Diferència entre les revisions de "Regla de tres"
(No es mostren 14 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
Llínea 28: | Llínea 28: | ||
| páginas= 288 | | páginas= 288 | ||
}}</ref> | }}</ref> | ||
− | |||
La regla de tres més coneguda és la regla de tres simple directa, encara que també existix la regla de tres simple inversa i la regla de tres composta. | La regla de tres més coneguda és la regla de tres simple directa, encara que també existix la regla de tres simple inversa i la regla de tres composta. | ||
== Regla de tres simple == | == Regla de tres simple == | ||
− | En la regla de tres simple, s'establix la relació de proporcionalitat entre dos valors coneguts ''A'' i ''B'', i coneixent un tercer valor '''X''', calculem un quart valor. '''Y'''. | + | En la regla de tres simple, s'establix la relació de proporcionalitat entre dos valors coneguts ''A'' i ''B'', i coneixent un tercer valor '''X''', calculem un quart valor. '''Y'''. <ref>{{cita libro |
+ | | autor= Placencia Valero, Job | ||
+ | | título= Compendio de matemática básica elemental | ||
+ | | editor= | ||
+ | | editorial= Editorial Tébar, S.L. | ||
+ | | año= 2008 | ||
+ | | idioma= español | ||
+ | | isbn= 978-84-7360-294-5 | ||
+ | | páginas= 49 | ||
+ | }}</ref> | ||
+ | |||
+ | : <math> | ||
+ | \begin{array}{ccc} | ||
+ | A & \longrightarrow & B \\ | ||
+ | X & \longrightarrow & Y | ||
+ | \end{array} | ||
+ | </math> | ||
+ | |||
+ | La relació de proporcionalitat pot ser directa o inversa, serà directa quan a un major valor de '''A''' hi haurà un major valor de '''B''', i serà inversa, quan es de que, a un major valor de '''A''' corresponga un menor valor de '''B''', vejam cada u d'eixos casos. | ||
+ | |||
+ | |||
+ | === Regla de tres simple directa === | ||
+ | [[Archiu:Relación directa.svg|260px|right]] | ||
+ | |||
+ | La regla de tres simple directa es fonamenta en una relació de [[proporcionalitat]], per #lo que ràpidament s'observa que: | ||
+ | |||
+ | : <math> | ||
+ | \frac{B}{A} = | ||
+ | \frac{Y}{X} = | ||
+ | k | ||
+ | </math> | ||
+ | |||
+ | A on '''k''' és la constant de proporcionalitat, per a que esta proporcionalitat es complixca tenim que a un aument de '''A''' li correspon un aument de '''B''' en la mateixa proporció. Que podem representar: | ||
+ | |||
+ | : <math> | ||
+ | \left . | ||
+ | \begin{array}{ccc} | ||
+ | A & \longrightarrow & B \\ | ||
+ | X & \longrightarrow & Y | ||
+ | \end{array} | ||
+ | \right \} | ||
+ | \rightarrow \quad | ||
+ | Y = \cfrac{B \cdot X}{A} | ||
+ | </math> | ||
+ | |||
+ | |||
+ | i direm que: '''A''' és a '''B''' directament, com a '''X''' és a '''Y''', sent '''Y''' igual al producte de '''B''' per '''X''' dividit entre '''A'''. | ||
+ | |||
+ | Imaginem que se nos planteja lo següent: | ||
+ | {{definició| | ||
+ | Si necessite 8 litros de pintura per a pintar 2 habitacions, ¿quants litros necessite per a pintar 5 habitacions? | ||
+ | }} | ||
+ | |||
+ | Este problema s'interpreta de la següent manera: la relació és directa, ya que, a major número d'habitacions farà falta més pintura, i ho representem aixina: | ||
+ | |||
+ | : <math> | ||
+ | \left . | ||
+ | \begin{array}{ccc} | ||
+ | 2 \; \text{habitacions} & \longrightarrow & 8 \; \text{litros} \\ | ||
+ | 5 \; \text{habitacions} & \longrightarrow & Y \; \text{litros} | ||
+ | \end{array} | ||
+ | \right \} | ||
+ | \rightarrow \quad | ||
+ | |||
+ | Y = | ||
+ | \cfrac{8 \; \text{litros} \cdot 5 \; \text{habitacions} }{2 \; \text{habitacions} } = | ||
+ | 20 \; litros | ||
+ | </math> | ||
+ | |||
+ | === Regla de tres simple inversa === | ||
+ | [[Archiu:Relación inversa.svg|260px|right]] | ||
+ | |||
+ | En la regla de tres simple inversa,<ref>{{cita libro | ||
+ | | apellido= Álvarez Pérez | ||
+ | | nombre= Antonio | ||
+ | | título= Enciclopedia Álvarez, 3er grado | ||
+ | | editor= | ||
+ | | editorial= Editorial Edaf, S.A. | ||
+ | | año= 1997 | ||
+ | | idioma=inglés | ||
+ | | isbn= 978-84-414-0244-7 | ||
+ | | página= 245 | ||
+ | |||
+ | }}</ref> en la relació entre els valors se cumplix que: | ||
+ | |||
+ | : <math> | ||
+ | A \cdot B = | ||
+ | X \cdot Y = | ||
+ | e | ||
+ | </math> | ||
+ | |||
+ | a on '''e''' és un producte constant, per a que esta constant es conserve, tindrem que un aument de '''A''', necessitara una disminució de '''B''', per a que el seu producte permaneixca constant, si representem la regla de tres simple inversa, tindrem: | ||
+ | |||
+ | : <math> | ||
+ | \left . | ||
+ | \begin{array}{ccc} | ||
+ | A & \longrightarrow & B \\ | ||
+ | X & \longrightarrow & Y | ||
+ | \end{array} | ||
+ | \right \} | ||
+ | \rightarrow \quad | ||
+ | Y = \cfrac{A \cdot B}{X} | ||
+ | </math> | ||
+ | |||
+ | i direm que: '''A''' és a '''B''' inversament, com a '''X''' és a '''Y''', sent '''Y''' igual al producte de '''A''' per '''B''' dividit per '''X'''. | ||
+ | |||
+ | Si per eixemple tenim el problema: | ||
+ | {{definició| | ||
+ | Si 8 treballadors construïxen un mur en 15 hores, ¿quànt tardaran 5 treballadors en alçar el mateix mur? | ||
+ | }} | ||
+ | |||
+ | Si s'observa en atenció el sentit de l'enunciat, resulta evident que quants més obrers treballen, menys hores necessitaran per a alçar el mateix mur (suponent que tots treballen al mateix ritme). | ||
+ | |||
+ | : <math> | ||
+ | 8 \; \text{treballadors} \cdot 15 \; \text{hores} = | ||
+ | 5 \; \text{treballadors} \cdot Y \; \text{hores} = | ||
+ | 120 \; \text{hores de treball} | ||
+ | </math> | ||
+ | |||
+ | El total d'hores de treball necessàries per a alçar el mur són 120 hores, que poden ser aportades per un sol treballador que ampre 120 hores, 2 treballadors en 60 hores, 3 treballadors ho faran en 40 hores, etc. En tots els casos el número total d'hores permaneix constant. | ||
+ | |||
+ | Tenim per tant una relació de ''proporcionalitat inversa'', i deurem aplicar una regla de tres simple inversa, tenim: | ||
+ | |||
+ | : <math> | ||
+ | \left . | ||
+ | \begin{array}{ccc} | ||
+ | 8 \; \text{treballadors} & \longrightarrow & 15 \; \text{hores} \\ | ||
+ | 5 \; \text{treballadors} & \longrightarrow & Y \; \text{hores} | ||
+ | \end{array} | ||
+ | \right \} | ||
+ | \rightarrow \quad | ||
+ | Y = \cfrac{8 \; \text{treballadors} \cdot 15 \; \text{hores} }{5 \; \text{treballadors} } = | ||
+ | 24 \; \text{hores} | ||
+ | </math> | ||
+ | |||
+ | == Regla de tres composta == | ||
+ | En ocasions el problema plantejat involucra més de tres cantitats conegudes, ademés de la desconeguda.<ref>{{cita libro | ||
+ | | autor= Placencia Valero, Job | ||
+ | | título= Compendio de matemática básica elemental | ||
+ | | editor= | ||
+ | | editorial= Editorial Tébar, S.L. | ||
+ | | año= 2008 | ||
+ | | idioma= español | ||
+ | | isbn= 978-84-7360-294-5 | ||
+ | | páginas= 50 | ||
+ | }}</ref> Observem el següent eixemple: | ||
+ | |||
+ | {{definició| | ||
+ | Si 12 treballadors construïxen un mur de 100 metros en 15 hores, ¿quants treballadors es necessitaran per a alçar un mur de 75 metros en 26 hores? | ||
+ | }} | ||
+ | |||
+ | En el problema plantejat apareixen dos relacions de proporcionalitat al mateix temps. Ademés, per a completar l'eixemple, s'ha inclós una relació inversa i una atra directa. En efecte, si un mur de 100 metros ho construïxen 12 treballadors, és evident que per a construir un mur de 75 metros es necessitaran menys treballadors. Quan més chicotet és el mur, menys número d'obrers precisem: es tracta d'una relació de ''proporcionalitat directa''. Per un atre costat, si disponem de 15 hores per a que treballen 12 obrers, és evident que disponent de 26 hores necessitarem menys obrers. En aumentar una cantitat, disminuïx l'atra: es tracta d'una relació de ''proporcionalitat inversa''. | ||
+ | |||
+ | El problema s'enunciaria aixina: | ||
+ | {{definició| | ||
+ | 100 metros són a 15 hores i 12 treballadors com 75 metros són a 26 hores i '''I''' treballadors. | ||
+ | }} | ||
+ | |||
+ | La solució al problema és multiplicar 12 per 75 i per 15, i el resultat dividir-ho entre el producte de 100 per 26. Per tant, 13500 entre 2600 resulta 5,19 (lo que per [[grosseig]] resulten ser 6 treballadors ya que 5 treballadors no serien suficients). | ||
+ | |||
+ | Formalment el problema es planteja aixina: | ||
+ | |||
+ | : <math> | ||
+ | \begin{matrix} | ||
+ | A & \longrightarrow & B \longrightarrow & C \\ | ||
+ | X & \longrightarrow & Z \longrightarrow & Y | ||
+ | \end{matrix} | ||
+ | </math> | ||
+ | |||
+ | * La resolució implica plantejar cada regla de tres simple per separat. Per un costat, la primera, que, recordem, és directa, i es resol aixina: | ||
+ | |||
+ | : <math> | ||
+ | \left . | ||
+ | \begin{matrix} | ||
+ | A & \longrightarrow & C \\ | ||
+ | X & \longrightarrow & Y | ||
+ | \end{matrix} | ||
+ | \right \} | ||
+ | \quad \longrightarrow \quad | ||
+ | Y = \frac{X \cdot C}{A} | ||
+ | </math> | ||
+ | |||
+ | * A continuació plantegem la segona, que, recordem, és inversa, i es resol aixina: | ||
+ | : <math> | ||
+ | \left . | ||
+ | \begin{matrix} | ||
+ | B & \longrightarrow & C \\ | ||
+ | |||
+ | Z & \longrightarrow & Y | ||
+ | \end{matrix} | ||
+ | \right \} | ||
+ | \quad \longrightarrow \quad | ||
+ | Y = \frac{B \cdot C}{Z} | ||
+ | </math> | ||
+ | |||
+ | * A continuació unim abdós operacions en una sola, anant en conte de no repetir cap terme (és dir, afegint el terme '''C''' una sola volta): | ||
+ | |||
+ | : <math> | ||
+ | Y = \frac{X \cdot B \cdot C}{A \cdot Z} | ||
+ | </math> | ||
+ | |||
+ | lo que nos dona la solució buscada. | ||
+ | |||
+ | El problema es pot plantejar en tots els térmens que es vullga, siguen totes les relacions directes, totes inverses o mesclades, com en el cas anterior. Cada regla ha de plantejar-se en sum conte, tenint en conte si és inversa o directa, i tenint en conte (açò és molt important) no repetir cap terme en unir cada una de les relacions simples. | ||
+ | |||
+ | == Eixemples == | ||
+ | * Per a passar 60 [[Grau Celsius|graus]] a [[radian|radians]] podríem establir la següent regla de tres: | ||
+ | |||
+ | Ubiquem l'incògnita en la primera posició: | ||
+ | |||
+ | <math> | ||
+ | \begin{matrix} | ||
+ | 180^\circ & \longrightarrow & \pi \; \text{radianes} \\ | ||
+ | 60^\circ & \longrightarrow & X \; \text{radianes} | ||
+ | \end{matrix} | ||
+ | </math> | ||
+ | ||left}} | ||
+ | |||
+ | Açò formalisa la pregunta "¿Quants radians hi ha en 60 graus, ya que π radians són 180 graus?". Aixina tenim que: | ||
+ | |||
+ | {{equació| | ||
+ | <math> X = \frac{\pi \; \text{radianes} \cdot 60^\circ}{180^\circ}= \frac{\pi}{3} \; \text{radianes} </math> | ||
+ | ||left}} | ||
+ | A on π és el [[Número π]]. | ||
+ | |||
+ | Una tècnica útil per a recordar cóm trobar la solució d'una regla de tres és la següent: X és igual al producte dels térmens creuats (π i 60, en este cas) dividit pel terme que està creuat en X. | ||
+ | |||
+ | * Calcular quànts minuts hi ha en 7 hores. Sabem que hi ha 60 minuts en 1 hora, per lo que escrivim: | ||
+ | : <math> | ||
+ | \begin{matrix} | ||
+ | 1 \; \text{hora} & \longrightarrow & 60 \; \text{minuts} \\ | ||
+ | 7 \; \text{hores} & \longrightarrow & X \; \text{minuts} | ||
+ | \end{matrix} | ||
+ | </math> | ||
+ | El resultat és: | ||
+ | : <math> | ||
+ | X = | ||
+ | \frac | ||
+ | {60 \; \text{minuts} \cdot 7 \; \text{hores}} | ||
+ | {1 \; \text{hora}} | ||
+ | = 420 \; \text{minuts} | ||
+ | </math> | ||
+ | == Referències == | ||
+ | <references/> | ||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | # {{cita llibre | ||
+ | |apellidos= Varas | ||
+ | |nombre= Antonio | ||
+ | |coautores= | ||
+ | |editor= en la imprenta de la viuda de Ibarra | ||
+ | |otros= | ||
+ | |título= Aritmética y geometría práctica de la Real Academia de San Fernando | ||
+ | |edición= | ||
+ | |año= 1801 | ||
+ | |editorial= | ||
+ | |idioma= español | ||
+ | |id= | ||
+ | |isbn= | ||
+ | |páginas= 106-120 | ||
+ | |cita= | ||
+ | }} | ||
+ | # {{cita libro | ||
+ | |apellidos= Bils | ||
+ | |nombre= Benito | ||
+ | |coautores= | ||
+ | |editor= Viuda de Joaquín Ibarra. | ||
+ | |otros= | ||
+ | |título= Principios de aritmética de la Real Academia de San Fernando | ||
+ | |edición= | ||
+ | |año= 1839 | ||
+ | |editorial= | ||
+ | |idioma= español | ||
+ | |id= | ||
+ | |isbn= | ||
+ | |páginas= 149-154 | ||
+ | |cita= | ||
+ | }} | ||
+ | # {{cita libro | ||
+ | |apellidos= Contreras | ||
+ | |nombre= Manuel María | ||
+ | |coautores= | ||
+ | |editor= Imp. J.F. Jens | ||
+ | |otros= | ||
+ | |título= Elementos de aritmética razonada: escritos para use de los alumnos de la Escuela nacional preparatoria | ||
+ | |edición= 6 | ||
+ | |año= 1884 | ||
+ | |editorial= | ||
+ | |idioma= español | ||
+ | |id= | ||
+ | |isbn= | ||
+ | |páginas= | ||
+ | |cita= | ||
+ | }} | ||
+ | # {{cita libro | ||
+ | |apellidos= | ||
+ | |nombre= | ||
+ | |coautores= | ||
+ | |editor= Equipo Rosalía de Castro | ||
+ | |otros= | ||
+ | |título= Proporcionalidad y regla de tres, iniciación, Educación Primaria | ||
+ | |edición= 1 | ||
+ | |año= 1997 | ||
+ | |editorial= Editorial Escudo, S.L. | ||
+ | |idioma= español | ||
+ | |id= | ||
+ | |isbn= 978-84-89833-33-3 | ||
+ | |páginas= | ||
+ | |cita= | ||
+ | }} | ||
+ | # {{cita libro | ||
+ | |apellidos= Nogueira | ||
+ | |nombre= Gerardo | ||
+ | |coautores= | ||
+ | |editor= | ||
+ | |otros= | ||
+ | |título= Problemas de Regla de Tres | ||
+ | |edición= | ||
+ | |año= 2003 | ||
+ | |editorial= Imaginador | ||
+ | |idioma= español | ||
+ | |id= | ||
+ | |isbn= 978-98-75202-08-5 | ||
+ | |páginas= | ||
+ | |cita= | ||
+ | }} | ||
+ | # {{cita libro | ||
+ | |apellidos= Teresa | ||
+ | |nombre= M. Dal | ||
+ | |coautores= | ||
+ | |editor= | ||
+ | |otros= | ||
+ | |título= 200 Ejercicios de Regla de Tres | ||
+ | |edición= | ||
+ | |año= 2004 | ||
+ | |editorial= Imaginador | ||
+ | |idioma= español | ||
+ | |id= | ||
+ | |isbn= 9789875202566 | ||
+ | |páginas= | ||
+ | |cita= | ||
+ | }} | ||
+ | # {{cita libro | ||
+ | |apellidos= Ballester Sampedro | ||
+ | |nombre= José Ignacio | ||
+ | |coautores= Ballester Sampedro, Francisco Javier. Ballester Sampedro, Sergio | ||
+ | |editor= | ||
+ | |otros= | ||
+ | |título= Ejercicios de proporcionalidad en secundaria | ||
+ | |edición= 1 | ||
+ | |año= 2008 | ||
+ | |editorial= Liber Factory | ||
+ | |idioma= español | ||
+ | |id= | ||
+ | |isbn= 978-84-9869-658-5 | ||
+ | |páginas= | ||
+ | |cita= | ||
+ | }} | ||
+ | # {{cita libro | ||
+ | |apellidos= Margallo Toral | ||
+ | |nombre= José | ||
+ | |coautores= | ||
+ | |editor= | ||
+ | |otros= | ||
+ | |título= Matemáticas, 3 ESO | ||
+ | |edición= 1 | ||
+ | |año= 2010 | ||
+ | |editorial= Editorial Editex, S.A. | ||
+ | |idioma= español | ||
+ | |id= | ||
+ | |isbn= 978-84-9771-427-3 | ||
+ | |páginas= | ||
+ | |cita= | ||
+ | }} | ||
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | * [http://www.hiru.com/es/matematika/matematika_00250.html Regla de Tres] | ||
+ | * [http://www.thatquiz.com/es/mc?GBOM1530 Regla de tres directa] | ||
+ | [[Categoria:Matemàtiques]] | ||
[[Categoria:Aritmètica]] | [[Categoria:Aritmètica]] | ||
{{Traduït de|es|Regla de tres}} | {{Traduït de|es|Regla de tres}} |
Última revisió del 12:09 2 set 2024
La regla de tres és una forma de resoldre problemes de proporcionalitat entre tres o més valors coneguts i una incògnita. En ella s'establix una relació de llinealitat (proporcionalitat) entre els valors involucrats.
- Regla de tres és l'operació de trobar el quart terme d'una proporció coneixent els atres tres.[1][2][3]
La regla de tres més coneguda és la regla de tres simple directa, encara que també existix la regla de tres simple inversa i la regla de tres composta.
Regla de tres simple[editar | editar còdic]
En la regla de tres simple, s'establix la relació de proporcionalitat entre dos valors coneguts A i B, i coneixent un tercer valor X, calculem un quart valor. Y. [4]
- <math>
\begin{array}{ccc} A & \longrightarrow & B \\ X & \longrightarrow & Y \end{array}
</math>
La relació de proporcionalitat pot ser directa o inversa, serà directa quan a un major valor de A hi haurà un major valor de B, i serà inversa, quan es de que, a un major valor de A corresponga un menor valor de B, vejam cada u d'eixos casos.
Regla de tres simple directa[editar | editar còdic]
La regla de tres simple directa es fonamenta en una relació de proporcionalitat, per #lo que ràpidament s'observa que:
- <math>
\frac{B}{A} = \frac{Y}{X} = k
</math>
A on k és la constant de proporcionalitat, per a que esta proporcionalitat es complixca tenim que a un aument de A li correspon un aument de B en la mateixa proporció. Que podem representar:
- <math>
\left . \begin{array}{ccc} A & \longrightarrow & B \\ X & \longrightarrow & Y \end{array} \right \} \rightarrow \quad Y = \cfrac{B \cdot X}{A}
</math>
i direm que: A és a B directament, com a X és a Y, sent Y igual al producte de B per X dividit entre A.
Imaginem que se nos planteja lo següent:
|
Este problema s'interpreta de la següent manera: la relació és directa, ya que, a major número d'habitacions farà falta més pintura, i ho representem aixina:
- <math>
\left . \begin{array}{ccc} 2 \; \text{habitacions} & \longrightarrow & 8 \; \text{litros} \\ 5 \; \text{habitacions} & \longrightarrow & Y \; \text{litros} \end{array} \right \} \rightarrow \quad
Y = \cfrac{8 \; \text{litros} \cdot 5 \; \text{habitacions} }{2 \; \text{habitacions} } = 20 \; litros
</math>
Regla de tres simple inversa[editar | editar còdic]
En la regla de tres simple inversa,[5] en la relació entre els valors se cumplix que:
- <math>
A \cdot B = X \cdot Y = e
</math>
a on e és un producte constant, per a que esta constant es conserve, tindrem que un aument de A, necessitara una disminució de B, per a que el seu producte permaneixca constant, si representem la regla de tres simple inversa, tindrem:
- <math>
\left . \begin{array}{ccc} A & \longrightarrow & B \\ X & \longrightarrow & Y \end{array} \right \} \rightarrow \quad Y = \cfrac{A \cdot B}{X}
</math>
i direm que: A és a B inversament, com a X és a Y, sent Y igual al producte de A per B dividit per X.
Si per eixemple tenim el problema:
|
Si s'observa en atenció el sentit de l'enunciat, resulta evident que quants més obrers treballen, menys hores necessitaran per a alçar el mateix mur (suponent que tots treballen al mateix ritme).
- <math>
8 \; \text{treballadors} \cdot 15 \; \text{hores} = 5 \; \text{treballadors} \cdot Y \; \text{hores} = 120 \; \text{hores de treball}
</math>
El total d'hores de treball necessàries per a alçar el mur són 120 hores, que poden ser aportades per un sol treballador que ampre 120 hores, 2 treballadors en 60 hores, 3 treballadors ho faran en 40 hores, etc. En tots els casos el número total d'hores permaneix constant.
Tenim per tant una relació de proporcionalitat inversa, i deurem aplicar una regla de tres simple inversa, tenim:
- <math>
\left . \begin{array}{ccc} 8 \; \text{treballadors} & \longrightarrow & 15 \; \text{hores} \\ 5 \; \text{treballadors} & \longrightarrow & Y \; \text{hores} \end{array} \right \} \rightarrow \quad Y = \cfrac{8 \; \text{treballadors} \cdot 15 \; \text{hores} }{5 \; \text{treballadors} } = 24 \; \text{hores}
</math>
Regla de tres composta[editar | editar còdic]
En ocasions el problema plantejat involucra més de tres cantitats conegudes, ademés de la desconeguda.[6] Observem el següent eixemple:
|
En el problema plantejat apareixen dos relacions de proporcionalitat al mateix temps. Ademés, per a completar l'eixemple, s'ha inclós una relació inversa i una atra directa. En efecte, si un mur de 100 metros ho construïxen 12 treballadors, és evident que per a construir un mur de 75 metros es necessitaran menys treballadors. Quan més chicotet és el mur, menys número d'obrers precisem: es tracta d'una relació de proporcionalitat directa. Per un atre costat, si disponem de 15 hores per a que treballen 12 obrers, és evident que disponent de 26 hores necessitarem menys obrers. En aumentar una cantitat, disminuïx l'atra: es tracta d'una relació de proporcionalitat inversa.
El problema s'enunciaria aixina:
|
La solució al problema és multiplicar 12 per 75 i per 15, i el resultat dividir-ho entre el producte de 100 per 26. Per tant, 13500 entre 2600 resulta 5,19 (lo que per grosseig resulten ser 6 treballadors ya que 5 treballadors no serien suficients).
Formalment el problema es planteja aixina:
- <math>
\begin{matrix} A & \longrightarrow & B \longrightarrow & C \\ X & \longrightarrow & Z \longrightarrow & Y \end{matrix}
</math>
- La resolució implica plantejar cada regla de tres simple per separat. Per un costat, la primera, que, recordem, és directa, i es resol aixina:
- <math>
\left . \begin{matrix} A & \longrightarrow & C \\ X & \longrightarrow & Y \end{matrix} \right \} \quad \longrightarrow \quad Y = \frac{X \cdot C}{A}
</math>
- A continuació plantegem la segona, que, recordem, és inversa, i es resol aixina:
- <math>
\left . \begin{matrix} B & \longrightarrow & C \\
Z & \longrightarrow & Y \end{matrix} \right \} \quad \longrightarrow \quad Y = \frac{B \cdot C}{Z}
</math>
- A continuació unim abdós operacions en una sola, anant en conte de no repetir cap terme (és dir, afegint el terme C una sola volta):
- <math>
Y = \frac{X \cdot B \cdot C}{A \cdot Z}
</math>
lo que nos dona la solució buscada.
El problema es pot plantejar en tots els térmens que es vullga, siguen totes les relacions directes, totes inverses o mesclades, com en el cas anterior. Cada regla ha de plantejar-se en sum conte, tenint en conte si és inversa o directa, i tenint en conte (açò és molt important) no repetir cap terme en unir cada una de les relacions simples.
Eixemples[editar | editar còdic]
Ubiquem l'incògnita en la primera posició:
<math>
\begin{matrix} 180^\circ & \longrightarrow & \pi \; \text{radianes} \\ 60^\circ & \longrightarrow & X \; \text{radianes} \end{matrix}
</math> ||left}}
Açò formalisa la pregunta "¿Quants radians hi ha en 60 graus, ya que π radians són 180 graus?". Aixina tenim que:
(left)
A on π és el Número π.
Una tècnica útil per a recordar cóm trobar la solució d'una regla de tres és la següent: X és igual al producte dels térmens creuats (π i 60, en este cas) dividit pel terme que està creuat en X.
- Calcular quànts minuts hi ha en 7 hores. Sabem que hi ha 60 minuts en 1 hora, per lo que escrivim:
- <math>
\begin{matrix} 1 \; \text{hora} & \longrightarrow & 60 \; \text{minuts} \\ 7 \; \text{hores} & \longrightarrow & X \; \text{minuts} \end{matrix}
</math>
El resultat és:
- <math>
X = \frac {60 \; \text{minuts} \cdot 7 \; \text{hores}} {1 \; \text{hora}} = 420 \; \text{minuts}
</math>
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ 20 (ed.). (en español), Editorial Bruño. ISBN 978-84-216-0196-9.
- ↑ Juan Gerard. (en español), 1.
- ↑ S. F. Lacroix. Imprenta Nacional Marid (ed.). (en español), 5.
- ↑ Placencia Valero, Job. (en español), Editorial Tébar, S.L.. ISBN 978-84-7360-294-5.
- ↑ (en inglés), Editorial Edaf, S.A.. ISBN 978-84-414-0244-7.
- ↑ Placencia Valero, Job. (en español), Editorial Tébar, S.L.. ISBN 978-84-7360-294-5.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- en la imprenta de la viuda de Ibarra (ed.). (en español).
- Viuda de Joaquín Ibarra. (ed.). (en español).
- Imp. J.F. Jens (ed.). (en español).
- Equipo Rosalía de Castro (ed.). (en español), Editorial Escudo, S.L.. ISBN 978-84-89833-33-3.
- (en español), Imaginador. ISBN 978-98-75202-08-5.
- (en español), Imaginador. ISBN 9789875202566.
- (en español), Liber Factory. ISBN 978-84-9869-658-5.
- (en español), Editorial Editex, S.A.. ISBN 978-84-9771-427-3.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Regla de tres de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.