Diferència entre les revisions de "Almagasén"
m (→Vejau també) |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Automatisches Kleinteilelager.jpg|thumb|245px|Almagasén de mercaderies.]] | [[Archiu:Automatisches Kleinteilelager.jpg|thumb|245px|Almagasén de mercaderies.]] | ||
| − | {{ | + | Un '''almagasén''',<ref>{{DGLV|Almagasén}}</ref> '''magasem'''<ref>{{DGLV|Magasem}}</ref> o, inusualment, '''magacén'''<ref>{{DGLV|Magacén}}</ref> és un lloc o espai físic per al [[almagasenage]] de [[Ben econòmic|bens]] dins de la [[cadena de suministrament]]. Els almagasens són una [[infraestructura]] imprescindible per a l'activitat de tot tipo d'[[agents econòmics]] ([[agricultor]]s, [[ganader]]s, [[miner]]s, [[industrials]], [[transportista|transportistes]], [[importador]]s, [[exportador]]s, [[comerciant]]s, [[Majoriste|intermediaris]], [[consumidors]] finals, etc.) Constituïxen una part habitual de les [[explotacions agràries]] i [[explotació ganadera|ganaderes]] (en molts casos formant part de la [[vivenda rural]] tradicional o de construccions peculiars), aixina com de [[fàbriques]], [[polígons industrials]] i instalacions industrials de tot tipo, i dels espais dedicats al [[transport]] ([[port]]s, [[aeroport]]s, [[ferrocarril|instalacions ferroviàries]]) i el [[comerç]] ([[centres comercials]], [[grans superfícies]]). També es denomina «almagasén», especialment en Hispanoamèrica, al propi [[establiment comercial|establiment]] de [[comerç minoriste]] ([[tenda d'ultramarins]]). |
| − | {{ | ||
| − | |||
== Productes almagasenats == | == Productes almagasenats == | ||
| − | En un almagasén | + | En un almagasén se poden depositar tant [[matèria prima|matèries primes]], com el producte a mig finalisar o el producte finalisat a l'espera de ser transferit a la següent part de la [[cadena de suministrament]]. Se poden trobar també [[embalage]]s, [[Repost|peces de recanvi]], peces de manteniment... |
| − | Servix com a centre regulador del fluix de mercaderies entre la disponibilitat i la necessitat de fabricants, comerciants i [[consumidor]] | + | Servix com a centre regulador del fluix de mercaderies entre la disponibilitat i la necessitat de fabricants, comerciants i [[consumidor]]s. |
== Infraestructures == | == Infraestructures == | ||
| Llínea 13: | Llínea 11: | ||
== Maquinària de manipulació == | == Maquinària de manipulació == | ||
| − | A sovint disponen de [[Carretó | + | A sovint disponen de [[Carretó elevador|carretons elevadors]] frontals, apiladores o [[transpaleta|transpaletes]] per a la manipulació de mercaderies que són generalment depositades en [[palé]]s estandardisats. Segons el tipo de mercaderia almagasenada es poden també trobar màquines més específiques com a pont grua o [[grua (màquina)|grues]]. |
| − | Alguns almagasens estan completament automatisats, sense contar a penes en treballadors en el seu interior. En estos casos, la manipulació de mercaderia es realisa en «transelevadores», màquines d'almagasenage i | + | Alguns almagasens estan completament automatisats, sense contar a penes en treballadors en el seu interior. En estos casos, la manipulació de mercaderia es realisa en «transelevadores», màquines d'almagasenage i desalmasenage coordinades per controladors programables i ordenadors en el [[software]] apropiat. |
| − | Estos almagasens automatisats s' | + | Estos almagasens automatisats s'usen en freqüència per a guardar mercaderies de temperatura controlada, puix la disponibilitat d'espai és menor per l'alt cost que la refrigeració supon per a l'empresa. També s'ampren per a materials o mercaderies que per la seua perillositat en el manipulat, o la seua elevada [[rotació de l'inventari]] rentabilisen l'elevat cost que supon la posada en marcha d'este tipo d'instalacions. |
== Processos dins de l'almagasén == | == Processos dins de l'almagasén == | ||
Els processos comuns d'un almagasén són : | Els processos comuns d'un almagasén són : | ||
* [[recepció (llogística)|recepció]]. | * [[recepció (llogística)|recepció]]. | ||
| − | * colocació en [[estanteria de | + | * colocació en [[estanteria de paletisació]] o estoc. |
| − | * [[ | + | * [[picking]] i preparació de comanda. |
* expedició. | * expedició. | ||
| − | La gestió dins de l'almagasén del moviment de les mercaderies (ubicació, inventaris...) | + | La gestió dins de l'almagasén del moviment de les mercaderies (ubicació, inventaris...) se realisa a través d'algun sistema informàtic de tipo [[Sistema de Gestió d'Almagasens|SGA]]. |
== Evolució == | == Evolució == | ||
| − | La major tensió de fluix entre | + | La major tensió de fluix entre l'[[oferta]] i la [[Demanda (economia)|demanda]], ha originat un chicotet decliu dels almagasens tradicionals per l'introducció gradual de sistemes de producció basats en el [[Método just a temps|JIT]] (''Just In Time''), que és un conjunt de tècniques dissenyades per a millorar la taxa interna de tornada d'un negoci basant-se en l'eliminació o dràstica reducció de qualsevol tipo de producte almagasenat. |
A pesar d'açò i de l'assessorament oferit per [[Empresa de consultoria|consultores]] especialisades, la distància entre el fabricant i el venedor ha creixcut considerablement en molts aspectes sent convenient algun almagasén per país o per regió en una cadena de suministrament per a certes games de productes. | A pesar d'açò i de l'assessorament oferit per [[Empresa de consultoria|consultores]] especialisades, la distància entre el fabricant i el venedor ha creixcut considerablement en molts aspectes sent convenient algun almagasén per país o per regió en una cadena de suministrament per a certes games de productes. | ||
| − | L'objectiu primordial de les empreses que introduïxen un sistema d'almagasens en la seua cadena de suministrament és l'optimisació del «nivell de servici» oferit al client, en criteri de [[Rendabilitat econòmica|rendabilitat]]. Per | + | L'objectiu primordial de les empreses que introduïxen un sistema d'almagasens en la seua cadena de suministrament és l'optimisació del «nivell de servici» oferit al client, en criteri de [[Rendabilitat econòmica|rendabilitat]]. Per ad això s'ampren tècniques derivades de l'ingenieria i de l'[[investigació d'operacions]] enfocades sobre aspectes vitals com la localisació de l'o dels almagasens, distribució tant interna com a externa de l'espai en els mateixos, elecció del tipo d'estructura d'almagasenage adequada, gestió eficaç dels recorreguts i manipulacions dins de l'almagasén, optimisació de l'espai de càrrega en els diferents mijos de transport, creació de rutes de transport tendents a reduir desplaçaments o a maximisar la càrrega transportada i disseny de sistemes de gestió i administració àgils. |
| − | == | + | == Referències == |
| − | + | {{Reflist}} | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
| − | * {{ | + | * {{ref-llibre |autor= María José Escudero Serrano, Joan Escrivá Monzó, i Federico Clar Bononad|títul=Operaciones de almacenaje|editorial=McGraw-Hill Interamericana de España, S.A.U. |lloc=Aravaca (Madrid, España)|data=1999 |isbn=84-481-2286-0 |llengua=Espanyol}} |
| − | * {{ | + | * {{ref-llibre |autor= Emiliano Asís Lobato Gómez|títul=Operaciones de almacenaje|editorial=Editorial Editex, S.A. |lloc=Madrid (España)|data=1999 |isbn=84-9771-398-2 |llengua=Espanyol}} |
| − | * {{ | + | * {{ref-llibre |autor= Juan Ramón Lozano Rojo |títul=Operaciones de almacenaje|editorial=|lloc=|data=1998 |isbn=84-481-2286-0 |llengua=Espanyol}} |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Warehouses}} | {{commonscat|Warehouses}} | ||
| − | |||
[[Categoria:Distribució comercial]] | [[Categoria:Distribució comercial]] | ||
[[Categoria:Transport de mercaderies]] | [[Categoria:Transport de mercaderies]] | ||
[[Categoria:Instalacions industrials]] | [[Categoria:Instalacions industrials]] | ||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 18:46 3 ago 2024
Un almagasén,[1] magasem[2] o, inusualment, magacén[3] és un lloc o espai físic per al almagasenage de bens dins de la cadena de suministrament. Els almagasens són una infraestructura imprescindible per a l'activitat de tot tipo d'agents econòmics (agricultors, ganaders, miners, industrials, transportistes, importadors, exportadors, comerciants, intermediaris, consumidors finals, etc.) Constituïxen una part habitual de les explotacions agràries i ganaderes (en molts casos formant part de la vivenda rural tradicional o de construccions peculiars), aixina com de fàbriques, polígons industrials i instalacions industrials de tot tipo, i dels espais dedicats al transport (ports, aeroports, instalacions ferroviàries) i el comerç (centres comercials, grans superfícies). També es denomina «almagasén», especialment en Hispanoamèrica, al propi establiment de comerç minoriste (tenda d'ultramarins).
Productes almagasenats[editar | editar còdic]
En un almagasén se poden depositar tant matèries primes, com el producte a mig finalisar o el producte finalisat a l'espera de ser transferit a la següent part de la cadena de suministrament. Se poden trobar també embalages, peces de recanvi, peces de manteniment...
Servix com a centre regulador del fluix de mercaderies entre la disponibilitat i la necessitat de fabricants, comerciants i consumidors.
Infraestructures[editar | editar còdic]
Normalment són construccions grans i planes en les zones industrials de les ciutats.
Maquinària de manipulació[editar | editar còdic]
A sovint disponen de carretons elevadors frontals, apiladores o transpaletes per a la manipulació de mercaderies que són generalment depositades en palés estandardisats. Segons el tipo de mercaderia almagasenada es poden també trobar màquines més específiques com a pont grua o grues.
Alguns almagasens estan completament automatisats, sense contar a penes en treballadors en el seu interior. En estos casos, la manipulació de mercaderia es realisa en «transelevadores», màquines d'almagasenage i desalmasenage coordinades per controladors programables i ordenadors en el software apropiat.
Estos almagasens automatisats s'usen en freqüència per a guardar mercaderies de temperatura controlada, puix la disponibilitat d'espai és menor per l'alt cost que la refrigeració supon per a l'empresa. També s'ampren per a materials o mercaderies que per la seua perillositat en el manipulat, o la seua elevada rotació de l'inventari rentabilisen l'elevat cost que supon la posada en marcha d'este tipo d'instalacions.
Processos dins de l'almagasén[editar | editar còdic]
Els processos comuns d'un almagasén són :
- recepció.
- colocació en estanteria de paletisació o estoc.
- picking i preparació de comanda.
- expedició.
La gestió dins de l'almagasén del moviment de les mercaderies (ubicació, inventaris...) se realisa a través d'algun sistema informàtic de tipo SGA.
Evolució[editar | editar còdic]
La major tensió de fluix entre l'oferta i la demanda, ha originat un chicotet decliu dels almagasens tradicionals per l'introducció gradual de sistemes de producció basats en el JIT (Just In Time), que és un conjunt de tècniques dissenyades per a millorar la taxa interna de tornada d'un negoci basant-se en l'eliminació o dràstica reducció de qualsevol tipo de producte almagasenat.
A pesar d'açò i de l'assessorament oferit per consultores especialisades, la distància entre el fabricant i el venedor ha creixcut considerablement en molts aspectes sent convenient algun almagasén per país o per regió en una cadena de suministrament per a certes games de productes.
L'objectiu primordial de les empreses que introduïxen un sistema d'almagasens en la seua cadena de suministrament és l'optimisació del «nivell de servici» oferit al client, en criteri de rendabilitat. Per ad això s'ampren tècniques derivades de l'ingenieria i de l'investigació d'operacions enfocades sobre aspectes vitals com la localisació de l'o dels almagasens, distribució tant interna com a externa de l'espai en els mateixos, elecció del tipo d'estructura d'almagasenage adequada, gestió eficaç dels recorreguts i manipulacions dins de l'almagasén, optimisació de l'espai de càrrega en els diferents mijos de transport, creació de rutes de transport tendents a reduir desplaçaments o a maximisar la càrrega transportada i disseny de sistemes de gestió i administració àgils.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- María José Escudero Serrano, Joan Escrivá Monzó, i Federico Clar Bononad (1999). Operaciones de almacenaje, McGraw-Hill Interamericana de España, S.A.U.. ISBN 84-481-2286-0.
- Emiliano Asís Lobato Gómez (1999). Operaciones de almacenaje, Editorial Editex, S.A.. ISBN 84-9771-398-2.
- Juan Ramón Lozano Rojo (1998). Operaciones de almacenaje. ISBN 84-481-2286-0.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Almagasén.