Diferència entre les revisions de "Manuel García-Castellón"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Manuel García-Castellón y García-Lomas''' (Valladolit, 16 d'octubre de 1952) és un juge espanyol de l'Audiència Nacional. És conegut pe…») |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Manuel García-Castellón y García-Lomas''' ([[Valladolit]], [[16 d'octubre]] de [[1952]]) és un juge espanyol de l'[[Audiència Nacional]]. És conegut per la seua destacada carrera com a titular del Jujat Central d'Instrucció número 6 (1995-2000 i 2017-present). És responsable de les investigacions de casos rellevants i mediàtics, com Banesto, Púnica, Lezo, Tàndem (sobre Villarejo), Kitchen, BBVA, Dina o Tsunami Democràtic. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Manuel García-Castellón y García-Lomas | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Juge. | ||
| + | | data_naix = [[16 d'octubre]] de [[1952]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valladolit]], [[Castella i Lleó]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
| + | '''Manuel García-Castellón y García-Lomas''', conegut per '''Juge García-Castellón''' ([[Valladolit]], [[16 d'octubre]] de [[1952]]) és un juge espanyol de l'[[Audiència Nacional]]. És conegut per la seua destacada carrera com a titular del Jujat Central d'Instrucció número 6 (1995-2000 i 2017-present). És responsable de les investigacions de casos rellevants i mediàtics, com Banesto, Púnica, Lezo, Tàndem (sobre Villarejo), Kitchen, BBVA, Dina o Tsunami Democràtic. | ||
| + | |||
| + | == Biografia == | ||
| + | |||
| + | Manuel García-Castellón naixqué en Valladolit el 16 d'octubre de l'any 1952. Fill d'un funcionari del Ministeri d'Agricultura, destinat a la Delegació Provincial en Valladolit. | ||
| + | |||
| + | Es llicencià en Dret en l'[[Universitat de Salamanca]]. Obtingué un màster en Comunitats Europees i un màster en Drets Humans. Especialiste en Dret Administratiu, va ingressar en la carrera judicial en [[1977]]. En l'any [[1982]] aprovà les oposicions. Segons el BOE, dels 45 opositors que varen conformar la seua promoció, García-Castellón se situa en el lloc 37, ocupant el tram final. Començà la seua carrera en l'[[Audiència Nacional]] com a substitut del juge [[Baltasar Garzón]] en [[1993]]. García-Castellón és reconegut per ser un magistrat que pertany a l'Associació Professional de la Magistratura, de la que va aplegar a ser tesorer. Aixina mateix, és fundador del Grup Iberoamericà de Juges. | ||
| + | |||
| + | == Trayectòria professional == | ||
| + | |||
| + | === Primers destins === | ||
| + | |||
| + | En els seus primers anys, García-Castellón va eixercir com a juge de districte en la viscaïna [[Marquina-Jeméin]] i en la burgalesa [[Castrojeriz]]. Posteriorment fon juge de primera instància i instrucció en [[Puebla de Sanabria]] ([[Zamora]]) i [[Medina del Campo]] ([[Valladolit]]). Una volta que va ascendir a magistrat, d'ahí va passar per uns mesos al Jujat d'instrucció número 1 de [[Balears]] i posteriorment al Jujat d'instrucció número 2 de [[Valladolit]]. D'este últim lloc, destaquen les seues accions contra Ginemédica, una de les primeres clíniques que practicaven aborts en esta ciutat, aixina com el cas del "Violador de l'ascensor". | ||
| + | |||
| + | === Audiència Nacional === | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1993]] ocupa el lloc de juge central d'instrucció número 5 de l'[[Audiència Nacional|Audiència Nacional espanyola]] i fon juge de Delictes Monetaris de l'Audiència Nacional. En [[1995]] pren possessió del jujat central d'instrucció número 6. En estos anys, es va encarregar de sumaris que varen adquirir rellevància mediàtica. Entre uns atres, es troben el cas Banesto, pel que es va processar al banquer [[Mario Conde]]; el cas Atlètic, que va dilucidar els delictes de [[Jesús Gil]], [[Enrique Cerezo]] i [[Miguel Ángel Gil Marín]]; i les investigacions relacionades en l'assessinat de [[Miguel Ángel Blanco]] i l'atentat comés contra [[José María Aznar]]. | ||
| + | |||
| + | Atres casos varen tindre implicacions internacionals, com l'instrucció de les desaparicions d'espanyols durant la dictadura militar chilena, en la que va desestimar que declarara [[Adolfo Scilingo]], militar condenat per delictes de lesa humanitat durant la dictadura cívic-militar argentina. Aixina mateix, García-Castellón es va inhibir d'instruir el cas contra el dictador [[Augusto Pinochet]] per delictes de genocidi i terrorisme d'Estat. També va liderar casos contra el narcotràfic internacional, com l'operació Pelícano, iniciada per Baltasar Garzón quan era titular del jujat número 5, en ramificacions en [[Espanya]], [[França]], [[Gibraltar]], [[Holanda]], [[Itàlia]] i [[Marroc]]. | ||
| + | |||
| + | === Juge d'enllaç en l'estranger === | ||
| + | |||
| + | En l'any [[2000]] va començar una etapa de casi 17 anys com a juge d'enllaç, primer en [[França]] i despuix en Itàlia. A petició dels llavors ministres del Govern de José María Aznar, [[Ángel Acebes]] (Justícia) i [[Josep Piqué]] (Exteriors), el seu primer destí fon [[París]], a on va treballar per la cooperació bilateral en la lluita contra el terrorisme. En [[2012]], fon substituït pel magistrat [[Juan Pablo González]]. Llavors, a proposta del ministre de Justícia [[Alberto Ruiz Gallardón]], el govern de [[Mariano Rajoy]] aprova el seu traspàs a [[Roma]] com a magistrat d'enllaç en [[Itàlia]]. Durant la seua funció en l'estranger, va mantindre contacte i comunicació constant en els companyers que va deixar en l'Audiència Nacional. | ||
| + | |||
| + | === Tornada a l'Audiència Nacional === | ||
| + | |||
| + | En la primavera de l'any [[2017]], als 64 anys, solicita retornar a l'Audiència Nacional d'Espanya despuix de la marcha del magistrat [[Eloy Velasco]], que duya vàries investigacions relacionades en la per llavors presunta corrupció d'alguns dirigents del [[Partit Popular]]. De nou, els casos del juge García-Castellón varen adquirir rellevància mediàtica. Entre ells, es troben l'[[operació Kitchen]], el [[cas Lezo]], l'[[operació Púnica]], el [[cas Acuamed]], la macrocausa [[Tàndem]], el [[cas Dina]], el [[cas Carol]] i la causa contra [[Tsunami Democràtic]]. | ||
| + | |||
| + | == Premis i guardons == | ||
| + | |||
| + | El juge García-Castellón ha rebut les següents distincions i premis: | ||
| + | |||
| + | * Legió d'Honor del Govern de França (2006) | ||
| + | * Encomana d'Isabel la Catòlica | ||
| + | * Premi Punyetes d'Argent (Associació de Comunicadors i informadors Jurídics, ACIJUR) (2022) | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Garc%C3%ADa-Castell%C3%B3n Manuel García-Castellón en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Juristes]] | ||
| + | [[Categoria:Juristes d'Espanya]] | ||
Última revisió del 07:36 12 ago 2024
| Manuel García-Castellón y García-Lomas | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juge. | ||
| Naiximent: | 16 d'octubre de 1952 | ||
| Lloc de naiximent: | Valladolit, Castella i Lleó, Espanya | ||
Manuel García-Castellón y García-Lomas, conegut per Juge García-Castellón (Valladolit, 16 d'octubre de 1952) és un juge espanyol de l'Audiència Nacional. És conegut per la seua destacada carrera com a titular del Jujat Central d'Instrucció número 6 (1995-2000 i 2017-present). És responsable de les investigacions de casos rellevants i mediàtics, com Banesto, Púnica, Lezo, Tàndem (sobre Villarejo), Kitchen, BBVA, Dina o Tsunami Democràtic.
Biografia[editar | editar còdic]
Manuel García-Castellón naixqué en Valladolit el 16 d'octubre de l'any 1952. Fill d'un funcionari del Ministeri d'Agricultura, destinat a la Delegació Provincial en Valladolit.
Es llicencià en Dret en l'Universitat de Salamanca. Obtingué un màster en Comunitats Europees i un màster en Drets Humans. Especialiste en Dret Administratiu, va ingressar en la carrera judicial en 1977. En l'any 1982 aprovà les oposicions. Segons el BOE, dels 45 opositors que varen conformar la seua promoció, García-Castellón se situa en el lloc 37, ocupant el tram final. Començà la seua carrera en l'Audiència Nacional com a substitut del juge Baltasar Garzón en 1993. García-Castellón és reconegut per ser un magistrat que pertany a l'Associació Professional de la Magistratura, de la que va aplegar a ser tesorer. Aixina mateix, és fundador del Grup Iberoamericà de Juges.
Trayectòria professional[editar | editar còdic]
Primers destins[editar | editar còdic]
En els seus primers anys, García-Castellón va eixercir com a juge de districte en la viscaïna Marquina-Jeméin i en la burgalesa Castrojeriz. Posteriorment fon juge de primera instància i instrucció en Puebla de Sanabria (Zamora) i Medina del Campo (Valladolit). Una volta que va ascendir a magistrat, d'ahí va passar per uns mesos al Jujat d'instrucció número 1 de Balears i posteriorment al Jujat d'instrucció número 2 de Valladolit. D'este últim lloc, destaquen les seues accions contra Ginemédica, una de les primeres clíniques que practicaven aborts en esta ciutat, aixina com el cas del "Violador de l'ascensor".
Audiència Nacional[editar | editar còdic]
En l'any 1993 ocupa el lloc de juge central d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional espanyola i fon juge de Delictes Monetaris de l'Audiència Nacional. En 1995 pren possessió del jujat central d'instrucció número 6. En estos anys, es va encarregar de sumaris que varen adquirir rellevància mediàtica. Entre uns atres, es troben el cas Banesto, pel que es va processar al banquer Mario Conde; el cas Atlètic, que va dilucidar els delictes de Jesús Gil, Enrique Cerezo i Miguel Ángel Gil Marín; i les investigacions relacionades en l'assessinat de Miguel Ángel Blanco i l'atentat comés contra José María Aznar.
Atres casos varen tindre implicacions internacionals, com l'instrucció de les desaparicions d'espanyols durant la dictadura militar chilena, en la que va desestimar que declarara Adolfo Scilingo, militar condenat per delictes de lesa humanitat durant la dictadura cívic-militar argentina. Aixina mateix, García-Castellón es va inhibir d'instruir el cas contra el dictador Augusto Pinochet per delictes de genocidi i terrorisme d'Estat. També va liderar casos contra el narcotràfic internacional, com l'operació Pelícano, iniciada per Baltasar Garzón quan era titular del jujat número 5, en ramificacions en Espanya, França, Gibraltar, Holanda, Itàlia i Marroc.
Juge d'enllaç en l'estranger[editar | editar còdic]
En l'any 2000 va començar una etapa de casi 17 anys com a juge d'enllaç, primer en França i despuix en Itàlia. A petició dels llavors ministres del Govern de José María Aznar, Ángel Acebes (Justícia) i Josep Piqué (Exteriors), el seu primer destí fon París, a on va treballar per la cooperació bilateral en la lluita contra el terrorisme. En 2012, fon substituït pel magistrat Juan Pablo González. Llavors, a proposta del ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón, el govern de Mariano Rajoy aprova el seu traspàs a Roma com a magistrat d'enllaç en Itàlia. Durant la seua funció en l'estranger, va mantindre contacte i comunicació constant en els companyers que va deixar en l'Audiència Nacional.
Tornada a l'Audiència Nacional[editar | editar còdic]
En la primavera de l'any 2017, als 64 anys, solicita retornar a l'Audiència Nacional d'Espanya despuix de la marcha del magistrat Eloy Velasco, que duya vàries investigacions relacionades en la per llavors presunta corrupció d'alguns dirigents del Partit Popular. De nou, els casos del juge García-Castellón varen adquirir rellevància mediàtica. Entre ells, es troben l'operació Kitchen, el cas Lezo, l'operació Púnica, el cas Acuamed, la macrocausa Tàndem, el cas Dina, el cas Carol i la causa contra Tsunami Democràtic.
Premis i guardons[editar | editar còdic]
El juge García-Castellón ha rebut les següents distincions i premis:
- Legió d'Honor del Govern de França (2006)
- Encomana d'Isabel la Catòlica
- Premi Punyetes d'Argent (Associació de Comunicadors i informadors Jurídics, ACIJUR) (2022)