Diferència entre les revisions de "Mandulis"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 30: Llínea 30:
 
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233.
 
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233.
  
==Bibliografia ==
+
== Bibliografia ==
 
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
 
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
 
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
 
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com

Última revisió del 18:02 25 jun 2024

Representació de Mandulis com a varó en el temple de Kalabsha

Mandulis és el nom grec del deu nubi Meruel, una forma local d'Horus, deu que personifica la joventut solar en la mitologia egipcíaca. Va ser identificat en el sol i la lluna plena, com a ulls que li donaven agudea visual.

Atres grafies que adopta són: Merw, Merwl, Merwil, Merweter, Menrwil o Menlil.

Iconografia[editar | editar còdic]

Se li representava en forma de varó o de chiquet, tocat en la corona Hemhem proveïda de banyes retortillades, altes plomes, disc solar i cobres.

També se li mostra com un falcó en cap humà, pentinat nubi i en la corona Atef, proveïda de banyes horisontals, dos altes plomes, motius vegetals i discs solars.

Algunes voltes també se li representa com un lleó.

Mitologia[editar | editar còdic]

Va ser considerat fill d'Isis i Osiris pels grecs. També se li va associar en Satis, deesa de la primera catarata del Nil, i en Uadyet, deesa de Buto.

Sincretisme[editar | editar còdic]

Se li relacionava en Ra, encara que en la primera catarata se li associava a Osiris. Va ser identificat en Horus en el periodo ptolemaico i romà.

Cult[editar | editar còdic]

Mandulis era un deu venerat en la Baixa Nubia i, especialment, pels blemis, nómades de la regió entre el riu Nil, de la primera a la segona catarata, i la costa de la mar Rojo, últims pagans fidels a la religió egipcíaca, que encara ho adoraven en el sigle VI. Es podia vore la seua chicoteta capella en l'illa de la deesa Isis, en File. Va rebre cult en Kalabsha, durant el regnat d'August.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Geraldine Pinch (2002). Handbook of Egyptian Mythology. Khepri (Khepry, Khopri). Santa Barbara, California: ABC-CLIO. pp. 156. ISBN 1-57607-242-8
  • «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
  • Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Devauchelle, Didier: Bulletin de la société française d'égyptologie, 131 (1994), p. 16-18
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons