Diferència entre les revisions de "Regionalisme balear"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Escut de Balears.svg|thumb|200px|Escut de la comunitat autònoma de les Illes Balears.]] | [[Archiu:Escut de Balears.svg|thumb|200px|Escut de la comunitat autònoma de les Illes Balears.]] | ||
| − | El '''regionalisme balear''' ([[Mallorca|mallorquí]], [[Menorca|menorquí]], [[Eivissa|eivissenc]] i [[Formentera|formenterenc]]), conegut també com ''balearisme'' o ''mallorquinisme'', té els seus fonaments en la realitat insular de l'archipèlec i en el curs històric de les illes, des de l'original [[cultura talayòtica]], passant per la província Baleàrica (segregada de la ''Cartaginense'') romana, la sobirania durant la dominació dels vàndals, l'àmplia autonomia dins de l'Imperi Bizantí, els taifes insulars i el [[Regne de Mallorca]] o de Mallorques, creat per [[Jaime I el Conquistador]], en monarques privatius durant els sigles XIII i XIV ([[Jaume I el Conquistador]], [[Jaume II de Mallorca]], [[Sancho I de Mallorca]], [[Jaume III de Mallorca]], [[Jaume IV de Mallorca]] i [[Isabel de Mallorca]] o de Mallorques) i vigent, en el marc de la [[Corona d'Aragó]] i de [[Espanya]], fins a 1718, data en la que va ser suprimit per l'entrada en vigor del [[Decrets de Nova Planta|Decrete de Nova Planta]] en les [[Illes Balears]], aixina com en els tumults de payessos contra ciutadans, la Germania, el minoritari pensament cantonal i autonòmic durant les primera i segona república, etc. fins a la singularitat sociològica, cultural, llingüística, lliterària, artística i econòmica actual. | + | El '''regionalisme balear''' ([[Mallorca|mallorquí]], [[Menorca|menorquí]], [[Eivissa|eivissenc]] i [[Formentera|formenterenc]]), conegut també com ''balearisme'' o ''mallorquinisme'', té els seus fonaments en la realitat insular de l'archipèlec i en el curs històric de les illes, des de l'original [[cultura talayòtica]], passant per la província Baleàrica (segregada de la ''Cartaginense'') romana, la sobirania durant la dominació dels vàndals, l'àmplia autonomia dins de l'Imperi Bizantí, els taifes insulars i el [[Regne de Mallorca]] o de Mallorques, creat per [[Jaime I el Conquistador]], en monarques privatius durant els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XIV|XIV]] ([[Jaume I el Conquistador]], [[Jaume II de Mallorca]], [[Sancho I de Mallorca]], [[Jaume III de Mallorca]], [[Jaume IV de Mallorca]] i [[Isabel de Mallorca]] o de Mallorques) i vigent, en el marc de la [[Corona d'Aragó]] i de [[Espanya]], fins a l'any [[1718]], data en la que va ser suprimit per l'entrada en vigor del [[Decrets de Nova Planta|Decrete de Nova Planta]] en les [[Illes Balears]], aixina com en els tumults de payessos contra ciutadans, la Germania, el minoritari pensament cantonal i autonòmic durant les primera i segona república, etc. fins a la singularitat sociològica, cultural, llingüística, lliterària, artística i econòmica actual. |
[[Categoria:Regionalisme en Espanya]] | [[Categoria:Regionalisme en Espanya]] | ||
[[Categoria:Política de les Illes Balears]] | [[Categoria:Política de les Illes Balears]] | ||
Última revisió del 15:53 9 ago 2024
El regionalisme balear (mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc), conegut també com balearisme o mallorquinisme, té els seus fonaments en la realitat insular de l'archipèlec i en el curs històric de les illes, des de l'original cultura talayòtica, passant per la província Baleàrica (segregada de la Cartaginense) romana, la sobirania durant la dominació dels vàndals, l'àmplia autonomia dins de l'Imperi Bizantí, els taifes insulars i el Regne de Mallorca o de Mallorques, creat per Jaime I el Conquistador, en monarques privatius durant els sigles XIII i XIV (Jaume I el Conquistador, Jaume II de Mallorca, Sancho I de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Jaume IV de Mallorca i Isabel de Mallorca o de Mallorques) i vigent, en el marc de la Corona d'Aragó i de Espanya, fins a l'any 1718, data en la que va ser suprimit per l'entrada en vigor del Decrete de Nova Planta en les Illes Balears, aixina com en els tumults de payessos contra ciutadans, la Germania, el minoritari pensament cantonal i autonòmic durant les primera i segona república, etc. fins a la singularitat sociològica, cultural, llingüística, lliterària, artística i econòmica actual.