/WorkingPapers/WP_I_184.pdf|fechaacceso=27 de marzo de 2015|editorial=Institut de Ciències Polítiques i Socials|ubicación=Barcelona|idioma=español|issn=1133-8962}}</ref> | |
− | + | * un govern pluripersonal i colegiat elegit pel Parlament format en el cap de govern al front.<ref name=icps/WP/184 /> | |
− | *Una única llegitimitat directa de la [[sobirania]] (parlament).<ref name=icps/WP/184>{{cita publicación|apellidos1=Martínez|nombre1=Rafael|apellidos2=Garrido|nombre2=Antonio|título=Sistemas mixtos de gobierno de | + | * l'existència de mecanismes recíprocs de control entre el [[poder eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu]] (dissolució de l'Assamblea i censura al govern com a màxims exponents).<ref name=icps/WP/184 /> |
− | *un govern pluripersonal i colegiat elegit pel Parlament format en el cap de govern al front.<ref name=icps/WP/184 /> | ||
− | *l'existència de mecanismes recíprocs de control entre el [[poder eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu]] (dissolució de l'Assamblea i censura al govern com a màxims exponents).<ref name=icps/WP/184 /> | ||
=== Dos models de parlamentarisme === | === Dos models de parlamentarisme === | ||
Llínea 15: | Llínea 12: | ||
== Ventages i inconvenients del parlamentarisme == | == Ventages i inconvenients del parlamentarisme == | ||
− | Dins dels sistemes democràtics de govern, el model parlamentari s'opon al model [[ | + | Dins dels sistemes democràtics de govern, el model parlamentari s'opon al model [[presidencialisme|presidencialiste]]. En comparar les característiques de cadascun dels dos sistemes se solen distinguir les següents ventages i inconvenients. |
* Es reconeixen com a ventages del sistema parlamentari: | * Es reconeixen com a ventages del sistema parlamentari: | ||
Llínea 25: | Llínea 22: | ||
* S'enfronten com a desventages front al [[Presidencialisme]]: | * S'enfronten com a desventages front al [[Presidencialisme]]: | ||
− | # '''[[Separació de poders]] atenuada''' entre el [[poder eixecutiu|eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu|llegislatiu]].< | + | # '''[[Separació de poders]] atenuada''' entre el [[poder eixecutiu|eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu|llegislatiu]].<ref>Este desenroll podria estar en el seu lloc en Itàlia des de 2014: |
{{it}} D.Argondizzo-G.Buonomo, [https://www.academia.edu/12108137/procedura_legislativa_dalla_costituente_alla_sentenza_besostri_coautore_d._argondizzo_ {{lang|it| '' Spigolature intorno all’attuale bicameralisme i proposte per quello futur''}}, in Mondoperaio.net, aprile 2014, p. 9].</ref> | {{it}} D.Argondizzo-G.Buonomo, [https://www.academia.edu/12108137/procedura_legislativa_dalla_costituente_alla_sentenza_besostri_coautore_d._argondizzo_ {{lang|it| '' Spigolature intorno all’attuale bicameralisme i proposte per quello futur''}}, in Mondoperaio.net, aprile 2014, p. 9].</ref> | ||
− | # '''Excessiva vinculació del [[poder eixecutiu]] en el [[partit polític]] | + | # '''Excessiva vinculació del [[poder eixecutiu]] en el [[partit polític]] majoritari en el [[Parlament]], podent derivar en [[partitocracia]]. |
− | # La seua forma més estable termina sent el '''[[bipartidisme]]''' | + | # La seua forma més estable termina sent el '''[[bipartidisme]].''' |
− | |||
− | |||
+ | Tractant d'arreplegar les ventages d'abdós sistemes i eludir les seues desventages es tendix a utilisar [[sistema semipresidencial|sistemes semipresidencials]]. | ||
+ | |||
[[Categoria:Conceptes lliberals]] | [[Categoria:Conceptes lliberals]] | ||
[[Categoria:Formes de govern]] | [[Categoria:Formes de govern]] | ||
[[Categoria:Relacions entre Llegislatiu i Eixecutiu]] | [[Categoria:Relacions entre Llegislatiu i Eixecutiu]] |
Última revisió del 18:10 13 set 2024
El Parlamentarisme, també conegut com a sistema parlamentari o democràcia parlamentària, és un sistema de govern en el que l'elecció del govern (poder eixecutiu) emana del parlament (poder llegislatiu) i és responsable políticament davant este. Modernament els sistemes parlamentaris són en la seua majoria ben monarquies parlamentàries, o ben repúbliques parlamentàries. En els sistemes parlamentaris el cap d'estat és normalment distint del cap de govern.
Característiques[editar | editar còdic]
- Una única llegitimitat directa de la sobirania (parlament).[1]
- un govern pluripersonal i colegiat elegit pel Parlament format en el cap de govern al front.[1]
- l'existència de mecanismes recíprocs de control entre el poder eixecutiu i el poder llegislatiu (dissolució de l'Assamblea i censura al govern com a màxims exponents).[1]
Dos models de parlamentarisme[editar | editar còdic]
En un i atre cas, el distint orige del parlamentarisme donarà lloc a diferenciar dos models bàsics: el model anglés sorgix abans dels moviments obrers i és una conquista de la burguesia front al absolutisme i al feudalisme, per lo tant el seu desenroll no es vorà impugnat pels propis beneficiaris. En el model continental, la burguesia no tardarà en trobar-se en la resposta dels grups socialistes i el parlamentarisme -en quant poder absolut del poble que es reflectix en una assamblea- es va mitigar en els seus primers intents per temor a que les pròpies teories permeteren l'accés d'una majoria de treballadors a les institucions.
Ventages i inconvenients del parlamentarisme[editar | editar còdic]
Dins dels sistemes democràtics de govern, el model parlamentari s'opon al model presidencialiste. En comparar les característiques de cadascun dels dos sistemes se solen distinguir les següents ventages i inconvenients.
- Es reconeixen com a ventages del sistema parlamentari:
- Major representació del conjunt social en la mesura que les decisions deuen consensuar-se en moltes ocasions entre distintes faccions polítiques representades en el Parlament.
- Millor capacitat de resposta front a una crisis de govern en la mesura que pot canviar el poder eixecutiu adoptant la moció de censura.
- Major consens en les decisions es considera més la participació i el treball en equip.
- S'enfronten com a desventages front al Presidencialisme:
- Separació de poders atenuada entre el eixecutiu i el llegislatiu.[2]
- Excessiva vinculació del poder eixecutiu en el partit polític majoritari en el Parlament, podent derivar en partitocracia.
- La seua forma més estable termina sent el bipartidisme.
Tractant d'arreplegar les ventages d'abdós sistemes i eludir les seues desventages es tendix a utilisar sistemes semipresidencials.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Plantilla:Cita publicación
- ↑ Este desenroll podria estar en el seu lloc en Itàlia des de 2014: (italià) D.Argondizzo-G.Buonomo, Spigolature intorno all’attuale bicameralisme i proposte per quello futur, in Mondoperaio.net, aprile 2014, p. 9.