Diferència entre les revisions de "Isabel de Villena"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 29 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox escritor
 
{{Infobox escritor
 
| nom              = Isabel de Villena
 
| nom              = Isabel de Villena
−
| image            = Isabel de Villena.jpeg
+
| image            = Isabel de Villena.jpg
−
| grandària        = 190px
+
| grandària        = 250px
 
| descripció      =  
 
| descripció      =  
 
| seudònim        =  
 
| seudònim        =  
Llínea 8: Llínea 8:
 
| naixcuda        =  
 
| naixcuda        =  
 
| lloc_de_naiximent = [[Valéncia]]
 
| lloc_de_naiximent = [[Valéncia]]
−
| mort              =  
+
| mort              = [[1490]]
 
| morta            = [[1490]]
 
| morta            = [[1490]]
 
| lloc_de_mort      = [[Valéncia]]
 
| lloc_de_mort      = [[Valéncia]]
Llínea 24: Llínea 24:
 
| premis            =  
 
| premis            =  
 
| lloc web          =  
 
| lloc web          =  
−
| signatura         =  
+
| firma         =  
 
| notes a peu      =  
 
| notes a peu      =  
 
}}
 
}}
−
'''Elionor Manuel de Villena''', naixcuda en [[Valéncia]] ([[1430]]-[[1490]]), filla  d'[[Enric de Villena]], poeta i prosiste de la noblea . Pertanyent a la família dels reis d'[[Aragó]] i de [[Castella]], (casa [[Trastámara]]). Fon escritora i religiosa.  
+
'''Elionor Manuel de Villena''', naixcuda en [[Valéncia]] ([[1430]] - † [[1490]]), filla  d'[[Enric de Villena]], poeta i prosiste de la noblea . Neboda de la reina Maria de Castella, esposa d'[[Alfons el Magnànim|Anfós el Magnànim]] i per lo tant pertanyent a la família dels reis d'[[Aragó]] i de [[Castella]], ([[Casa de Trastámara]]). Fon escritora i religiosa.  
  
−
==Biografia==
+
== Biografia ==
−
La reina Maria es va fer càrrec d'ella des dels 4 anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que varen rodejar a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En [[1445]] va professar en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada abadesa en [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a la seua mort.<br />
+
La reina Maria es feu càrrec d'ella des dels quatre anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que rodejaren a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] professà en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada [[abadesa]] en l'any [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a sa mort.<br />
  
−
'''Isabel de Villena''' seguix una vida de contemplació i espiritualitat que la porten a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'época, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots ells, res més s'ha conservat una única obra que li ha favorit un reconeiximent universal, la ''Vita Christi'' (Vida de Crist), gràcies a la intervenció pòstuma de la seua successora, sor [[Aldonça de Montsoriu]], que va publicar la primera edició que va vore la llum en [[Valéncia]] en [[1497]]. Poc se sap d'atres obres, pero es diu que va escriure diversos tractats i una obra mística, el ''Speculum Animae'' (Espill de l'Ànima), del que l'última notícia data de [[1761]], pero que hui Roman perduda.
+
'''Isabel de Villena''' seguix una vida de contemplació i espiritualitat que la porta a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'época, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots ells, a soles s'ha conservat una única obra que li ha favorit un reconeiximent universal, la ''[[Vita Christi]]'' (Vida de Crist), gràcies a l'intervenció pòstuma de la seua successora, sor [[Aldonça de Montsoriu]], que publicà la primera edició que veu la llum en [[Valéncia]] en l'any [[1497]]. Poc se sap d'atres obres, pero es diu que escrigué diversos tractats i una obra mística, el ''Speculum Animae'' (Espill de l'Ànima), del que l'últimaa notícia data de l'any [[1761]], pero que hui està perduda.
  
−
En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sense dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la [[Valéncia]] del [[sigle XV]]. Algunes fonts diuen que Isabel va tindre ocasió de compartir les seues idees lliteràries en [[Jaume Roig]], que llavors eixercia de mege del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut vore en la ''Vita Christi''  una resposta a la [[misogínia]] de l'autor del Spill.
+
En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sense dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la [[Valéncia]] del [[sigle XV]]. Algunes fonts diuen que Isabel tingué ocasió de compartir les seues idees lliteràries en [[Jaume Roig]], que llavors eixercia de mege del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut vore en la ''Vita Christi''  una resposta a la [[misogínia]] de l'autor del Spill.
  
−
Atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com [[Miquel Pérez]], que li dedicà la traducció de la Imitació de Jesuchrist, lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la varen rodejar.
+
Uns atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com [[Miquel Pérez]], que li dedicà la traducció de l'''Imitació de Jesuchrist'', lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la rodejaren.
  
−
==Sobre l'obra==
+
== Sobre l'obra ==
−
La Vita Christi naix com un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que se nomena com el [[Sigle d'Or Valencià]].  
+
La Vita Christi naix com a un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que es coneix com a [[Sigle d'Or Valencià]]. Els crítics i estudiosos l'han vista com a un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dònes. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'iglésia d'aquell temps.  
  
−
Els crítics i estudiosos l'han vist com un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dones. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, mos parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'església de llavors.  
+
L'intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon signat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es va fonamentar a soles en les fonts considerades llegítimes, puix, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts nomenades “extra-canòniques”: [[apòcrif|llibres apòcrifs]] o tradicions, per això podríem entendre que també estigué influenciada per son pare, perque com a gran mestre d'una orde, lo que dona com a vàlits certs texts no reconeguts per l'iglésia, aixina com l'exaltament de la dòna.
  
−
La intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon firmat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es va fonamentar només en les fonts considerades llegítimes, puix, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts nomenades “extra-canòniques”: [[apòcrif|llibres apòcrifs]] o tradicions, per això podríem entendre que també va estar influenciada per son pare, ya que com  gran mestre d'una orde, lo que dona com a vàlits certs texts no reconeguts per l'església, aixina com l'exaltament de la dona.
+
== Cites ==
  
−
 
−
==Cites==
 
 
{{cita|... la Vita Christi és “un llibre biogràfic i de contemplació al mateix temps, i si no tenim en conte estos dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre-ho, encara que això no vol dir que el llector modern trobe més interés en la vida de Crist i en els episodis del més allà.”'''Martí de Riquer'''}}
 
{{cita|... la Vita Christi és “un llibre biogràfic i de contemplació al mateix temps, i si no tenim en conte estos dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre-ho, encara que això no vol dir que el llector modern trobe més interés en la vida de Crist i en els episodis del més allà.”'''Martí de Riquer'''}}
  
 
{{cita|"L'abadesa de la Trinidad de [[Valéncia]] nos oferix una vida de Crist no massa ortodoxa, ya que prescindix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, numerosos temes i relats dels texts apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per eixemple, molts dels milacres o paràboles que inclouen els quatre evangelistes; no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de cristianisme, el «sermó de la montanya». A Isabel de Villena li interessa més l'inocència de Maria i de Jesús, i la passió d'estos i la mort i ascensió de sa mare, que la doctrina, la predicació."(traduït al castellà)<br />'''Alfons Llorenç''', "La Vita Christi, un text coetani", dins "Aproximació al màs literari de la Festa d'[[Elig]]", Festa d'[[Elig]], núm. 45, Pp. 109-123 ([[Elig]], [[1987]])}}
 
{{cita|"L'abadesa de la Trinidad de [[Valéncia]] nos oferix una vida de Crist no massa ortodoxa, ya que prescindix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, numerosos temes i relats dels texts apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per eixemple, molts dels milacres o paràboles que inclouen els quatre evangelistes; no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de cristianisme, el «sermó de la montanya». A Isabel de Villena li interessa més l'inocència de Maria i de Jesús, i la passió d'estos i la mort i ascensió de sa mare, que la doctrina, la predicació."(traduït al castellà)<br />'''Alfons Llorenç''', "La Vita Christi, un text coetani", dins "Aproximació al màs literari de la Festa d'[[Elig]]", Festa d'[[Elig]], núm. 45, Pp. 109-123 ([[Elig]], [[1987]])}}
  
−
==Vore també==
+
{{Cita|Part de la ''Carta de Don Hipolito de Samper y Gordejuela (Valencia, 1633-1700), Procurador General de su Orden de Montesa, Capellan de Honor de S.M. de su Consejo, su Asesor Jubilado de Bayle, General de la Ciudad, y Reyno de Valencia, Administrador del Hospital de Aragon, y Juez de la Nunciatura de España'', datada el 20 d'agost de 1688 i inserta en el llibre Vita Christi, de Sor Isabel de Villena, del qual s'imprimí la primera edició en Valéncia l'any 1491. Es pot llegir entre llínees: ''Otro intitulado: Vita Christi, de la Reverent Abadesa de la Trinitat, compuesto en lengua Valenciana''}}
−
*[[Sigle d'Or Valencià]]
 
  
−
==Bibliografia==
+
{{Cita|Raonaments en l'Historiador [[Juli Moreno]]. [[Sor Isabel de Villena]] es considerada la primera feminista. En la seua obra "[[Vita Christi]]" ([[1497]]) escrita en [[Llengua Valenciana]], lloa la figura de la Mare de Deu, i posa en valor a les dones.|Entrevista a Juli Moreno (Raonem TV. Punt d'encontre Manolo Soler, 20.04.2020)}}
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Sigle d'Or Valencià]]
 +
* [[Vita Christi]]
 +
* [[Lluís Alcanyís]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
 
 +
* Botella Nicolás, Ana María; Ramos Ahijado, Sonsoles (2018). «Música y enseñanzas de Isabel de Villena: perspectivas interdisciplinares sobre una mujer innovadora en el siglo xv». Las mujeres y la construcción cultural. Ediciones Universidad de Salamanca. ISBN 978-84-9012-968-5
 +
* Caballé, Anna. Por mi alma os digo. De la Edad Media a la Ilustración. Círculo de lectores. p. 63-64. ISBN 84-226-9863-3
 +
* «Escritora cercana, Isabel de Villena (1430-1490)». www.mujeresenlahistoria.com
 +
* [https://www.uv.es/uvweb/cultura/es/exposiciones/presentacion/historico-exposiciones/sor-isabel-villena-div-primera-escritora-valenciano-/div-1285867465899/Activitat.html?id=1285969682792 Isabel de Villena. Universitat de Valéncia, en [[valencià]], [[castellà]] i [[anglés]]
 +
* «Sor Isabel de Villena». Real Monasterio de la Santísima Trinidad
 +
* Valero Moreno, Juan Miguel. «Enrique de Villena». Real Academia de la Historia. Madrit
 +
* Villalba, Mariano (2015). «El Tratado de Astrología atribuido a Enrique de Villena. Esoterismo en la corte de Juan II de Castilla». Magallánica: revista de historia moderna
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Alemany Ferrer, Rafael, «La interacción de lo humano y lo divino en la Vita Christi de sor Isabel de Villena», en María Antonia Martínez Pérez (ed.), Actas del XIV Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Murcia, Universidad de Murcia, 2012, pp. 131-140. ISBN 978-84-15463-31-3
 +
* Ferrando, Antoni «Llengua i espiritualitat en la Vita Christi d'Isabel de Villena». SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna. pàg. 24-59. DOI: 10.7203. ISSN: - 4841 2340 - 4841
 +
* Massot i Muntaner, J. (coord.). Miscelanea Jordi Bruguera. 69. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015 ISBN 9788498837841.
 
* Versió en francés: ''Femmes dans la Vie Du Christ'', Soeur Isabelle de Villena, Éditions de la Merci, Perpinyà (França), 2008. ISBN 978-2-9531917-A-4
 
* Versió en francés: ''Femmes dans la Vie Du Christ'', Soeur Isabelle de Villena, Éditions de la Merci, Perpinyà (França), 2008. ISBN 978-2-9531917-A-4
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.edilan.es/hojas/0010.htm  Speculum Animae, de sor Isabel de Villena]
+
{{Commonscat|Isabel de Villena}}
−
*[http://www.franciscanos.org/enciclopedia/isabelvillena.htm Isabel de Villena en l'Enciclopèdia franciscana]
+
 
−
*[http://www.gav-valencianistes.Com/val/Isabel.htm Biografia d'Isabel de Villena, en valencià]
+
* [http://www.edilan.es/hojas/0010.htm  Speculum Animae, de sor Isabel de Villena]
−
*[http://www.pjvalencianista.org/web/wp-content/ROGLE-Extra-MonasteriTrinitat_Estiu2014_Color.pdf Artícul sobre Isabel de Villena en la Revista Rgole]
+
* [http://www.franciscanos.org/enciclopedia/isabelvillena.htm Isabel de Villena en l'Enciclopèdia franciscana]
 +
* [http://www.gav-valencianistes.Com/val/Isabel.htm Biografia d'Isabel de Villena, en valencià]
 +
* [http://www.pjvalencianista.org/web/wp-content/ROGLE-Extra-MonasteriTrinitat_Estiu2014_Color.pdf Artícul sobre Isabel de Villena en la Revista Rogle]
 +
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1412&tit=El%20llenguage,%20netament%20valenci%E0%20de%20Sor%20Isabel%20de%20Villena El llenguage, netament valencià de Sor Isabel de Villena - Joan Costa - Cardona Vives]
 +
* [https://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201503/22/isabel-villena-mujer-adelantada-20150321235607-v.html Sor Isabel de Villena, una mujer adelantada a su tiempo - ''Las Provincias'']
 +
* [https://www.esdiario.com/777139127/La-primera-feminista-de-Espana-fue-valenciana-y-monja.html La primera feminista de España fue valenciana y monja - ''Esdiario'']
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
−
[[Categoria:Lliteratura Valenciana]]
+
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
 
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
 
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
 
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XV]]
 
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XV]]

Última revisió del 07:30 8 jul 2024

Isabel de Villena
Isabel de Villena.jpg
Naiximent 1430
Valéncia
Mort 1490
Valéncia
Activitat Religiosa, escritora
Nacionalitat Espanya

Elionor Manuel de Villena, naixcuda en Valéncia (1430 - † 1490), filla d'Enric de Villena, poeta i prosiste de la noblea . Neboda de la reina Maria de Castella, esposa d'Anfós el Magnànim i per lo tant pertanyent a la família dels reis d'Aragó i de Castella, (Casa de Trastámara). Fon escritora i religiosa.

Biografia[editar | editar còdic]

La reina Maria es feu càrrec d'ella des dels quatre anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de Maria de Castella, educant-se en els ambients aventurers i oberts que rodejaren a Alfons V, conegut com el Magnànim. En l'any 1445 professà en el convent de la Santíssima Trinitat de les Clarises de Valéncia, a on seria nomenada abadesa en l'any 1463, una responsabilitat que tindria fins a sa mort.

Isabel de Villena seguix una vida de contemplació i espiritualitat que la porta a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'época, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots ells, a soles s'ha conservat una única obra que li ha favorit un reconeiximent universal, la Vita Christi (Vida de Crist), gràcies a l'intervenció pòstuma de la seua successora, sor Aldonça de Montsoriu, que publicà la primera edició que veu la llum en Valéncia en l'any 1497. Poc se sap d'atres obres, pero es diu que escrigué diversos tractats i una obra mística, el Speculum Animae (Espill de l'Ànima), del que l'últimaa notícia data de l'any 1761, pero que hui està perduda.

En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sense dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la Valéncia del sigle XV. Algunes fonts diuen que Isabel tingué ocasió de compartir les seues idees lliteràries en Jaume Roig, que llavors eixercia de mege del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut vore en la Vita Christi una resposta a la misogínia de l'autor del Spill.

Uns atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com Miquel Pérez, que li dedicà la traducció de l'Imitació de Jesuchrist, lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la rodejaren.

Sobre l'obra[editar | editar còdic]

La Vita Christi naix com a un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del sigle XV, dins de lo que es coneix com a Sigle d'Or Valencià. Els crítics i estudiosos l'han vista com a un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dònes. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'iglésia d'aquell temps.

L'intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon signat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es va fonamentar a soles en les fonts considerades llegítimes, puix, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts nomenades “extra-canòniques”: llibres apòcrifs o tradicions, per això podríem entendre que també estigué influenciada per son pare, perque com a gran mestre d'una orde, lo que dona com a vàlits certs texts no reconeguts per l'iglésia, aixina com l'exaltament de la dòna.

Cites[editar | editar còdic]

... la Vita Christi és “un llibre biogràfic i de contemplació al mateix temps, i si no tenim en conte estos dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre-ho, encara que això no vol dir que el llector modern trobe més interés en la vida de Crist i en els episodis del més allà.”Martí de Riquer
"L'abadesa de la Trinidad de Valéncia nos oferix una vida de Crist no massa ortodoxa, ya que prescindix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, numerosos temes i relats dels texts apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per eixemple, molts dels milacres o paràboles que inclouen els quatre evangelistes; no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de cristianisme, el «sermó de la montanya». A Isabel de Villena li interessa més l'inocència de Maria i de Jesús, i la passió d'estos i la mort i ascensió de sa mare, que la doctrina, la predicació."(traduït al castellà)
Alfons Llorenç, "La Vita Christi, un text coetani", dins "Aproximació al màs literari de la Festa d'Elig", Festa d'Elig, núm. 45, Pp. 109-123 (Elig, 1987)
Part de la Carta de Don Hipolito de Samper y Gordejuela (Valencia, 1633-1700), Procurador General de su Orden de Montesa, Capellan de Honor de S.M. de su Consejo, su Asesor Jubilado de Bayle, General de la Ciudad, y Reyno de Valencia, Administrador del Hospital de Aragon, y Juez de la Nunciatura de España, datada el 20 d'agost de 1688 i inserta en el llibre Vita Christi, de Sor Isabel de Villena, del qual s'imprimí la primera edició en Valéncia l'any 1491. Es pot llegir entre llínees: Otro intitulado: Vita Christi, de la Reverent Abadesa de la Trinitat, compuesto en lengua Valenciana
Raonaments en l'Historiador Juli Moreno. Sor Isabel de Villena es considerada la primera feminista. En la seua obra "Vita Christi" (1497) escrita en Llengua Valenciana, lloa la figura de la Mare de Deu, i posa en valor a les dones.
Entrevista a Juli Moreno (Raonem TV. Punt d'encontre Manolo Soler, 20.04.2020)

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Botella Nicolás, Ana María; Ramos Ahijado, Sonsoles (2018). «Música y enseñanzas de Isabel de Villena: perspectivas interdisciplinares sobre una mujer innovadora en el siglo xv». Las mujeres y la construcción cultural. Ediciones Universidad de Salamanca. ISBN 978-84-9012-968-5
  • Caballé, Anna. Por mi alma os digo. De la Edad Media a la Ilustración. Círculo de lectores. p. 63-64. ISBN 84-226-9863-3
  • «Escritora cercana, Isabel de Villena (1430-1490)». www.mujeresenlahistoria.com
  • [https://www.uv.es/uvweb/cultura/es/exposiciones/presentacion/historico-exposiciones/sor-isabel-villena-div-primera-escritora-valenciano-/div-1285867465899/Activitat.html?id=1285969682792 Isabel de Villena. Universitat de Valéncia, en valencià, castellà i anglés
  • «Sor Isabel de Villena». Real Monasterio de la Santísima Trinidad
  • Valero Moreno, Juan Miguel. «Enrique de Villena». Real Academia de la Historia. Madrit
  • Villalba, Mariano (2015). «El Tratado de Astrología atribuido a Enrique de Villena. Esoterismo en la corte de Juan II de Castilla». Magallánica: revista de historia moderna

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Alemany Ferrer, Rafael, «La interacción de lo humano y lo divino en la Vita Christi de sor Isabel de Villena», en María Antonia Martínez Pérez (ed.), Actas del XIV Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Murcia, Universidad de Murcia, 2012, pp. 131-140. ISBN 978-84-15463-31-3
  • Ferrando, Antoni «Llengua i espiritualitat en la Vita Christi d'Isabel de Villena». SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna. pàg. 24-59. DOI: 10.7203. ISSN: - 4841 2340 - 4841
  • Massot i Muntaner, J. (coord.). Miscelanea Jordi Bruguera. 69. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015 ISBN 9788498837841.
  • Versió en francés: Femmes dans la Vie Du Christ, Soeur Isabelle de Villena, Éditions de la Merci, Perpinyà (França), 2008. ISBN 978-2-9531917-A-4

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Isabel_de_Villena&oldid=334284»