Diferència entre les revisions de "Antonio Torró Sansalvador"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 21 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Torro_Sansalvador.jpg|right|thumb|P. Torró O.F.M.]] El '''Pare Antonio Torró Sansalvador''' O.F.M. naixqué en [[Cocentaina]], comarca del [[comtat]] en l’any [[1887]]. Doctor en Filosofia y teolec. Martir desde el 7 març de [[1937]] que va ser segrestat i assasinat en [[Alcoy]] al 50 anys d'edat segons testimoni de qui ho va vorer.
+
[[Archiu:Antoniotorro.jpg|right|thumb|250px|Pare Antonio Torró Sansalvador O.F.M.]]
  
En [[1905]] ingresa en l'orde dels frares menors (O.F.M.), fou ordenat prevere en [[1913]], estudia durant dos anys en [[Roma]], en el Colegi Internacional de [[Sant Antoni]], y es dedica a l'enseñanza de la filosofía. Estudis de la mística franciscana (en [[1924]] representa a la seua ordre en el Congres Ascétic-Místic celebrat a [[Valladolid]] publica varis volumens sobre Fr. Juan de los Ángeles), se interesa despres per la figura de [[Lluís Vives]], sobre qui va fer la seua tesis doctoral en l'Universitat Central, de [[Madrit]], en setembre de [[1929]]. Va ser professor i director del colegi la Concepció d'[[Ontinyent]].
+
El '''Pare Antonio Torró Sansalvador''' O.F.M. ([[Cocentaina]], ([[província d'Alacant]]), [[1887]] - [[Alcoy]] (provincia d'Alacant), [[7 de març]] de [[1937]]).  
  
El 1 de novembre de [[2006]] la Congregació per a les Causes dels Sants aproba la fase diocesana realitzada en [[Valéncia]] del proces de canonització de 36 religiosos franciscans, mártirs de la persecució religiosa de [[1936]] entre els que es troba incluit, i per tant en breu sera considerat oficialment Sant de l'Esglesia.
+
Doctor en Filosofia i teòlec. Màrtir des del [[7 de març]] de l'any [[1937]] que va ser seqüestrat i assessinat en [[Alcoy]] al 50 anys d'edat segons testimoni de qui ho va vore.
  
El seu biograf oficial es el P. [[Benjamin_Agulló]] O.F.M. autor de l'obra "Doctor y Martir" aon narra la biografia del P.Torró.
+
En l'any [[1905]] ingressà en l'orde dels flares menors (O.F.M.), fon ordenat prevere en l'any [[1913]], estudià durant dos anys en [[Roma]], en el Colege Internacional de [[Sant Antoni]], i es dedicà a l'ensenyança de la filosofia. Estudis de la mística franciscana (en [[1924]] representà a la seua orde en el Congres Ascètic-Místic celebrat en [[Valladolit]] publicà varis volums sobre Fr. Juan de los Ángeles), s'interessà despuix per la figura de [[Lluís Vives]], sobre qui va fer la seua tesis doctoral en l'Universitat Central, de [[Madrit]], en [[setembre]] de [[1929]]. Va ser professor i director del colege la Concepció d'[[Ontinyent]].
  
A la seua [[Cocentaina]] natal te un carrer dedicat.
+
El [[1 de novembre]] de l'any [[2006]] la Congregació per a les Causes dels Sants aprova la fase diocesana realisada en [[Valéncia]] del procés de canonisació de 36 religiosos franciscans, màrtirs de la persecució religiosa de [[1936]] entre els que es troba inclòs, i per tant en breu serà considerat oficialment Sant de l'Iglésia.
 +
 
 +
El seu biógraf oficial és el P. [[Benjamin Agulló]] O.F.M. autor de l'obra "Doctor y Martir" a on narra la biografia del P.Torró.
 +
 
 +
En la seua [[Cocentaina]] natal te un carrer dedicat a la seua persona.
  
 
== Publicacions ==
 
== Publicacions ==
Llínea 17: Llínea 21:
 
-Estudios sobre los místicos españoles. Fr. Juan de los Ángeles, místico-psicólogo, 2 tomos, [[Barcelona]] [[1924]].  
 
-Estudios sobre los místicos españoles. Fr. Juan de los Ángeles, místico-psicólogo, 2 tomos, [[Barcelona]] [[1924]].  
  
-La mística franciscana (conferencia), [[Valladolid]] [[1925]], 2ª ed.  
+
-La mística franciscana (conferencia), [[Valladolit]] [[1925]], 2ª ed.  
  
-San Francisco de Asís (obra monumental, comentaris espirituals als 66 cuadres del pintor [[José Benlliure]] que ilustren l'obra), [[Valéncia]] [[1926]].  
+
-San Francisco de Asís (obra monumental, comentaris espirituals als 66 quadros del pintor [[José Benlliure]] que ilustren l'obra), [[Valéncia]] [[1926]].  
  
 
-Los caminos del amor en las almas (estudi sobre Sant Joan de la Crue, 2ª ed.  
 
-Los caminos del amor en las almas (estudi sobre Sant Joan de la Crue, 2ª ed.  
Llínea 31: Llínea 35:
 
-Filosofía del espíritu franciscano, [[Barcelona]] [[1934]].  
 
-Filosofía del espíritu franciscano, [[Barcelona]] [[1934]].  
  
-Filosofía de la Hispanidad, Tipografía Católica Casals (Biblioteca «Paz y Bien» dirigida per els PP. [[Franciscans]] de [[Valéncia]]), [[Barcelona]] [[1936]], 2h. + 207 págs. Conte: i-iii: Presentació per Ramiro de Maeztu.
+
-Filosofía de la Hispanidad, Tipografía Catòlica Casals (Biblioteca «Paz y Bien» dirigida pels PP. [[Franciscans]] de [[Valéncia]]), [[Barcelona]] [[1936]], 2h. + 207 págs. Conte: i-iii: Presentació per Ramiro de Maeztu.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [https://es-academic.com/dic.nsf/eswiki/93493 Antonio Torró Sansalvador Biografias. Academic.com]
 +
* [https://www.filosofia.org/ave/001/a226.htm Antonio Torro Sansalvador. Biografias. Filosofia.org]
 +
* [https://datos.bne.es/persona/XX1429592.html Biografias. Biblioteca nacional de España]
 +
* [https://www.wikiwand.com/es/Antonio_Torr%C3%B3_Sansalvador Biografiasd. Wikiwand]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [https://www.franciscanos.org/enciclopedia/penciclopedia_t.htm Directorio franciscano]
  
== Enllaços externs ==
+
[[Categoria:Biografies]]
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Torr%C3%B3_Sansalvador Artícul en Wikipedia en espanyol]
+
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria: Biografies]]
+
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors valencians]]
 +
[[Categoria:Religiosos]]
 
[[Categoria:Religiosos valencians]]
 
[[Categoria:Religiosos valencians]]

Última revisió del 16:26 31 jul 2024

Pare Antonio Torró Sansalvador O.F.M.

El Pare Antonio Torró Sansalvador O.F.M. (Cocentaina, (província d'Alacant), 1887 - † Alcoy (provincia d'Alacant), 7 de març de 1937).

Doctor en Filosofia i teòlec. Màrtir des del 7 de març de l'any 1937 que va ser seqüestrat i assessinat en Alcoy al 50 anys d'edat segons testimoni de qui ho va vore.

En l'any 1905 ingressà en l'orde dels flares menors (O.F.M.), fon ordenat prevere en l'any 1913, estudià durant dos anys en Roma, en el Colege Internacional de Sant Antoni, i es dedicà a l'ensenyança de la filosofia. Estudis de la mística franciscana (en 1924 representà a la seua orde en el Congres Ascètic-Místic celebrat en Valladolit publicà varis volums sobre Fr. Juan de los Ángeles), s'interessà despuix per la figura de Lluís Vives, sobre qui va fer la seua tesis doctoral en l'Universitat Central, de Madrit, en setembre de 1929. Va ser professor i director del colege la Concepció d'Ontinyent.

El 1 de novembre de l'any 2006 la Congregació per a les Causes dels Sants aprova la fase diocesana realisada en Valéncia del procés de canonisació de 36 religiosos franciscans, màrtirs de la persecució religiosa de 1936 entre els que es troba inclòs, i per tant en breu serà considerat oficialment Sant de l'Iglésia.

El seu biógraf oficial és el P. Benjamin Agulló O.F.M. autor de l'obra "Doctor y Martir" a on narra la biografia del P.Torró.

En la seua Cocentaina natal te un carrer dedicat a la seua persona.

Publicacions[editar | editar còdic]

-Progreso armónico (estudi social), Buenos Aires 1923; 2ª ed., Barcelona 1923; 3ª edició.

-Síntesis de la Teoría del Arte, Buenos Aires 1923. Ampliada en el titul: -Teoría del Arte, Barcelona 1927.

-Estudios sobre los místicos españoles. Fr. Juan de los Ángeles, místico-psicólogo, 2 tomos, Barcelona 1924.

-La mística franciscana (conferencia), Valladolit 1925, 2ª ed.

-San Francisco de Asís (obra monumental, comentaris espirituals als 66 quadros del pintor José Benlliure que ilustren l'obra), Valéncia 1926.

-Los caminos del amor en las almas (estudi sobre Sant Joan de la Crue, 2ª ed.

-Lluís Vives, pedagogo (conferencia), Cultura Valenciana, 1927.

-La pedagogía científica según Luis Vives (tesis doctoral), Barcelona 1932.

-El progreso material y la felicidad del hombre (Barcelona 1933)

-Filosofía del espíritu franciscano, Barcelona 1934.

-Filosofía de la Hispanidad, Tipografía Catòlica Casals (Biblioteca «Paz y Bien» dirigida pels PP. Franciscans de Valéncia), Barcelona 1936, 2h. + 207 págs. Conte: i-iii: Presentació per Ramiro de Maeztu.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]