Diferència entre les revisions de "Quique Llopis"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Enrique Llopis Doménech''', conegut com '''Quique Llopis''' ([[Bellreguart]], [[15 d'octubre]] de [[2000]]) és un deportiste i atleta [[Valencians|valencià]], especialisat en carreres de tanques. Guanyà una medalla d'argent en la prova de 110 m. tanques del Campeonat d'Europa de 2024. Quedà quart classificat en la final de 110 m. tanques (8.8.2024) en els [[Jocs Olímpics de París 2024]], darrere de 2 atletes dels Estats Units i un jamaicà, en un temps de 13'20. | + | '''Enrique Llopis Doménech''', conegut com '''Enrique Llopis''' o '''Quique Llopis''' ([[Bellreguart]], [[15 d'octubre]] de [[2000]]) és un deportiste i atleta [[Valencians|valencià]], especialisat en carreres de tanques. Guanyà una medalla d'argent en la prova de 110 m. tanques del Campeonat d'Europa de 2024. Quedà quart classificat en la final de 110 m. tanques (8.8.2024) en els [[Jocs Olímpics de París 2024]], darrere de 2 atletes dels Estats Units i un jamaicà, en un temps de 13'20. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | + | Quique Llopis, començà, als sèt anys, a jugar al fútbol. Despuix de practicar-ho durant varis anys, en una escola d'estiu, el seu entrenador, al vore que tenia aptituts, el va animar a competir en [[atletisme]]. Va retornar durant un temps al fútbol, pero finalment ho va deixar cansat de vore pares insultant des de la grada, i atres faltes de respecte. En seguida, es va dedicar a les tanques, com el seu amic Luis Salort. | |
| + | |||
| + | En l'any [[2019]] va debutar com a internacional absolut en el Campeonat d'Europa en pista coberta, conseguint passar a les semifinals dels 60 m. tanques. En [[2021]] va conseguir la seua primera medalla en un campeonat internacional, el bronze en els 110 m. tanques del Campeonat d'Europa Sub-23. En [[2022]] va alcançar la seua primera final internacional absoluta en el Campeonat d'Europa. Acabà el sèptim despuix d'entropeçar en un rival. | ||
| + | |||
| + | El 19 de febrer de [[2023]] va igualar el récort d'Espanya de 60 m. tanques en pista coberta, en poder d'[[Orlando Ortega]], durant el Campeonat d'Espanya. En març va alcançar la final d'eixa distància en el Campeonat d'Europa, pero no va poder acabar la carrera en sofrir una dura caiguda. Una volta recuperat, en estiu va participar en el Campeonat del Món, a on va estar a punt d'aplegar a la final. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[2024]] va conseguir la quarta posició en els 60 m. tanques del Campeonat Mundial en Pista Coberta. En el Campeonat d'Europa va conseguir la seua primera medalla absoluta en un gran campeonat, l'argent en els 110 m. tanques. Poc despuix va acabar en quarta posició en els Jocs Olímpics, a on fon l'únic atleta europeu que va conseguir classificar-se per a la final dels 110 m. tanques. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| + | |||
* [https://worldathletics.org/athletes/-/14711683 Enrique Llopis. Worldathletics] | * [https://worldathletics.org/athletes/-/14711683 Enrique Llopis. Worldathletics] | ||
Revisió de 10:34 18 ago 2024
| Enrique Llopis Doménech | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Atleta. | ||
| Naiximent: | 15 d'octubre de 2000 | ||
| Lloc de naiximent: | Bellreguart, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Enrique Llopis Doménech, conegut com Enrique Llopis o Quique Llopis (Bellreguart, 15 d'octubre de 2000) és un deportiste i atleta valencià, especialisat en carreres de tanques. Guanyà una medalla d'argent en la prova de 110 m. tanques del Campeonat d'Europa de 2024. Quedà quart classificat en la final de 110 m. tanques (8.8.2024) en els Jocs Olímpics de París 2024, darrere de 2 atletes dels Estats Units i un jamaicà, en un temps de 13'20.
Biografia
Quique Llopis, començà, als sèt anys, a jugar al fútbol. Despuix de practicar-ho durant varis anys, en una escola d'estiu, el seu entrenador, al vore que tenia aptituts, el va animar a competir en atletisme. Va retornar durant un temps al fútbol, pero finalment ho va deixar cansat de vore pares insultant des de la grada, i atres faltes de respecte. En seguida, es va dedicar a les tanques, com el seu amic Luis Salort.
En l'any 2019 va debutar com a internacional absolut en el Campeonat d'Europa en pista coberta, conseguint passar a les semifinals dels 60 m. tanques. En 2021 va conseguir la seua primera medalla en un campeonat internacional, el bronze en els 110 m. tanques del Campeonat d'Europa Sub-23. En 2022 va alcançar la seua primera final internacional absoluta en el Campeonat d'Europa. Acabà el sèptim despuix d'entropeçar en un rival.
El 19 de febrer de 2023 va igualar el récort d'Espanya de 60 m. tanques en pista coberta, en poder d'Orlando Ortega, durant el Campeonat d'Espanya. En març va alcançar la final d'eixa distància en el Campeonat d'Europa, pero no va poder acabar la carrera en sofrir una dura caiguda. Una volta recuperat, en estiu va participar en el Campeonat del Món, a on va estar a punt d'aplegar a la final.
En l'any 2024 va conseguir la quarta posició en els 60 m. tanques del Campeonat Mundial en Pista Coberta. En el Campeonat d'Europa va conseguir la seua primera medalla absoluta en un gran campeonat, l'argent en els 110 m. tanques. Poc despuix va acabar en quarta posició en els Jocs Olímpics, a on fon l'únic atleta europeu que va conseguir classificar-se per a la final dels 110 m. tanques.