Diferència entre les revisions de "Joan Romero i Moya"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Joan Romero i Moya | | nom = Joan Romero i Moya | ||
| − | | image = | + | | image = [[Archiu:Joanromero.jpg|250px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 62: | Llínea 62: | ||
{{Cita|Cientificament parlant, la llengua valenciana es una llengua autoctona que te les seues arraïls en terres valencianes. La seua formacio historica s´explica per mig del parlar romanic vernacul de la Valencia musulmana, viu i actiu en el moment de la reconquista del sigle XIII. La llengua romanç dels mossaraps i els musulmans de Valencia no era una llengua fossil sino una llengua evolutiva i modernisant, d´estructura fonetica identica a la llengua valenciana posterior a la reconquista. Aço es lo que mostren i demostren les mes de trenta lleis de fonética historica que descriu Leopoldo Peñarroja a través d´un exhaustiu material extret de fonts arabigues i llatines dels sigles X-XIII en la seua obra magna “El mozárabe de Valencia”. Este romanç es parlava en una area territorial que concorda, en sorprenent exactitut, en lo que Jaume I va designar com a Regnum Valentiae a on molt pronte sorgiria una consciencia valenciana no dialectal, lliteraria i sociologica.|'Idioma valencià front al pancatalanisme', per Joan Romero. Artícul publicat en la revista 'El Palleter', de 12.3.2008.}} | {{Cita|Cientificament parlant, la llengua valenciana es una llengua autoctona que te les seues arraïls en terres valencianes. La seua formacio historica s´explica per mig del parlar romanic vernacul de la Valencia musulmana, viu i actiu en el moment de la reconquista del sigle XIII. La llengua romanç dels mossaraps i els musulmans de Valencia no era una llengua fossil sino una llengua evolutiva i modernisant, d´estructura fonetica identica a la llengua valenciana posterior a la reconquista. Aço es lo que mostren i demostren les mes de trenta lleis de fonética historica que descriu Leopoldo Peñarroja a través d´un exhaustiu material extret de fonts arabigues i llatines dels sigles X-XIII en la seua obra magna “El mozárabe de Valencia”. Este romanç es parlava en una area territorial que concorda, en sorprenent exactitut, en lo que Jaume I va designar com a Regnum Valentiae a on molt pronte sorgiria una consciencia valenciana no dialectal, lliteraria i sociologica.|'Idioma valencià front al pancatalanisme', per Joan Romero. Artícul publicat en la revista 'El Palleter', de 12.3.2008.}} | ||
| + | == Cites poètiques == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Si el que fulleja l'història | ||
| + | |||
| + | ya sap a poquet que llig | ||
| + | |||
| + | que allí s'inventa i afig | ||
| + | |||
| + | lo que vol cada escrivà, | ||
| + | |||
| + | ¿que direm si la falòria | ||
| + | |||
| + | la programen uns senyors | ||
| + | |||
| + | que són els depredadors | ||
| + | |||
| + | de l'esperit valencià? | ||
| + | |||
| + | |||
| + | I encara és més terrorífic | ||
| + | |||
| + | la salvage falsetat | ||
| + | |||
| + | de nostra Universitat | ||
| + | |||
| + | obligant a dir que el brau | ||
| + | |||
| + | és del bou el nom científic, | ||
| + | |||
| + | quan tot el poble sap be | ||
| + | |||
| + | que és bou i que a més el té | ||
| + | |||
| + | en el carrer de la Nau. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | De tots és sabut que els llibres | ||
| + | |||
| + | d'història son paridors | ||
| + | |||
| + | dels triumfants, i els escritors | ||
| + | |||
| + | els borreguets del poder | ||
| + | |||
| + | ya que, segons els calibres | ||
| + | |||
| + | de les boles que han escrit, | ||
| + | |||
| + | tenen cadires i llit, | ||
| + | |||
| + | premis, títuls i diners....|'Pere Delmonte i els llibrets de Falla' per Joan Romero. Poema citat en el llibre ''Tres referents valencians. Joan Costa. Pere Delmonte. Josep Melià''. VV.AA. Editat per l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA). Valéncia, 2007}} | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 18:02 17 ago 2024
| Joan Romero i Moya | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Agent comercial i escritor. | ||
| Naiximent: | 1 de juny de 1943 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Joan Romero i Moya (Valéncia, 1 de juny de 1943) és un agent comercial colegiat i un escritor valencià en llengua valenciana.
Biografia[editar | editar còdic]
És sense cap dubte l'escritor que més ha contribuït des de l'any 1987 a la recuperació cultural del llibret de Falla, colaborant en treballs monogràfics d'investigació i relats històrics. Treballs d´investigació i d'aportació històrica sempre relacionats en el Regne de Valéncia omplin el seu espai; té escrits relats curts de ciència ficció, historicistes, d'ensaig, d'humor i costumistes, inclús relacionats en la publicitat; per als chiquets ha escrit contes, historietes i guions per a publicacions infantils. Ha colaborat en les comissions falleres: Francesc Climent-Uruguai-Marqués de Bellet (1988-2010) i la Falla "El Charco" de Catarroja (2012 fins a hui).
Compromés en la recuperació dels llibrets de falla en l'àmbit de la ciutat de Valéncia, s'ha encarregat entre 1987 i 2008 de la confecció del Llibret de Falla de la comissió Francesc Climent-Uruguai-Marqués de Bellet, de la qual fon el seu fundador.
En l'any 2014 rep el títul de Professor dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes per Lo Rat Penat.
Joan Romero és membre de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).
Obra[editar | editar còdic]
Els llibrets escrits per Joan Romero tracten de donar a conéixer passages poc coneguts de l'història valenciana, des del primer dedicat "A les Glòries valencianes" (1987). Despuix d’ell ha escrit: "L’Albufera de Valéncia" (1988), “Gregori Mayans” (1999), "El Corpus de Valéncia" (1989), "El Pare Jofre" (1990), "El Monasteri d'El Puig" (1991), "Lluís de Santàngel" (1992), "75 Aniversari de la Fira Mostrari Internacional de Valéncia" (1993), “Constantí Llombart” (1994), "Morella i el seu Sexeni" (1995), "La Primitiva i l'Unió Musical" (1996), "Manises i la seua ceràmica" (1997), "Elig en el seu Bimilenari" (1998), "Alboraya-L'horta" (2000), "Ginés, Comes i Cavanilles" (2001), "El Síndic d'Agravis o de Greuges" (2002), “La Llengua Valenciana" (2003), "El Ferrocarril valencià" (2004), “Pere Delmonte i Hurtado” (2005), “Agres” (2006); “Vallada" (2007), "Capdet-La vila real" (2008). En l'any 2007 feu també el llibret del 25 Aniversari de la falla.
S’ha dedicat també al llibret infantil, creant diferents personages que són els protagonistes que un any darrere de l’atre s'encarreguen de narrar en els contes un passage o la vida d'un personage de l'història valenciana, destacant els contes: "El rapte", "La màquina del temps", "La fira del Joguet", "Germanor", "Incendi en la devesa" o el relat ilustrat titulat "Francesc de Vinatea" (guions de Joan Romero i dibuixos d'Enric Cerdán), del qual l'Ajuntament de Valéncia edità deumil eixemplars per a ser repartits en les escoles del Cap i Casal.
Uns atres títuls de llibrets infantils de Joan Romero són: "Kolo i Kolita" (1987), “La caça de la pantera" (1988), “750 Aniversari de Jaume I" (1989), "500 Aniversari d'Alacant (títul de ciutat)” (1990), "9 d'Octubre" (1991), "Lluís de Santàngel" (1992), "Fira del Joguet" (1993), "Francesc de Vinatea" (1994), "El Drac del Patriarca" (1995), "Francesc Climent" (1996), "Zoo de Valéncia" (1997), "Ausias March" (1998), "Regino Mas" (1999), "Alboraya i l'horta" (2000), "¿Qué saps?" (2006) i "¡Uruguai, che que guay!" (2007).
Ademés, ha colaborat de forma continuada en la revista fallera Lletrafaller, editada per L'Oronella.
Premis i guardons[editar | editar còdic]
Joan Romero ha conseguit el premi "al llibret millor editat" de Lo Rat Penat, des de 1988 fins a 1993.
Des de que Lo Rat Penat incorporà per primera vegada en 1991 el premi extraordinari "al millor llibret en el seu conjunt", que més avant se denominaria "Premi Extraordinari Lo Rat Penat-Constantí Llombart", Joan Romero l’ha guanyat ininterrompudament des de llavors fins a 2008, llevat de l’edició de 2001 en que quedà desert.
En l'any 1996, Lo Rat Penat li concedí la "Medalla del Centenari de Lo Rat Penat" per la seua producció en el món del llibret i aportació a la recuperació de les publicacions falleres.
En l'any 2003, al complir-se el centenar d’anys de l’instauració del concurs de llibrets per Lo Rat Penat, el seu llibret dedicat a la llengua valenciana guanyà el "Premi Extraordinari del Centenari del Llibret". En l'any 2004, fon guardonat en la "Medalla del primer Centenari del Concurs de Llibrets", concedit per Lo Rat Penat. Ha rebut este mateix guardó per segona vegada en 2008, segons consta en l’Acta corresponent "en reconeiximent a la patriòtica llabor realisada durant vintidós anys dirigint el llibret de la falla Francesc Climent-Uruguai, fomentant la llengua, cultura i tradicions valencianes i conseguint els màxims guardons i fent passar este llibret a l'història de la festa de les falles i de la lliteratura en llengua valenciana".
També ha guanyat diverses voltes els premis al llibret instituïts per la Generalitat Valenciana: tres vegades el primer premi, una vegada el segon, tres vegades el tercer i unes atres tres vegades el quart.
En l'any 2005, obtingué el segon premi en el concurs de microrrelats organisats per l'Associació Cultural El Piló de Burjassot, concurs en el qual conseguí el primer premi en l’edició de 2007.
També en 2008 ha rebut la Distinció de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) “per la seua aportació com a escritor a la llengua i lliteratura valencianes", i en 2010 el premi "Germanor" al millor microrrelat.
En l'any 2011 coordina el llibre de Lo Rat Penat Corona poètica a la Mare de Deu dels Desamparats-Cent anys del trasllat (1911-2011), desenrollant a més el treball d'investigació.
En 2014 Joan Romero escriu el llibre Orígens històrics del Sant Càliç de Valéncia i obté el Premi Extraordinari en els CXXXI Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia. No s'ha publicat encara.
La revista El Mòle li concedí el premi al millor artícul periodístic d'investigació en els anys: 2014, 2015 i 2017. El segon premi, patrocinat per l'Associació Bernat i Baldoví, en els anys: 2016, 2018 i 2022.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
En l'any 2016 rep la Creu de Sant Jordi de la Confraria de Sant Jordi del Centenar de la Ploma, en la categoria Pro Meritis.
Cites[editar | editar còdic]
Cites poètiques[editar | editar còdic]
ya sap a poquet que llig
que allí s'inventa i afig
lo que vol cada escrivà,
¿que direm si la falòria
la programen uns senyors
que són els depredadors
de l'esperit valencià?
I encara és més terrorífic
la salvage falsetat
de nostra Universitat
obligant a dir que el brau
és del bou el nom científic,
quan tot el poble sap be
que és bou i que a més el té
en el carrer de la Nau.
De tots és sabut que els llibres
d'història son paridors
dels triumfants, i els escritors
els borreguets del poder
ya que, segons els calibres
de les boles que han escrit,
tenen cadires i llit,
premis, títuls i diners....