Diferència entre les revisions de "Dave Brubeck"
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
* [[2004]]: ''Private Brubeck Remembers'' (Telarc) | * [[2004]]: ''Private Brubeck Remembers'' (Telarc) | ||
* [[2005]]: ''London Flat, London Sharp'' (Telarc) | * [[2005]]: ''London Flat, London Sharp'' (Telarc) | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{reflist|2}} | {{reflist|2}} | ||
Última revisió del 09:56 2 jul 2024
.jpg)
Dave Brubeck (Concord, Califòrnia, 6 de decembre de 1920 - † Norwalk, Connecticut, 5 de decembre de 2012)[1]
Fon un pianiste i compositor nortamericà de jazz. Es tracta d'un dels principals representants del cool jazz, en la seua llinia principal (West Coast jazz) i un dels musics de Jazz més populars entre els no aficionats. Va liderar en els cinquanta el Dave Brubeck Quartet , que alcançà un gran exit.
Ha escrit numerosos estàndarts del jazz, entre els que s'inclouen In Your Own Sweet Way i The Duke. L'estil de Brubeck oscila entre lo refinat i lo exuberant, reflectint influencies de la música classica i atrevint-se en l'improvisació. En molta de la seua música ampra les marques del tempss, en les que va experimentar a lo llarc de la seua carrera, gravant Pick Up Sticks en 6/4, Unsquare Dance en 7/8 i "Blue Rondo à la Turk" en 9/8.
El seu habitual companyer músical, el saxo alt Paul Desmond, escrigué el tema més famos del Dave Brubeck Quartet, "Take Five", un classic del jazz compost en 5/4.
És l'autor de la música de la miniserie de dibuixos animats This Is America, Charlie Brown .
Biografia[editar | editar còdic]
Primers anys[editar | editar còdic]
La mare de Brubeck estudià piano en Anglaterra i aplegà a ser concertista de piano; en casa, impartia lliçons per a obtindre un diners extra. Brubeck no estava especialment interessat en principi en deprendre un método determinat, i aixina preferi crear les seues pròpies melodies i despuix deprengué a llegir partitures. Li fon impossible en estes primeres lliçons deprendre a llegir partitures, degut als seus problemes de vista.[2]En la facultat, Brubeck fon bandejat molt pronte quan un dels seus professors descobri eixa bassa en els seus coneiximents. Varios dels seus professors apelaren a la seua habilitat en el contrapunt i l'harmonia, pero l'escola tenia por de que causase un escandal, i a soles consenti en permetre la seua graduació si prometia no ensenyar mai piano.[3]
Selecció discografica[editar | editar còdic]
- 1949: Brubeck Trio with Cal Tjader (Fantasy)
- 1952: Jazz at the Blackhawk [live] (Fantasy)
- 1952: Jazz at Storyville [live] (Fantasy)
- 1953: Jazz at the College of the Pacific [live] (Fantasy/OJC)
- 1954: Jazz Goes to College [live] (Columbia)
- 1957: Jazz Goes to Junior College [live] (Columbia)
- 1959: Time Out (Columbia/Legacy)
- 1959: Gone With the Wind (Columbia)
- 1961: Time Further Out (Columbia/Legacy)
- 1962: West Side Story (Columbia/Legacy)
- 1963: N.Y.C., Carnegie Hall, February 22, 1963 [live] (Columbia)
- 1963: The Dave Brubeck Quartet at Carnegie Hall [live] (Sony)
- 1967: Compadres (Columbia)
- 1967: The Last Time We Saw Paris [live] (Columbia)
- 1969: The Gates of Justice (Decca)
- 1970: Live at the Berlin Philharmonie (Columbia/Legacy)
- 1975: Brubeck & Desmond: Duets (1975) (A&M)
- 1975: 1975: The Duets (Horizon)
- 1981: Paper Moon (Concord Jazz)
- 1996: A Dave Brubeck Christmas (Telarc Jazz)
- 2003: Park Avenue South [live] (Telarc)
- 2003: Brubeck in Chattanooga (Choral Arts Society of Chattanooga)
- 2004: Private Brubeck Remembers (Telarc)
- 2005: London Flat, London Sharp (Telarc)
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Dave Brubeck de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.