Diferència entre les revisions de "Ana Frank"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]] - † [[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), fon una chiqueta [[Alemanya|alemana]] en ascendència [[Poble judeu|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. | '''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]] - † [[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), fon una chiqueta [[Alemanya|alemana]] en ascendència [[Poble judeu|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. | ||
Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el [[2 de setembre]] de [[1944]] i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En l'any [[1947]], a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Het Achterhuis''). | Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el [[2 de setembre]] de [[1944]] i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En l'any [[1947]], a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Het Achterhuis''). | ||
[[Categoria: Biografies]] | [[Categoria: Biografies]] | ||
Última revisió del 18:48 1 set 2024
Annelies Marie Frank, coneguda en com Ana Frank (Frankfurt am Main, 12 de juny de 1929 - † Bergen-Belsen, febrer o març de 1945), fon una chiqueta alemana en ascendència judeua mundialment coneguda gràcies al Diari d'Ana Frank, l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels nazis en Àmsterdam durant la Segona Guerra Mundial.
Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints camps de concentració alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser Otto Frank, el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'Auschwitz el 2 de setembre de 1944 i, més tart, al de Bergen-Belsen, a on va morir de tifus al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En l'any 1947, a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul La casa d'arrere (en neerlandés, Het Achterhuis).