Diferència entre les revisions de "Idioma sicilià"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'llliteratura' a 'lliteratura') |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
}} | }} | ||
| − | El '''Sicilià''' és una llengua romanç parlada en l'illa de [[Sicília]], en el sur d'[[Itàlia]]. Alguns dels seus dialectes també es parlen en la península itàlica, principalment en el centre-sur de Calàbria i en Salent, en Apúlia meridional. Diferix del [[italià]] i descén del [[llatí]] vulgar, en influències del [[grec]], [[àrap]], [[francés]], [[provençal]] i [[espanyol]]. | + | El '''Sicilià''' és una [[llengua romanç]] parlada en l'illa de [[Sicília]], en el sur d'[[Itàlia]]. Alguns dels seus dialectes també es parlen en la península itàlica, principalment en el centre-sur de Calàbria i en Salent, en Apúlia meridional. Diferix del [[italià]] i descén del [[llatí]] vulgar, en influències del [[grec]], [[àrap]], [[francés]], [[provençal]] i [[espanyol]]. |
| − | Té una rica història i lliteratura i un extens vocabulari en més de 250.000 paraules, degut a la influència dels distints dominadors de | + | Té una rica història i lliteratura i un extens vocabulari en més de 250.000 paraules, degut a la influència dels distints dominadors de l'illa. El sicilià tingué una forta influència en la formació de la llengua maltesa, sobre tot fins finals del [[sigle XVIII]]. |
| − | Esta llengua, en el [[Llibre Rogi de UNESCO]], està classificada com a llengua que no corre ningun risc | + | Esta llengua, en el [[Llibre Rogi de UNESCO]], està classificada com a llengua que no corre ningun risc d'extinció. |
El us del sicilià com a llengua parlà en família o entre amics és molt comú en tota la regió; manco comú és el seu us en ocasions oficials i en la forma escrita. | El us del sicilià com a llengua parlà en família o entre amics és molt comú en tota la regió; manco comú és el seu us en ocasions oficials i en la forma escrita. | ||
| Llínea 94: | Llínea 94: | ||
:ca mancu haju sali di salera! | :ca mancu haju sali di salera! | ||
</blockquote> | </blockquote> | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Sicilian language}} | ||
| + | {{Llengües romàniques}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Sicília]] | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
[[Categoria:Llengües romàniques]] | [[Categoria:Llengües romàniques]] | ||
[[Categoria:Llengües]] | [[Categoria:Llengües]] | ||
Última revisió del 11:22 10 ago 2024
| Sicilià Sicilianu | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Itàlia |
| Regió: | Sicília, Calàbria i Apúlia |
| Parlants: | 4.800.000 parl. |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea Itàlica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | No és oficial en ningun puesto. |
| Regulat per: | No està regulat |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | scn |
| ISO/FDIS 639-3 | scn |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El Sicilià és una llengua romanç parlada en l'illa de Sicília, en el sur d'Itàlia. Alguns dels seus dialectes també es parlen en la península itàlica, principalment en el centre-sur de Calàbria i en Salent, en Apúlia meridional. Diferix del italià i descén del llatí vulgar, en influències del grec, àrap, francés, provençal i espanyol.
Té una rica història i lliteratura i un extens vocabulari en més de 250.000 paraules, degut a la influència dels distints dominadors de l'illa. El sicilià tingué una forta influència en la formació de la llengua maltesa, sobre tot fins finals del sigle XVIII.
Esta llengua, en el Llibre Rogi de UNESCO, està classificada com a llengua que no corre ningun risc d'extinció.
El us del sicilià com a llengua parlà en família o entre amics és molt comú en tota la regió; manco comú és el seu us en ocasions oficials i en la forma escrita.
Els majors escrits i poetes de la lliteratura en llengua siciliana són: Giovanni Meli, Nino Martoglio, Domenico Tempio, Alessio Di Giovani, Ignazio Buttitta i Andrea Cailleri.
Eixemples de llengua escrita[editar | editar còdic]
Lu Patri Nostru[editar | editar còdic]
- Patri nostru, chi siti 'n celu,
- Sia santificatu lu vostru nomu,
- Vinissi prestu lu vostru regnu,
- Sempri sia fatta la vostra Divina Vuluntati
- Comu 'n celu accussì 'n terra.
- Dàtinillu sta jurnata lu panuzzu cutiddianu
- E pirdunàtini li nostri piccati
- Accussì comu nui li rimittemu ê nostri nimici
- E nun ni lassati cascari ntâ tintazzioni,
- ma scanzàtini dû mali.
- Amen.
Astrattu di Antoniu Venezianu[editar | editar còdic]
Celia, Lib. 2[editar | editar còdic]
(~1600)
- Non è xhiamma ordinaria, no, la mia
- è xhiamma chi sul'iu tegnu e rizettu,
- xhiamma pura e celesti, ch'ardi 'n mia;
- per gran misteriu e cu stupendu effettu.
- Amuri, 'ntentu a fari idulatria,
- s'ha novamenti sazerdoti elettu;
- tu, sculpita 'ntra st'alma, sì la día;
- sacrifiziu lu cori, ara stu pettu.
Astrattu di Giovanni Meli[editar | editar còdic]
Don Chisciotti e Sanciu Panza (Cantu quintu)[editar | editar còdic]
(~1800)
- Stracanciatu di notti soli jiri;
- S'ammuccia ntra purtuni e cantuneri;
- cu vacabunni ci mustra piaciri;
- poi lu so sbiu sunnu li sumeri,
- li pruteggi e li pigghia a ben vuliri,
- li tratta pri parenti e amici veri;
- siccomu ancura è n'amicu viraci
- di li bizzari, capricciusi e audaci.
Astrattu di Ninu Martogliu[editar | editar còdic]
Briscula 'n Cumpagni[editar | editar còdic]
(~1900)
- —Càrricu, mancu? Cca cc'è 'n sei di spati!...
- —E chi schifiu è, di sta manera?
- Don Peppi Nnappa, d'accussì jucati?
- —Misseri e sceccu ccu tutta 'a tistera,
- comu vi l'haju a diri, a vastunati,
- ca mancu haju sali di salera!
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma sicilià.
| Llengües romàniques |
|---|
| Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
| Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |