Diferència entre les revisions de "Lley de Gauss"
m |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic. | S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic. | ||
| − | La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en 1835, pero no va ser publicat fins a l'any [[1867]].<ref>{{cita libro | autor=Bellone, Enrico | título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution | año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro|last1=Halliday|first1=David|last2=Resnick|first2=Robert|título=Fundamentals of Physics|editorial=John Wiley & Sons, Inc|año=1970|páginas=452–53}}</ref> i viceversa. | + | La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en l'any [[1835]], pero no va ser publicat fins a l'any [[1867]].<ref>{{cita libro | autor=Bellone, Enrico | título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution | año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro|last1=Halliday|first1=David|last2=Resnick|first2=Robert|título=Fundamentals of Physics|editorial=John Wiley & Sons, Inc|año=1970|páginas=452–53}}</ref> i viceversa. |
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
[[Categoria:Electrostàtica]] | [[Categoria:Electrostàtica]] | ||
[[Categoria:Lleis epònimes de la física|Gauss]] | [[Categoria:Lleis epònimes de la física|Gauss]] | ||
| − | [[Categoria:Ciència i tecnologia d' | + | [[Categoria:Ciència i tecnologia d'Alemanya del sigle XIX]] |
[[Categoria:Ciència de 1867]] | [[Categoria:Ciència de 1867]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Alemanya en 1867]] |
{{Traduït de|es|Ley de Gauss}} | {{Traduït de|es|Ley de Gauss}} | ||
Última revisió del 18:21 7 jul 2024
En física la llei de Gauss, també coneguda com a teorema de Gauss, establix que el fluix de certs camps a través d'una superfície tancada és proporcional a la magnitut de les fonts de dit camp que hi ha en l'interior de la mateixa superfície. Estos camps són aquells l'intensitat dels quals decreix com la distància a la font a la garrofa. La constant de proporcionalitat depén del sistema d'unitats amprat.
S'aplica al camp electrostàtic i al gravitatori. Les seues fonts són la càrrega elèctrica i la massa, respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.
La llei va ser formulada per Carl Friedrich Gauss en l'any 1835, pero no va ser publicat fins a l'any 1867.[1]. És una de les quatre equacions de Maxwell, que formen la base de electrodinàmica clàssica (les atres tres són la llei de Gauss per al magnetisme, la llei de Faraday de l'inducció i la llei de Ampère en la correcció de Maxwell. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la llei de Coulomb,[2] i viceversa.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ley de Gauss de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.