Diferència entre les revisions de "José Aparicio"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 21: Llínea 21:
 
</gallery>
 
</gallery>
 
</center>
 
</center>
 
+
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references />
 
<references />

Última revisió del 16:49 8 set 2024

Autoretrat de José Aparicio (1820)

José Aparicio Inglada (Alacant, 16 de decembre de 1773 - † Madrit, 10 de maig de 1838) fon un pintor valencià. En José de Madrazo i Juan Antonio Ribera, està considerat un dels millors representants de la pintura neoclàssica en Espanya.[1]

Biografia[editar | editar còdic]

És un pintor que s'adscriu al classicisme pur. Era fill de Vicente Aparicio i de Manuela Inglada, el sèptim de huit germans. Va escomençar la seua formació en Valéncia, en la Real Acadèmia de Sant Carles, guanyant el primer premi de pintura en l'any 1793.

Despuix va passar a la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Ferrando en Madrit. En l'any 1799, va obtindre del rei Carles IV d'Espanya una beca per a estudiar en París i, posteriorment, en Roma. En París fon el primer alumne espanyol de Jacques-Louis David, on va coincidir en Juan Antonio Ribera i José de Madrazo. En 1805 va rebre una medalla d'or pel seu quadro L'epidèmia d'Espanya. Abans de viajar a Roma, en l'any 1807, José Aparicio va expondre, per dos voltes, algunes de les seues obres en els salons de la capital francesa.

En Roma, va seguir el seu procés d'aprenentage. Es va mostrar, més d'una volta, fidel al rei espanyol, en negar-se a jurar fidelitat a José Bonaparte. Per este fet, José Aparicio va caure pres, com el restant dels artistes espanyols becats residents en Roma, en el castell de Sant'Angelo, sent considerat presoner civil.

Despuix de ser lliberat, és cridat pel govern espanyol, desembarcant en Barcelona el 21 de maig de 1815. Part per a Madrit, on finalment inicia la seua carrera, sent nomenat en agost pintor de cambra del rei Ferrando VII d'Espanya despuix de demanar-li perdó. Ademés, un any més tart va començar a pintar Les glòries d'Espanya, que li tindria ocupat durant prop de dos anys. En esta obra, escomença una gran série de quadros de gran tamany que aborden temes patriòtics.

Obres[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Lafuente Ferrari, Enrique: Breve historia de la pintura española. Madrid: Akal, 1987, pàg. 439.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6
  • Navarro, Mariano. La luz y las sombras en la pintura española. Madrdi: Espasa Calpe, 1999. ISBN 84-239-8599-7
  • Ramírez Domínguez, J.A., "Clasicismo y romanticismo en la pintura", en Historia del Arte, Anaya, Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons