Diferència entre les revisions de "Metal"
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[File:Età del bronzo finale, due spade, 1300-800 ac ca..JPG|thumb|250px|Espases de metal]] | ||
| + | |||
Un '''metal''' (del [[llatí]] metallu), és cada u dels elements químics caracterisats per ser bons conductor de la [[calor]] i l'[[electricitat]], ser sòlits a temperatura ambient, excepte el [[mercuri (metal)|mercuri]] i el [[gali]], tindre una lluentor característica i una densitat alta. | Un '''metal''' (del [[llatí]] metallu), és cada u dels elements químics caracterisats per ser bons conductor de la [[calor]] i l'[[electricitat]], ser sòlits a temperatura ambient, excepte el [[mercuri (metal)|mercuri]] i el [[gali]], tindre una lluentor característica i una densitat alta. | ||
| + | == Característiques == | ||
| + | |||
| + | La ciència de materials definix un metal com un material en el que existix un solapament entre la banda de valència i la banda de conducció en la seua estructura electrònica (enllaç metàlic). Açò li dona la capacitat de conduir fàcilment calor i [[electricitat]] (tal com el [[coure]]) i generalment la capacitat de reflectir la [[llum]], lo que li dona la seua peculiar lluentor. En absència d'una estructura electrònica coneguda, s'usa el terme per a descriure el comportament d'aquells materials en els que, en certs rancs de pressió i temperatura, la conductivitat elèctrica disminuïx en elevar la temperatura, en contrast en els semiconductors. Reaccionen químicament en no metals, no són reactius entre sí la gran majoria de les voltes, encara que alguns formen aleacions entre sí. | ||
| + | |||
| + | Dins dels metals es troben els alcalins (com el [[sodi]]) i els alcalinotérreos (com el [[magnesi]]) els quals presenten baixa densitat, són bons conductors de la calor i l'electricitat, ademés de ser molt reactius. També s'inclouen els metals de transició (els quals conformen la majoria dels metals), els que es troben en diversos grups i els lantànits, actínits i transactínits. Teòricament, el restant d'elements que queda per descobrir i sintetisar serien metals. | ||
| + | |||
| + | El concepte de metal es referix tant a elements purs, aixina com aleacions en característiques metàliques, com l'[[acer]] i el [[bronze]]. Els metals comprenen la major part de la taula periòdica dels elements i se separen dels no metals per una llínea diagonal entre el [[bor]] i el [[poloni]]. En comparació als no metals tenen baixa electronegativitat i baixa energia de ionisació, per lo que és més fàcil que els metals cedixquen electrons i més difícil que els guanyen. | ||
| + | |||
| + | == Propietats dels metals == | ||
| + | [[File:Vicaria acabado.jpg|thumb|250px|La gran resistència del metal junt a la facilitat del seu treball el fan un material excelent per a qualsevol construcció, en l'image el Pont de la Vicaria construït en acer]] | ||
| + | |||
| + | Els metals posseïxen propietats físiques característiques, entre elles són conductors de l'electricitat. La majoria d'ells són de color grisenc, pero alguns presenten colors distints; el [[bismut]] (Bi) és rosáceo, el [[coure]] (Cu) rojós i l'[[or]] (Au) [[groc]]. En atres metals apareix més d'un color; este fenomen es denomina policromisme. | ||
| + | |||
| + | Atres propietats serien: | ||
| + | |||
| + | * Maleabilitat: capacitat dels metals de fer-se làmines en ser somesos a esforços de compressió. | ||
| + | * Ductilitat: propietat dels metals a molejar-se en aram i fils en ser somesos a esforços de tracció. | ||
| + | * Tenacitat: resistència que presenten els metals en trencar-se o en rebre forces brusques (colps, etc.) | ||
| + | * Resistència mecànica: capacitat per a resistir esforç de tracció, compressió, torsió i flexió sense deformar-se ni trencar-se. | ||
| + | |||
| + | Solen ser opacs o de lluentor metàlica, tenen alta densitat, són dúctils i maleables, tenen un punt de fusió alt, són durs, i són bons conductors (calor i electricitat). | ||
| + | |||
| + | La ciència de materials definix un metal com un material en el que existix un traslap entre la banda de valència i la banda de conducció en la seua estructura electrònica (enllaç metàlic). Açò li dona la capacitat de conduir fàcilment calor i electricitat, i generalment la capacitat de reflectir la llum, lo que li dona la seua peculiar lluentor. | ||
| + | |||
== Referències == | == Referències == | ||
* Georgius Agricola, De Re Metallica (1556) Tr. Herbert Clark Hoover & Lou Henry Hoover (1912); Footnote quoting De Natura Fossilium (1546), p. 180 | * Georgius Agricola, De Re Metallica (1556) Tr. Herbert Clark Hoover & Lou Henry Hoover (1912); Footnote quoting De Natura Fossilium (1546), p. 180 | ||
| Llínea 13: | Llínea 39: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Musée cantonal d'archéologie et d'histoire de Lausanne}} | ||
| + | |||
{{DGLV|Metal}} | {{DGLV|Metal}} | ||
[[Categoria:Química]] | [[Categoria:Química]] | ||
[[Categoria:Metals]] | [[Categoria:Metals]] | ||
Última revisió del 18:11 2 set 2024
Un metal (del llatí metallu), és cada u dels elements químics caracterisats per ser bons conductor de la calor i l'electricitat, ser sòlits a temperatura ambient, excepte el mercuri i el gali, tindre una lluentor característica i una densitat alta.
Característiques[editar | editar còdic]
La ciència de materials definix un metal com un material en el que existix un solapament entre la banda de valència i la banda de conducció en la seua estructura electrònica (enllaç metàlic). Açò li dona la capacitat de conduir fàcilment calor i electricitat (tal com el coure) i generalment la capacitat de reflectir la llum, lo que li dona la seua peculiar lluentor. En absència d'una estructura electrònica coneguda, s'usa el terme per a descriure el comportament d'aquells materials en els que, en certs rancs de pressió i temperatura, la conductivitat elèctrica disminuïx en elevar la temperatura, en contrast en els semiconductors. Reaccionen químicament en no metals, no són reactius entre sí la gran majoria de les voltes, encara que alguns formen aleacions entre sí.
Dins dels metals es troben els alcalins (com el sodi) i els alcalinotérreos (com el magnesi) els quals presenten baixa densitat, són bons conductors de la calor i l'electricitat, ademés de ser molt reactius. També s'inclouen els metals de transició (els quals conformen la majoria dels metals), els que es troben en diversos grups i els lantànits, actínits i transactínits. Teòricament, el restant d'elements que queda per descobrir i sintetisar serien metals.
El concepte de metal es referix tant a elements purs, aixina com aleacions en característiques metàliques, com l'acer i el bronze. Els metals comprenen la major part de la taula periòdica dels elements i se separen dels no metals per una llínea diagonal entre el bor i el poloni. En comparació als no metals tenen baixa electronegativitat i baixa energia de ionisació, per lo que és més fàcil que els metals cedixquen electrons i més difícil que els guanyen.
Propietats dels metals[editar | editar còdic]
Els metals posseïxen propietats físiques característiques, entre elles són conductors de l'electricitat. La majoria d'ells són de color grisenc, pero alguns presenten colors distints; el bismut (Bi) és rosáceo, el coure (Cu) rojós i l'or (Au) groc. En atres metals apareix més d'un color; este fenomen es denomina policromisme.
Atres propietats serien:
- Maleabilitat: capacitat dels metals de fer-se làmines en ser somesos a esforços de compressió.
- Ductilitat: propietat dels metals a molejar-se en aram i fils en ser somesos a esforços de tracció.
- Tenacitat: resistència que presenten els metals en trencar-se o en rebre forces brusques (colps, etc.)
- Resistència mecànica: capacitat per a resistir esforç de tracció, compressió, torsió i flexió sense deformar-se ni trencar-se.
Solen ser opacs o de lluentor metàlica, tenen alta densitat, són dúctils i maleables, tenen un punt de fusió alt, són durs, i són bons conductors (calor i electricitat).
La ciència de materials definix un metal com un material en el que existix un traslap entre la banda de valència i la banda de conducció en la seua estructura electrònica (enllaç metàlic). Açò li dona la capacitat de conduir fàcilment calor i electricitat, i generalment la capacitat de reflectir la llum, lo que li dona la seua peculiar lluentor.
Referències[editar | editar còdic]
- Georgius Agricola, De Re Metallica (1556) Tr. Herbert Clark Hoover & Lou Henry Hoover (1912); Footnote quoting De Natura Fossilium (1546), p. 180
- Martin, John C. «What we learn from a star's metal content». John C. Martin's Homepage
- Principios de Química. Reverte
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Daub, G. William; Seese, William S. (1996). Química. Pearson Educación. ISBN 9789688807903
- Gillespie, Ronald J. (agosto de 1988). Química. Reverte. ISBN 9788429171884
- Rivera, José María Teijón; Teijón, José María (2006). La química en problemas. Editorial Tebar. ISBN 9788473602266
- Tylecote, R. F. (1992). A History of Metallurgy, Second Edition. London: Maney Publishing, for the Institute of Materials. ISBN 978-1-902653-79-2
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Metal.
