Diferència entre les revisions de "Pantà d'Arenós"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 14 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image: 300px-EmbArenoso_PArenoso.jpg‎|thumb|right|300px|Pantà d'Arenós; a l'esquerra, la ''Peña Redonda'', al fondo el [[Peñagolosa]]]]
+
[[Image:EmbArenoso PArenoso.jpg|thumb|right|350px|Pantà d'Arenós; a l'esquerra, la ''Peña Redonda'', al fondo el [[Penyagolosa]].]]
 
El '''Pantà d'Arenós''' se situa en els municipis de [[Montanejos]] i [[La Pobla d'Arenós]], en el transcurs del riu [[Millars]] al seu pas per la comarca de l'[[Alt Millars]] en la [[província de Castelló]].
 
El '''Pantà d'Arenós''' se situa en els municipis de [[Montanejos]] i [[La Pobla d'Arenós]], en el transcurs del riu [[Millars]] al seu pas per la comarca de l'[[Alt Millars]] en la [[província de Castelló]].
  
Llínea 5: Llínea 5:
 
El mur de coronació del pantà se troba a 3 Km de [[Montanejos]] en direcció a la [[La Pobla d'Arenós]] en la carretera [[CV-20]].  
 
El mur de coronació del pantà se troba a 3 Km de [[Montanejos]] en direcció a la [[La Pobla d'Arenós]] en la carretera [[CV-20]].  
  
La presa, de materials solts, fon construïda entre 1970 i 1977, en el llit del riu [[Millars]], sobre una superfície de 418 hectàrees i en una capacitat màxima de 130 [[Hectómetro cúbic|Hm³]]. L'obra fon construïda a través d'una [[presa hidràulica]] d'escullera en núcleu d'argila, en una altura de 109 metros i al voltant de 500 m de grossor en la seua base i una llongitut en coronació de 428 m.  
+
La presa, de materials solts, fon construïda entre els anys [[1970]] i [[1977]], en el llit del riu [[Millars]], sobre una superfície de 418 hectàrees i en una capacitat màxima de 130 [[Hectómetro cúbic|Hm³]]. L'obra fon construïda a través d'una [[presa hidràulica]] d'escullera en núcleu d'argila, en una altura de 109 metros i al voltant de 500 m de grossor en la seua base i una llongitut en coronació de 428 m.  
  
 
Se construí per a regular els cabals del riu [[Millars]] i el rec, em la finalitat principal d'abastir per al [[regadiu]] 27.000 ha de terrenys cultivables en les comarques de [[La Plana]] de Castelló.  
 
Se construí per a regular els cabals del riu [[Millars]] i el rec, em la finalitat principal d'abastir per al [[regadiu]] 27.000 ha de terrenys cultivables en les comarques de [[La Plana]] de Castelló.  
Llínea 11: Llínea 11:
 
Esta presa pertany a la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]].
 
Esta presa pertany a la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]].
  
==Marc històric==
+
== Marc històric ==
 
Baix les seues aigües se troben el desaparegut municipi de [[Camps d'Arenós]] i barris de [[La Pobla d'Arenós]]: la [[Rambla Alta]], [[Los Arcos de Arriba]] , [[Los Arcos de Abajo]], Torcas, La Masadica i Las Viñas Viejas.
 
Baix les seues aigües se troben el desaparegut municipi de [[Camps d'Arenós]] i barris de [[La Pobla d'Arenós]]: la [[Rambla Alta]], [[Los Arcos de Arriba]] , [[Los Arcos de Abajo]], Torcas, La Masadica i Las Viñas Viejas.
  
EL B.O.P. del 24 de Setembre de [[1966]], publicà l'apropiació del Proyecte de construcció del pantà. En Abril de 1970 s'iniciaren les obres i el 15 de Juliol de 1977 se produí el desesteig dels últims veïns. El poble desaparegué, pero l'entorn seguix viu en parages com ''[[el Morrón]] '', la ''[[Peña Redonda]] '', La ''[[Cueva Roya]] '' o la ''[[Fuente Ontanar]] ''.
+
EL B.O.P. del [[24 de setembre]] de [[1966]], publicà l'apropiació del Proyecte de construcció del pantà. En [[abril]] de l'any 1970 s'iniciaren les obres i el [[15 de juliol]] de l'any 1977 se produí el desesteig dels últims veïns. El poble desaparegué, pero l'entorn seguix viu en parages com ''[[el Morrón]] '', la ''[[Peña Redonda]] '', La ''[[Cueva Roya]] '' o la ''[[Fuente Ontanar]] ''.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Traduït de|es|Embalse_de_Arenós}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Embalse de Arenoso}}
 
*[http://ropdigital.ciccp.es/public/detalle_articulo.php?registro=17335 La presa de materials solts d'Arenós. Proyecte i construcció. (''Revista d'Obres Públiques'', any 1973, número 3098.)]
 
*[http://ropdigital.ciccp.es/public/detalle_articulo.php?registro=17335 La presa de materials solts d'Arenós. Proyecte i construcció. (''Revista d'Obres Públiques'', any 1973, número 3098.)]
 
== Referències ==
 
{{Traduït de|es|Embalse_de_Arenós}}
 
  
 
[[Categoria:Pantans del Riu Millars]]
 
[[Categoria:Pantans del Riu Millars]]
[[Categoria:Infraestructures hidràuliques]]
+
[[Categoria:Pantans de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 16:51 28 jun 2024

Pantà d'Arenós; a l'esquerra, la Peña Redonda, al fondo el Penyagolosa.

El Pantà d'Arenós se situa en els municipis de Montanejos i La Pobla d'Arenós, en el transcurs del riu Millars al seu pas per la comarca de l'Alt Millars en la província de Castelló.

Descripció[editar | editar còdic]

El mur de coronació del pantà se troba a 3 Km de Montanejos en direcció a la La Pobla d'Arenós en la carretera CV-20.

La presa, de materials solts, fon construïda entre els anys 1970 i 1977, en el llit del riu Millars, sobre una superfície de 418 hectàrees i en una capacitat màxima de 130 Hm³. L'obra fon construïda a través d'una presa hidràulica d'escullera en núcleu d'argila, en una altura de 109 metros i al voltant de 500 m de grossor en la seua base i una llongitut en coronació de 428 m.

Se construí per a regular els cabals del riu Millars i el rec, em la finalitat principal d'abastir per al regadiu 27.000 ha de terrenys cultivables en les comarques de La Plana de Castelló.

Esta presa pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Marc històric[editar | editar còdic]

Baix les seues aigües se troben el desaparegut municipi de Camps d'Arenós i barris de La Pobla d'Arenós: la Rambla Alta, Los Arcos de Arriba , Los Arcos de Abajo, Torcas, La Masadica i Las Viñas Viejas.

EL B.O.P. del 24 de setembre de 1966, publicà l'apropiació del Proyecte de construcció del pantà. En abril de l'any 1970 s'iniciaren les obres i el 15 de juliol de l'any 1977 se produí el desesteig dels últims veïns. El poble desaparegué, pero l'entorn seguix viu en parages com el Morrón , la Peña Redonda , La Cueva Roya o la Fuente Ontanar .

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons