Diferència entre les revisions de "Maicao"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
|gentilici = Maicaer | |gentilici = Maicaer | ||
|llengua = [[Castellà]], [[Wayuu]] (no oficial) | |llengua = [[Castellà]], [[Wayuu]] (no oficial) | ||
| − | |web = | + | |web = |
}} | }} | ||
| − | '''Maicao''' és un municipi de [[Colòmbia]], en el departament de La Guajira. La seua capçalera municipal es troba en les coordenaes 11º 20'N 72º20'0 / 11.444, -72.333, a 76 km al orient de la capital departamental Riohacha, en la peninsula de la Guajira en el que es coneix com la zona de transició entre la Alta i la Baixa Guajira i en llimits en [[Venezuela]]. Fon declarat port lliure en [[1936]]. | + | '''Maicao''' és un municipi de [[Colòmbia]], en el departament de La Guajira. La seua capçalera municipal es troba en les coordenaes 11º 20'N 72º20'0 / 11.444, -72.333, a 76 km al orient de la capital departamental Riohacha, en la peninsula de la Guajira en el que es coneix com la zona de transició entre la Alta i la Baixa Guajira i en llimits en [[Venezuela]]. Fon declarat port lliure en l'any [[1936]]. El nom de Maicao en [[llengua wayuu]] (maiko-u) vol dir terra de la [[dacsa]]. |
== Cultura == | == Cultura == | ||
El 40,1% de la poblacio del municipi s'identifica com indigena, per tant Maicao és un municipi a on la cultura nativa te amplia presencia, en un context multicultural. | El 40,1% de la poblacio del municipi s'identifica com indigena, per tant Maicao és un municipi a on la cultura nativa te amplia presencia, en un context multicultural. | ||
| − | La ciutat de Maicao es el principal centre de presencia àrap en [[Colòmbia]]. Els [[àrap|àraps]], que es dien erroneament "turcs", perque entraren cap a finals del [[sigle XIX]] en documents del [[Imperi Otomà]] ([[Turquia]]) que llavors regia el [[Mig Orient]], | + | La ciutat de Maicao es el principal centre de presencia àrap en [[Colòmbia]]. Els [[àrap|àraps]], que es dien erroneament "turcs", perque entraren cap a finals del [[sigle XIX]] en documents del [[Imperi Otomà]] ([[Turquia]]) que llavors regia el [[Mig Orient]], són procedents de [[Líban]], [[Síria]], [[Palestina]] i [[Jordània]] i s'integraren en les societats colombianes deixant calcigà cultural de la seua presencia en elements que es confonen en la cultura local (expressions, aliments, arquitectura, religiositat, etc). |
Els primers araps eren en general catolics maronites i trobaren molt més facil el mestiçage en els locals, pero els araps musulmans, que entraren al país a parir dels [[anys 70]], han conservat més celosament la seua identitat, sobre tot en resposta a una cultura regida per una Constitucio confesional fins a l'any [[1991]]. Encara que els musulmans colombians, situats especialment en Maicao i en San Andres (San Andres i Providencia (Departament)), no han trobat dificultat d'integrar-se en la cultura nacional de [[Colombia]]. En Maicao se poden vore colombians vestint-se en vestits propis del Mig Orient. Està alli ademés la segon mesquita més gran de Llatinoamerica, encara que els musulmans colombians són una minoria en comparacio en atres països del continent. | Els primers araps eren en general catolics maronites i trobaren molt més facil el mestiçage en els locals, pero els araps musulmans, que entraren al país a parir dels [[anys 70]], han conservat més celosament la seua identitat, sobre tot en resposta a una cultura regida per una Constitucio confesional fins a l'any [[1991]]. Encara que els musulmans colombians, situats especialment en Maicao i en San Andres (San Andres i Providencia (Departament)), no han trobat dificultat d'integrar-se en la cultura nacional de [[Colombia]]. En Maicao se poden vore colombians vestint-se en vestits propis del Mig Orient. Està alli ademés la segon mesquita més gran de Llatinoamerica, encara que els musulmans colombians són una minoria en comparacio en atres països del continent. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
== Llocs d'interes == | == Llocs d'interes == | ||
| − | *Mesquita de Omar Ibn Al-Jattab construïda en setembre de [[1997]]. Es la segon mesquita més gran de [[Suramerica]]. | + | * Mesquita de Omar Ibn Al-Jattab construïda en [[setembre]] de [[1997]]. Es la segon mesquita més gran de [[Suramerica]]. |
| − | ==Referències== | + | == Referències == |
| − | + | * [https://www.maicao-laguajira.gov.co/ «Información general de Maicao». Alcaldia del municipi] | |
| + | * [https://www.colombiaturismoweb.com/DEPARTAMENTOS/GUAJIRA/MUNICIPIOS/MAICAO/MAICAO.htm Maicao. Colòmbia turisme] | ||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Ruiz Pérez, Julia (06707/2022). «Breve historia de Maicao: ciudad joven y fronteriza». Periódico cultural de la costa Caribe de Colombia | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Maicao}} | {{Commonscat|Maicao}} | ||
| + | |||
| + | * [https://maicaoaldia.blogspot.com/ Maicao. Noticias] | ||
[[Categoria:Colòmbia]] | [[Categoria:Colòmbia]] | ||
Última revisió del 12:12 21 jul 2024
| Maicao | ||||
| ||||
| País : | Colòmbia | |||
| • Com. Autònoma: | {{{comunitat}}} | |||
| • Província: | {{{província}}} | |||
| • Comarca: | {{{comarca}}} | |||
| • Partit judicial: | {{{partit_judicial}}} | |||
| Ubicació: | 11º 20'N 72º20'0 | |||
| • Altitut: | 50 msnm | |||
| Superfície: | 1.782 km² | |||
| Població: | {{{població}}} | |||
| • Densitat: | 523,03 hab./km² | |||
| Gentilici: | Maicaer | |||
| Predomini llingüístic: | Castellà, Wayuu (no oficial) | |||
| Còdic postal: | {{{còdic_postal}}} | |||
| Festes majors: | {{{festes}}} | |||
| Alcalde: | {{{alcalde}}} | |||
| Pàgina web: | ||||
Maicao és un municipi de Colòmbia, en el departament de La Guajira. La seua capçalera municipal es troba en les coordenaes 11º 20'N 72º20'0 / 11.444, -72.333, a 76 km al orient de la capital departamental Riohacha, en la peninsula de la Guajira en el que es coneix com la zona de transició entre la Alta i la Baixa Guajira i en llimits en Venezuela. Fon declarat port lliure en l'any 1936. El nom de Maicao en llengua wayuu (maiko-u) vol dir terra de la dacsa.
Cultura[editar | editar còdic]
El 40,1% de la poblacio del municipi s'identifica com indigena, per tant Maicao és un municipi a on la cultura nativa te amplia presencia, en un context multicultural.
La ciutat de Maicao es el principal centre de presencia àrap en Colòmbia. Els àraps, que es dien erroneament "turcs", perque entraren cap a finals del sigle XIX en documents del Imperi Otomà (Turquia) que llavors regia el Mig Orient, són procedents de Líban, Síria, Palestina i Jordània i s'integraren en les societats colombianes deixant calcigà cultural de la seua presencia en elements que es confonen en la cultura local (expressions, aliments, arquitectura, religiositat, etc).
Els primers araps eren en general catolics maronites i trobaren molt més facil el mestiçage en els locals, pero els araps musulmans, que entraren al país a parir dels anys 70, han conservat més celosament la seua identitat, sobre tot en resposta a una cultura regida per una Constitucio confesional fins a l'any 1991. Encara que els musulmans colombians, situats especialment en Maicao i en San Andres (San Andres i Providencia (Departament)), no han trobat dificultat d'integrar-se en la cultura nacional de Colombia. En Maicao se poden vore colombians vestint-se en vestits propis del Mig Orient. Està alli ademés la segon mesquita més gran de Llatinoamerica, encara que els musulmans colombians són una minoria en comparacio en atres països del continent.
Economia[editar | editar còdic]
Maicao és un port terrestre lliure i sa principal activitat econòmica està relacionà en el comerç, es coneguda com la vitrina comercial de Colòmbia,és un pont entre Colòmbia i Veneçuela. Per molts anys fon centre d'importacio de productes de diferents països, encara que el fluix de mercaderies diferent al colombo-veneçolà ha disminuït per tindre actualment multiples vies d'entrada a Colòmbia, pel qual hui la ciutat s'ha especialisat en el intercanvi en el veí país.
Llocs d'interes[editar | editar còdic]
- Mesquita de Omar Ibn Al-Jattab construïda en setembre de 1997. Es la segon mesquita més gran de Suramerica.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Ruiz Pérez, Julia (06707/2022). «Breve historia de Maicao: ciudad joven y fronteriza». Periódico cultural de la costa Caribe de Colombia
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Maicao.