Diferència entre les revisions de "Els meus fills"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu: | + | [[Archiu:Mishijos.jpg|thumb|350px|Quadro de [[Joaquim Sorolla]] "Els meus fills", [[Museu Sorolla]], [[Madrit]]]] |
'''Els meus fills''', és una obra del pintor postimpresionista [[Comunitat valenciana|valencià]] [[Joaquín Sorolla|Joaquín Sorolla i Bastida]] pintada a l'oli sobre llenç en l'any [[1904]] i d'unes dimensions de 160,50 cm x 230,50 cm. Actualment es conserva en el [[Museu Sorolla]] de [[Madrit]]. | '''Els meus fills''', és una obra del pintor postimpresionista [[Comunitat valenciana|valencià]] [[Joaquín Sorolla|Joaquín Sorolla i Bastida]] pintada a l'oli sobre llenç en l'any [[1904]] i d'unes dimensions de 160,50 cm x 230,50 cm. Actualment es conserva en el [[Museu Sorolla]] de [[Madrit]]. | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Repetides voltes s'ha senyalat en este quadro dels meninos, els chiquets de Sorolla, la seua inspiració en Les meninas de Velázquez: la situació del grup en un espai que es desenrolla per darrere d'ells en gran profunditat, la presència del llenç preparat per al retrat en un marge del propi quadro, l'intensa sugestió atmosfèrica, i també la seua relació en un atre famós retrat de grup a la seua volta inspirat en Les Menines: el retrat de les filles d'Edward D. Boit, que va ser expost en el Saló de [[París]] en l'any [[1883]], obra de John Singer Sargent, a qui acàs va poder conéixer Sorolla ya en l'any [[1885]] en París. | Repetides voltes s'ha senyalat en este quadro dels meninos, els chiquets de Sorolla, la seua inspiració en Les meninas de Velázquez: la situació del grup en un espai que es desenrolla per darrere d'ells en gran profunditat, la presència del llenç preparat per al retrat en un marge del propi quadro, l'intensa sugestió atmosfèrica, i també la seua relació en un atre famós retrat de grup a la seua volta inspirat en Les Menines: el retrat de les filles d'Edward D. Boit, que va ser expost en el Saló de [[París]] en l'any [[1883]], obra de John Singer Sargent, a qui acàs va poder conéixer Sorolla ya en l'any [[1885]] en París. | ||
| − | Estos elements delaten en tot case l'intenció de Sorolla d'aprofitar la llibertat que li brinda el retrat familiar per a fer un quadro d'encabotament i profundisar en els seus interessos sobre la visualitat i la relació entre realitat, pintor i quadro: en el llenç buit ahí situat, Sorolla introduïx també el joc conceptual de l'espectador identificat en el pintor, l'equívoc espai-temporal, el diàlec entre art i realitat, l'interacció entre realitat sensible i realitat pintada i l'alteració que esta supon. | + | Estos elements delaten en tot case l'intenció de Sorolla d'aprofitar la llibertat que li brinda el retrat familiar per a fer un quadro d'encabotament i profundisar en els seus interessos sobre la visualitat i la relació entre realitat, pintor i quadro: en el llenç buit ahí situat, Sorolla introduïx també el joc conceptual de l'espectador identificat en el pintor, l'equívoc espai-temporal, el diàlec entre art i realitat, l'interacció entre realitat sensible i realitat pintada i l'alteració que esta supon. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 09:13 10 jul 2024
Els meus fills, és una obra del pintor postimpresionista valencià Joaquín Sorolla i Bastida pintada a l'oli sobre llenç en l'any 1904 i d'unes dimensions de 160,50 cm x 230,50 cm. Actualment es conserva en el Museu Sorolla de Madrit.
Descripció i característiques[editar | editar còdic]
La presència d'este retrat familiar en vàries exposicions internacionals celebrades en vida de l'artiste manifesta l'importància que el pintor atribuïa a este retrat, i la seua consideració com a obra que transcendia l'ambient familiar, digna de ser contemplada pel públic i potencial ferramenta per a captar nova clientela.
El quadro representa als tres fills del pintor en l'estudi que va tindre Sorolla en la seua primera casa en Madrit. Joaquín, el menor, posa de peu, i apunta ya les maneres de dandi que li caracterisaran en els seus retrats successius; María (a l'esquerra) i Elena, en vestits i llaços rojos, posen assentades en actitut relaixada.
Repetides voltes s'ha senyalat en este quadro dels meninos, els chiquets de Sorolla, la seua inspiració en Les meninas de Velázquez: la situació del grup en un espai que es desenrolla per darrere d'ells en gran profunditat, la presència del llenç preparat per al retrat en un marge del propi quadro, l'intensa sugestió atmosfèrica, i també la seua relació en un atre famós retrat de grup a la seua volta inspirat en Les Menines: el retrat de les filles d'Edward D. Boit, que va ser expost en el Saló de París en l'any 1883, obra de John Singer Sargent, a qui acàs va poder conéixer Sorolla ya en l'any 1885 en París.
Estos elements delaten en tot case l'intenció de Sorolla d'aprofitar la llibertat que li brinda el retrat familiar per a fer un quadro d'encabotament i profundisar en els seus interessos sobre la visualitat i la relació entre realitat, pintor i quadro: en el llenç buit ahí situat, Sorolla introduïx també el joc conceptual de l'espectador identificat en el pintor, l'equívoc espai-temporal, el diàlec entre art i realitat, l'interacció entre realitat sensible i realitat pintada i l'alteració que esta supon.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- CER.ES: Red Digital de Colecciones de museos de España (Museo Sorolla)
- Cultura y deporte. Els meus fills. sorolla
- Españaescultura.es Mis hijos. Sorolla
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Els meus fills.- Museo Sorolla