Diferència entre les revisions de "Gaetà Ripoll"
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Gaetà Antoni Ripoll Pla''' ([[Solsona]], [[Lleida]], [[22 de giner]] de [[1778]] - [[Valéncia]], [[31 de juliol]] de [[1826]]) fon un mestre d'escola que eixercí en la ciutat de Valéncia. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Gaetà Antoni Ripoll Pla | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Mestre | ||
| + | | data_naix = [[22 de giner]] de [[1778]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Solsona]], [[Lleida]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[31 de juliol]] de [[1826]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Gaetà Antoni Ripoll Pla''' ([[Solsona]], [[Lleida]], [[22 de giner]] de [[1778]] - † [[Valéncia]], [[31 de juliol]] de [[1826]]) fon un mestre d'escola que eixercí en la ciutat de Valéncia. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 7: | Llínea 18: | ||
Segons consta en l'informe que l'arquebisbe de Valéncia va enviar al [[nunci]], Ripoll s'havia "establit en l'encàrrec de mestre d'escola en la parròquia de Russafa, extramurs de la ciutat de Valéncia, partida del Perú o En Silvestre", que era una zona d'horta que hui, integrada en la ciutat de Valéncia, es coneix en el nom de la Punta. Fon denunciat per veïns de la zona, "analfabets en la seua majoria, que no entenien per qué no seguia els rituals tradicionals del [[catolicisme]], a pesar de la bondat, el desprendiment i l'amor als seus semblants de que sempre va fer gala, segons els testimonis arreplegats per alguns dels seus coetàneus". | Segons consta en l'informe que l'arquebisbe de Valéncia va enviar al [[nunci]], Ripoll s'havia "establit en l'encàrrec de mestre d'escola en la parròquia de Russafa, extramurs de la ciutat de Valéncia, partida del Perú o En Silvestre", que era una zona d'horta que hui, integrada en la ciutat de Valéncia, es coneix en el nom de la Punta. Fon denunciat per veïns de la zona, "analfabets en la seua majoria, que no entenien per qué no seguia els rituals tradicionals del [[catolicisme]], a pesar de la bondat, el desprendiment i l'amor als seus semblants de que sempre va fer gala, segons els testimonis arreplegats per alguns dels seus coetàneus". | ||
| − | Fon detingut en octubre de l'any [[1824]] i durant els dos anys que va permanéixer en una antiga presó [[Inquisició|inquisitorial]] de la ciutat de Valéncia no va voler "rectificar en la seua ànima les verdaderes idees de la nostra santa religió, per a restituir-la a la creència catòlica", segons l'informe del president de la Junta de Fe de la [[diòcesis de Valéncia]], Miguel Toranzo, antic inquisidor. En l'informe que va enviar al nunci l'arquebisbe de Valéncia dia que Ripoll: | + | Fon detingut en [[octubre]] de l'any [[1824]] i durant els dos anys que va permanéixer en una antiga presó [[Inquisició|inquisitorial]] de la ciutat de Valéncia no va voler "rectificar en la seua ànima les verdaderes idees de la nostra santa religió, per a restituir-la a la creència catòlica", segons l'informe del president de la Junta de Fe de la [[diòcesis de Valéncia]], Miguel Toranzo, antic inquisidor. En l'informe que va enviar al nunci l'arquebisbe de Valéncia dia que Ripoll: |
{{Cita|''No creía en Jesucristo, en el misterio de la Trinidad, en el de la Encarnación del Hijo de Dios, en el de la Sagrada Eucaristía, ni en la Virginidad de María Santísima, ni en los Santos Evangelios ni en la infalibilidad de la Santa Iglesia Católica, Apostólica, Romana; no cumplía el precepto pascual, impedía a los niños dijesen 'Ave María Purísima' y que hiciesen la señal de la cruz, que no era necesario oír misa para salvarse y retraía a los mismos a dar la debida adoración al Señor Sacramentado, cuando era llevado para administrar el viático a los enfermos.''}} | {{Cita|''No creía en Jesucristo, en el misterio de la Trinidad, en el de la Encarnación del Hijo de Dios, en el de la Sagrada Eucaristía, ni en la Virginidad de María Santísima, ni en los Santos Evangelios ni en la infalibilidad de la Santa Iglesia Católica, Apostólica, Romana; no cumplía el precepto pascual, impedía a los niños dijesen 'Ave María Purísima' y que hiciesen la señal de la cruz, que no era necesario oír misa para salvarse y retraía a los mismos a dar la debida adoración al Señor Sacramentado, cuando era llevado para administrar el viático a los enfermos.''}} | ||
| − | Fon condenat a mort pel Tribunal de la Fe diocesà per [[herege]] contumaç i relaixat a la justícia ordinària. L'Audiència de Valéncia, a pesar de no contar en l'autorisació del rei, va dictar i va eixecutar la sentència el [[31 de juliol]] de [[1826]]. Fon [[Forca|aforcat]] i, per orde del tribunal, el cadàver fon ficat en una cuba, pintada en unes flames. La cuba va ser duta al riu i el cos fon "enterrat en el lloc destinat a tals reus | + | Fon condenat a mort pel Tribunal de la Fe diocesà per [[herege]] contumaç i relaixat a la justícia ordinària. L'Audiència de Valéncia, a pesar de no contar en l'autorisació del rei, va dictar i va eixecutar la sentència el [[31 de juliol]] de [[1826]]. Fon [[Forca|aforcat]] i, per orde del tribunal, el cadàver fon ficat en una cuba, pintada en unes flames. La cuba va ser duta al riu i el cos fon "enterrat en el lloc destinat a tals reus condenats per heregia, fòra del cementeri", tal com va relatar el president de la Junta de Fe. "Ripoll fon «entregat a les flames», a l'infern, com en un atre temps es feya en els hereges contumaços", afirmen Emilio La Parra López i María Ángeles Casado. |
Segons atres versions la cuba en el cadàver fon cremada en l'antic "Cremador de l'Inquisició" (crematori de l'Inquisició), pròxim al pont de Sant Josep, precisament a on ara es troba el Centre Comercial "Nuevo Centro", en la part que recau a l'antic caixer del [[riu Túria]]. | Segons atres versions la cuba en el cadàver fon cremada en l'antic "Cremador de l'Inquisició" (crematori de l'Inquisició), pròxim al pont de Sant Josep, precisament a on ara es troba el Centre Comercial "Nuevo Centro", en la part que recau a l'antic caixer del [[riu Túria]]. | ||
| Llínea 17: | Llínea 28: | ||
== Condena == | == Condena == | ||
| − | Acusat per no creure en els dogmes catòlics, fon condenat a mort per herege en Valéncia i aforcat el 31 de juliol de 1826. S'ha afirmat que fon l'última víctima de l'Inquisició espanyola, encara que no fon condenat pel Sant Ofici (perque en 1826 no existia, ya que no havia segut restablit per [[Ferrando VII]] despuix del fi del Trieni Lliberal), sino per la Junta de Fe de la diòcesis de Valéncia, que havia segut creada per l'arquebisbe Simón López per a que eixercira les funcions de l'extinguit tribunal. El procés i eixecució de Gaetà Ripoll va causar un gran escàndal en tota [[Europa]], encara que en [[Espanya]] va quedar casi amagat per la censura de prensa. Fon l'últim eixecutat en Espanya pel nomenat delicte d'heregia, mentres que l'última persona condenada a mort per l'Inquisició fon una dòna, María de los Dolores López, que en [[1781]] fon estrangulada a garrot vil en [[Sevilla]] i el seu cadàver tirat a la foguera. | + | Acusat per no creure en els dogmes catòlics, fon condenat a mort per herege en Valéncia i aforcat el 31 de juliol de 1826. S'ha afirmat que fon l'última víctima de l'Inquisició espanyola, encara que no fon condenat pel Sant Ofici (perque en l'any 1826 no existia, ya que no havia segut restablit per [[Ferrando VII]] despuix del fi del Trieni Lliberal), sino per la Junta de Fe de la diòcesis de Valéncia, que havia segut creada per l'arquebisbe Simón López per a que eixercira les funcions de l'extinguit tribunal. El procés i eixecució de Gaetà Ripoll va causar un gran escàndal en tota [[Europa]], encara que en [[Espanya]] va quedar casi amagat per la censura de prensa. Fon l'últim eixecutat en Espanya pel nomenat delicte d'heregia, mentres que l'última persona condenada a mort per l'Inquisició fon una dòna, María de los Dolores López, que en l'any [[1781]] fon estrangulada a garrot vil en [[Sevilla]] i el seu cadàver tirat a la foguera. |
== Reconeiximents == | == Reconeiximents == | ||
| − | Actualment existix en la ciutat de Valéncia una plaça, la Plaça del Mestre Ripoll, dedicada a la seua figura al final de l'avinguda Vicente Blasco Ibáñez en frondosos arbres. | + | Actualment existix en la ciutat de Valéncia una plaça, la Plaça del Mestre Ripoll, dedicada a la seua figura al final de l'avinguda Vicente Blasco Ibáñez en frondosos arbres. |
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 28: | Llínea 39: | ||
* [https://www.valenciabonita.es/2016/08/01/gaieta-ripoll-la-ultima-victima-ajusticiada-por-herejia-en-espana-y-que-se-produjo-en-valencia/ Gaietà Ripoll: la última víctima ajusticiada por herejía en España y que se produjo en Valencia - Valencia Bonita] | * [https://www.valenciabonita.es/2016/08/01/gaieta-ripoll-la-ultima-victima-ajusticiada-por-herejia-en-espana-y-que-se-produjo-en-valencia/ Gaietà Ripoll: la última víctima ajusticiada por herejía en España y que se produjo en Valencia - Valencia Bonita] | ||
* [https://www.accionacionalistavalenciana.com/un-mestre-i-un-desti-fatal-gaeta-ripoll-j-morales Un mestre i un desti faltal: Gaeta Ripoll - J. Morales - Accio Nacionalista Valenciana] | * [https://www.accionacionalistavalenciana.com/un-mestre-i-un-desti-fatal-gaeta-ripoll-j-morales Un mestre i un desti faltal: Gaeta Ripoll - J. Morales - Accio Nacionalista Valenciana] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Mestres]] | ||
Última revisió del 16:24 25 jul 2024
| Gaetà Antoni Ripoll Pla | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mestre | ||
| Naiximent: | 22 de giner de 1778 | ||
| Lloc de naiximent: | Solsona, Lleida, Catalunya, Espanya | ||
| Defunció: | 31 de juliol de 1826 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Gaetà Antoni Ripoll Pla (Solsona, Lleida, 22 de giner de 1778 - † Valéncia, 31 de juliol de 1826) fon un mestre d'escola que eixercí en la ciutat de Valéncia.
Biografia[editar | editar còdic]
Gaetà Ripoll havia lluitat contra els francesos en la Guerra de l'Independència com a oficial d'infanteria; fon fet presoner i dut a França. En França es va relacionar en un grup de quàquers que el varen acollir i es va convertir al deisme.
Segons consta en l'informe que l'arquebisbe de Valéncia va enviar al nunci, Ripoll s'havia "establit en l'encàrrec de mestre d'escola en la parròquia de Russafa, extramurs de la ciutat de Valéncia, partida del Perú o En Silvestre", que era una zona d'horta que hui, integrada en la ciutat de Valéncia, es coneix en el nom de la Punta. Fon denunciat per veïns de la zona, "analfabets en la seua majoria, que no entenien per qué no seguia els rituals tradicionals del catolicisme, a pesar de la bondat, el desprendiment i l'amor als seus semblants de que sempre va fer gala, segons els testimonis arreplegats per alguns dels seus coetàneus".
Fon detingut en octubre de l'any 1824 i durant els dos anys que va permanéixer en una antiga presó inquisitorial de la ciutat de Valéncia no va voler "rectificar en la seua ànima les verdaderes idees de la nostra santa religió, per a restituir-la a la creència catòlica", segons l'informe del president de la Junta de Fe de la diòcesis de Valéncia, Miguel Toranzo, antic inquisidor. En l'informe que va enviar al nunci l'arquebisbe de Valéncia dia que Ripoll:
Fon condenat a mort pel Tribunal de la Fe diocesà per herege contumaç i relaixat a la justícia ordinària. L'Audiència de Valéncia, a pesar de no contar en l'autorisació del rei, va dictar i va eixecutar la sentència el 31 de juliol de 1826. Fon aforcat i, per orde del tribunal, el cadàver fon ficat en una cuba, pintada en unes flames. La cuba va ser duta al riu i el cos fon "enterrat en el lloc destinat a tals reus condenats per heregia, fòra del cementeri", tal com va relatar el president de la Junta de Fe. "Ripoll fon «entregat a les flames», a l'infern, com en un atre temps es feya en els hereges contumaços", afirmen Emilio La Parra López i María Ángeles Casado.
Segons atres versions la cuba en el cadàver fon cremada en l'antic "Cremador de l'Inquisició" (crematori de l'Inquisició), pròxim al pont de Sant Josep, precisament a on ara es troba el Centre Comercial "Nuevo Centro", en la part que recau a l'antic caixer del riu Túria.
Condena[editar | editar còdic]
Acusat per no creure en els dogmes catòlics, fon condenat a mort per herege en Valéncia i aforcat el 31 de juliol de 1826. S'ha afirmat que fon l'última víctima de l'Inquisició espanyola, encara que no fon condenat pel Sant Ofici (perque en l'any 1826 no existia, ya que no havia segut restablit per Ferrando VII despuix del fi del Trieni Lliberal), sino per la Junta de Fe de la diòcesis de Valéncia, que havia segut creada per l'arquebisbe Simón López per a que eixercira les funcions de l'extinguit tribunal. El procés i eixecució de Gaetà Ripoll va causar un gran escàndal en tota Europa, encara que en Espanya va quedar casi amagat per la censura de prensa. Fon l'últim eixecutat en Espanya pel nomenat delicte d'heregia, mentres que l'última persona condenada a mort per l'Inquisició fon una dòna, María de los Dolores López, que en l'any 1781 fon estrangulada a garrot vil en Sevilla i el seu cadàver tirat a la foguera.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
Actualment existix en la ciutat de Valéncia una plaça, la Plaça del Mestre Ripoll, dedicada a la seua figura al final de l'avinguda Vicente Blasco Ibáñez en frondosos arbres.