Diferència entre les revisions de "Vicent Feliu i Roig"
(→Obra) |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Vicent Feliu i Roig''' ([[Valéncia]], [[22 de juliol]] de [[1899]] | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Vicent Feliu i Roig | ||
| + | | image = [[File:Vicente Feliu Roig.jpg|250px]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Músic i compositor. | ||
| + | | data_naix = [[22 de juliol]] de [[1899]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[19 d'abril]] de [[1991]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Benicarló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Vicent Feliu i Roig''' ([[Valéncia]], [[22 de juliol]] de [[1899]] - † [[Benicarló]], [[19 d'abril]] de [[1991]]), més conegut com el '''Mestre Feliu''', fon un músic [[Valencians|valencià]], compositor, director de banda i professor, aixina com, creador de diferents emblemes musicals en Benicarló. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Vicent Feliu naixqué en la ciutat de Valéncia, el 22 de juliol de l'any 1899. Sent el | + | Vicent Feliu naixqué en la ciutat de Valéncia, el 22 de juliol de l'any 1899. Sent el chicotet de cinc germans, el Mestre Feliu (com se li coneixeria en Benicarló) estigué en contacte en la música des de chicotet per l'afició de son pare a la [[bandúrria]]. En solament cinc anys entrà a formar part de l'Escolania dels Salesians en Valéncia, a on va poder realisar els seus estudis. Un poc més tart, en sèt anys, ya tenia el paper de [[Concertino]] (primer violí) en l'Orquesta de l'Escolania. |
Durant l'any [[1906]], en solament nou anys, es preparava oposicions per a accedir a l'escola Patriarca Sant Joan de Ribera, a on finalment va entrar exitosament i pogué cursar els seus estudis de cant i solfeig de la mà de Francisco Peñarroya, professor del Conservatori de Valéncia . Aixina mateix, va continuar la seua educació musical estudiant violí, harmonia i composició en atres professors de renom. | Durant l'any [[1906]], en solament nou anys, es preparava oposicions per a accedir a l'escola Patriarca Sant Joan de Ribera, a on finalment va entrar exitosament i pogué cursar els seus estudis de cant i solfeig de la mà de Francisco Peñarroya, professor del Conservatori de Valéncia . Aixina mateix, va continuar la seua educació musical estudiant violí, harmonia i composició en atres professors de renom. | ||
| Llínea 19: | Llínea 30: | ||
=== Religioses === | === Religioses === | ||
| − | * ''Ave María'' | + | * ''Ave María'' |
| − | * ''Calicem Salutaris'' | + | * ''Calicem Salutaris'' |
| − | * ''Cantantibus'' | + | * ''Cantantibus'' |
| − | * ''Panis Angelicus'' | + | * ''Panis Angelicus'' |
| − | * ''Pastores del prado'' | + | * ''Pastores del prado'' |
| − | * ''Rosario coral'' | + | * ''Rosario coral'' |
| − | * ''Salve Padre la voz de tus hjos'' | + | * ''Salve Padre la voz de tus hjos'' |
| − | * ''San Juan Bosco'' | + | * ''San Juan Bosco'' |
| − | * ''San Juan de Ribera'' | + | * ''San Juan de Ribera'' |
| − | * ''Santa Teresa'' | + | * ''Santa Teresa'' |
| − | * ''Trisagio en la Santísima Trinidad'' | + | * ''Trisagio en la Santísima Trinidad'' |
| − | * ''Tú se sacerdos in eternum'' | + | * ''Tú se sacerdos in eternum'' |
=== Sarsueles === | === Sarsueles === | ||
| − | * ''A las 7 en el Harem'' | + | * ''A las 7 en el Harem'' |
| − | * ''El Provecto'' | + | * ''El Provecto'' |
| − | * ''La Capa de la Cibeles'' | + | * ''La Capa de la Cibeles'' |
| − | * ''Los Limpias'' | + | * ''Los Limpias'' |
=== Suites i obres instrumentals === | === Suites i obres instrumentals === | ||
| − | * ''Canciones de Vendimiar'' | + | * ''Canciones de Vendimiar'' |
| − | * ''El día de la Ermitana'' | + | * ''El día de la Ermitana'' |
| − | * ''Danza el Festival de Peñíscola'' | + | * ''Danza el Festival de Peñíscola'' |
| − | * ''Rondo'' | + | * ''Rondo'' |
| − | * ''Fuga (a tres voces) para piano'' | + | * ''Fuga (a tres voces) para piano'' |
| − | * ''Minuetto de la Sonata en La'' | + | * ''Minuetto de la Sonata en La'' |
=== Cançons === | === Cançons === | ||
* ''Dúo de Teclita y Luisito'' | * ''Dúo de Teclita y Luisito'' | ||
| − | * ''Una negrita Camagüeyana'' | + | * ''Una negrita Camagüeyana'' |
=== Passodobles === | === Passodobles === | ||
| − | * ''Benicarló'' | + | * ''Benicarló'' |
| − | * ''El Puerto'' | + | * ''El Puerto'' |
| − | * ''Floreal'' | + | * ''Floreal'' |
| − | * ''Folk Lore'' | + | * ''Folk Lore'' |
| − | * ''Los Payasos'' | + | * ''Los Payasos'' |
| − | * ''Marcando el paso'' | + | * ''Marcando el paso'' |
| − | * ''Quien madruga'' | + | * ''Quien madruga'' |
| − | * ''Teresa Amparo'' | + | * ''Teresa Amparo'' |
| − | * ''Pérez Pina''. | + | * ''Pérez Pina'' |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://search.worldcat.org/es/title/432927425 Constante Lluch, Juan-Luis.. Les bandes de música de Benicarló : aproximació històrica. 1a. ed. Benicarló: Alambor, 2001. ISBN 84-931620-8-6] | ||
| + | * [https://www.castelloninformacion.com/la-luz-de-las-imagenes-recopila-la-musica-sacra-generada-en-el-maestrazgo/ «La Luz de las Imágenes recopila la música sacra generada en el Maestrazgo | Castellón Información» (en [[castellà]]), 04-04-2013] | ||
| + | * [https://www.peniscola.org/ver/3442/La-Orquesta-Sinf%25C3%25B3nica-de-Pe%25C3%25B1%25C3%25ADscola-estrena-la-versi%25C3%25B3n-original-de-la-obra-Lo-dia-de-l%2592ermitana-en-el-Palau-de-Congressos.html «La Orquesta Sinfónica de Peñíscola estrena la versión original de la obra Lo dia de lermitana en el Palau de Congressos - Ayuntamiento de Peñíscola».] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * Constante Lluch, J.L. (2001). Les bandes de música de Benicarló. Alambor | ||
| + | * Chaler Feliu, Anna i Arnau Tomàs, Josep Vicent (1986). Compositor Valenciano: Maestro Vicente Feliu Roig. Conservatori Superior de Música de Valéncia | ||
| + | * París García, Raül (2014) Catalogació de l'obra de Vicent Feliu Roig, Conservatori Superior de Música "Salvador Seguí" de Castelló de la Plana, dirigit pels professors Juan Bautista Abad Peñarroja i Joan Carles Gomis Corell | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Musicians from the Land of Valencia}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Músics]] | ||
| + | [[Categoria:Músics valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Compositors]] | ||
| + | [[Categoria:Compositors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Compositors de sarsuela valencians]] | ||
Última revisió del 18:54 5 jul 2024
| Vicent Feliu i Roig | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Músic i compositor. | ||
| Naiximent: | 22 de juliol de 1899 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 19 d'abril de 1991 | ||
| Lloc de defunció: | Benicarló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicent Feliu i Roig (Valéncia, 22 de juliol de 1899 - † Benicarló, 19 d'abril de 1991), més conegut com el Mestre Feliu, fon un músic valencià, compositor, director de banda i professor, aixina com, creador de diferents emblemes musicals en Benicarló.
Biografia[editar | editar còdic]
Vicent Feliu naixqué en la ciutat de Valéncia, el 22 de juliol de l'any 1899. Sent el chicotet de cinc germans, el Mestre Feliu (com se li coneixeria en Benicarló) estigué en contacte en la música des de chicotet per l'afició de son pare a la bandúrria. En solament cinc anys entrà a formar part de l'Escolania dels Salesians en Valéncia, a on va poder realisar els seus estudis. Un poc més tart, en sèt anys, ya tenia el paper de Concertino (primer violí) en l'Orquesta de l'Escolania.
Durant l'any 1906, en solament nou anys, es preparava oposicions per a accedir a l'escola Patriarca Sant Joan de Ribera, a on finalment va entrar exitosament i pogué cursar els seus estudis de cant i solfeig de la mà de Francisco Peñarroya, professor del Conservatori de Valéncia . Aixina mateix, va continuar la seua educació musical estudiant violí, harmonia i composició en atres professors de renom.
En l'any 1926, durant dos mesos, fon el director de la Banda de Villar de l'Arquebisbe. Successivament, en 1927 va guanyar l'oposició de director de l'Associació Musical Ciutat de Benicarló, banda que va dirigir durant trentanou anys i en la que, en molta dedicació i treball, va conseguir guanyar dos premis en Certàmens Provincials de bandes. Cal destacar també que va promoure una gran animació en el panorama musical en el poble de Benicarló, fundant l'Escola de música, la primera orquesta de corda del poble, un cor aficionat o la formació d'un grup de jazz.
Faltà en l'any 1991 i, pel gran reconeiximent que va adquirir la seua obra, la Conselleria de Cultura, en 1998 va acordar nomenar “Mestre Feliu” al Conservatori Professional de Música de Benicarló.
La família del Mestre Feliu donà l'obra al poble de Benicarló i ho feu depositari en l'Associació Musical Ciutat de Benicarló per a conservar i difondre l'obra del músic. Hui les obres del compositor poden consultar-se en els archius d'esta associació.
Obra[editar | editar còdic]
Sobre la seua obra, destaca per la diversitat ya que la seua creació musical comprén gèneros molt variats (sarsuela , suites, cançons populars, passodobles i composicions de gènero religiós). En suma, es registren trentassís obres compostes a lo llarc de la seua trayectòria musical.
Religioses[editar | editar còdic]
- Ave María
- Calicem Salutaris
- Cantantibus
- Panis Angelicus
- Pastores del prado
- Rosario coral
- Salve Padre la voz de tus hjos
- San Juan Bosco
- San Juan de Ribera
- Santa Teresa
- Trisagio en la Santísima Trinidad
- Tú se sacerdos in eternum
Sarsueles[editar | editar còdic]
- A las 7 en el Harem
- El Provecto
- La Capa de la Cibeles
- Los Limpias
Suites i obres instrumentals[editar | editar còdic]
- Canciones de Vendimiar
- El día de la Ermitana
- Danza el Festival de Peñíscola
- Rondo
- Fuga (a tres voces) para piano
- Minuetto de la Sonata en La
Cançons[editar | editar còdic]
- Dúo de Teclita y Luisito
- Una negrita Camagüeyana
Passodobles[editar | editar còdic]
- Benicarló
- El Puerto
- Floreal
- Folk Lore
- Los Payasos
- Marcando el paso
- Quien madruga
- Teresa Amparo
- Pérez Pina
Referències[editar | editar còdic]
- Constante Lluch, Juan-Luis.. Les bandes de música de Benicarló : aproximació històrica. 1a. ed. Benicarló: Alambor, 2001. ISBN 84-931620-8-6
- «La Luz de las Imágenes recopila la música sacra generada en el Maestrazgo | Castellón Información» (en castellà), 04-04-2013
- «La Orquesta Sinfónica de Peñíscola estrena la versión original de la obra Lo dia de lermitana en el Palau de Congressos - Ayuntamiento de Peñíscola».
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Constante Lluch, J.L. (2001). Les bandes de música de Benicarló. Alambor
- Chaler Feliu, Anna i Arnau Tomàs, Josep Vicent (1986). Compositor Valenciano: Maestro Vicente Feliu Roig. Conservatori Superior de Música de Valéncia
- París García, Raül (2014) Catalogació de l'obra de Vicent Feliu Roig, Conservatori Superior de Música "Salvador Seguí" de Castelló de la Plana, dirigit pels professors Juan Bautista Abad Peñarroja i Joan Carles Gomis Corell
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vicent Feliu i Roig.