Diferència entre les revisions de "Lluís Vicent Aracil i Boned"
(→Cites) |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Lluis Aracil-25-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Crònica d'un seminari universitari d'Aracil, en el diari ''Las Provincias'' el 25-4-1997 | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Lluís Vicent Aracil i Boned | ||
| + | | image = [[Image:Lluis Aracil-25-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Lluís Aracil</center>]] | ||
| + | | peu = Crònica d'un seminari universitari d'Aracil, en el diari ''Las Provincias'' el 25-4-1997 | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Sociollingüiste i escritor. | ||
| + | | data_naix = [[1941]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
| + | '''Lluís Vicent Aracil i Boned''', conegut com '''Lluís Vicent Aracil''' o simplement '''Lluís Aracil''' ([[Valéncia]], [[1941]]) és un sociollingüiste i escritor [[valencià]] que passà d'establir les bases de la [[sociollingüística]] pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del [[sigle XX]], a criticar durament al [[pancatalanisme]]. | ||
| + | == Biografia == | ||
[[Image:Lluis Aracil-28-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Entrevista concedida per Aracil al diari ''Las Provincias'' el 28-4-1997</center>]] | [[Image:Lluis Aracil-28-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Entrevista concedida per Aracil al diari ''Las Provincias'' el 28-4-1997</center>]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Estudià dret en l'[[Universitat de Valéncia]], a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En [[1962]] viajà a [[Barcelona]] en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En [[1970]] fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre [[1974]] i [[1978]] i president entre [[1978]] i [[1982]]. En [[1973]] fundà el [[Grup Català de Sociollingüística]] i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de [[Toronto]]. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'[[Universitat de Barcelona]] entre [[1976]] i [[1987]]. | Estudià dret en l'[[Universitat de Valéncia]], a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En [[1962]] viajà a [[Barcelona]] en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En [[1970]] fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre [[1974]] i [[1978]] i president entre [[1978]] i [[1982]]. En [[1973]] fundà el [[Grup Català de Sociollingüística]] i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de [[Toronto]]. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'[[Universitat de Barcelona]] entre [[1976]] i [[1987]]. | ||
A partir de [[1989]] es desvinculà del [[pancatalanisme]] i escomençà a dirigir seminaris de sociologia. | A partir de [[1989]] es desvinculà del [[pancatalanisme]] i escomençà a dirigir seminaris de sociologia. | ||
| + | == Crítiques al pancatalanisme == | ||
| − | + | Durant la década dels [[1990|90]], Aracil escomençà a impartir seminaris i a fer dures declaracions contra el [[pancatalanisme]] en el qual havia militat de jove. Estes són algunes mostres: | |
| − | + | <blockquote>''“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de pariente pobre, de autoodio o como se quiera llamar, de sentimiento de inferioridad. Pero ¿por qué? La supremacía de Barcelona puede que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se han sentido desamparados porque no se les hacía caso, no había quien les ayudase, y en Barcelona se han sentido acogidos aunque tuviesen que agacharse un poco para entrar, y a veces mucho, es verdad (...) Claro, venía de Barcelona uno y decía: Mirad: A un boniato como yo ya le han hecho un homenaje y es una autoridad. Ese agravio comparativo hizo que muchos siguieran el camino del boniato”. (d'una entrevista concedida al diari ''[[Las Provincias]]'', el 25-4-[[1997]])''</blockquote> | |
| − | |||
| − | |||
== Obres == | == Obres == | ||
| + | |||
* ''Papers de sociolingüística'' ([[1982]]) | * ''Papers de sociolingüística'' ([[1982]]) | ||
* ''Dir la realitat'' ([[1983]]) | * ''Dir la realitat'' ([[1983]]) | ||
* ''La mort humana'' ([[1998]]) | * ''La mort humana'' ([[1998]]) | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|El nom de nostra llengua es '[[Llengua Valenciana]]' i no hi ha atra definició científica.|Lluís Aracil (''[[Las Provincias]]'', 25.4.1997)}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Ací molts s'han sentit desamparats perque no se'ls feya ni cas, no havia qui els ajudara, i en Barcelona s'han sentit acollits encara que tingueren que agachar-se un poc per a entrar, i a voltes molt, és veritat.|Lluís Aracil (''[[Las Provincias]]'', 25.4.1997)}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
* [http://terra.es/personal2/xberna/aracil.htm Pàgina personal] | * [http://terra.es/personal2/xberna/aracil.htm Pàgina personal] | ||
| − | + | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| Llínea 34: | Llínea 48: | ||
[[Categoria:Sociollingüistes]] | [[Categoria:Sociollingüistes]] | ||
[[Categoria:Sociollingüistes valencians]] | [[Categoria:Sociollingüistes valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors en valencià]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XX]] | ||
Última revisió del 09:50 2 set 2024
| Lluís Vicent Aracil i Boned | |||
|---|---|---|---|
| Crònica d'un seminari universitari d'Aracil, en el diari Las Provincias el 25-4-1997 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Sociollingüiste i escritor. | ||
| Naiximent: | 1941 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Lluís Vicent Aracil i Boned, conegut com Lluís Vicent Aracil o simplement Lluís Aracil (Valéncia, 1941) és un sociollingüiste i escritor valencià que passà d'establir les bases de la sociollingüística pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del sigle XX, a criticar durament al pancatalanisme.
Biografia[editar | editar còdic]
Estudià dret en l'Universitat de Valéncia, a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per Joan Fuster i Sanchis Guarner. En 1962 viajà a Barcelona en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al Partit Socialista Valencià. En 1970 fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'Associació Sociològica Internacional, de la que fon vicepresident entre 1974 i 1978 i president entre 1978 i 1982. En 1973 fundà el Grup Català de Sociollingüística i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de Toronto. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'Universitat de Barcelona entre 1976 i 1987.
A partir de 1989 es desvinculà del pancatalanisme i escomençà a dirigir seminaris de sociologia.
Crítiques al pancatalanisme[editar | editar còdic]
Durant la década dels 90, Aracil escomençà a impartir seminaris i a fer dures declaracions contra el pancatalanisme en el qual havia militat de jove. Estes són algunes mostres:
“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de pariente pobre, de autoodio o como se quiera llamar, de sentimiento de inferioridad. Pero ¿por qué? La supremacía de Barcelona puede que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se han sentido desamparados porque no se les hacía caso, no había quien les ayudase, y en Barcelona se han sentido acogidos aunque tuviesen que agacharse un poco para entrar, y a veces mucho, es verdad (...) Claro, venía de Barcelona uno y decía: Mirad: A un boniato como yo ya le han hecho un homenaje y es una autoridad. Ese agravio comparativo hizo que muchos siguieran el camino del boniato”. (d'una entrevista concedida al diari Las Provincias, el 25-4-1997)