Diferència entre les revisions de "Lluís Vicent Aracil i Boned"

Última revisió del 09:50 2 set 2024

Lluís Vicent Aracil i Boned
Lluís Aracil
Crònica d'un seminari universitari d'Aracil, en el diari Las Provincias el 25-4-1997
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Sociollingüiste i escritor.
Naiximent:	1941
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Lluís Vicent Aracil i Boned, conegut com Lluís Vicent Aracil o simplement Lluís Aracil (Valéncia, 1941) és un sociollingüiste i escritor valencià que passà d'establir les bases de la sociollingüística pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del sigle XX, a criticar durament al pancatalanisme.

Biografia[editar | editar còdic]

Entrevista concedida per Aracil al diari Las Provincias el 28-4-1997

Estudià dret en l'Universitat de Valéncia, a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per Joan Fuster i Sanchis Guarner. En 1962 viajà a Barcelona en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al Partit Socialista Valencià. En 1970 fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'Associació Sociològica Internacional, de la que fon vicepresident entre 1974 i 1978 i president entre 1978 i 1982. En 1973 fundà el Grup Català de Sociollingüística i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de Toronto. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'Universitat de Barcelona entre 1976 i 1987.

A partir de 1989 es desvinculà del pancatalanisme i escomençà a dirigir seminaris de sociologia.

Crítiques al pancatalanisme[editar | editar còdic]

Durant la década dels 90, Aracil escomençà a impartir seminaris i a fer dures declaracions contra el pancatalanisme en el qual havia militat de jove. Estes són algunes mostres:

“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de pariente pobre, de autoodio o como se quiera llamar, de sentimiento de inferioridad. Pero ¿por qué? La supremacía de Barcelona puede que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se han sentido desamparados porque no se les hacía caso, no había quien les ayudase, y en Barcelona se han sentido acogidos aunque tuviesen que agacharse un poco para entrar, y a veces mucho, es verdad (...) Claro, venía de Barcelona uno y decía: Mirad: A un boniato como yo ya le han hecho un homenaje y es una autoridad. Ese agravio comparativo hizo que muchos siguieran el camino del boniato”. (d'una entrevista concedida al diari Las Provincias, el 25-4-1997)

Obres[editar | editar còdic]

Papers de sociolingüística (1982)
Dir la realitat (1983)
La mort humana (1998)

Cites[editar | editar còdic]

El nom de nostra llengua es 'Llengua Valenciana' i no hi ha atra definició científica.

Lluís Aracil (Las Provincias, 25.4.1997)

Ací molts s'han sentit desamparats perque no se'ls feya ni cas, no havia qui els ajudara, i en Barcelona s'han sentit acollits encara que tingueren que agachar-se un poc per a entrar, i a voltes molt, és veritat.

Lluís Aracil (Las Provincias, 25.4.1997)

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Pàgina personal

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Lluís Vicent Aracil i Boned''' ([[Valéncia]], [[1941]]) és un sociollingüiste valencià que passà d'establir les bases de la [[sociolingüística]] pancatalanista durant la dècada dels 70 i principis dels 80 del [[segle XX]], a criticar durament al pancatalanisme.
+{{Biografia|
+| nom = Lluís Vicent Aracil i Boned
+| image = [[Image:Lluis Aracil-25-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Lluís Aracil</center>]]
+| peu = Crònica d'un seminari universitari d'Aracil, en el diari ''Las Provincias'' el 25-4-1997
+| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
+| ocupació = Sociollingüiste i escritor.
+| data_naix = [[1941]]
+| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+| data_mort =
+| lloc_mort =
+}}
+'''Lluís Vicent Aracil i Boned''', conegut com '''Lluís Vicent Aracil''' o simplement '''Lluís Aracil''' ([[Valéncia]], [[1941]]) és un sociollingüiste i escritor [[valencià]] que passà d'establir les bases de la [[sociollingüística]] pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del [[sigle XX]], a criticar durament al [[pancatalanisme]].
-Estudià dret en la [[Universitat de Valéncia]], aon fon "captat i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En 1962 viajà a Barcelona en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En 1970 fou membre del Comitè d'Investigació Sociolingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre 1974 i 1978 i president entre 1978 i 1982. En 1973 fundà el [[Grup Català de Sociolingüística]] i introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de la [[Universitat de Barcelona]] ente 1976 i 1987.
+== Biografia ==
+[[Image:Lluis Aracil-28-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Entrevista concedida per Aracil al diari ''Las Provincias'' el 28-4-1997</center>]]
-A partir de 1989 es desvinculà del pancatalanisme i escomençà a dirigir seminaris sobre sociología.
+Estudià dret en l'[[Universitat de Valéncia]], a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En [[1962]] viajà a [[Barcelona]] en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En [[1970]] fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre [[1974]] i [[1978]] i president entre [[1978]] i [[1982]]. En [[1973]] fundà el [[Grup Català de Sociollingüística]] i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de [[Toronto]]. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'[[Universitat de Barcelona]] entre [[1976]] i [[1987]].
+A partir de [[1989]] es desvinculà del [[pancatalanisme]] i escomençà a dirigir seminaris de sociologia.
 == Crítiques al pancatalanisme ==
-Durant la dècada dels 90, Aracil escomençà a impratir seminaris i a fer dures declaracions contra el pancatalanisme en el qual havía militat de jove. Estes són algunes mostres, d'una entrevista concedida al diari [[Las Provincias]], el 25-4-1997.
+Durant la década dels [[1990|90]], Aracil escomençà a impartir seminaris i a fer dures declaracions contra el [[pancatalanisme]] en el qual havia militat de jove. Estes són algunes mostres:
-''“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de  pariente pobre, de autoodio o como  se  quiera  llamar,  de  sentimiento  de  inferioridad.  Pero  ¿por  qué?  La  supremacía  de  Barcelona  puede  que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se  han sentido desamparados porque no se les  hacía  caso,  no  había  quien  les  ayudase,  y  en  Barcelona  se  han  sentido  acogidos aunque tuviesen  que  agacharse un poco para  entrar, y  a veces mucho, es verdad (...)  Claro,  venía  de  Barcelona  uno  y decía:  Mirad: A un  boniato como  yo  ya  le han hecho  un  homenaje  y  es  una  autoridad.  Ese  agravio  comparativo  hizo  que  muchos siguieran el camino del boniato”.''
+<blockquote>''“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de  pariente pobre, de autoodio o como  se  quiera  llamar,  de  sentimiento  de  inferioridad.  Pero  ¿por  qué?  La  supremacía  de  Barcelona  puede  que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se  han sentido desamparados porque no se les  hacía  caso,  no  había  quien  les  ayudase,  y  en  Barcelona  se  han  sentido  acogidos aunque tuviesen  que  agacharse un poco para  entrar, y  a veces mucho, es verdad (...)  Claro,  venía  de  Barcelona  uno  y decía:  Mirad: A un  boniato como  yo  ya  le han hecho  un  homenaje  y  es  una  autoridad.  Ese  agravio  comparativo  hizo  que  muchos siguieran el camino del boniato”. (d'una entrevista concedida al diari ''[[Las Provincias]]'', el 25-4-[[1997]])''</blockquote>
 == Obres ==
-* ''Papers de sociolingüística'' (1982)
-* ''Dir la realitat'' (1983)
+* ''Papers de sociolingüística'' ([[1982]])
-* ''La mort humana'' (1998)
+* ''Dir la realitat'' ([[1983]])
+* ''La mort humana'' ([[1998]])
+== Cites ==
+{{Cita|El nom de nostra llengua es '[[Llengua Valenciana]]' i no hi ha atra definició científica.|Lluís Aracil (''[[Las Provincias]]'', 25.4.1997)}}
+{{Cita|Ací molts s'han sentit desamparats perque no se'ls feya ni cas, no havia qui els ajudara, i en Barcelona s'han sentit acollits encara que tingueren que agachar-se un poc per a entrar, i a voltes molt, és veritat.|Lluís Aracil (''[[Las Provincias]]'', 25.4.1997)}}
 == Enllaços externs ==
 * [http://terra.es/personal2/xberna/aracil.htm Pàgina personal]
-{{ORDENA:Aracil, Lluis Vicent}}
+[[Categoria:Biografies]]
-[[Categoria:Lingüistes valencians]]
+[[Categoria:Valencians]]
-[[Categoria:Sociolingüistes valencians]]
+[[Categoria:Filòlecs]]
+[[Categoria:Filòlecs valencians]]
-[[fr:Lluís Vicent Aracil]]
+[[Categoria:Llingüistes]]
+[[Categoria:Llingüistes valencians]]
+[[Categoria:Sociollingüistes]]
+[[Categoria:Sociollingüistes valencians]]
+[[Categoria:Escritors]]
+[[Categoria:Escritors valencians]]
+[[Categoria:Escritors en valencià]]
+[[Categoria:Sigle XX]]