Diferència entre les revisions de "Fase REM"
| (No es mostren 24 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''somi | + | [[Archiu:Fases del sueño.svg|thumb|300px|Hipnograma en les diferents [[fases del somi]] durant un periodo de huit hores.]] |
| + | El '''somi de moviments oculars ràpits''' ('''MOR'''), '''somi paradòxic'''<ref>{{cita lliure |llinage=Carlson|nom=Neil R. |enlaceautor= |títul=Fonaments de psicologia fisiològica |url=https://books.google.com.mx/books?id=whzubykqn8cc |fechaacceso=25 de febrer de 2016 |idioma= |atres= |edició=Tercera |any=1996 |editor= |editorial=Prentice-Hall Hispanoamericana |ubicació=[[Mèxic]] |isbn=968-880-800-8 |capítul=9. Somie |pàgines=237 |cita= }}</ref> o '''somi sincronisat''', és un dels dos estadis del [[ensomi|somi]].<ref>{{cita web |url=https://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/003932.htm |títul=Polisomnografía |fechaacceso=25 de febrer de 2016 |sitioweb=[[MedlinePlus]] |editorial=[[Biblioteca Nacional de Medicina d'els Estats Units]] |idioma=anglés}}</ref> És el moment en que l'individu està més relaixat, encara que és relativament fàcil despertar-ho, d'ahí el seu nom de paradòxic. Comença aproximadament una hora i mija despuix d'haver-se dormit. Les seues característiques són: respiració ràpida i superficial, discreta acceleració del ritme cardíac, excitació sexual (en ocasions una [[polució nocturna]]) i fenomen d'ensomi. Durant esta fase els ulls es mouen ràpidament i l'activitat de les [[neurones]] del [[cervell]] s'assembla a la de quan s'està despert, per lo que també se li crida somi paradòxic ('''sommeil paradoxal''' en [[Idioma francés|francés]]). | ||
| − | La relació entre els somis i la fase MOR va ser descoberta per Eugene Aserinsky i Nathaniel Kleitman en 1953. Durant el somi REM el traçat electroencefalográfico s'assembla al que registrem en vigília. La supressió selectiva d'esta fase, en animals d'experimentació, termina provocant greus trastorns de conducta, i agressivitat. | + | La relació entre els somis i la fase MOR va ser descoberta per Eugene Aserinsky i Nathaniel Kleitman en l'any [[1953]]. Durant el somi REM el traçat electroencefalográfico s'assembla al que registrem en vigília. La supressió selectiva d'esta fase, en animals d'experimentació, termina provocant greus trastorns de conducta, i agressivitat. |
| + | |||
| + | == Relació en la memòria == | ||
| + | L'hipòtesis de que el somi participa en la consolidació de la memòria recent ha segut investigada per mig de quatre paradigmes: | ||
| + | # Efectes de la privació de somi sobre la memòria de consolidació. | ||
| + | # Efectes de l'aprenentage sobre el somi post-entrenament | ||
| + | # Efectes de l'estimulació durant el somi sobre els patrons de somi i sobre la memòria, i | ||
| + | # Re-expressió dels patrons de comportament específic neural durant el somi post-entrenament. | ||
| + | Estos estudis confirmen convincentment l'idea de que el somi està profundament implicat en les funcions de la memòria en humans i animals. No obstant, les senyes disponibles encara són massa escassos per a confirmar o rebujar inequívocament la recentment exposta hipòtesis de que la consolidació de memòries no-declarativa i declarativa respectivament depenguen dels processos de somi REM i NREM. | ||
| + | == Característiques de la fase en el somi == | ||
| + | En esta etapa es presenta el somi més llauger; els individus als qui es desperta durant el somi MOR se senten en estat d'alerta i descansats. Durant el somi MOR són comuns l'[[erecció|erecció]] del [[pene]] o del [[clítoris]], al marge del contingut de l'ensomi; la [[freqüència cardíaca]] i la [[freqüència respiratòria]] són irregulars, i de nou similars a les del restant del dia, i la temperatura corporal no està ben regulada i s'aproxima a la temperatura ambiente. El somi MOR pot ocórrer en els mamífers i també en pardals. | ||
| − | == | + | El somi MOR és fisiològicament tan peculiar que al restant de les atres fases del somi se'ls coneix colectivament com '''[[Somi sense moviments oculars ràpits|somi no MOR]] o '''[[somi d'ones llentes]] (SOL), açò últim per les llectures en el [[electroencefalogram]]. |
| − | [[ | + | [[Archiu:REM.png|thumb|310px|Registre polisomnigràfic del somi MOR. Els moviments ràpits oculars es reflectixen per la llínea roja.]] |
| + | |||
| + | Durant una nit de somi, una persona sol presentar quatre o cinc periodos de somi MOR, molt curts al principi de la nit i més llarcs cap al final. És habitual despertar-se durant molt poc temps al final d'una fase MOR (uns segons). El temps total de somi MOR per nit és d'entre 90 i 120 minuts composts de lapsus de segons en els adults, al voltant de 8 hores en els recent naixcuts i fins a de 15 hores en els fetos. | ||
| + | |||
| + | Fisiològicament, certes neurones del [[tronc de l'encéfal|tronc cerebral]], conegudes com a “cèlules del somi MOR”, estan particularment actives durant esta fase i són provablement responsables de la seua creació. Durant el somi MOR, estes neurones propicien la lliberació d'enzima [[Monoamino oxidasa|MAO]], en lo que inhibixen per complet la lliberació de (catalisan la oxidació de) certs [[neurotransmissor]]és [[monoamina|monoamínicos]] ([[norepinefrina|noradrenalina]], [[serotonina]] i [[histamina]]). Per esta raó, les neurones motores no resulten estimulades per l'activitat cerebral i els [[músculs]] del cos no es mouen. | ||
| + | |||
| + | El somi MOR també s'observa en uns atres [[mamífer]]s. Sembla que la cantitat de somi MOR per nit de cada espècie està molt correlacionat en l'estat de desenroll dels recent naixcuts. El [[ornitorinc]], que els seus recent naixcuts són completament depenents i no estan desenrollats, tenen 8 hores de somi MOR per nit. En els [[galfí|galfins]], que els seus recent naixcuts són completament funcionals, pràcticament no hi ha res de somi MOR. | ||
| + | |||
| + | == Propostes teòriques d'esta fase en el somi == | ||
| + | |||
| + | A nivell [[Cèlula|celular]] : | ||
| + | |||
| + | * L'activitat neuronal observada durant la vigília sembla reactivar-se durant el somi. | ||
| + | * S'observen reactivació de l'activitat en l'hipocamp, neocortex i tàlem.(Formació de memòria) | ||
| + | |||
| + | A nivell conductual: | ||
| + | |||
| + | * L'exposició a tasques d'aprenentage aumenta el somi, especialment la fase de somi paradòxic (REM o MOR) | ||
| + | * La privació de SOL (Somi d'ones llentes) o NREM deteriora la CONSOLIDACIÓ DE LA MEMÒRIA. | ||
| + | |||
| + | Vore experiment de Louie and Wilson, M. (2001) ¿Rates que somien en llaberints? | ||
| + | Segons una tercera teoria, el somi MOR dels recent naixcuts oferix l'estimulació neuronal necessària per a que maduren les conexions neuronals; d'ahí que els animals que naixen madurs no ho necessiten molt. Recolza esta teoria el fet de que la cantitat de somi MOR decreix en l'edat. | ||
| + | == Vore també== | ||
| + | [[Ensomi]] | ||
== Enllaços externs== | == Enllaços externs== | ||
| + | * [http://mural.uv.es/teboluz/index2.html Bases anatómicas y fisiológicas del sueño] redactado por la [[Universidad de Valencia]].Escrit en castellà | ||
[[Categoria:Salut]] | [[Categoria:Salut]] | ||
{{Traduït de|es|Sueño de movimientos oculares rápidos}} | {{Traduït de|es|Sueño de movimientos oculares rápidos}} | ||
Última revisió del 16:19 31 ago 2024
El somi de moviments oculars ràpits (MOR), somi paradòxic[1] o somi sincronisat, és un dels dos estadis del somi.[2] És el moment en que l'individu està més relaixat, encara que és relativament fàcil despertar-ho, d'ahí el seu nom de paradòxic. Comença aproximadament una hora i mija despuix d'haver-se dormit. Les seues característiques són: respiració ràpida i superficial, discreta acceleració del ritme cardíac, excitació sexual (en ocasions una polució nocturna) i fenomen d'ensomi. Durant esta fase els ulls es mouen ràpidament i l'activitat de les neurones del cervell s'assembla a la de quan s'està despert, per lo que també se li crida somi paradòxic (sommeil paradoxal en francés).
La relació entre els somis i la fase MOR va ser descoberta per Eugene Aserinsky i Nathaniel Kleitman en l'any 1953. Durant el somi REM el traçat electroencefalográfico s'assembla al que registrem en vigília. La supressió selectiva d'esta fase, en animals d'experimentació, termina provocant greus trastorns de conducta, i agressivitat.
Relació en la memòria[editar | editar còdic]
L'hipòtesis de que el somi participa en la consolidació de la memòria recent ha segut investigada per mig de quatre paradigmes:
- Efectes de la privació de somi sobre la memòria de consolidació.
- Efectes de l'aprenentage sobre el somi post-entrenament
- Efectes de l'estimulació durant el somi sobre els patrons de somi i sobre la memòria, i
- Re-expressió dels patrons de comportament específic neural durant el somi post-entrenament.
Estos estudis confirmen convincentment l'idea de que el somi està profundament implicat en les funcions de la memòria en humans i animals. No obstant, les senyes disponibles encara són massa escassos per a confirmar o rebujar inequívocament la recentment exposta hipòtesis de que la consolidació de memòries no-declarativa i declarativa respectivament depenguen dels processos de somi REM i NREM.
Característiques de la fase en el somi[editar | editar còdic]
En esta etapa es presenta el somi més llauger; els individus als qui es desperta durant el somi MOR se senten en estat d'alerta i descansats. Durant el somi MOR són comuns l'erecció del pene o del clítoris, al marge del contingut de l'ensomi; la freqüència cardíaca i la freqüència respiratòria són irregulars, i de nou similars a les del restant del dia, i la temperatura corporal no està ben regulada i s'aproxima a la temperatura ambiente. El somi MOR pot ocórrer en els mamífers i també en pardals.
El somi MOR és fisiològicament tan peculiar que al restant de les atres fases del somi se'ls coneix colectivament com somi no MOR o somi d'ones llentes (SOL), açò últim per les llectures en el electroencefalogram.
Durant una nit de somi, una persona sol presentar quatre o cinc periodos de somi MOR, molt curts al principi de la nit i més llarcs cap al final. És habitual despertar-se durant molt poc temps al final d'una fase MOR (uns segons). El temps total de somi MOR per nit és d'entre 90 i 120 minuts composts de lapsus de segons en els adults, al voltant de 8 hores en els recent naixcuts i fins a de 15 hores en els fetos.
Fisiològicament, certes neurones del tronc cerebral, conegudes com a “cèlules del somi MOR”, estan particularment actives durant esta fase i són provablement responsables de la seua creació. Durant el somi MOR, estes neurones propicien la lliberació d'enzima MAO, en lo que inhibixen per complet la lliberació de (catalisan la oxidació de) certs neurotransmissorés monoamínicos (noradrenalina, serotonina i histamina). Per esta raó, les neurones motores no resulten estimulades per l'activitat cerebral i els músculs del cos no es mouen.
El somi MOR també s'observa en uns atres mamífers. Sembla que la cantitat de somi MOR per nit de cada espècie està molt correlacionat en l'estat de desenroll dels recent naixcuts. El ornitorinc, que els seus recent naixcuts són completament depenents i no estan desenrollats, tenen 8 hores de somi MOR per nit. En els galfins, que els seus recent naixcuts són completament funcionals, pràcticament no hi ha res de somi MOR.
Propostes teòriques d'esta fase en el somi[editar | editar còdic]
A nivell celular :
- L'activitat neuronal observada durant la vigília sembla reactivar-se durant el somi.
- S'observen reactivació de l'activitat en l'hipocamp, neocortex i tàlem.(Formació de memòria)
A nivell conductual:
- L'exposició a tasques d'aprenentage aumenta el somi, especialment la fase de somi paradòxic (REM o MOR)
- La privació de SOL (Somi d'ones llentes) o NREM deteriora la CONSOLIDACIÓ DE LA MEMÒRIA.
Vore experiment de Louie and Wilson, M. (2001) ¿Rates que somien en llaberints?
Segons una tercera teoria, el somi MOR dels recent naixcuts oferix l'estimulació neuronal necessària per a que maduren les conexions neuronals; d'ahí que els animals que naixen madurs no ho necessiten molt. Recolza esta teoria el fet de que la cantitat de somi MOR decreix en l'edat.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Bases anatómicas y fisiológicas del sueño redactado por la Universidad de Valencia.Escrit en castellà
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Sueño de movimientos oculares rápidos de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Plantilla:Cita lliure
- ↑ . Biblioteca Nacional de Medicina d'els Estats Units. Consultat el 25 de febrer de 2016.