Diferència entre les revisions de "Economia"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{100}} {{Portal|Economia}} L''''economia''' (del grec οίκος [oikos], 'casa', i νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la lla...».) |
|||
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Image:Banco Hispano Americano (Madrid) 03.jpg|thumb|250px|Alegoria de l'economia, de [[José Alcoverro]] (1902-1905), en Madrit]] | |
| − | + | L''''economia''' (del [[grec]] οίκος [oikos], 'casa', i νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar")<ref name="etymology"> Harper, Douglas (2001). [http://www.etymonline.com/index.php?term=economy "Economia"]. ''Online Etymology Dictionary''. [Data de consulta: 27 d'octubre, 2007]</ref> és la ciència social que estudia els [[procés de producció|processos de producció]], la [[distribució]], el [[comerç]] i el [[consum]] de [[be (economia)|bens]] i [[servici]]s en el context de l'assignació competitiva de recursos. | |
| − | L''''economia''' (del [[ | ||
| − | Una definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella | + | Una definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella proposta per [[Lionel Robbins]], en el seu "Ensaig sobre la Naturalea i el Significat de la Ciència Econòmica" de l'any [[1932]]: "''[economia és la] ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mijos escassos que tenen usos alternatius.''"<ref>Robbins, Lionel (1945). [http://www.mises.org/books/robbinsessay2.pdf ''An Essay on the Nature and Significance of Economic Science'']. Londres, Regne Unit.</ref> Atres, aixina i tot, han propost una definició més ampla de l'economia, atesa la seua aplicació en diversos camps que no són considerats tradicionalment com àrees econòmiques; per eixemple, [[David Friedman]], va definir l'economia com la ''manera d'entendre el comportament que comença en la suposició que les persones tenen objectius i que tendixen a triar la manera correcta per conseguir-los''.<ref name=friedman>Friedman, David D (1990). ''Price Theory. An Intermediate Text.'' South-Western Publishing Co. [[Cincinnati]], [[Ohio]], [[Estats Units]].</ref> La manera correcta d'assolar estos objectius és la "racionalitat".<ref name=friedman/> Aixina puix, l'economia estudia la manera racional de conseguir algun objectiu en particular, normalment en recursos escassos. |
| + | == Història == | ||
| + | L'història de l'economia és el registre de les activitats econòmiques a lo llarc de l'història i prehistòria humanes en tot lo món. | ||
| + | |||
| + | == Factors productius == | ||
| + | === Terra === | ||
| + | '''Terra''', en [[economia]], és el concepte que comprén a tots els [[recursos naturals]] el suministrament dels quals està inherentement fixat (és dir, no canvia responent a les variacions de les seues [[preu]]s en el [[mercat]]). | ||
| + | |||
| + | En eixe conjunt s'inclouen les '''terres''' pròpiament dites, definides per la seua [[localisació geogràfica]] en la [[superfície terrestre]] (concepte que exclou les millores degudes a les [[Obra pública|infraestructures]] i el [[capital natural]], que pot ser degradat per les accions humanes -factors [[biogeogràfic]]s, com el [[sol]], el [[clima]], la [[hidrologia]], etc.-), els [[depòsits minerals]] del [[subsol]], e inclús les localisacions en [[òrbita geoestacionària]] i una part del [[espectre electromagnètic]]. | ||
| + | |||
| + | En [[economia clàssica]] es considera la terra com un dels tres [[factors de producció]], sent els atres el [[capital (economia)|capital]] i el [[treball (economia)|treball]]; la remuneració derivada de la [[propietat]] o el [[Possessió|control]] de la terra (o dels [[recursos naturals]] en ella inclosos) se sol denominar [[Benefici econòmic|renda]] o [[renda de la terra]]. | ||
| + | |||
| + | La terra, particularment els jaciments miners i els [[camp (agricultura)|camps]] o localisacions geogràfiques d'especial valor per al seu us [[agricultura|agrícola]] ([[terres de cultiu]]), [[ganader]] o [[forestal]] (el [[sector primari]] que identifica principalment al [[païsage rural]]); ha segut històricament la causa de tot tipo de [[conflictes socials]], [[conflicte polític|polítics]] i [[conflicte bèlic|bèlics]]. | ||
| + | |||
| + | === Treball === | ||
| + | El '''treball''' o '''llabor''' és l'activitat que les persones realisen ya siga com deure o activitat depenent de la professió, [[necessitats humanes fonamentals|necessitats]] i [[desige|desijos]] d'una comunitat més àmplia. Alternativament, el treball pot vore's com l'activitat humana que contribuïx (junt en uns atres [[factors de producció]]) cap als [[ben econòmic|bens]] i [[sector servicis|servicis]] dins d'una [[economia]]. | ||
| + | |||
| + | A lo llarc de l'història i coexistint entre elles hi ha hagut moltes formes d'organisació del treball i de la producció com, per eixemple, el [[treball domèstic|treball de casa]] o des d'un establiment, des de la [[esclavitut]] al chicotet [[taller|taller artesà]], passant per la [[servitut]] i la [[aparcería]] . Pero des del [[sigle XIX]] i la [[Revolució industrial|revolució industrial]] i sense desaparéixer atres formes, el [[mà d'obra assalariada|treball assalariat]] és la forma dominant. Actualment encara coexistixen el [[treball assalariat]], el [[treball autònom]] (professions lliberals, comerciants i uns atres), el [[treball irregular|treball informal o irregular]] (el qual seguix sent salari pero sense control del [[fisc]]), la [[servitut]] , aixina com un nivell de [[desocupació]] (persones que busquen i no conseguixen [[ocupació]]). | ||
| + | |||
| + | El [[salari]] és el valor del treball del pago en el [[mercat de treball]], determinat en un [[contracte]] de treball que pot realisar-se en forma individual ([[contracte individual de treball]]) o colectiva ([[contracte colectiu de treball]]). | ||
| + | |||
| + | === Capital === | ||
| + | En [[economia]], s'entén per capital un component material de la producció, bàsicament constituït per [[maquinària]], utillage o instalacions, que, en combinació en atres factors, com el [[Treball (economia)|treball]], [[Matèria primera|matèries primeres]] i els [[Ben intermig|bens intermijos]], permet crear [[Be de consum|bens de consum]]. Segons [[Michael Parkin]], el capital són les ferramentes, els instruments, la maquinària, els edificis i demés construccions que s'utilisen per a produir bens i servicis. | ||
| + | |||
| + | En sentit contable, es concreta en els bens i drets (elements patrimonials de l'actiu) menys els deutes i obligacions (passiu), de tot lo que és titular el capitaliste;Aixina es diu que es capitalisa o s'amplia capital quan aumenta el seu actiu o disminuïx el seu passiu o s'incorporen noves aportacions de socis o es reduïx l'endeutament en tercers. Quan el passiu és superior a l'actiu es resol que l'unitat econòmica està en situació de capital negatiu (''negative equity'', en anglés). | ||
| + | |||
| + | El capital deu distinguir-se analíticament de l'empresa en sí i de la gerència, encara que en molts casos els papers socials de [[Capitalisme|capitaliste]] o [[empresari]] i [[gerent]] es puguen donar simultàneament en una mateixa persona, com sol succeir en les unitats productives més menudes. | ||
| + | |||
| + | Igualment deu diferenciar-se el [[interés]] que obté el prestamiste de la [[Benefici econòmic|guany]] que s'obté per una exitosa activitat empresarial en el mercat, aixina com del [[salari]] que es rep pel [[treball]]. | ||
| + | |||
| + | === Organisació === | ||
| + | Les '''organisacions''' són [[Organigrama|estructures administratives]] i [[Fluix de treball|sistemes administratius]] creades per a conseguir metes o objectius en el respal de les pròpies [[persona]]s, o en respal del talent humà o d'atres característiques similars. Són entitats socials que permeten l'associació de persones que interactuen entre sí per a contribuir per mig de les seues experiències i relacions al guany d'objectius i metes determinades. | ||
| + | |||
| + | Les organisacions són l'objecte d'estudi de la ciència de la [[Administració]], a la seua volta d'atres disciplines tals com la [[Comunicació]], la [[Sociologia]], la [[Economia]] i la [[Psicologia]]. | ||
| + | |||
| + | Grup de persones i mijos organisats en un fi determinat. Tota organisació conta en components bàsics o essencials, entre els que es troben: | ||
| + | |||
| + | * Un grup de persones que interactuen entre sí. | ||
| + | * Un conjunt de tasques o activitats que es realisen de forma coordinada en la finalitat d'alcançar algun objectiu. | ||
| + | * Objectius i metes. | ||
| + | * Recursos o materials. | ||
| + | * Normes o convencions que definixen la relació de les persones i el seu rol en l'organisació. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 11: | Llínea 51: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Economics}} | {{Commonscat|Economics}} | ||
| − | + | ||
| − | + | {{Ciències socials}} | |
| + | |||
| + | [[Categoria:Economia]] | ||
Revisió de 07:36 12 ago 2024
_03.jpg)
L'economia (del grec οίκος [oikos], 'casa', i νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar")[1] és la ciència social que estudia els processos de producció, la distribució, el comerç i el consum de bens i servicis en el context de l'assignació competitiva de recursos.
Una definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella proposta per Lionel Robbins, en el seu "Ensaig sobre la Naturalea i el Significat de la Ciència Econòmica" de l'any 1932: "[economia és la] ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mijos escassos que tenen usos alternatius."[2] Atres, aixina i tot, han propost una definició més ampla de l'economia, atesa la seua aplicació en diversos camps que no són considerats tradicionalment com àrees econòmiques; per eixemple, David Friedman, va definir l'economia com la manera d'entendre el comportament que comença en la suposició que les persones tenen objectius i que tendixen a triar la manera correcta per conseguir-los.[3] La manera correcta d'assolar estos objectius és la "racionalitat".[3] Aixina puix, l'economia estudia la manera racional de conseguir algun objectiu en particular, normalment en recursos escassos.
Història
L'història de l'economia és el registre de les activitats econòmiques a lo llarc de l'història i prehistòria humanes en tot lo món.
Factors productius
Terra
Terra, en economia, és el concepte que comprén a tots els recursos naturals el suministrament dels quals està inherentement fixat (és dir, no canvia responent a les variacions de les seues preus en el mercat).
En eixe conjunt s'inclouen les terres pròpiament dites, definides per la seua localisació geogràfica en la superfície terrestre (concepte que exclou les millores degudes a les infraestructures i el capital natural, que pot ser degradat per les accions humanes -factors biogeogràfics, com el sol, el clima, la hidrologia, etc.-), els depòsits minerals del subsol, e inclús les localisacions en òrbita geoestacionària i una part del espectre electromagnètic.
En economia clàssica es considera la terra com un dels tres factors de producció, sent els atres el capital i el treball; la remuneració derivada de la propietat o el control de la terra (o dels recursos naturals en ella inclosos) se sol denominar renda o renda de la terra.
La terra, particularment els jaciments miners i els camps o localisacions geogràfiques d'especial valor per al seu us agrícola (terres de cultiu), ganader o forestal (el sector primari que identifica principalment al païsage rural); ha segut històricament la causa de tot tipo de conflictes socials, polítics i bèlics.
Treball
El treball o llabor és l'activitat que les persones realisen ya siga com deure o activitat depenent de la professió, necessitats i desijos d'una comunitat més àmplia. Alternativament, el treball pot vore's com l'activitat humana que contribuïx (junt en uns atres factors de producció) cap als bens i servicis dins d'una economia.
A lo llarc de l'història i coexistint entre elles hi ha hagut moltes formes d'organisació del treball i de la producció com, per eixemple, el treball de casa o des d'un establiment, des de la esclavitut al chicotet taller artesà, passant per la servitut i la aparcería . Pero des del sigle XIX i la revolució industrial i sense desaparéixer atres formes, el treball assalariat és la forma dominant. Actualment encara coexistixen el treball assalariat, el treball autònom (professions lliberals, comerciants i uns atres), el treball informal o irregular (el qual seguix sent salari pero sense control del fisc), la servitut , aixina com un nivell de desocupació (persones que busquen i no conseguixen ocupació).
El salari és el valor del treball del pago en el mercat de treball, determinat en un contracte de treball que pot realisar-se en forma individual (contracte individual de treball) o colectiva (contracte colectiu de treball).
Capital
En economia, s'entén per capital un component material de la producció, bàsicament constituït per maquinària, utillage o instalacions, que, en combinació en atres factors, com el treball, matèries primeres i els bens intermijos, permet crear bens de consum. Segons Michael Parkin, el capital són les ferramentes, els instruments, la maquinària, els edificis i demés construccions que s'utilisen per a produir bens i servicis.
En sentit contable, es concreta en els bens i drets (elements patrimonials de l'actiu) menys els deutes i obligacions (passiu), de tot lo que és titular el capitaliste;Aixina es diu que es capitalisa o s'amplia capital quan aumenta el seu actiu o disminuïx el seu passiu o s'incorporen noves aportacions de socis o es reduïx l'endeutament en tercers. Quan el passiu és superior a l'actiu es resol que l'unitat econòmica està en situació de capital negatiu (negative equity, en anglés).
El capital deu distinguir-se analíticament de l'empresa en sí i de la gerència, encara que en molts casos els papers socials de capitaliste o empresari i gerent es puguen donar simultàneament en una mateixa persona, com sol succeir en les unitats productives més menudes.
Igualment deu diferenciar-se el interés que obté el prestamiste de la guany que s'obté per una exitosa activitat empresarial en el mercat, aixina com del salari que es rep pel treball.
Organisació
Les organisacions són estructures administratives i sistemes administratius creades per a conseguir metes o objectius en el respal de les pròpies personas, o en respal del talent humà o d'atres característiques similars. Són entitats socials que permeten l'associació de persones que interactuen entre sí per a contribuir per mig de les seues experiències i relacions al guany d'objectius i metes determinades.
Les organisacions són l'objecte d'estudi de la ciència de la Administració, a la seua volta d'atres disciplines tals com la Comunicació, la Sociologia, la Economia i la Psicologia.
Grup de persones i mijos organisats en un fi determinat. Tota organisació conta en components bàsics o essencials, entre els que es troben:
- Un grup de persones que interactuen entre sí.
- Un conjunt de tasques o activitats que es realisen de forma coordinada en la finalitat d'alcançar algun objectiu.
- Objectius i metes.
- Recursos o materials.
- Normes o convencions que definixen la relació de les persones i el seu rol en l'organisació.
Referències
- ↑ Harper, Douglas (2001). "Economia". Online Etymology Dictionary. [Data de consulta: 27 d'octubre, 2007]
- ↑ Robbins, Lionel (1945). An Essay on the Nature and Significance of Economic Science. Londres, Regne Unit.
- ↑ 3,0 3,1 Friedman, David D (1990). Price Theory. An Intermediate Text. South-Western Publishing Co. Cincinnati, Ohio, Estats Units.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Economia.
| |||||