Diferència entre les revisions de "Judes Valentins"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Judes Valentins''' o en [[castellà]] ''Judas Valentinos'', és el títul d'un llibre, editat en l'any [[1991]] per l'autor J.P. Valencianos (pseudònim), que recull tota la problemàtica social valenciana respecte a la política, la cultura i el [[Conflicte llingüístic valencià|conflicte llingüístic valencià]] durant els [[anys 70]] i [[Anys 80|80]] del [[sigle XX]].   
+
'''Judes Valentins''' o en [[castellà]] ''Judas Valentinos'', és el títul d'un llibre, editat en l'any [[1991]] per l'autor J.P. Valencianos (seudònim), que recull tota la problemàtica social valenciana respecte a la política, la cultura i el [[Conflicte llingüístic valencià|conflicte llingüístic valencià]] durant els [[anys 70]] i [[Anys 80|80]] del [[sigle XX]].   
  
−
En el llibre apareixen notícies i artículs de prensa i d'atres publicacions, d'afamats i prestigiosos personages que opinen sobre la temàtica cultural valenciana, les senyes d'identitat valencianes i la [[llengua valenciana]] front als atacs del [[Pancatalanisme|pancatalanisme]].  
+
En el llibre apareixen notícies i artículs de prensa i d'atres publicacions, d'afamats i prestigiosos personages que opinen sobre la temàtica cultural valenciana, les senyes d'identitat valencianes i la [[llengua valenciana]] front als atacs del [[Pancatalanisme|pancatalanisme]].
  
 
El llibre per si mateix és una joya i d'a on se pot traure molta informació i documentació. Conté un index i una extensa bibliografia.  
 
El llibre per si mateix és una joya i d'a on se pot traure molta informació i documentació. Conté un index i una extensa bibliografia.  
Llínea 9: Llínea 9:
 
Títul: ''Judes Valentins''
 
Títul: ''Judes Valentins''
  
−
Autor: J.P. Valencianos
+
Autor: J.P. Valencianos (seudònim de [[Josep Payà]])
  
 
Editorial: Arts Gràfiques Garcia Besó
 
Editorial: Arts Gràfiques Garcia Besó
Llínea 120: Llínea 120:
 
{{Cita|Si els escritors de llengua valenciana pensen tot aço del catala, llogic es que intentaren esmenar-ho per mig dels seus llibres i escrits, fent lo possible per a que els catalans adoptaren com a millor la llengua valenciana, cosa que feren. Molts classics valencians ensenyaven a les ciutats principals de Catalunya i sur de França, i cal pensar que on estaven, anaven sembrant la seua bona diccio i parla valenciana, i més directament als seus discipuls, per lo que la seua sabuderia va fructificar doblement i va ser collita que arribà a tots, fent del nostre idioma la llengua més famosa d'aquella epoca, entre les llengües europees.|''Judes Valentins'' pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)}}
 
{{Cita|Si els escritors de llengua valenciana pensen tot aço del catala, llogic es que intentaren esmenar-ho per mig dels seus llibres i escrits, fent lo possible per a que els catalans adoptaren com a millor la llengua valenciana, cosa que feren. Molts classics valencians ensenyaven a les ciutats principals de Catalunya i sur de França, i cal pensar que on estaven, anaven sembrant la seua bona diccio i parla valenciana, i més directament als seus discipuls, per lo que la seua sabuderia va fructificar doblement i va ser collita que arribà a tots, fent del nostre idioma la llengua més famosa d'aquella epoca, entre les llengües europees.|''Judes Valentins'' pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)}}
  
 +
{{Cita|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.|''Judes Valentins'' pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)}}
 +
     
 
[[Categoria:Bibliografia]]
 
[[Categoria:Bibliografia]]
 
[[Categoria:Llibres]]
 
[[Categoria:Llibres]]
 
[[Categoria:Lliteratura]]
 
[[Categoria:Lliteratura]]
 
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
 
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]

Última revisió del 18:32 5 set 2024

Judes Valentins o en castellà Judas Valentinos, és el títul d'un llibre, editat en l'any 1991 per l'autor J.P. Valencianos (seudònim), que recull tota la problemàtica social valenciana respecte a la política, la cultura i el conflicte llingüístic valencià durant els anys 70 i 80 del sigle XX.

En el llibre apareixen notícies i artículs de prensa i d'atres publicacions, d'afamats i prestigiosos personages que opinen sobre la temàtica cultural valenciana, les senyes d'identitat valencianes i la llengua valenciana front als atacs del pancatalanisme.

El llibre per si mateix és una joya i d'a on se pot traure molta informació i documentació. Conté un index i una extensa bibliografia.

Ficha del llibre[editar | editar còdic]

Títul: Judes Valentins

Autor: J.P. Valencianos (seudònim de Josep Payà)

Editorial: Arts Gràfiques Garcia Besó

Lloc i any: Valéncia, 1991, 3ª edició.

ISBN: 5035616.

Relació de personages[editar | editar còdic]

La relació de personages que defenen la cultura i llengua valencianes i que apareixen en el llibre és molt extensa, be per artículs publicats o en notícies de prensa en les que apareixen citats, citem els més rellevants:

Relació d'entitats[editar | editar còdic]

Relació de periòdics i revistes[editar | editar còdic]

Periòdics[editar | editar còdic]

En el llibre apareixen artículs i notícies dels següents periòdics, alguns d'ells ya desapareguts:

Revistes[editar | editar còdic]

Pancatalanisme[editar | editar còdic]

El llibre Judes Valentins fa referència a colectius i personages pancatalanistes que apareixen en les notícies de prensa per les seues accions en contra de la cultura i llengua valencianes, com:

Colectius[editar | editar còdic]

Relacionem els colectius més rellevants:

Personages[editar | editar còdic]

Relacionem els personages més rellevants:

Cites[editar | editar còdic]

Si els escritors de llengua valenciana pensen tot aço del catala, llogic es que intentaren esmenar-ho per mig dels seus llibres i escrits, fent lo possible per a que els catalans adoptaren com a millor la llengua valenciana, cosa que feren. Molts classics valencians ensenyaven a les ciutats principals de Catalunya i sur de França, i cal pensar que on estaven, anaven sembrant la seua bona diccio i parla valenciana, i més directament als seus discipuls, per lo que la seua sabuderia va fructificar doblement i va ser collita que arribà a tots, fent del nostre idioma la llengua més famosa d'aquella epoca, entre les llengües europees.
Judes Valentins pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)
De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.
Judes Valentins pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Judes_Valentins&oldid=347805»